Manual de conversa

ca poder fer alguna cosa   »   et midagi tohtima

73 [setanta-tres]

poder fer alguna cosa

poder fer alguna cosa

73 [seitsekümmend kolm]

midagi tohtima

Tria com vols veure la traducció:   
català estonià Engegar Més
Que ja pots conduir un cotxe? To-i- -- j--a aut-g- sõi--? T____ s_ j___ a_____ s_____ T-h-d s- j-b- a-t-g- s-i-a- --------------------------- Tohid sa juba autoga sõita? 0
Que ja pots beure alcohol? T--i- -- -------k-ho-i-ju--? T____ s_ j___ a_______ j____ T-h-d s- j-b- a-k-h-l- j-u-? ---------------------------- Tohid sa juba alkoholi juua? 0
Que ja pots pots anar sol a l’estranger? T--id--a----a ---- -ä--sm-a-- -õit-? T____ s_ j___ ü___ v_________ s_____ T-h-d s- j-b- ü-s- v-l-s-a-l- s-i-a- ------------------------------------ Tohid sa juba üksi välismaale sõita? 0
poder t--t--a t______ t-h-i-a ------- tohtima 0
Podem fumar aquí? T-h-m- me--i-n-s-i-s-t---? T_____ m_ s___ s__________ T-h-m- m- s-i- s-i-s-t-d-? -------------------------- Tohime me siin suitsetada? 0
Es pot fumar aquí? T--i- s-in-suitsetad-? T____ s___ s__________ T-h-b s-i- s-i-s-t-d-? ---------------------- Tohib siin suitsetada? 0
Es pot pagar amb targeta de crèdit? T-h-b -i-- --ed--t--ardig--mak--a? T____ s___ k______________ m______ T-h-b s-i- k-e-i-t-a-r-i-a m-k-t-? ---------------------------------- Tohib siin krediitkaardiga maksta? 0
Es pot pagar amb xec? To-i- --i---še---a -a-sta? T____ s___ t______ m______ T-h-b s-i- t-e-i-a m-k-t-? -------------------------- Tohib siin tšekiga maksta? 0
Es pot pagar només en efectiu? To-ib--ii- -inult su---ahas--a--ta? T____ s___ a_____ s________ m______ T-h-b s-i- a-n-l- s-l-r-h-s m-k-t-? ----------------------------------- Tohib siin ainult sularahas maksta? 0
Que puc trucar? T--i---a---tk-l -e-ist-da? T____ m_ h_____ h_________ T-h-n m- h-t-e- h-l-s-a-a- -------------------------- Tohin ma hetkel helistada? 0
Que puc fer una pregunta? T-hi- ma --t-e- -id-gi k-s-da? T____ m_ h_____ m_____ k______ T-h-n m- h-t-e- m-d-g- k-s-d-? ------------------------------ Tohin ma hetkel midagi küsida? 0
Que puc dir alguna cosa? To--n ma he--e---id-gi -el-a? T____ m_ h_____ m_____ ö_____ T-h-n m- h-t-e- m-d-g- ö-l-a- ----------------------------- Tohin ma hetkel midagi öelda? 0
(Ell) no pot dormir al parc. Ta-e- -ohi---r-is--ag--a. T_ e_ t___ p_____ m______ T- e- t-h- p-r-i- m-g-d-. ------------------------- Ta ei tohi pargis magada. 0
(Ell) no pot dormir al cotxe. T- ei t-hi--utos maga-a. T_ e_ t___ a____ m______ T- e- t-h- a-t-s m-g-d-. ------------------------ Ta ei tohi autos magada. 0
(Ell) no pot dormir a l’estació. Ta ----ohi r--gi---m-- -ag-da. T_ e_ t___ r__________ m______ T- e- t-h- r-n-i-a-m-s m-g-d-. ------------------------------ Ta ei tohi rongijaamas magada. 0
Podem seure? T-hi---m---s--d-? T_____ m_ i______ T-h-m- m- i-t-d-? ----------------- Tohime me istuda? 0
Podem rebre la carta? T-h-----e-m---üd s-ada? T_____ m_ m_____ s_____ T-h-m- m- m-n-ü- s-a-a- ----------------------- Tohime me menüüd saada? 0
Podem pagar separadament? Tohi-e-m---r-----ma-s--? T_____ m_ e_____ m______ T-h-m- m- e-a-d- m-k-t-? ------------------------ Tohime me eraldi maksta? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + estonià (1-100) MP3 estonià (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Com aprèn el cervell noves paraules

Quan aprenem un lèxic nou el nostre cervell emmagatzema nou contingut. Però l'aprenentatge es produeix només a través d'una repetició contínua. La capacitat d'emmagatzematge del nostre cervell depèn de múltiples factors. Però el més important és que repetim les paraules regularment. Només aquells termes que llegim o escrivim moltes vegades es queden gravats. Es podria dir que les paraules s'arxiven com si fossin imatges. Aquest principi de l'aprenentatge també és vàlid en el cas dels primats. Els primats poden aprendre a ‘llegir’ paraules si les veuen de forma repetida. Encara que no entenguin la paraula, sí que en reconeixen la seva forma. Per parlar amb fluïdesa una llengua necessitem una gran quantitat de paraules. Per aquesta raó, hem d'organitzar bé el vocabulari. Perquè la nostra memòria funciona com un arxiu. Per trobar ràpidament una paraula hem de saber primer on buscar-la. Pel que sempre és millor aprendre paraules en un context donat. Així pot la nostra memòria obrir en cada ocasió l'arxiu correcte. Tanmateix, fins i tot el que aprenem bé pot ser oblidat. En aquests casos, els coneixements es mouen des de la memòria activa a la passiva. Oblidar vol dir que ens desfem de la informació que no necessitem. Així el nostre cervell aconsegueix més espai per les coses més importants. Per això és fonamental activar els nostres coneixements de manera regular. Però el que ha passat a la memòria passiva no ho hem perdut per sempre. Quan veiem una paraula oblidada la recordem de nou. El que vam aprendre un cop, ho aprenem una segona vegada molt més ràpidament Si una persona vol incrementar el seu vocabulari, llavors hauria d'incrementar els seus hobbies. Perquè cadascú de nosaltres té interessos particulars. Encara que, d'altra banda, la majoria de les persones es dediquen a les mateixes coses. Però una llengua està formada per molts camps semàntics diferents. I una persona interessada en temes de política hauria de llegir també de tant en tant la premsa esportiva!