Manual de conversa

ca poder fer alguna cosa   »   eo rajti fari ion

73 [setanta-tres]

poder fer alguna cosa

poder fer alguna cosa

73 [sepdek tri]

rajti fari ion

Tria com vols veure la traducció:   
català esperanto Engegar Més
Que ja pots conduir un cotxe? Ĉu -- j-m ---tas -tiri-aŭ-on? Ĉ_ v_ j__ r_____ s____ a_____ Ĉ- v- j-m r-j-a- s-i-i a-t-n- ----------------------------- Ĉu vi jam rajtas stiri aŭton? 0
Que ja pots beure alcohol? Ĉu -i--am---jt-- --i-----l---o-on? Ĉ_ v_ j__ r_____ t_____ a_________ Ĉ- v- j-m r-j-a- t-i-k- a-k-h-l-n- ---------------------------------- Ĉu vi jam rajtas trinki alkoholon? 0
Que ja pots pots anar sol a l’estranger? Ĉu--i------a-t-- s-le -etur---ks--r-----n? Ĉ_ v_ j__ r_____ s___ v_____ e____________ Ĉ- v- j-m r-j-a- s-l- v-t-r- e-s-e-l-n-e-? ------------------------------------------ Ĉu vi jam rajtas sole veturi eksterlanden? 0
poder rajti r____ r-j-i ----- rajti 0
Podem fumar aquí? Ĉ------aj-as fum---i--ie? Ĉ_ n_ r_____ f___ ĉ______ Ĉ- n- r-j-a- f-m- ĉ---i-? ------------------------- Ĉu ni rajtas fumi ĉi-tie? 0
Es pot fumar aquí? Ĉ- on- rajt-s -umi-ĉi-tie? Ĉ_ o__ r_____ f___ ĉ______ Ĉ- o-i r-j-a- f-m- ĉ---i-? -------------------------- Ĉu oni rajtas fumi ĉi-tie? 0
Es pot pagar amb targeta de crèdit? Ĉ- ------j-a- ------e- k--d---a--o? Ĉ_ o__ r_____ p___ p__ k___________ Ĉ- o-i r-j-a- p-g- p-r k-e-i-k-r-o- ----------------------------------- Ĉu oni rajtas pagi per kreditkarto? 0
Es pot pagar amb xec? Ĉu --i-rajt-- pa---p----eko? Ĉ_ o__ r_____ p___ p__ ĉ____ Ĉ- o-i r-j-a- p-g- p-r ĉ-k-? ---------------------------- Ĉu oni rajtas pagi per ĉeko? 0
Es pot pagar només en efectiu? Ĉ- oni--aj--s -a---n-r---nt--te? Ĉ_ o__ r_____ p___ n__ k________ Ĉ- o-i r-j-a- p-g- n-r k-n-a-t-? -------------------------------- Ĉu oni rajtas pagi nur kontante? 0
Que puc trucar? Ĉ--mi--a---s --r telefoni? Ĉ_ m_ r_____ n__ t________ Ĉ- m- r-j-a- n-r t-l-f-n-? -------------------------- Ĉu mi rajtas nur telefoni? 0
Que puc fer una pregunta? Ĉu mi r-j--s--u- d-m--d----n? Ĉ_ m_ r_____ n__ d______ i___ Ĉ- m- r-j-a- n-r d-m-n-i i-n- ----------------------------- Ĉu mi rajtas nur demandi ion? 0
Que puc dir alguna cosa? Ĉu mi--a-tas --- --r--ion? Ĉ_ m_ r_____ n__ d___ i___ Ĉ- m- r-j-a- n-r d-r- i-n- -------------------------- Ĉu mi rajtas nur diri ion? 0
(Ell) no pot dormir al parc. Li--- ---ta- -ormi e--l- p--ko. L_ n_ r_____ d____ e_ l_ p_____ L- n- r-j-a- d-r-i e- l- p-r-o- ------------------------------- Li ne rajtas dormi en la parko. 0
(Ell) no pot dormir al cotxe. L- -- --j--- --r-------a a---. L_ n_ r_____ d____ e_ l_ a____ L- n- r-j-a- d-r-i e- l- a-t-. ------------------------------ Li ne rajtas dormi en la aŭto. 0
(Ell) no pot dormir a l’estació. Li--e-ra--a--do--i ----- s--ci--m-. L_ n_ r_____ d____ e_ l_ s_________ L- n- r-j-a- d-r-i e- l- s-a-i-o-o- ----------------------------------- Li ne rajtas dormi en la stacidomo. 0
Podem seure? Ĉ- n--r-j--s si-iĝi? Ĉ_ n_ r_____ s______ Ĉ- n- r-j-a- s-d-ĝ-? -------------------- Ĉu ni rajtas sidiĝi? 0
Podem rebre la carta? Ĉu-ni ----as ha-i l- m----n? Ĉ_ n_ r_____ h___ l_ m______ Ĉ- n- r-j-a- h-v- l- m-n-o-? ---------------------------- Ĉu ni rajtas havi la menuon? 0
Podem pagar separadament? Ĉu----r-jt-s -a---ap-rte? Ĉ_ n_ r_____ p___ a______ Ĉ- n- r-j-a- p-g- a-a-t-? ------------------------- Ĉu ni rajtas pagi aparte? 0

Com aprèn el cervell noves paraules

Quan aprenem un lèxic nou el nostre cervell emmagatzema nou contingut. Però l'aprenentatge es produeix només a través d'una repetició contínua. La capacitat d'emmagatzematge del nostre cervell depèn de múltiples factors. Però el més important és que repetim les paraules regularment. Només aquells termes que llegim o escrivim moltes vegades es queden gravats. Es podria dir que les paraules s'arxiven com si fossin imatges. Aquest principi de l'aprenentatge també és vàlid en el cas dels primats. Els primats poden aprendre a ‘llegir’ paraules si les veuen de forma repetida. Encara que no entenguin la paraula, sí que en reconeixen la seva forma. Per parlar amb fluïdesa una llengua necessitem una gran quantitat de paraules. Per aquesta raó, hem d'organitzar bé el vocabulari. Perquè la nostra memòria funciona com un arxiu. Per trobar ràpidament una paraula hem de saber primer on buscar-la. Pel que sempre és millor aprendre paraules en un context donat. Així pot la nostra memòria obrir en cada ocasió l'arxiu correcte. Tanmateix, fins i tot el que aprenem bé pot ser oblidat. En aquests casos, els coneixements es mouen des de la memòria activa a la passiva. Oblidar vol dir que ens desfem de la informació que no necessitem. Així el nostre cervell aconsegueix més espai per les coses més importants. Per això és fonamental activar els nostres coneixements de manera regular. Però el que ha passat a la memòria passiva no ho hem perdut per sempre. Quan veiem una paraula oblidada la recordem de nou. El que vam aprendre un cop, ho aprenem una segona vegada molt més ràpidament Si una persona vol incrementar el seu vocabulari, llavors hauria d'incrementar els seus hobbies. Perquè cadascú de nosaltres té interessos particulars. Encara que, d'altra banda, la majoria de les persones es dediquen a les mateixes coses. Però una llengua està formada per molts camps semàntics diferents. I una persona interessada en temes de política hauria de llegir també de tant en tant la premsa esportiva!