Manual de conversa

ca Els transports públics   »   ka საზოგადოებრივი ტრანსპორტი

36 [trenta-sis]

Els transports públics

Els transports públics

36 [ოცდათექვსმეტი]

36 [otsdatekvsmet\'i]

საზოგადოებრივი ტრანსპორტი

[sazogadoebrivi t'ransp'ort'i]

Tria com vols veure la traducció:   
català georgià Engegar Més
On és la parada de l’autobús? ს-დ -რის--ვ-ო---ის გ---რ---? ს__ ა___ ა________ გ________ ს-დ ა-ი- ა-ტ-ბ-ს-ს გ-ჩ-რ-ბ-? ---------------------------- სად არის ავტობუსის გაჩერება? 0
sa--ar-s --t---u--s ga--e---a? s__ a___ a_________ g_________ s-d a-i- a-t-o-u-i- g-c-e-e-a- ------------------------------ sad aris avt'obusis gachereba?
Quin autobús va al centre de la ciutat? რომ--ი -ვტ-ბუ-ი-მ-დ-- ცე-ტ-შ-? რ_____ ა_______ მ____ ც_______ რ-მ-ლ- ა-ტ-ბ-ს- მ-დ-ს ც-ნ-რ-ი- ------------------------------ რომელი ავტობუსი მიდის ცენტრში? 0
romeli a-t---u-- ----- -s--t'--hi? r_____ a________ m____ t__________ r-m-l- a-t-o-u-i m-d-s t-e-t-r-h-? ---------------------------------- romeli avt'obusi midis tsent'rshi?
Quina línia he de prendre? რ-------ა-ი-----ა ვ-მგ-ავ--? რ_____ ხ____ უ___ ვ_________ რ-მ-ლ- ხ-ზ-თ უ-დ- ვ-მ-ზ-ვ-ო- ---------------------------- რომელი ხაზით უნდა ვიმგზავრო? 0
ro-el--khaz---u--- -img-a-r-? r_____ k_____ u___ v_________ r-m-l- k-a-i- u-d- v-m-z-v-o- ----------------------------- romeli khazit unda vimgzavro?
Hauré de canviar d’autobús? უნდ--გ--ა--დე? უ___ გ________ უ-დ- გ-დ-ვ-დ-? -------------- უნდა გადავჯდე? 0
un-a--adav--e? u___ g________ u-d- g-d-v-d-? -------------- unda gadavjde?
On he de canviar? სა--უ--ა გ--ავ-დ-? ს__ უ___ გ________ ს-დ უ-დ- გ-დ-ვ-დ-? ------------------ სად უნდა გადავჯდე? 0
s-d------gad--j--? s__ u___ g________ s-d u-d- g-d-v-d-? ------------------ sad unda gadavjde?
Quant costa un bitllet? რ--ღი-ს--რ----ი---ი? რ_ ღ___ ე___ ბ______ რ- ღ-რ- ე-თ- ბ-ლ-თ-? -------------------- რა ღირს ერთი ბილეთი? 0
r- g-i-s -r----i---i? r_ g____ e___ b______ r- g-i-s e-t- b-l-t-? --------------------- ra ghirs erti bileti?
Quantes parades hi ha fins al centre? რა-დენი--ა--რებაა ---ტრამ-ე? რ______ გ________ ც_________ რ-მ-ე-ი გ-ჩ-რ-ბ-ა ც-ნ-რ-მ-ე- ---------------------------- რამდენი გაჩერებაა ცენტრამდე? 0
r-md-n--g-c-e--b-- ---n-'-amd-? r______ g_________ t___________ r-m-e-i g-c-e-e-a- t-e-t-r-m-e- ------------------------------- ramdeni gacherebaa tsent'ramde?
Heu de baixar aquí. ა---ნდ- ---რძ--დეთ. ა_ უ___ ჩ__________ ა- უ-დ- ჩ-ბ-ძ-ნ-ე-. ------------------- აქ უნდა ჩაბრძანდეთ. 0
ak u-d---h-b--z----t. a_ u___ c____________ a- u-d- c-a-r-z-n-e-. --------------------- ak unda chabrdzandet.
Heu de baixar per darrere. უკნ-------და ჩა-რძან--თ. უ______ უ___ ჩ__________ უ-ნ-დ-ნ უ-დ- ჩ-ბ-ძ-ნ-ე-. ------------------------ უკნიდან უნდა ჩაბრძანდეთ. 0
uk--idan--nd- --a-rd--ndet. u_______ u___ c____________ u-'-i-a- u-d- c-a-r-z-n-e-. --------------------------- uk'nidan unda chabrdzandet.
