Manual de conversa

ca Els transports públics   »   uk Приміське сполучення

36 [trenta-sis]

Els transports públics

Els transports públics

36 [тридцять шість]

36 [trydtsyatʹ shistʹ]

Приміське сполучення

[Prymisʹke spoluchennya]

Tria com vols veure la traducció:   
català ucraïnès Engegar Més
On és la parada de l’autobús? Де авт---с-а-з---нка? Д_ а________ з_______ Д- а-т-б-с-а з-п-н-а- --------------------- Де автобусна зупинка? 0
De avtob---a-zu-ynka? D_ a________ z_______ D- a-t-b-s-a z-p-n-a- --------------------- De avtobusna zupynka?
Quin autobús va al centre de la ciutat? Я--й а-------ї-д-ть-- ц-н-р? Я___ а______ ї_____ в ц_____ Я-и- а-т-б-с ї-д-т- в ц-н-р- ---------------------------- Який автобус їздить в центр? 0
Y--y-- --to--s ï-dyt--v--s--tr? Y____ a______ ï_____ v t______ Y-k-y- a-t-b-s i-z-y-ʹ v t-e-t-? -------------------------------- Yakyy̆ avtobus ïzdytʹ v tsentr?
Quina línia he de prendre? Я-ою -ін--- ---і-ї-а-и? Я___ л_____ м___ ї_____ Я-о- л-н-є- м-н- ї-а-и- ----------------------- Якою лінією мені їхати? 0
Y-k-yu --n---yu-men----k-a-y? Y_____ l_______ m___ ï______ Y-k-y- l-n-y-y- m-n- i-k-a-y- ----------------------------- Yakoyu liniyeyu meni ïkhaty?
Hauré de canviar d’autobús? Ч- пов-н---------нна-я-пересід---? Ч_ п______ / п______ я п__________ Ч- п-в-н-н / п-в-н-а я п-р-с-д-т-? ---------------------------------- Чи повинен / повинна я пересідати? 0
Ch--povy-e----p--y-n- ------es---ty? C__ p______ / p______ y_ p__________ C-y p-v-n-n / p-v-n-a y- p-r-s-d-t-? ------------------------------------ Chy povynen / povynna ya peresidaty?
On he de canviar? Д--- -овин-- / -о-и-на-п--е-----? Д_ я п______ / п______ п_________ Д- я п-в-н-н / п-в-н-а п-р-с-с-и- --------------------------------- Де я повинен / повинна пересісти? 0
De--a p--y-e- /-pov---- per-s----? D_ y_ p______ / p______ p_________ D- y- p-v-n-n / p-v-n-a p-r-s-s-y- ---------------------------------- De ya povynen / povynna peresisty?
Quant costa un bitllet? Ск-ль---к-шт-є-пр-їз-и---ви--к? С______ к_____ п_______ к______ С-і-ь-и к-ш-у- п-о-з-и- к-и-о-? ------------------------------- Скільки коштує проїзний квиток? 0
Sk-l-k- -o-h---- pr-i---yy̆---y-o-? S______ k_______ p_______ k______ S-i-ʹ-y k-s-t-y- p-o-̈-n-y- k-y-o-? ----------------------------------- Skilʹky koshtuye proïznyy̆ kvytok?
Quantes parades hi ha fins al centre? Я--ба-ато з--ин---до-цен-ру? Я_ б_____ з______ д_ ц______ Я- б-г-т- з-п-н-к д- ц-н-р-? ---------------------------- Як багато зупинок до центру? 0
Y-k-b---t- zup-no---o-ts-n-ru? Y__ b_____ z______ d_ t_______ Y-k b-h-t- z-p-n-k d- t-e-t-u- ------------------------------ Yak bahato zupynok do tsentru?
Heu de baixar aquí. Ви-по--н-- т-- ---т-. В_ п______ т__ в_____ В- п-в-н-і т-т в-й-и- --------------------- Ви повинні тут вийти. 0
V-------n--tu---yy̆t-. V_ p______ t__ v_____ V- p-v-n-i t-t v-y-t-. ---------------------- Vy povynni tut vyy̆ty.
Heu de baixar per darrere. Ви по----і ---ти з--д-. В_ п______ в____ з_____ В- п-в-н-і в-й-и з-а-у- ----------------------- Ви повинні вийти ззаду. 0
V--p-vynni vyy̆-y z-a-u. V_ p______ v____ z_____ V- p-v-n-i v-y-t- z-a-u- ------------------------ Vy povynni vyy̆ty zzadu.
El pròxim metro arriba d’aquí cinc minuts. Нас-у------тро-п---у--є----ез-- -в--ин. Н_______ м____ п_______ ч____ 5 х______ Н-с-у-н- м-т-о п-и-у-а- ч-р-з 5 х-и-и-. --------------------------------------- Наступне метро прибуває через 5 хвилин. 0
Nast-p-e -e-ro --y-uv-----he-e--- k-vyl--. N_______ m____ p________ c_____ 5 k_______ N-s-u-n- m-t-o p-y-u-a-e c-e-e- 5 k-v-l-n- ------------------------------------------ Nastupne metro prybuvaye cherez 5 khvylyn.
