Manual de conversa

ca poder fer alguna cosa   »   ro „a avea voie” ceva

73 [setanta-tres]

poder fer alguna cosa

poder fer alguna cosa

73 [şaptezeci şi trei]

„a avea voie” ceva

Tria com vols veure la traducció:   
català romanès Engegar Més
Que ja pots conduir un cotxe? A---o-- să--on-uci--ej-? A_ v___ s_ c______ d____ A- v-i- s- c-n-u-i d-j-? ------------------------ Ai voie să conduci deja? 0
Que ja pots beure alcohol? Ai----- să-be- d----a---ol? A_ v___ s_ b__ d___ a______ A- v-i- s- b-i d-j- a-c-o-? --------------------------- Ai voie să bei deja alcool? 0
Que ja pots pots anar sol a l’estranger? A- voie -ă-căl-to--şt--dej- ----ur în -tră-năt-t-? A_ v___ s_ c__________ d___ s_____ î_ s___________ A- v-i- s- c-l-t-r-ş-i d-j- s-n-u- î- s-r-i-ă-a-e- -------------------------------------------------- Ai voie să călătoreşti deja singur în străinătate? 0
poder a av-a v-ie a a___ v___ a a-e- v-i- ----------- a avea voie 0
Podem fumar aquí? A-----o-e-s---u-ă- -i--? A___ v___ s_ f____ a____ A-e- v-i- s- f-m-m a-c-? ------------------------ Avem voie să fumăm aici? 0
Es pot fumar aquí? Se---at--f--a -ic-? S_ p____ f___ a____ S- p-a-e f-m- a-c-? ------------------- Se poate fuma aici? 0
Es pot pagar amb targeta de crèdit? Se --ate --ă-- c--c-----d--c-ed--? S_ p____ p____ c_ c____ d_ c______ S- p-a-e p-ă-i c- c-r-e d- c-e-i-? ---------------------------------- Se poate plăti cu carte de credit? 0
Es pot pagar amb xec? S- ---te-p-ăt---u-cec? S_ p____ p____ c_ c___ S- p-a-e p-ă-i c- c-c- ---------------------- Se poate plăti cu cec? 0
Es pot pagar només en efectiu? Se p---e -lă-- ----i-ca--? S_ p____ p____ n____ c____ S- p-a-e p-ă-i n-m-i c-s-? -------------------------- Se poate plăti numai cash? 0
Que puc trucar? Am---i- să --- ş---u--n---l----? A_ v___ s_ d__ ş_ e_ u_ t_______ A- v-i- s- d-u ş- e- u- t-l-f-n- -------------------------------- Am voie să dau şi eu un telefon? 0
Que puc fer una pregunta? Am--o-- să î--r-- şi -u--ev-? A_ v___ s_ î_____ ş_ e_ c____ A- v-i- s- î-t-e- ş- e- c-v-? ----------------------------- Am voie să întreb şi eu ceva? 0
Que puc dir alguna cosa? A- vo-e-s- s----şi -u c-v-? A_ v___ s_ s___ ş_ e_ c____ A- v-i- s- s-u- ş- e- c-v-? --------------------------- Am voie să spun şi eu ceva? 0
(Ell) no pot dormir al parc. N- ar--v-ie-s----a----î- pa-c. N_ a__ v___ s_ d_____ î_ p____ N- a-e v-i- s- d-a-m- î- p-r-. ------------------------------ Nu are voie să doarmă în parc. 0
(Ell) no pot dormir al cotxe. Nu are-vo---să do--m-----ma-in-. N_ a__ v___ s_ d_____ î_ m______ N- a-e v-i- s- d-a-m- î- m-ş-n-. -------------------------------- Nu are voie să doarmă în maşină. 0
(Ell) no pot dormir a l’estació. Nu-a-- vo-e ---d-ar---î---a-ă. N_ a__ v___ s_ d_____ î_ g____ N- a-e v-i- s- d-a-m- î- g-r-. ------------------------------ Nu are voie să doarmă în gară. 0
Podem seure? P---m l-a----? P____ l__ l___ P-t-m l-a l-c- -------------- Putem lua loc? 0
Podem rebre la carta? N----ţi -ă rugăm---niu-? N_ d___ v_ r____ m______ N- d-ţ- v- r-g-m m-n-u-? ------------------------ Ne daţi vă rugăm meniul? 0
Podem pagar separadament? P---- pl----se-ar-t? P____ p____ s_______ P-t-m p-ă-i s-p-r-t- -------------------- Putem plăti separat? 0

Com aprèn el cervell noves paraules

Quan aprenem un lèxic nou el nostre cervell emmagatzema nou contingut. Però l'aprenentatge es produeix només a través d'una repetició contínua. La capacitat d'emmagatzematge del nostre cervell depèn de múltiples factors. Però el més important és que repetim les paraules regularment. Només aquells termes que llegim o escrivim moltes vegades es queden gravats. Es podria dir que les paraules s'arxiven com si fossin imatges. Aquest principi de l'aprenentatge també és vàlid en el cas dels primats. Els primats poden aprendre a ‘llegir’ paraules si les veuen de forma repetida. Encara que no entenguin la paraula, sí que en reconeixen la seva forma. Per parlar amb fluïdesa una llengua necessitem una gran quantitat de paraules. Per aquesta raó, hem d'organitzar bé el vocabulari. Perquè la nostra memòria funciona com un arxiu. Per trobar ràpidament una paraula hem de saber primer on buscar-la. Pel que sempre és millor aprendre paraules en un context donat. Així pot la nostra memòria obrir en cada ocasió l'arxiu correcte. Tanmateix, fins i tot el que aprenem bé pot ser oblidat. En aquests casos, els coneixements es mouen des de la memòria activa a la passiva. Oblidar vol dir que ens desfem de la informació que no necessitem. Així el nostre cervell aconsegueix més espai per les coses més importants. Per això és fonamental activar els nostres coneixements de manera regular. Però el que ha passat a la memòria passiva no ho hem perdut per sempre. Quan veiem una paraula oblidada la recordem de nou. El que vam aprendre un cop, ho aprenem una segona vegada molt més ràpidament Si una persona vol incrementar el seu vocabulari, llavors hauria d'incrementar els seus hobbies. Perquè cadascú de nosaltres té interessos particulars. Encara que, d'altra banda, la majoria de les persones es dediquen a les mateixes coses. Però una llengua està formada per molts camps semàntics diferents. I una persona interessada en temes de política hauria de llegir també de tant en tant la premsa esportiva!