Manual de conversa

ca Els adverbis   »   bs Prilozi

100 [per cent]

Els adverbis

Els adverbis

100 [stotina]

Prilozi

Tria com vols veure la traducció:   
català bosnià Engegar Més
ja – encara no / mai v-- jed-o--- još n--a-a v__ j_____ – j__ n_____ v-ć j-d-o- – j-š n-k-d- ----------------------- već jednom – još nikada 0
Ha estat a Berlín? J-s-e-li-već ----om--ili - --rl--u? J____ l_ v__ j_____ b___ u B_______ J-s-e l- v-ć j-d-o- b-l- u B-r-i-u- ----------------------------------- Jeste li već jednom bili u Berlinu? 0
No, encara no / mai. N-,-j-- ------. N__ j__ n______ N-, j-š n-k-d-. --------------- Ne, još nikada. 0
algú – ningú n--o-–----o n___ – n___ n-k- – n-k- ----------- neko – niko 0
Coneix vostè algú aquí? P---a---e-----v----ne-o-a? P________ l_ o____ n______ P-z-a-e-e l- o-d-e n-k-g-? -------------------------- Poznajete li ovdje nekoga? 0
No, no conec ningú aquí. N-, -a-----oz---em -ik-g- -v-je. N__ j_ n_ p_______ n_____ o_____ N-, j- n- p-z-a-e- n-k-g- o-d-e- -------------------------------- Ne, ja ne poznajem nikoga ovdje. 0
encara – ja no jo- – n-----e j__ – n_ v___ j-š – n- v-š- ------------- još – ne više 0
Que es quedarà encara més temps? Os-aje-- li---š--u-o -v-je? O_______ l_ j__ d___ o_____ O-t-j-t- l- j-š d-g- o-d-e- --------------------------- Ostajete li još dugo ovdje? 0
No, ja no em quedaré més temps aquí. Ne- ja----ost-j-m----e -ug---vdje. N__ j_ n_ o______ v___ d___ o_____ N-, j- n- o-t-j-m v-š- d-g- o-d-e- ---------------------------------- Ne, ja ne ostajem više dugo ovdje. 0
alguna cosa més – res més j-š---š-o-–-n-št----še j__ n____ – n____ v___ j-š n-š-o – n-š-a v-š- ---------------------- još nešto – ništa više 0
Encara vol alguna cosa més de beure? Že-i---li -o-----t--p-pit-? Ž_____ l_ j__ n____ p______ Ž-l-t- l- j-š n-š-o p-p-t-? --------------------------- Želite li još nešto popiti? 0
No, no desitjo res més. Ne,-j- ne žel-m --št- -i--. N__ j_ n_ ž____ n____ v____ N-, j- n- ž-l-m n-š-a v-š-. --------------------------- Ne, ja ne želim ništa više. 0
ja … alguna cosa – encara res već--eš-o ---oš ni--a v__ n____ – j__ n____ v-ć n-š-o – j-š n-š-a --------------------- već nešto – još ništa 0
Ja ha menjat alguna cosa? Jes-e -- v-ć -e-t--j--i? J____ l_ v__ n____ j____ J-s-e l- v-ć n-š-o j-l-? ------------------------ Jeste li već nešto jeli? 0
No, encara no he menjat res. N-, -------n---m-n-š-- ---. N__ j_ j__ n____ n____ j___ N-, j- j-š n-s-m n-š-a j-o- --------------------------- Ne, ja još nisam ništa jeo. 0
algú més – ningú més jo--neko---niko----e j__ n___ – n___ v___ j-š n-k- – n-k- v-š- -------------------- još neko – niko više 0
Algú més voldria un cafè? Ž--i l- -o--n----k-f-? Ž___ l_ j__ n___ k____ Ž-l- l- j-š n-k- k-f-? ---------------------- Želi li još neko kafu? 0
No, ningú més. N-----k----še. N__ n___ v____ N-, n-k- v-š-. -------------- Ne, niko više. 0

La llengua àrab

La llengua àrab és una de les més importants del món. Més de 300 milions de persones parlen àrab. Viuen en més de vint països diferents. L'àrab pertany a la família de llengües afroasiàtiques. La llengua àrab es va originar fa més de mil anys. La llengua es va començar a parlar a la península aràbiga. Des d'allà va començar la seva expansió. L'àrab parlat és molt diferent de la llengua estàndard. A més, hi ha molts dialectes àrabs diferents. Es podria dir que a cada regió es parla de forma diferent. Els parlants dels diferents dialectes sovint no són capaços d'entendre's. Així, les pel·lícules dels països àrabs sovint han de ser doblades. Només així es comprenen en el conjunt de l'àrea lingüística àrab. L'àrab culte, la llengua estàndard clàssica, gairebé no es parla en l'actualitat. Només és possible trobar-lo en la seva forma escrita. Els llibres i diaris utilitzen un àrab culte que no és sinó la varietat estàndard de la llengua. Fins al moment present no hi ha cap varietat tècnica d'àrab. De fet, les expressions tècniques es prenen generalment d'altres llengües. Predominen en aquest sentit el francès i l'anglès. En els últims anys l'interès per l'àrab s'ha incrementat considerablement. Cada vegada més persones volen aprendre àrab. A les universitats i en moltes acadèmies s'ofereixen cursos de l'idioma. Moltes persones se senten fascinades especialment per l'escriptura àrab. L'àrab s'escriu de dreta a esquerra. Ni la pronunciació ni la gramàtica de la llengua són fàcils. Té molts sons i regles desconegudes en la resta d'idiomes. Per això el seu aprenentatge ha d'observar una metodologia rigorosa. Primer la pronunciació, a continuació la gramàtica, després l'escriptura...