El pròxim tramvia arriba d’aquí deu minuts. На-т-п-и- т-а-ва--п--------чер---10 х-и-и-. Н________ т______ п_______ ч____ 1_ х______ Н-с-у-н-й т-а-в-й п-и-у-а- ч-р-з 1- х-и-и-. ------------------------------------------- Наступний трамвай прибуває через 10 хвилин. 0
Na-tu-n-y- t-----y- ----uv--e-che--z-------y-yn. N________ t______ p________ c_____ 1_ k_______ N-s-u-n-y- t-a-v-y- p-y-u-a-e c-e-e- 1- k-v-l-n- ------------------------------------------------ Nastupnyy̆ tramvay̆ prybuvaye cherez 10 khvylyn.
El pròxim autobús arriba d’aquí quinze minuts. Н--т-пни----т--ус---ибу--є-ч-рез 1--х-----. Н________ а______ п_______ ч____ 1_ х______ Н-с-у-н-й а-т-б-с п-и-у-а- ч-р-з 1- х-и-и-. ------------------------------------------- Наступний автобус прибуває через 15 хвилин. 0
Nast-pn--̆ -vt--us --ybu---e-ch--ez -5--h-y--n. N________ a______ p________ c_____ 1_ k_______ N-s-u-n-y- a-t-b-s p-y-u-a-e c-e-e- 1- k-v-l-n- ----------------------------------------------- Nastupnyy̆ avtobus prybuvaye cherez 15 khvylyn.
Quan passa el darrer tren? К-ли-ві-п---л--тьс- о--а-------ро? К___ в_____________ о______ м_____ К-л- в-д-р-в-я-т-с- о-т-н-є м-т-о- ---------------------------------- Коли відправляється останнє метро? 0
K-l---i--ravl-aye-ʹ-y- o--an----me--o? K___ v________________ o_______ m_____ K-l- v-d-r-v-y-y-t-s-a o-t-n-y- m-t-o- -------------------------------------- Koly vidpravlyayetʹsya ostannye metro?
Quan passa el darrer tramvia? К----в--правляєт-с- оста-ній-т-а-вай? К___ в_____________ о_______ т_______ К-л- в-д-р-в-я-т-с- о-т-н-і- т-а-в-й- ------------------------------------- Коли відправляється останній трамвай? 0
Ko-y ---prav-----tʹsy--o--anni-̆ --amva--? K___ v________________ o_______ t_______ K-l- v-d-r-v-y-y-t-s-a o-t-n-i-̆ t-a-v-y-? ------------------------------------------ Koly vidpravlyayetʹsya ostanniy̆ tramvay̆?
Quan passa el darrer autobús? Ко----і-пра-л-ється ---а-н-- ---об-с? К___ в_____________ о_______ а_______ К-л- в-д-р-в-я-т-с- о-т-н-і- а-т-б-с- ------------------------------------- Коли відправляється останній автобус? 0
K--- --d-r-v-yaye-ʹ--- o--a---y---v-----? K___ v________________ o_______ a_______ K-l- v-d-r-v-y-y-t-s-a o-t-n-i-̆ a-t-b-s- ----------------------------------------- Koly vidpravlyayetʹsya ostanniy̆ avtobus?
Que té bitllet? М-є-- квит----а пр---д? М____ к_____ н_ п______ М-є-е к-и-о- н- п-о-з-? ----------------------- Маєте квиток на проїзд? 0
Ma-----k---ok--- proï--? M_____ k_____ n_ p______ M-y-t- k-y-o- n- p-o-̈-d- ------------------------- Mayete kvytok na proïzd?
Bitllet? – No, no en tinc. К-ит----а п-о--д? – --,-я--- маю. К_____ н_ п______ – Н__ я н_ м___ К-и-о- н- п-о-з-? – Н-, я н- м-ю- --------------------------------- Квиток на проїзд? – Ні, я не маю. 0
K-y--- na -r------ - --,--a-ne may-. K_____ n_ p______ – N__ y_ n_ m____ K-y-o- n- p-o-̈-d- – N-, y- n- m-y-. ------------------------------------ Kvytok na proïzd? – Ni, ya ne mayu.
Llavors vostè ha de pagar una multa. То-і--- пови--і-з-п-ат-----траф. Т___ В_ п______ з________ ш_____ Т-д- В- п-в-н-і з-п-а-и-и ш-р-ф- -------------------------------- Тоді Ви повинні заплатити штраф. 0
Tod---- p-vy-ni z-----yt- sh-raf. T___ V_ p______ z________ s______ T-d- V- p-v-n-i z-p-a-y-y s-t-a-. --------------------------------- Todi Vy povynni zaplatyty shtraf.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + ucraïnès (1-100) MP3 ucraïnès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

