Manual de conversa

ca poder fer alguna cosa   »   sl nekaj smeti (nekaj lahko)

73 [setanta-tres]

poder fer alguna cosa

poder fer alguna cosa

73 [triinsedemdeset]

nekaj smeti (nekaj lahko)

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovè Engegar Més
Que ja pots conduir un cotxe? Al-----s--š -oziti avt-? A__ ž_ s___ v_____ a____ A-i ž- s-e- v-z-t- a-t-? ------------------------ Ali že smeš voziti avto? 0
Que ja pots beure alcohol? A-i--- -me- -ži---i-alk----? A__ ž_ s___ u______ a_______ A-i ž- s-e- u-i-a-i a-k-h-l- ---------------------------- Ali že smeš uživati alkohol? 0
Que ja pots pots anar sol a l’estranger? A----e smeš -am--) --t--at--v---j--o? A__ ž_ s___ s_____ p_______ v t______ A-i ž- s-e- s-m-a- p-t-v-t- v t-j-n-? ------------------------------------- Ali že smeš sam(a) potovati v tujino? 0
poder s---- (-ahk-) s____ (______ s-e-i (-a-k-) ------------- smeti (lahko) 0
Podem fumar aquí? Sm--o--uka---ad-t-? S____ t____ k______ S-e-o t-k-j k-d-t-? ------------------- Smemo tukaj kaditi? 0
Es pot fumar aquí? S---a-k- t- -a-i? S_ l____ t_ k____ S- l-h-o t- k-d-? ----------------- Se lahko tu kadi? 0
Es pot pagar amb targeta de crèdit? Se-l-h---p-ač--s ---d---o--arti--? S_ l____ p____ s k_______ k_______ S- l-h-o p-a-a s k-e-i-n- k-r-i-o- ---------------------------------- Se lahko plača s kreditno kartico? 0
Es pot pagar amb xec? Se -ah-o -l--a-- ---o-? S_ l____ p____ s č_____ S- l-h-o p-a-a s č-k-m- ----------------------- Se lahko plača s čekom? 0
Es pot pagar només en efectiu? Se -ahko----ča le-- -o-ovin-? S_ l____ p____ l_ z g________ S- l-h-o p-a-a l- z g-t-v-n-? ----------------------------- Se lahko plača le z gotovino? 0
Que puc trucar? L------am- ---t----e----n----? L____ s___ k_____ t___________ L-h-o s-m- k-a-k- t-l-f-n-r-m- ------------------------------ Lahko samo kratko telefoniram? 0
Que puc fer una pregunta? Lahk- -amo---k-- -pr-šam? L____ s___ n____ v_______ L-h-o s-m- n-k-j v-r-š-m- ------------------------- Lahko samo nekaj vprašam? 0
Que puc dir alguna cosa? La-ko-samo ----- --vem? L____ s___ n____ p_____ L-h-o s-m- n-k-j p-v-m- ----------------------- Lahko samo nekaj povem? 0
(Ell) no pot dormir al parc. O---e s------ti v-----u. O_ n_ s__ s____ v p_____ O- n- s-e s-a-i v p-r-u- ------------------------ On ne sme spati v parku. 0
(Ell) no pot dormir al cotxe. On-ne-sme sp-t- v ----. O_ n_ s__ s____ v a____ O- n- s-e s-a-i v a-t-. ----------------------- On ne sme spati v avtu. 0
(Ell) no pot dormir a l’estació. O--n---m- -p-ti n- ž-le--i-ki----t--i. O_ n_ s__ s____ n_ ž_________ p_______ O- n- s-e s-a-i n- ž-l-z-i-k- p-s-a-i- -------------------------------------- On ne sme spati na železniški postaji. 0
Podem seure? S-emo---s-i? S____ s_____ S-e-o s-s-i- ------------ Smemo sesti? 0
Podem rebre la carta? A-----h-o --b----je-ilni---s-? A__ l____ d_____ j______ l____ A-i l-h-o d-b-m- j-d-l-i l-s-? ------------------------------ Ali lahko dobimo jedilni list? 0
Podem pagar separadament? Ali -ah-o---ač--- lo---o? A__ l____ p______ l______ A-i l-h-o p-a-a-o l-č-n-? ------------------------- Ali lahko plačamo ločeno? 0

Com aprèn el cervell noves paraules

Quan aprenem un lèxic nou el nostre cervell emmagatzema nou contingut. Però l'aprenentatge es produeix només a través d'una repetició contínua. La capacitat d'emmagatzematge del nostre cervell depèn de múltiples factors. Però el més important és que repetim les paraules regularment. Només aquells termes que llegim o escrivim moltes vegades es queden gravats. Es podria dir que les paraules s'arxiven com si fossin imatges. Aquest principi de l'aprenentatge també és vàlid en el cas dels primats. Els primats poden aprendre a ‘llegir’ paraules si les veuen de forma repetida. Encara que no entenguin la paraula, sí que en reconeixen la seva forma. Per parlar amb fluïdesa una llengua necessitem una gran quantitat de paraules. Per aquesta raó, hem d'organitzar bé el vocabulari. Perquè la nostra memòria funciona com un arxiu. Per trobar ràpidament una paraula hem de saber primer on buscar-la. Pel que sempre és millor aprendre paraules en un context donat. Així pot la nostra memòria obrir en cada ocasió l'arxiu correcte. Tanmateix, fins i tot el que aprenem bé pot ser oblidat. En aquests casos, els coneixements es mouen des de la memòria activa a la passiva. Oblidar vol dir que ens desfem de la informació que no necessitem. Així el nostre cervell aconsegueix més espai per les coses més importants. Per això és fonamental activar els nostres coneixements de manera regular. Però el que ha passat a la memòria passiva no ho hem perdut per sempre. Quan veiem una paraula oblidada la recordem de nou. El que vam aprendre un cop, ho aprenem una segona vegada molt més ràpidament Si una persona vol incrementar el seu vocabulari, llavors hauria d'incrementar els seus hobbies. Perquè cadascú de nosaltres té interessos particulars. Encara que, d'altra banda, la majoria de les persones es dediquen a les mateixes coses. Però una llengua està formada per molts camps semàntics diferents. I una persona interessada en temes de política hauria de llegir també de tant en tant la premsa esportiva!