Manual de conversa

ca Les estacions i el temps   »   bs Godišnja doba i vrijeme

16 [setze]

Les estacions i el temps

Les estacions i el temps

16 [šesnaest]

Godišnja doba i vrijeme

Tria com vols veure la traducció:   
català bosnià Engegar Més
Aquestes són les estacions de l’any: Ovo--u---dišn-a-d--a: O__ s_ g_______ d____ O-o s- g-d-š-j- d-b-: --------------------- Ovo su godišnja doba: 0
La primavera, l’estiu, Pro--e-------t-, P________ l_____ P-o-j-ć-, l-e-o- ---------------- Proljeće, ljeto, 0
la tardor i l’hivern. j---- ----ma. j____ i z____ j-s-n i z-m-. ------------- jesen i zima. 0
L’estiu és calorós. L--t- ---vr-ć-. L____ j_ v_____ L-e-o j- v-u-e- --------------- Ljeto je vruće. 0
A l’estiu, fa sol. Lj--- s-j--sun-e. L____ s___ s_____ L-e-i s-j- s-n-e- ----------------- Ljeti sija sunce. 0
A l’estiu, ens agrada passejar. Ljeti ra-o-idemo-šeta--. L____ r___ i____ š______ L-e-i r-d- i-e-o š-t-t-. ------------------------ Ljeti rado idemo šetati. 0
L’hivern és fred. Zi------h-a-n-. Z___ j_ h______ Z-m- j- h-a-n-. --------------- Zima je hladna. 0
A l’hivern neva o plou. Zi-- pada--nij---i---k-ša. Z___ p___ s_____ i__ k____ Z-m- p-d- s-i-e- i-i k-š-. -------------------------- Zimi pada snijeg ili kiša. 0
A l’hivern, ens encanta estar a casa. Z-m- --do o-ta-emo -od---ć-. Z___ r___ o_______ k__ k____ Z-m- r-d- o-t-j-m- k-d k-ć-. ---------------------------- Zimi rado ostajemo kod kuće. 0
Fa fred. Hl---o je. H_____ j__ H-a-n- j-. ---------- Hladno je. 0
Plou. Pa-- ---a. P___ k____ P-d- k-š-. ---------- Pada kiša. 0
Fa vent. Vjetrov-to--e. V_________ j__ V-e-r-v-t- j-. -------------- Vjetrovito je. 0
Fa calor. T-pl---e. T____ j__ T-p-o j-. --------- Toplo je. 0
Fa sol. Su--a-- --. S______ j__ S-n-a-o j-. ----------- Sunčano je. 0
Fa un bon dia. V--r- --. V____ j__ V-d-o j-. --------- Vedro je. 0
Quin temps fa avui? Ka-vo ----r-j--e --n--? K____ j_ v______ d_____ K-k-o j- v-i-e-e d-n-s- ----------------------- Kakvo je vrijeme danas? 0
Avui fa fred. Dana- j--hl--no. D____ j_ h______ D-n-s j- h-a-n-. ---------------- Danas je hladno. 0
Avui fa calor. D-nas je t--l-. D____ j_ t_____ D-n-s j- t-p-o- --------------- Danas je toplo. 0

Aprenentatge i emocions

Ens alegrem quan aconseguim conversar en un idioma estranger. Estem orgullosos de nosaltres mateixos i del nostre progrés en l'aprenentatge de la llengua. Si no tenim èxit, en canvi, acabem enfadats i furstrats. Podem associar, per tant, diferents afectes al procés d'aprenentatge. Les noves investigacions aporten resultats interessants. Ens mostren que les emocions i els afectes ja són importants durant l'aprenentatge. Els nostres sentiments influeixen en l'èxit del nostre aprenentatge. Aprendre suposa sempre una tasca per al nostre cervell. Una tasca que cal resoldre. L'èxit final d'aquesta empresa depèn de les nostres emocions. Si creiem que podem solucionar les dificultats guanyem confiança. Aquesta estabilitat emocional ens ajuda a l'hora d'aprendre. Els pensaments positius estimulen les nostres capacitats intel·lectuals. Per contra, aprendre amb estrès en dona pitjors resultats. Els dubtes o les preocupacions obstaculitzen un rendiment òptim. Aprenem particularment malament quan tenim por. Llavors el nostre cervell amb prou feines pot emmagatzemar nous continguts. Per tant és important que estiguem sempre motivats a l'hora d'aprendre. Ja que, en definitiva, les emocions influeixen en el nostre aprenentatge. Ara bé: l'aprenentatge influeix també en les nostres emocions! Les mateixes estructures cerebrals que processen fets processen també les emocions. Així que l'aprenentatge pot fer-te feliç: i qui és feliç aprèn millor. Per descomptat, l'aprenentatge no sempre resulta divertit: en ocasions pot ser fins i tot penós. Per aquest motiu, el millor és anar-nos posant petites metes. D'aquesta manera evitarem esgotar el nostre cervell. Garantint el compliment de les nostres expectatives. El nostre èxit es converteix així en una recompensa que ens manté motivats. Ja saps: atreveix-te a aprendre - sense deixar de somriure!
Sabia vostè que?
El grec pertany a les llengües indoeuropees, però no està relacionat amb cap altre idioma del món. No hem de confondre el grec modern amb el grec antic. El grec antic encara s’ensenya a moltes escoles i universitats, i en el passat va ser la llengua de la ciència i la filosofia. També s’utilitzava com a llengua franca entre els que viatjaven pel món. El grec modern, en canvi, és l’idioma natiu de 13 milions de persones, i va evolucionar del grec antic. És difícil saber quan es va originar exactament. Però una cosa és certa, la seva estructura és molt més simple que la del grec antic. També conserva numeroses formes arcaiques. És un idioma bastant uniforme, i quasi no té cap dialecte. El seu sistema d’escriptura utilitza l’alfabet grec, el qual compta amb 2500 anys d’antiguitat. Una fet curiós és que el grec es troba entre els idiomes amb un major vocabulari. Així que ja ho saps, si vols tenir un vocabulari ben ample, comença a aprendre grec!