Manual de conversa

ca Fer neteja   »   bs Ćišćenje kuće

18 [divuit]

Fer neteja

Fer neteja

18 [osamnaest]

Ćišćenje kuće

Tria com vols veure la traducció:   
català bosnià Engegar Més
Avui és dissabte. D---- je s-bot-. D____ j_ s______ D-n-s j- s-b-t-. ---------------- Danas je subota. 0
Avui tenim temps. Dana- ---mo v-----a. D____ i____ v_______ D-n-s i-a-o v-e-e-a- -------------------- Danas imamo vremena. 0
Avui netegem l’apartament. D-n-s-čis-im- st--. D____ č______ s____ D-n-s č-s-i-o s-a-. ------------------- Danas čistimo stan. 0
Jo netejo la cambra de bany. Ja č-st-- ku--ti--. J_ č_____ k________ J- č-s-i- k-p-t-l-. ------------------- Ja čistim kupatilo. 0
El meu marit renta el cotxe. Moj m-ž pere -u-o. M__ m__ p___ a____ M-j m-ž p-r- a-t-. ------------------ Moj muž pere auto. 0
Els nens netegen les bicicletes. Djec- --r------kl-. D____ p___ b_______ D-e-a p-r- b-c-k-a- ------------------- Djeca peru bicikla. 0
L’àvia rega les flors. Na-a -alij-----v---će. N___ z_______ c_______ N-n- z-l-j-v- c-i-e-e- ---------------------- Nana zalijeva cvijeće. 0
Els nens ordenen l’habitació dels nens. D-eca--os--em--u -j-či-- --b-. D____ p_________ d______ s____ D-e-a p-s-r-m-j- d-e-i-u s-b-. ------------------------------ Djeca pospremaju dječiju sobu. 0
El meu marit ordena el seu escriptori. Mo----ž ---prema svoj pi-aći -t-. M__ m__ p_______ s___ p_____ s___ M-j m-ž p-s-r-m- s-o- p-s-ć- s-o- --------------------------------- Moj muž posprema svoj pisaći sto. 0
(Jo) poso la roba a la rentadora. J---t---j-m ve--u----i-------r-nj--v-š-. J_ s_______ v__ u m_____ z_ p_____ v____ J- s-a-l-a- v-š u m-š-n- z- p-a-j- v-š-. ---------------------------------------- Ja stavljam veš u mašinu za pranje veša. 0
(Jo) estenc la roba. Ja p-os--r-m--e-. J_ p________ v___ J- p-o-t-r-m v-š- ----------------- Ja prostirem veš. 0
(Jo) planxo la roba. J---e---m---š / rub-j-. J_ p_____ v__ / r______ J- p-g-a- v-š / r-b-j-. ----------------------- Ja peglam veš / rublje. 0
Les finestres estan brutes. P------ su------v-. P______ s_ p_______ P-o-o-i s- p-l-a-i- ------------------- Prozori su prljavi. 0
El terra està brut. P-d-je p-lj-v. P__ j_ p______ P-d j- p-l-a-. -------------- Pod je prljav. 0
La vaixella és bruta. Po---e-je-p-lj---. P_____ j_ p_______ P-s-đ- j- p-l-a-o- ------------------ Posuđe je prljavo. 0
Qui neteja les finestres? Ko č-st- --o-o-e? K_ č____ p_______ K- č-s-i p-o-o-e- ----------------- Ko čisti prozore? 0
Qui passa l’aspiradora? Ko u-i-ava--r-šinu? K_ u______ p_______ K- u-i-a-a p-a-i-u- ------------------- Ko usisava prašinu? 0
Qui renta la vaixella? K- -er----s-đe? K_ p___ p______ K- p-r- p-s-đ-? --------------- Ko pere posuđe? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + bosnià (1-100) MP3 bosnià (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge precoç

Les llengües estrangeres són cada vegada més importants a dia d'avui. També en l'àmbit laboral. En conseqüència, el nombre de persones que aprenen una llengua estrangera no para de créixer. També són molts els pares que desitgen que els seus fills aprenguin altres llengües. El millor és començar en una edat primerenca. Arreu del món ja hi ha nombroses escoles primàries amb professorat internacional. També les escoles bressol amb educació multilingüe són cada vegada més populars. Començar l'aprenentatge ben aviat té molts avantatges. Afavoreix el desenvolupament del nostre cervell. Fins al quart any de vida es formen al cervell estructures vinculades a les llengües. Aquesta xarxa neuronal ens ajuda en el nostre aprenentatge. Després d'aquesta edat, les noves estructures es formen amb més dificultat. Els nens d'edat avançada i els adults tenen més problemes per aprendre llengües. És per això que hem d'estimular el desenvolupament del nostre cervell el més aviat possible. Dit breument: com més joves, millor. Tanmateix, hi ha persones que critiquen l'aprenentatge precoç. Aquestes persones consideren que el plurilingüisme suposa una exigència massa gran pels nens petits. A més, existiria un perill afegit: que al final els nens no acabin dominant cap llengua. Aquestes preocupacions són infundades des de la perspectiva estrictament científica. La majoria de lingüistes i neurobiòlegs són optimistes. Les seves investigacions sobre aquesta qüestió aporten resultats positius. Començant pel fet que, en general, els nens es diverteixen a les classes d'idiomes. I: quan els nens aprenen una llengua, reflexionen també sobre el llenguatge. De manera que aprenent una llengua estrangera coneixen millor el seu propi idioma. Aprofitaran aquests coneixements lingüístics la resta de la seva vida. És fins i tot probable que el millor sigui començar amb les llengües més difícils. Ja que el cervell dels nens aprèn de forma ràpida i intuïtiva. I no li importa si el que es registra hello, ciao o néih hóu !
Sabia vostè que?
L’hindi es troba entre les llengües indoàries. Es parla a la majoria dels estats del nord de la India. Està estretament lligat amb l’urdú, el qual es parla principalment a Pakistàn. Els dos idiomes són pràcticament idèntics en tots els aspectes. La seva major diferència es troba en el seu sistema d’escriptura. L’hindi utilitza la escriptura devanagari, mientres que l’urdú utiliza el sistema semiòtic àrab. El més destacat de l’hindi són els seus numerosos dialectes, els quals es diferencien notablement entre ells degut a la gran extensió del país. L’hindi compta amb 370 milions de parlants natius. A més, és la segona llengua de 150 milions de persones. Per aquest motiu es troba entre els idiomes més parlats del món. De fet, es troba en segon lloc, per darrere del chinès, i desprès el segueixen l’espanyol i l’anglès. I no oblidem que la seva influència està creixent dràsticament en els últims amys!