Manual de conversa

ca Els transports públics   »   sr Јавни локални саобраћај

36 [trenta-sis]

Els transports públics

Els transports públics

36 [тридесет и шест]

36 [trideset i šest]

Јавни локални саобраћај

[Javni lokalni saobraćaj]

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
On és la parada de l’autobús? Г-е је ауто-у--- ----ица? Г__ ј_ а________ с_______ Г-е ј- а-т-б-с-а с-а-и-а- ------------------------- Где је аутобуска станица? 0
Gd--j----tobu--a-st-n--a? G__ j_ a________ s_______ G-e j- a-t-b-s-a s-a-i-a- ------------------------- Gde je autobuska stanica?
Quin autobús va al centre de la ciutat? Ко----утоб---вози - --н-ар? К___ а______ в___ у ц______ К-ј- а-т-б-с в-з- у ц-н-а-? --------------------------- Који аутобус вози у центар? 0
K----a-tob---v-zi---c-n---? K___ a______ v___ u c______ K-j- a-t-b-s v-z- u c-n-a-? --------------------------- Koji autobus vozi u centar?
Quina línia he de prendre? К-ј- -и--ју----ам-узет-? К___ л_____ м____ у_____ К-ј- л-н-ј- м-р-м у-е-и- ------------------------ Коју линију морам узети? 0
Koj- ----j--mora- ---ti? K___ l_____ m____ u_____ K-j- l-n-j- m-r-m u-e-i- ------------------------ Koju liniju moram uzeti?
Hauré de canviar d’autobús? М--ам-ли--ре-едати? М____ л_ п_________ М-р-м л- п-е-е-а-и- ------------------- Морам ли преседати? 0
Mo------ -r-se-ati? M____ l_ p_________ M-r-m l- p-e-e-a-i- ------------------- Moram li presedati?
On he de canviar? Г---мо-ам -----с-и? Г__ м____ п________ Г-е м-р-м п-е-е-т-? ------------------- Где морам пресести? 0
Gd- m--am--re----i? G__ m____ p________ G-e m-r-m p-e-e-t-? ------------------- Gde moram presesti?
Quant costa un bitllet? К-лико--о----карта? К_____ к____ к_____ К-л-к- к-ш-а к-р-а- ------------------- Колико кошта карта? 0
K---ko---šta--a--a? K_____ k____ k_____ K-l-k- k-š-a k-r-a- ------------------- Koliko košta karta?
Quantes parades hi ha fins al centre? Ко-и-о ----и-а--м------е-т-а? К_____ с______ и__ д_ ц______ К-л-к- с-а-и-а и-а д- ц-н-р-? ----------------------------- Колико станица има до центра? 0
K-l-k- st-nica i----- -e---a? K_____ s______ i__ d_ c______ K-l-k- s-a-i-a i-a d- c-n-r-? ----------------------------- Koliko stanica ima do centra?
Heu de baixar aquí. Мо--т--овд- -заћ-. М_____ о___ и_____ М-р-т- о-д- и-а-и- ------------------ Морате овде изаћи. 0
Mo-a-- o--- -----i. M_____ o___ i_____ M-r-t- o-d- i-a-́-. ------------------- Morate ovde izaći.
Heu de baixar per darrere. Мо-а-е -заћ- назад. М_____ и____ н_____ М-р-т- и-а-и н-з-д- ------------------- Морате изаћи назад. 0
M-ra-e-iz-c-- n--ad. M_____ i____ n_____ M-r-t- i-a-́- n-z-d- -------------------- Morate izaći nazad.
El pròxim metro arriba d’aquí cinc minuts. С---е---м-----д-лази за - -и----. С______ м____ д_____ з_ 5 м______ С-е-е-и м-т-о д-л-з- з- 5 м-н-т-. --------------------------------- Следећи метро долази за 5 минута. 0
Slede-́- -et-- d-lazi -a --m-n---. S______ m____ d_____ z_ 5 m______ S-e-e-́- m-t-o d-l-z- z- 5 m-n-t-. ---------------------------------- Sledeći metro dolazi za 5 minuta.
El pròxim tramvia arriba d’aquí deu minuts. Сл--е----р-мвај-дол-з---а-10--ину--. С______ т______ д_____ з_ 1_ м______ С-е-е-и т-а-в-ј д-л-з- з- 1- м-н-т-. ------------------------------------ Следећи трамвај долази за 10 минута. 0
Slede-́- tr-m--j do---- ------m-nut-. S______ t______ d_____ z_ 1_ m______ S-e-e-́- t-a-v-j d-l-z- z- 1- m-n-t-. ------------------------------------- Sledeći tramvaj dolazi za 10 minuta.
El pròxim autobús arriba d’aquí quinze minuts. С-е--ћ--а-то-у--д--а-и--- 15-м----а. С______ а______ д_____ з_ 1_ м______ С-е-е-и а-т-б-с д-л-з- з- 1- м-н-т-. ------------------------------------ Следећи аутобус долази за 15 минута. 0
S--d-ći--u-ob-s d--azi za----m--ut-. S______ a______ d_____ z_ 1_ m______ S-e-e-́- a-t-b-s d-l-z- z- 1- m-n-t-. ------------------------------------- Sledeći autobus dolazi za 15 minuta.
Quan passa el darrer tren? К--а-воз- --д-- -----? К___ в___ з____ м_____ К-д- в-з- з-д-и м-т-о- ---------------------- Када вози задњи метро? 0
K--a--o-i -adnj----t-o? K___ v___ z_____ m_____ K-d- v-z- z-d-j- m-t-o- ----------------------- Kada vozi zadnji metro?
Quan passa el darrer tramvia? Ка----оз- за--и-т-а--а-? К___ в___ з____ т_______ К-д- в-з- з-д-и т-а-в-ј- ------------------------ Када вози задњи трамвај? 0
K--a-v-zi-z-d--i --a--aj? K___ v___ z_____ t_______ K-d- v-z- z-d-j- t-a-v-j- ------------------------- Kada vozi zadnji tramvaj?
Quan passa el darrer autobús? Ка---вози-задњ--ау-обус? К___ в___ з____ а_______ К-д- в-з- з-д-и а-т-б-с- ------------------------ Када вози задњи аутобус? 0
K-da---z--za--j---uto---? K___ v___ z_____ a_______ K-d- v-z- z-d-j- a-t-b-s- ------------------------- Kada vozi zadnji autobus?
Que té bitllet? И--т- -- в--ну -а---? И____ л_ в____ к_____ И-а-е л- в-з-у к-р-у- --------------------- Имате ли возну карту? 0
Im-t- -i-v--nu k--t-? I____ l_ v____ k_____ I-a-e l- v-z-u k-r-u- --------------------- Imate li voznu kartu?
Bitllet? – No, no en tinc. Возну---рту? --Н-,--е--м. В____ к_____ – Н__ н_____ В-з-у к-р-у- – Н-, н-м-м- ------------------------- Возну карту? – Не, немам. 0
V-z---ka--u- – --,--emam. V____ k_____ – N__ n_____ V-z-u k-r-u- – N-, n-m-m- ------------------------- Voznu kartu? – Ne, nemam.
Llavors vostè ha de pagar una multa. О----м-ра-е пл-тит- -а-н-. О___ м_____ п______ к_____ О-д- м-р-т- п-а-и-и к-з-у- -------------------------- Онда морате платити казну. 0
O-da ---a-e-pl-ti-i kaz--. O___ m_____ p______ k_____ O-d- m-r-t- p-a-i-i k-z-u- -------------------------- Onda morate platiti kaznu.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + serbi (1-100) MP3 serbi (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