El desenvolupament del llenguatge

És clar per què parlem els uns amb els altres. Volem intercanviar idees i entendre'ns. De quina manera es va originar el llenguatge és una mica menys evident. Sobre això hi ha diferents teories. Però del que no hi ha dubte és que el llenguatge és una cosa antiga. Condició sine qua non per a l'aparició de la parla va ser el desenvolupament d'algunes característiques físiques Eren necessàries per poder emetre sons. Els neandertals ja tenien la capacitat d'emprar la seva veu. Això els diferenciava dels animals. Una veu forta i ferma resultava fonamental per defensar-se. Amb ella es podia amenaçar o espantar els enemics. En aquesta època ja es feien eines i el foc havia estat descobert. Aquests coneixements havien de ser transmesos d'alguna manera. El llenguatge era també important per als caçadors en grups. Fa 2 milions d'anys hi havia una forma senzilla de fer-se entendre. Els primers elements lingüístics eren signes i gestos. Però els homes volien entendre's també enmig de la foscor. A més, havien de poder parlar entre si sense haver de mirar-se. Així es com es va desenvolupar la veu, reemplaçant els gestos. El llenguatge, en el sentit que té per a nosaltres avui, té almenys 50.000 anys d'edat. Quan l'Homo sapiens va abandonar Àfrica es va dispersar pel món. Les llengües van començar a diferenciar-se unes de les altres en les diferents àrees geogràfiques. Així es van originar diferents famílies lingüístiques. Encara que llavors no contenien més que els fonaments dels ulteriors sistemes lingüístics. Les primeres llengües eren, en efecte, molt menys complexes que les llengües actuals. Les llengües van evolucionar mitjançant el desenvolupament conjunt de gramàtica, fonètica i semàntica. Es podria afirmar que les diferents llengües són diferents solucions. Però el problema va ser i segueix sent el mateix: com fer visible el que penso?
Sabia vostè que?
El portuguès brasiler forma part de les llengües romàniques. Va sorgir a partir del portuguès europeu, el qual va arrivar a Amèrica del Sud durant l’època colonial. Avui dia, Brasil és el país amb el major nombre de parlants de portuguès del món. És l’idioma natiu d’aproximadament 190 milions de persones, i suposa una gran influència en altres països d’Amèrica del Sud. Inclús existeix un idioma híbrid com a resultat de la barreja del portuguès i l’espanyol. En els seus inicis, a Brasil s’utilitzava el portuguès europeu, però a partir del 1930, va començar a sorgir un nou moviment que promovia la cultura brasilera. Els brasilers es sentían molt orgullosos del seu idioma, i volien accentuar les seves peculiaritats. Però també hi van haver molts esforços per mantindre ambdues variants del portuguès. Un exemple, és l’acord en el que es va acceptar una ortografia comú. Avui dia, les majors diferències es troben principalment en la pronunciació. El vocabulari brasiler conté, a més, uns “indianismes" que no s’hi troben en la variant europea. Aníma’t i descobreix aquesta meravellosa llengua, és un dels idiomes més importants del món!