Manual de conversa

ca Els transports públics   »   te పౌర రవాణా

36 [trenta-sis]

Els transports públics

Els transports públics

36 [ముప్పై ఆరు]

36 [Muppai āru]

పౌర రవాణా

[Paura ravāṇā]

Tria com vols veure la traducció:   
català telugu Engegar Més
On és la parada de l’autobús? బ-- -్టాప- --్కడ? బ_ స్__ ఎ____ బ-్ స-ట-ప- ఎ-్-డ- ----------------- బస్ స్టాప్ ఎక్కడ? 0
B-- -ṭā--e--aḍ-? B__ s___ e______ B-s s-ā- e-k-ḍ-? ---------------- Bas sṭāp ekkaḍa?
Quin autobús va al centre de la ciutat? సిట- --ం-ర--కి-- -స----ళ్త-ం--? సి_ సెం__ కి ఏ బ_ వె____ స-ట- స-ం-ర- క- ఏ బ-్ వ-ళ-త-ం-ి- ------------------------------- సిటీ సెంటర్ కి ఏ బస్ వెళ్తుంది? 0
S-ṭī--e-ṭa--ki ----- --ḷtu---? S___ s_____ k_ ē b__ v________ S-ṭ- s-ṇ-a- k- ē b-s v-ḷ-u-d-? ------------------------------ Siṭī seṇṭar ki ē bas veḷtundi?
Quina línia he de prendre? నే---ఏ-----ఎ---ా-ి? నే_ ఏ బ_ ఎ____ న-న- ఏ బ-్ ఎ-్-ా-ి- ------------------- నేను ఏ బస్ ఎక్కాలి? 0
Nē-u ---as-ekk--i? N___ ē b__ e______ N-n- ē b-s e-k-l-? ------------------ Nēnu ē bas ekkāli?
Hauré de canviar d’autobús? న-ను---ర--ా? నే_ మా___ న-న- మ-ర-ల-? ------------ నేను మారాలా? 0
N--u m---l-? N___ m______ N-n- m-r-l-? ------------ Nēnu mārālā?
On he de canviar? నేన------- మార--ి? నే_ ఎ___ మా___ న-న- ఎ-్-డ మ-ర-ల-? ------------------ నేను ఎక్కడ మారాలి? 0
N-n---k-aḍa-----li? N___ e_____ m______ N-n- e-k-ḍ- m-r-l-? ------------------- Nēnu ekkaḍa mārāli?
Quant costa un bitllet? టికె-్--- ఎ----ర-పట్ట----ు? టి__ కి ఎం_ ధ_ ప______ ట-క-ట- క- ఎ-త ధ- ప-్-వ-్-ు- --------------------------- టికెట్ కి ఎంత ధర పట్టవచ్చు? 0
Ṭ-keṭ -i e--a dh-ra-p---a-a-c-? Ṭ____ k_ e___ d____ p__________ Ṭ-k-ṭ k- e-t- d-a-a p-ṭ-a-a-c-? ------------------------------- Ṭikeṭ ki enta dhara paṭṭavaccu?
Quantes parades hi ha fins al centre? డౌన్ --న్---స-ట- సె-ట---క-ట- ముందు-ఎన్న- -్---- -ు ఉన్-ా-ి? డౌ_ టౌ_ / సి_ సెం__ కం_ ముం_ ఎ__ స్__ లు ఉ____ డ-న- ట-న- / స-ట- స-ం-ర- క-ట- మ-ం-ు ఎ-్-ి స-ట-ప- ల- ఉ-్-ా-ి- ----------------------------------------------------------- డౌన్ టౌన్ / సిటీ సెంటర్ కంటే ముందు ఎన్ని స్టాప్ లు ఉన్నాయి? 0
Ḍ-un ṭ-un/-s--ī-s-ṇ-a- ---ṭē mu-du-e--- s------ un-āyi? Ḍ___ ṭ____ s___ s_____ k____ m____ e___ s___ l_ u______ Ḍ-u- ṭ-u-/ s-ṭ- s-ṇ-a- k-ṇ-ē m-n-u e-n- s-ā- l- u-n-y-? ------------------------------------------------------- Ḍaun ṭaun/ siṭī seṇṭar kaṇṭē mundu enni sṭāp lu unnāyi?
Heu de baixar aquí. మ-ర--ఇక-క--ద--ాలి మీ_ ఇ___ ది__ మ-ర- ఇ-్-డ ద-గ-ల- ----------------- మీరు ఇక్కడ దిగాలి 0
M-r- i----a --g-li M___ i_____ d_____ M-r- i-k-ḍ- d-g-l- ------------------ Mīru ikkaḍa digāli
Heu de baixar per darrere. మీ-ు-వ-న- -ైపు---డ-------ి మీ_ వె__ వై___ ది__ మ-ర- వ-న- వ-ప-న-ం-ి ద-గ-ల- -------------------------- మీరు వెనక వైపునుండి దిగాలి 0
Mīru --na-a -a-pun---i -igā-i M___ v_____ v_________ d_____ M-r- v-n-k- v-i-u-u-ḍ- d-g-l- ----------------------------- Mīru venaka vaipunuṇḍi digāli