El pròxim metro arriba d’aquí cinc minuts. მ-ტრო- --მდ--ი --ტა----ლ--- ---ში მ---. მ_____ შ______ მ_________ 5 წ____ მ____ მ-ტ-ო- შ-მ-ე-ი მ-ტ-რ-ბ-ლ- 5 წ-თ-ი მ-ვ-. --------------------------------------- მეტროს შემდეგი მატარებელი 5 წუთში მოვა. 0
m-t'ro--shemd----mat--re---i 5-t-'ut-h----v-. m______ s_______ m__________ 5 t_______ m____ m-t-r-s s-e-d-g- m-t-a-e-e-i 5 t-'-t-h- m-v-. --------------------------------------------- met'ros shemdegi mat'arebeli 5 ts'utshi mova.
El pròxim tramvia arriba d’aquí deu minuts. შემდე-ი---ა-ვ-ი -- -------ოვ-. შ______ ტ______ 1_ წ____ მ____ შ-მ-ე-ი ტ-ა-ვ-ი 1- წ-თ-ი მ-ვ-. ------------------------------ შემდეგი ტრამვაი 10 წუთში მოვა. 0
s-e-d--i t--amvai -0-t-'----i----a. s_______ t_______ 1_ t_______ m____ s-e-d-g- t-r-m-a- 1- t-'-t-h- m-v-. ----------------------------------- shemdegi t'ramvai 10 ts'utshi mova.
El pròxim autobús arriba d’aquí quinze minuts. შ-მ-ე-- --ტო--სი 1----თ-ი -ო-ა. შ______ ა_______ 1_ წ____ მ____ შ-მ-ე-ი ა-ტ-ბ-ს- 1- წ-თ-ი მ-ვ-. ------------------------------- შემდეგი ავტობუსი 15 წუთში მოვა. 0
s-e---g---v--ob--- 15--s-ut-hi---va. s_______ a________ 1_ t_______ m____ s-e-d-g- a-t-o-u-i 1- t-'-t-h- m-v-. ------------------------------------ shemdegi avt'obusi 15 ts'utshi mova.
Quan passa el darrer tren? რ-დ-ს გ--ი--მ-ტრო---ოლო მ--ა---ე--? რ____ გ____ მ_____ ბ___ მ__________ რ-დ-ს გ-დ-ს მ-ტ-ო- ბ-ლ- მ-ტ-რ-ბ-ლ-? ----------------------------------- როდის გადის მეტროს ბოლო მატარებელი? 0
r-dis --dis ---'-o--b--o ma----eb---? r____ g____ m______ b___ m___________ r-d-s g-d-s m-t-r-s b-l- m-t-a-e-e-i- ------------------------------------- rodis gadis met'ros bolo mat'arebeli?
Quan passa el darrer tramvia? რ-დი- გ---- ბოლო-ტრამ---? რ____ გ____ ბ___ ტ_______ რ-დ-ს გ-დ-ს ბ-ლ- ტ-ა-ვ-ი- ------------------------- როდის გადის ბოლო ტრამვაი? 0
ro--s------ -ol- -'-----i? r____ g____ b___ t________ r-d-s g-d-s b-l- t-r-m-a-? -------------------------- rodis gadis bolo t'ramvai?
Quan passa el darrer autobús? რ-დ-- გად-ს-ბ--- ა----უსი? რ____ გ____ ბ___ ა________ რ-დ-ს გ-დ-ს ბ-ლ- ა-ტ-ბ-ს-? -------------------------- როდის გადის ბოლო ავტობუსი? 0
r-d-s g-d-s --lo avt-o-us-? r____ g____ b___ a_________ r-d-s g-d-s b-l- a-t-o-u-i- --------------------------- rodis gadis bolo avt'obusi?
Que té bitllet? გ-ქვთ--ი---ი? გ____ ბ______ გ-ქ-თ ბ-ლ-თ-? ------------- გაქვთ ბილეთი? 0
ga-vt b-le-i? g____ b______ g-k-t b-l-t-? ------------- gakvt bileti?
Bitllet? – No, no en tinc. ბ--ეთ-? ---ა,-არ -ა--ს. ბ______ -____ ა_ მ_____ ბ-ლ-თ-? --რ-, ა- მ-ქ-ს- ----------------------- ბილეთი? -არა, არ მაქვს. 0
bi--t-----r-- a- -a--s. b______ -____ a_ m_____ b-l-t-? --r-, a- m-k-s- ----------------------- bileti? -ara, ar makvs.
Llavors vostè ha de pagar una multa. მ--ინ---რი-ა-უ-და-გა-აი----თ! მ____ ჯ_____ უ___ გ__________ მ-შ-ნ ჯ-რ-მ- უ-დ- გ-დ-ი-ა-ო-! ----------------------------- მაშინ ჯარიმა უნდა გადაიხადოთ! 0
ma---- j--i-a--nda ---a-k--d--! m_____ j_____ u___ g___________ m-s-i- j-r-m- u-d- g-d-i-h-d-t- ------------------------------- mashin jarima unda gadaikhadot!