El desenvolupament del llenguatge

És clar per què parlem els uns amb els altres. Volem intercanviar idees i entendre'ns. De quina manera es va originar el llenguatge és una mica menys evident. Sobre això hi ha diferents teories. Però del que no hi ha dubte és que el llenguatge és una cosa antiga. Condició sine qua non per a l'aparició de la parla va ser el desenvolupament d'algunes característiques físiques Eren necessàries per poder emetre sons. Els neandertals ja tenien la capacitat d'emprar la seva veu. Això els diferenciava dels animals. Una veu forta i ferma resultava fonamental per defensar-se. Amb ella es podia amenaçar o espantar els enemics. En aquesta època ja es feien eines i el foc havia estat descobert. Aquests coneixements havien de ser transmesos d'alguna manera. El llenguatge era també important per als caçadors en grups. Fa 2 milions d'anys hi havia una forma senzilla de fer-se entendre. Els primers elements lingüístics eren signes i gestos. Però els homes volien entendre's també enmig de la foscor. A més, havien de poder parlar entre si sense haver de mirar-se. Així es com es va desenvolupar la veu, reemplaçant els gestos. El llenguatge, en el sentit que té per a nosaltres avui, té almenys 50.000 anys d'edat. Quan l'Homo sapiens va abandonar Àfrica es va dispersar pel món. Les llengües van començar a diferenciar-se unes de les altres en les diferents àrees geogràfiques. Així es van originar diferents famílies lingüístiques. Encara que llavors no contenien més que els fonaments dels ulteriors sistemes lingüístics. Les primeres llengües eren, en efecte, molt menys complexes que les llengües actuals. Les llengües van evolucionar mitjançant el desenvolupament conjunt de gramàtica, fonètica i semàntica. Es podria afirmar que les diferents llengües són diferents solucions. Però el problema va ser i segueix sent el mateix: com fer visible el que penso?
Sabia vostè que?
El portuguès brasiler forma part de les llengües romàniques. Va sorgir a partir del portuguès europeu, el qual va arrivar a Amèrica del Sud durant l’època colonial. Avui dia, Brasil és el país amb el major nombre de parlants de portuguès del món. És l’idioma natiu d’aproximadament 190 milions de persones, i suposa una gran influència en altres països d’Amèrica del Sud. Inclús existeix un idioma híbrid com a resultat de la barreja del portuguès i l’espanyol. En els seus inicis, a Brasil s’utilitzava el portuguès europeu, però a partir del 1930, va començar a sorgir un nou moviment que promovia la cultura brasilera. Els brasilers es sentían molt orgullosos del seu idioma, i volien accentuar les seves peculiaritats. Però també hi van haver molts esforços per mantindre ambdues variants del portuguès. Un exemple, és l’acord en el que es va acceptar una ortografia comú. Avui dia, les majors diferències es troben principalment en la pronunciació. El vocabulari brasiler conté, a més, uns “indianismes" que no s’hi troben en la variant europea. Aníma’t i descobreix aquesta meravellosa llengua, és un dels idiomes més importants del món!