El pròxim metro arriba d’aquí cinc minuts. నె------ ట్ర-న------మిషాల-లో -ంది నె___ ట్__ 5 ని____ ఉం_ న-క-స-ట- ట-ర-న- 5 న-మ-ష-ల-ల- ఉ-ద- --------------------------------- నెక్స్ట్ ట్రైన్ 5 నిమిషాల్లో ఉంది 0
N-ksṭ--r-in---nim--āl-ō un-i N____ ṭ____ 5 n________ u___ N-k-ṭ ṭ-a-n 5 n-m-ṣ-l-ō u-d- ---------------------------- Neksṭ ṭrain 5 nimiṣāllō undi
El pròxim tramvia arriba d’aquí deu minuts. నె--------్రా---0 ని-----్-----ది నె___ ట్_ 1_ ని____ ఉం_ న-క-స-ట- ట-ర-ం 1- న-మ-ష-ల-ల- ఉ-ద- --------------------------------- నెక్స్ట్ ట్రాం 10 నిమిషాల్లో ఉంది 0
Nek-ṭ ---- -0 ni---ā-lō-un-i N____ ṭ___ 1_ n________ u___ N-k-ṭ ṭ-ā- 1- n-m-ṣ-l-ō u-d- ---------------------------- Neksṭ ṭrāṁ 10 nimiṣāllō undi
El pròxim autobús arriba d’aquí quinze minuts. న---స్-- --్--5-నిమ---ల--- ఉ-ది నె___ బ_ 1_ ని____ ఉం_ న-క-స-ట- బ-్ 1- న-మ-ష-ల-ల- ఉ-ద- ------------------------------- నెక్స్ట్ బస్ 15 నిమిషాల్లో ఉంది 0
Ne--ṭ bas--5-----ṣā-lō --di N____ b__ 1_ n________ u___ N-k-ṭ b-s 1- n-m-ṣ-l-ō u-d- --------------------------- Neksṭ bas 15 nimiṣāllō undi
Quan passa el darrer tren? ఆఖరి -్--న్--ప్పుడ--ఉం-ి? ఆ__ ట్__ ఎ___ ఉం__ ఆ-ర- ట-ర-న- ఎ-్-ు-ు ఉ-ద-? ------------------------- ఆఖరి ట్రైన్ ఎప్పుడు ఉంది? 0
Āk---i---ai- e-p-ḍ- u--i? Ā_____ ṭ____ e_____ u____ Ā-h-r- ṭ-a-n e-p-ḍ- u-d-? ------------------------- Ākhari ṭrain eppuḍu undi?
Quan passa el darrer tramvia? ఆ-రి-ట్-ా--ఎప-పు-ు-ఉంది? ఆ__ ట్_ ఎ___ ఉం__ ఆ-ర- ట-ర-ం ఎ-్-ు-ు ఉ-ద-? ------------------------ ఆఖరి ట్రాం ఎప్పుడు ఉంది? 0
Āk-ari -rāṁ -p-uḍu---di? Ā_____ ṭ___ e_____ u____ Ā-h-r- ṭ-ā- e-p-ḍ- u-d-? ------------------------ Ākhari ṭrāṁ eppuḍu undi?
Quan passa el darrer autobús? ఆఖ-ి --్--ప-పుడ---ంద-? ఆ__ బ_ ఎ___ ఉం__ ఆ-ర- బ-్ ఎ-్-ు-ు ఉ-ద-? ---------------------- ఆఖరి బస్ ఎప్పుడు ఉంది? 0
Ā--ari---s----uḍu--ndi? Ā_____ b__ e_____ u____ Ā-h-r- b-s e-p-ḍ- u-d-? ----------------------- Ākhari bas eppuḍu undi?
Que té bitllet? మ- -----టికెట్ ఉ---? మీ వ__ టి__ ఉం__ మ- వ-్- ట-క-ట- ఉ-ద-? -------------------- మీ వద్ద టికెట్ ఉందా? 0
Mī va----ṭi-e- ----? M_ v____ ṭ____ u____ M- v-d-a ṭ-k-ṭ u-d-? -------------------- Mī vadda ṭikeṭ undā?
Bitllet? – No, no en tinc. టిక-ట--ా? ---ేద-, నా ---ద ---ు టి____ - లే__ నా వ__ లే_ ట-క-ట-ట-? - ల-ద-, న- వ-్- ల-ద- ------------------------------ టికెట్టా? - లేదు, నా వద్ద లేదు 0
Ṭike-ṭā?-- ----,--- vadd--lēdu Ṭ_______ - L____ n_ v____ l___ Ṭ-k-ṭ-ā- - L-d-, n- v-d-a l-d- ------------------------------ Ṭikeṭṭā? - Lēdu, nā vadda lēdu
Llavors vostè ha de pagar una multa. ఐ-ే --రు----మా-- ---టా-ి ఐ_ మీ_ జ___ క___ ఐ-ే మ-ర- జ-ి-ా-ా క-్-ా-ి ------------------------ ఐతే మీరు జరిమానా కట్టాలి 0
Ai-- -ī-- j-rim--ā--aṭṭ--i A___ m___ j_______ k______ A-t- m-r- j-r-m-n- k-ṭ-ā-i -------------------------- Aitē mīru jarimānā kaṭṭāli

