Manual de conversa

ca haver de fer alguna cosa   »   te చెయ్యాలి / తప్పకుండా

72 [setanta-dos]

haver de fer alguna cosa

haver de fer alguna cosa

72 [డెబ్బై రెండు]

72 [Ḍebbai reṇḍu]

చెయ్యాలి / తప్పకుండా

[Ceyyāli/ tappakuṇḍā]

Tria com vols veure la traducció:   
català telugu Engegar Més
haver de తప్పకుండా త____ త-్-క-ం-ా --------- తప్పకుండా 0
T----kuṇ-ā T_________ T-p-a-u-ḍ- ---------- Tappakuṇḍā
Haig d’enviar una carta. నే-- తప్-------ా ఉ-్త--న--ి ప--్-్-చ-య--ి నే_ త______ ఉ_____ పో__ చే__ న-న- త-్-న-స-ి-ా ఉ-్-ర-న-న- ప-స-ట- చ-య-ల- ----------------------------------------- నేను తప్పనిసరిగా ఉత్తరాన్ని పోస్ట్ చేయాలి 0
N-n- t---a----ri-- utt---nni-p----c-yā-i N___ t____________ u________ p___ c_____ N-n- t-p-a-i-a-i-ā u-t-r-n-i p-s- c-y-l- ---------------------------------------- Nēnu tappanisarigā uttarānni pōsṭ cēyāli
Haig de pagar l’hotel. న-----ప్--ిసరి----ోటల్-వ--్-కి --ల-లించ--ి నే_ త______ హో__ వా___ చె____ న-న- త-్-న-స-ి-ా హ-ట-్ వ-ళ-ళ-ి చ-ల-ల-ం-ా-ి ------------------------------------------ నేను తప్పనిసరిగా హోటల్ వాళ్ళకి చెల్లించాలి 0
N-nu-ta-panisar-g- -ōṭ-l vāḷ-a-i-ce------ā-i N___ t____________ h____ v______ c_________ N-n- t-p-a-i-a-i-ā h-ṭ-l v-ḷ-a-i c-l-i-̄-ā-i -------------------------------------------- Nēnu tappanisarigā hōṭal vāḷḷaki cellin̄cāli
T’has de llevar d’hora. మ-రు-త-్-న--ర-గ--తెల్ల--ర--ే-----లి మీ_ త______ తె_____ లే__ మ-ర- త-్-న-స-ి-ా త-ల-ల-ా-ి-ే ల-వ-ల- ----------------------------------- మీరు తప్పనిసరిగా తెల్లవారినే లేవాలి 0
M--u -app-n-s---gā te-l-vārin--l-v--i M___ t____________ t__________ l_____ M-r- t-p-a-i-a-i-ā t-l-a-ā-i-ē l-v-l- ------------------------------------- Mīru tappanisarigā tellavārinē lēvāli
Has de treballar molt. మీ-ు-తప-ప---ర-గా ఎక--ువ--న- ---్-ా-ి మీ_ త______ ఎ___ ప_ చే___ మ-ర- త-్-న-స-ి-ా ఎ-్-ు- ప-ి చ-య-య-ల- ------------------------------------ మీరు తప్పనిసరిగా ఎక్కువ పని చేయ్యాలి 0
M----t---anisa-igā--kk-va --n----y-ā-i M___ t____________ e_____ p___ c______ M-r- t-p-a-i-a-i-ā e-k-v- p-n- c-y-ā-i -------------------------------------- Mīru tappanisarigā ekkuva pani cēyyāli
Has d’arribar a temps. మీ-ు తప---ి-రిగా--మ--న్-- ప----చా-ి మీ_ త______ స____ పా___ మ-ర- త-్-న-స-ి-ా స-య-న-న- ప-ట-ం-ా-ి ----------------------------------- మీరు తప్పనిసరిగా సమయాన్ని పాటించాలి 0
Mī-- ---p--isa--gā --m---nn--p--i--c--i M___ t____________ s________ p________ M-r- t-p-a-i-a-i-ā s-m-y-n-i p-ṭ-n-c-l- --------------------------------------- Mīru tappanisarigā samayānni pāṭin̄cāli
(Ell) ha de posar benzina. ఆ-- -ెట్రో-్-త-స-కో-ా-ి ఆ__ పె___ తీ____ ఆ-న ప-ట-ర-ల- త-స-క-వ-ల- ----------------------- ఆయన పెట్రోల్ తీసుకోవాలి 0
Ā-an---eṭ--l t-su-----i Ā____ p_____ t_________ Ā-a-a p-ṭ-ō- t-s-k-v-l- ----------------------- Āyana peṭrōl tīsukōvāli
(Ell) ha de reparar el cotxe. ఆ-న -ా--ని----------ి ఆ__ కా__ బా____ ఆ-న క-ర-న- బ-గ-చ-య-ల- --------------------- ఆయన కారుని బాగుచేయాలి 0
Ā-a---k-runi bāg-c-y--i Ā____ k_____ b_________ Ā-a-a k-r-n- b-g-c-y-l- ----------------------- Āyana kāruni bāgucēyāli
(Ell) ha de rentar el cotxe. ఆయన-కార--ి శుభ్ర------లి ఆ__ కా__ శు__ చే__ ఆ-న క-ర-న- శ-భ-ర- చ-య-ల- ------------------------ ఆయన కారుని శుభ్రం చేయాలి 0
