Manual de conversa

ca Fer compres   »   bs Kupovina

54 [cinquanta-quatre]

Fer compres

Fer compres

54 [pedeset i četiri]

Kupovina

Tria com vols veure la traducció:   
català bosnià Engegar Més
Vull comprar un regal. J--žel-m----it----kl-n. J_ ž____ k_____ p______ J- ž-l-m k-p-t- p-k-o-. ----------------------- Ja želim kupiti poklon. 0
Però res massa car. A-- ------pre-i-e-s-u--. A__ n____ p______ s_____ A-i n-š-a p-e-i-e s-u-o- ------------------------ Ali ništa previše skupo. 0
Potser una bossa? Im--e--- -o-da-taš--? I____ l_ m____ t_____ I-a-e l- m-ž-a t-š-u- --------------------- Imate li možda tašnu? 0
De quin color la vol? Koj- boj- -eli-e? K___ b___ ž______ K-j- b-j- ž-l-t-? ----------------- Koju boju želite? 0
Negra, marró o blanca? C--u- -ra-n -li --je--? C____ b____ i__ b______ C-n-, b-a-n i-i b-j-l-? ----------------------- Crnu, braon ili bijelu? 0
Una de gran o petita? V----u-il-----u? V_____ i__ m____ V-l-k- i-i m-l-? ---------------- Veliku ili malu? 0
Que puc veure aquesta? Mog- l---i-jeti-o--? M___ l_ v______ o___ M-g- l- v-d-e-i o-u- -------------------- Mogu li vidjeti ovu? 0
És de cuir? Je-l- ona-od-ko--? J_ l_ o__ o_ k____ J- l- o-a o- k-ž-? ------------------ Je li ona od kože? 0
O de plàstic? Ili je o- vj----č--g--a---ija-a? I__ j_ o_ v_________ m__________ I-i j- o- v-e-t-č-o- m-t-r-j-l-? -------------------------------- Ili je od vještačkog materijala? 0
De cuir, és clar. N-r--n---o- -ož-. N_______ o_ k____ N-r-v-o- o- k-ž-. ----------------- Naravno, od kože. 0
És de molt bona qualitat. T---e--a-o---o-do------ali---. T_ j_ n_______ d____ k________ T- j- n-r-č-t- d-b-r k-a-i-e-. ------------------------------ To je naročito dobar kvalitet. 0
I la bossa és realment a un bon preu. A -------a zai-ta -ovo-jna. A t____ j_ z_____ p________ A t-š-a j- z-i-t- p-v-l-n-. --------------------------- A tašna ja zaista povoljna. 0
M’agrada. O----i-----vi-a. O__ m_ s_ s_____ O-a m- s- s-i-a- ---------------- Ova mi se sviđa. 0
La compro. Ovu ć---ze-i. O__ ć_ u_____ O-u ć- u-e-i- ------------- Ovu ću uzeti. 0
La puc tornar, si de cas? Mogu-l-----even-ual-o-z-mij-n--i? M___ l_ j_ e_________ z__________ M-g- l- j- e-e-t-a-n- z-m-j-n-t-? --------------------------------- Mogu li je eventualno zamijeniti? 0
Naturalment. P---a---i-eva -e. P____________ s__ P-d-a-u-i-e-a s-. ----------------- Podrazumijeva se. 0
L’empaquetem per regal. Za----va--m- j- --- -oklon. Z___________ j_ k__ p______ Z-p-k-v-ć-m- j- k-o p-k-o-. --------------------------- Zapakovaćemo je kao poklon. 0
La caixa és allà. T--o ---k---e -la-aj--. T___ p____ j_ b________ T-m- p-e-o j- b-a-a-n-. ----------------------- Tamo preko je blagajna. 0

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...