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + georgià (1-100) MP3 georgià (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

El desenvolupament del llenguatge

És clar per què parlem els uns amb els altres. Volem intercanviar idees i entendre'ns. De quina manera es va originar el llenguatge és una mica menys evident. Sobre això hi ha diferents teories. Però del que no hi ha dubte és que el llenguatge és una cosa antiga. Condició sine qua non per a l'aparició de la parla va ser el desenvolupament d'algunes característiques físiques Eren necessàries per poder emetre sons. Els neandertals ja tenien la capacitat d'emprar la seva veu. Això els diferenciava dels animals. Una veu forta i ferma resultava fonamental per defensar-se. Amb ella es podia amenaçar o espantar els enemics. En aquesta època ja es feien eines i el foc havia estat descobert. Aquests coneixements havien de ser transmesos d'alguna manera. El llenguatge era també important per als caçadors en grups. Fa 2 milions d'anys hi havia una forma senzilla de fer-se entendre. Els primers elements lingüístics eren signes i gestos. Però els homes volien entendre's també enmig de la foscor. A més, havien de poder parlar entre si sense haver de mirar-se. Així es com es va desenvolupar la veu, reemplaçant els gestos. El llenguatge, en el sentit que té per a nosaltres avui, té almenys 50.000 anys d'edat. Quan l'Homo sapiens va abandonar Àfrica es va dispersar pel món. Les llengües van començar a diferenciar-se unes de les altres en les diferents àrees geogràfiques. Així es van originar diferents famílies lingüístiques. Encara que llavors no contenien més que els fonaments dels ulteriors sistemes lingüístics. Les primeres llengües eren, en efecte, molt menys complexes que les llengües actuals. Les llengües van evolucionar mitjançant el desenvolupament conjunt de gramàtica, fonètica i semàntica. Es podria afirmar que les diferents llengües són diferents solucions. Però el problema va ser i segueix sent el mateix: com fer visible el que penso?
Sabia vostè que?
El portuguès brasiler forma part de les llengües romàniques. Va sorgir a partir del portuguès europeu, el qual va arrivar a Amèrica del Sud durant l’època colonial. Avui dia, Brasil és el país amb el major nombre de parlants de portuguès del món. És l’idioma natiu d’aproximadament 190 milions de persones, i suposa una gran influència en altres països d’Amèrica del Sud. Inclús existeix un idioma híbrid com a resultat de la barreja del portuguès i l’espanyol. En els seus inicis, a Brasil s’utilitzava el portuguès europeu, però a partir del 1930, va començar a sorgir un nou moviment que promovia la cultura brasilera. Els brasilers es sentían molt orgullosos del seu idioma, i volien accentuar les seves peculiaritats. Però també hi van haver molts esforços per mantindre ambdues variants del portuguès. Un exemple, és l’acord en el que es va acceptar una ortografia comú. Avui dia, les majors diferències es troben principalment en la pronunciació. El vocabulari brasiler conté, a més, uns “indianismes" que no s’hi troben en la variant europea. Aníma’t i descobreix aquesta meravellosa llengua, és un dels idiomes més importants del món!