Ā---- kār-n- ----r-ṁ--ē---i Ā____ k_____ ś______ c_____ Ā-a-a k-r-n- ś-b-r-ṁ c-y-l- --------------------------- Āyana kāruni śubhraṁ cēyāli
(Ella) ha de fer compres. ఆ-ె-తప్ప-ి-రిగా-----లి ఆ_ త______ కొ__ ఆ-ె త-్-న-స-ి-ా క-న-ల- ---------------------- ఆమె తప్పనిసరిగా కొనాలి 0
Āme---ppan--a--g- --n--i Ā__ t____________ k_____ Ā-e t-p-a-i-a-i-ā k-n-l- ------------------------ Āme tappanisarigā konāli
(Ella) ha de netejar l’apartament. ఆ----ప--న----గా --ా---్మె-----ి శ--్-- -ేయాలి ఆ_ త______ అ_____ ని శు__ చే__ ఆ-ె త-్-న-స-ి-ా అ-ా-్-్-ె-ట- న- శ-భ-ర- చ-య-ల- --------------------------------------------- ఆమె తప్పనిసరిగా అపార్ట్మెంట్ ని శుభ్రం చేయాలి 0
Ām----pp--i-ari-- -pārṭmeṇ--ni ---hra- c-y-li Ā__ t____________ a________ n_ ś______ c_____ Ā-e t-p-a-i-a-i-ā a-ā-ṭ-e-ṭ n- ś-b-r-ṁ c-y-l- --------------------------------------------- Āme tappanisarigā apārṭmeṇṭ ni śubhraṁ cēyāli
(Ella) ha de rentar la roba. ఆమ---ప--న-స------ట----- -----ి ఆ_ త______ బ____ ఉ___ ఆ-ె త-్-న-స-ి-ా బ-్-ల-ి ఉ-క-ల- ------------------------------ ఆమె తప్పనిసరిగా బట్టలని ఉతకాలి 0
Ā------pa--sa-i-ā--a--a-----u----li Ā__ t____________ b________ u______ Ā-e t-p-a-i-a-i-ā b-ṭ-a-a-i u-a-ā-i ----------------------------------- Āme tappanisarigā baṭṭalani utakāli
Hem d’anar de seguida a l’escola. మ---వె-టన- --ి-ి---ళ్---ి మ_ వెం__ బ__ వె___ మ-ం వ-ం-న- బ-ి-ి వ-ళ-ళ-ల- ------------------------- మనం వెంటనే బడికి వెళ్ళాలి 0
M-n-- -eṇṭanē-baḍi-i -e--ā-i M____ v______ b_____ v______ M-n-ṁ v-ṇ-a-ē b-ḍ-k- v-ḷ-ā-i ---------------------------- Manaṁ veṇṭanē baḍiki veḷḷāli
Hem d’anar de seguida a treballar. మ-ం-వ--ట-ే -ని---వ---ళ--ి మ_ వెం__ ప__ వె___ మ-ం వ-ం-న- ప-ి-ి వ-ళ-ళ-ల- ------------------------- మనం వెంటనే పనికి వెళ్ళాలి 0
Manaṁ-ve---nē-p--iki----ḷ--i M____ v______ p_____ v______ M-n-ṁ v-ṇ-a-ē p-n-k- v-ḷ-ā-i ---------------------------- Manaṁ veṇṭanē paniki veḷḷāli
Hem d’anar de seguida al metge. మ---వ-ం-నే డాక---్---్ద-ు-వ----ాలి మ_ వెం__ డా___ వ___ వె___ మ-ం వ-ం-న- డ-క-ట-్ వ-్-క- వ-ళ-ళ-ల- ---------------------------------- మనం వెంటనే డాక్టర్ వద్దకు వెళ్ళాలి 0
M--aṁ-veṇ-a-- -ākṭ----a---ku -eḷ-āli M____ v______ ḍ_____ v______ v______ M-n-ṁ v-ṇ-a-ē ḍ-k-a- v-d-a-u v-ḷ-ā-i ------------------------------------ Manaṁ veṇṭanē ḍākṭar vaddaku veḷḷāli
Heu d’esperar l’autobús. మ-ం-బస్--ో-ం -ేచ--ఉ-డ--ి మ_ బ_ కో_ వే_ ఉం__ మ-ం బ-్ క-స- వ-చ- ఉ-డ-ల- ------------------------ మనం బస్ కోసం వేచి ఉండాలి 0
M------a--k-saṁ-v-c--uṇḍā-i M____ b__ k____ v___ u_____ M-n-ṁ b-s k-s-ṁ v-c- u-ḍ-l- --------------------------- Manaṁ bas kōsaṁ vēci uṇḍāli
Heu d’esperar el tren. మన- -్-ేన్--ోసం--ేచి -ం--లి మ_ ట్__ కో_ వే_ ఉం__ మ-ం ట-ర-న- క-స- వ-చ- ఉ-డ-ల- --------------------------- మనం ట్రేన్ కోసం వేచి ఉండాలి 0
Manaṁ-ṭr-n ----ṁ--ē-i -ṇ-āli M____ ṭ___ k____ v___ u_____ M-n-ṁ ṭ-ē- k-s-ṁ v-c- u-ḍ-l- ---------------------------- Manaṁ ṭrēn kōsaṁ vēci uṇḍāli
Heu d’esperar el taxi. మ-ం-టాక--- కో---వ------డ-లి మ_ టా__ కో_ వే_ ఉం__ మ-ం ట-క-స- క-స- వ-చ- ఉ-డ-ల- --------------------------- మనం టాక్సీ కోసం వేచి ఉండాలి 0
Mana- ṭ-k-- k---ṁ-vēci-u--ā-i M____ ṭ____ k____ v___ u_____ M-n-ṁ ṭ-k-ī k-s-ṁ v-c- u-ḍ-l- ----------------------------- Manaṁ ṭāksī kōsaṁ vēci uṇḍāli

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles. Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...