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + telugu (1-100) MP3 telugu (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

El desenvolupament del llenguatge

És clar per què parlem els uns amb els altres. Volem intercanviar idees i entendre'ns. De quina manera es va originar el llenguatge és una mica menys evident. Sobre això hi ha diferents teories. Però del que no hi ha dubte és que el llenguatge és una cosa antiga. Condició sine qua non per a l'aparició de la parla va ser el desenvolupament d'algunes característiques físiques Eren necessàries per poder emetre sons. Els neandertals ja tenien la capacitat d'emprar la seva veu. Això els diferenciava dels animals. Una veu forta i ferma resultava fonamental per defensar-se. Amb ella es podia amenaçar o espantar els enemics. En aquesta època ja es feien eines i el foc havia estat descobert. Aquests coneixements havien de ser transmesos d'alguna manera. El llenguatge era també important per als caçadors en grups. Fa 2 milions d'anys hi havia una forma senzilla de fer-se entendre. Els primers elements lingüístics eren signes i gestos. Però els homes volien entendre's també enmig de la foscor. A més, havien de poder parlar entre si sense haver de mirar-se. Així es com es va desenvolupar la veu, reemplaçant els gestos. El llenguatge, en el sentit que té per a nosaltres avui, té almenys 50.000 anys d'edat. Quan l'Homo sapiens va abandonar Àfrica es va dispersar pel món. Les llengües van començar a diferenciar-se unes de les altres en les diferents àrees geogràfiques. Així es van originar diferents famílies lingüístiques. Encara que llavors no contenien més que els fonaments dels ulteriors sistemes lingüístics. Les primeres llengües eren, en efecte, molt menys complexes que les llengües actuals. Les llengües van evolucionar mitjançant el desenvolupament conjunt de gramàtica, fonètica i semàntica. Es podria afirmar que les diferents llengües són diferents solucions. Però el problema va ser i segueix sent el mateix: com fer visible el que penso?
Sabia vostè que?
El portuguès brasiler forma part de les llengües romàniques. Va sorgir a partir del portuguès europeu, el qual va arrivar a Amèrica del Sud durant l’època colonial. Avui dia, Brasil és el país amb el major nombre de parlants de portuguès del món. És l’idioma natiu d’aproximadament 190 milions de persones, i suposa una gran influència en altres països d’Amèrica del Sud. Inclús existeix un idioma híbrid com a resultat de la barreja del portuguès i l’espanyol. En els seus inicis, a Brasil s’utilitzava el portuguès europeu, però a partir del 1930, va començar a sorgir un nou moviment que promovia la cultura brasilera. Els brasilers es sentían molt orgullosos del seu idioma, i volien accentuar les seves peculiaritats. Però també hi van haver molts esforços per mantindre ambdues variants del portuguès. Un exemple, és l’acord en el que es va acceptar una ortografia comú. Avui dia, les majors diferències es troben principalment en la pronunciació. El vocabulari brasiler conté, a més, uns “indianismes" que no s’hi troben en la variant europea. Aníma’t i descobreix aquesta meravellosa llengua, és un dels idiomes més importants del món!