Manual de conversa

ca Al taxi   »   bs U taksiju

38 [trenta-vuit]

Al taxi

Al taxi

38 [trideset i osam]

U taksiju

Tria com vols veure la traducció:   
català bosnià Engegar Més
Si us plau, em pot trucar un taxi? M---mo-V-s -----ite t--s-. M_____ V__ p_______ t_____ M-l-m- V-s p-z-v-t- t-k-i- -------------------------- Molimo Vas pozovite taksi. 0
Quant costa fins a l’estació de tren? K--iko koš----- ---jezn---- sta--ce? K_____ k____ d_ ž__________ s_______ K-l-k- k-š-a d- ž-l-e-n-č-e s-a-i-e- ------------------------------------ Koliko košta do željezničke stanice? 0
Quant costa fins a l’aeroport? Ko-iko košta--o --ro--o--? K_____ k____ d_ a_________ K-l-k- k-š-a d- a-r-d-o-a- -------------------------- Koliko košta do aerodroma? 0
Tot dret, si us plau. Pra--, m-l--. P_____ m_____ P-a-o- m-l-m- ------------- Pravo, molim. 0
A la dreta, si us plau. O--j--d----- -o--m. O____ d_____ m_____ O-d-e d-s-o- m-l-m- ------------------- Ovdje desno, molim. 0
Prengui la primera a l’esquerra a la cantonada, si us plau. T-m- n- ---u-l----o, -o-im. T___ n_ u___ l______ m_____ T-m- n- u-l- l-j-v-, m-l-m- --------------------------- Tamo na uglu lijevo, molim. 0
Tinc pressa. M-n--s--ž--i. M___ s_ ž____ M-n- s- ž-r-. ------------- Meni se žuri. 0
Tinc temps. J---m-m v--mena. J_ i___ v_______ J- i-a- v-e-e-a- ---------------- Ja imam vremena. 0
Vagi més a poc a poc, si us plau. M--i- -a--v---te-s-o----. M____ V__ v_____ s_______ M-l-m V-s v-z-t- s-o-i-e- ------------------------- Molim Vas vozite sporije. 0
Aturi’s aquí, si us plau. S---i-e---d-------im. S______ o_____ m_____ S-a-i-e o-d-e- m-l-m- --------------------- Stanite ovdje, molim. 0
Esperi un moment, si us plau. S------te --m---t,--ol-m-Va-. S________ m_______ m____ V___ S-č-k-j-e m-m-n-t- m-l-m V-s- ----------------------------- Sačekajte momenat, molim Vas. 0
Ja torno de seguida. O-ma- -- vraća-. O____ s_ v______ O-m-h s- v-a-a-. ---------------- Odmah se vraćam. 0
Doni’m un rebut, si us plau. D-jt--m- r-č-n m--im. D____ m_ r____ m_____ D-j-e m- r-č-n m-l-m- --------------------- Dajte mi račun molim. 0
No tinc canvi. N---m --tn-. N____ s_____ N-m-m s-t-o- ------------ Nemam sitno. 0
Va bé, guardi el canvi. U r--- j-,---t-tak-je--- ---. U r___ j__ o______ j_ z_ V___ U r-d- j-, o-t-t-k j- z- V-s- ----------------------------- U redu je, ostatak je za Vas. 0
Porti’m a aquesta adreça. O-v--i-- m- d- ov- -----e. O_______ m_ d_ o__ a______ O-v-z-t- m- d- o-e a-r-s-. -------------------------- Odvezite me do ove adrese. 0
Porti’m a aquest hotel. Odve--t--m---o-mo- --tel-. O_______ m_ d_ m__ h______ O-v-z-t- m- d- m-g h-t-l-. -------------------------- Odvezite me do mog hotela. 0
Porti’m a la platja. O--ezite -e-d- --aže. O_______ m_ d_ p_____ O-v-z-t- m- d- p-a-e- --------------------- Odvezite me do plaže. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + bosnià (1-100) MP3 bosnià (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Genis lingüístics

La major part de les persones s'alegren si aconsegueixen parlar una llengua que no és la seva. Però en el món hi ha persones que dominen més de 70 llengües. Persones que parlen amb fluïdesa i escriuen correctament en totes aquestes llengües. Els podríem anomenar hiperpolíglotes. El fenomen del poliglotisme es coneix des de fa segles. Hi ha múltiples informes i relats sobre persones amb un talent semblant. D'on els ve aquesta capacitat, però, no s'ha pogut establir fins ara amb exactitud. En l'àmbit científic coexisteixen diverses teories. Alguns pensen que el cervell dels poliglots té una estructura diferent. Aquesta diferència es pot detectar especialment a l'àrea de Broca. En aquesta zona cerebral té lloc la producció de la parla. En el cas dels poliglots, el teixit cel·lular d'aquesta zona és diferent. És possible que aquesta sigui la raó de la seva major capacitat a l'hora de processar la informació. Ara bé, encara falten estudis que puguin confirmar aquesta teoria. Potser el més important en l'aprenentatge de llengües sigui només una motivació especial. Els nens aprenen d'altres nens una llengua estrangera amb una velocitat sorprenent. Això passa perquè volen integrar-se al joc. Volen formar part del grup i comunicar-se amb la resta. L'èxit del seu aprenentatge depèn, llavors, del seu desig d'integració. Una altra teoria diu que la massa cerebral augmenta amb l'aprenentatge. Per això, com més aprenem, més fàcil es torna el propi procés d'aprenentatge. D'altra banda, és clar que els idiomes semblants s'aprenen amb més facilitat. Si un parla danès, segurament podrà aprendre suec o noruec amb rapidesa. Encara hi ha moltes preguntes sense resposta. El que és segur, però, és que la intel·ligència no és el més rellevant. Hi ha persones que, sense ser massa intel·ligents, parlen molts idiomes. I, a més, fins i tot els genis lingüístics necessiten molta disciplina. La qual cosa no deixa de ser un petit consol, oi?
Sabia vostè que?
El rus és un dels idiomes més importants del món literari, i és que algunes de les obres literàries més conegudes van ser escrites per autors russos. Pel que existeix un gran número de llibres traduïts del rus. A més, als russos els hi encanta llegir obres noves, així que els traductors sempre tenen molt per fer. El rus és l’idioma natiu de més de 160 milions de persones, però també té parlants en molts altres països eslaus. El que el converteix al rus en un dels idiomes és parlats d’Europa, i el parlen uns 280 milions de persones d’arreu del món. Al ser una llengua eslava oriental, està relacionada amb l’ucraïnès i el bielorrús. La gramàtica russa està estructurada de manera molt sistemàtica. El que suposa un avantatge per als qui els hi agrada pensar de manera analítica i lògica. Sens dubte, el rus és un idioma que val la pena estudiar. Ocupa una posició molt important en el món de la ciència, l’arte i la tecnologia. A més, no seria genial poder llegir obres russes en el seu idiome original?