Manual de conversa

ca Els transports públics   »   kk Жергілікті қоғамдық көлік

36 [trenta-sis]

Els transports públics

Els transports públics

36 [отыз алты]

36 [otız altı]

Жергілікті қоғамдық көлік

[Jergilikti qoğamdıq kölik]

Tria com vols veure la traducció:   
català kazakh Engegar Més
On és la parada de l’autobús? Ав--бус--ял-а--с--қ-й--? А______ а________ қ_____ А-т-б-с а-л-а-а-ы қ-й-а- ------------------------ Автобус аялдамасы қайда? 0
A---b-s --a-----s- --y-a? A______ a_________ q_____ A-t-b-s a-a-d-m-s- q-y-a- ------------------------- Avtobws ayaldaması qayda?
Quin autobús va al centre de la ciutat? О-та---қа--ай а-то-ус-----д-? О________ қ__ а______ б______ О-т-л-қ-а қ-й а-т-б-с б-р-д-? ----------------------------- Орталыққа қай автобус барады? 0
O----ı-q- --- -v-ob---ba----? O________ q__ a______ b______ O-t-l-q-a q-y a-t-b-s b-r-d-? ----------------------------- Ortalıqqa qay avtobws baradı?
Quina línia he de prendre? Қ---а--обусқ- -т-р--м к-ре-? Қ__ а________ о______ к_____ Қ-й а-т-б-с-а о-ы-у-м к-р-к- ---------------------------- Қай автобусқа отыруым керек? 0
Q-y ---o--s-a ----w-m -er--? Q__ a________ o______ k_____ Q-y a-t-b-s-a o-ı-w-m k-r-k- ---------------------------- Qay avtobwsqa otırwım kerek?
Hauré de canviar d’autobús? Бас-а----і-к- а-ы-у----ер-к п-? Б____ к______ а______ к____ п__ Б-с-а к-л-к-е а-ы-у-м к-р-к п-? ------------------------------- Басқа көлікке ауысуым керек пе? 0
B--q-----i--e awısw-m --rek pe? B____ k______ a______ k____ p__ B-s-a k-l-k-e a-ı-w-m k-r-k p-? ------------------------------- Basqa kölikke awıswım kerek pe?
On he de canviar? Б---а -ө---к--қ-- -ер-е-ау----м к-р--? Б____ к______ қ__ ж____ а______ к_____ Б-с-а к-л-к-е қ-й ж-р-е а-ы-у-м к-р-к- -------------------------------------- Басқа көлікке қай жерде ауысуым керек? 0
Ba-q- köl-kk- -a--j---- ----w-- ke---? B____ k______ q__ j____ a______ k_____ B-s-a k-l-k-e q-y j-r-e a-ı-w-m k-r-k- -------------------------------------- Basqa kölikke qay jerde awıswım kerek?
Quant costa un bitllet? Б-- би-----ан-а-----ды? Б__ б____ қ____ т______ Б-р б-л-т қ-н-а т-р-д-? ----------------------- Бір билет қанша тұрады? 0
B-r--ï-----anş--turadı? B__ b____ q____ t______ B-r b-l-t q-n-a t-r-d-? ----------------------- Bir bïlet qanşa turadı?
Quantes parades hi ha fins al centre? Орта--қ---дей-н-н-ше-а----м- -а-? О________ д____ н___ а______ б___ О-т-л-қ-а д-й-н н-ш- а-л-а-а б-р- --------------------------------- Орталыққа дейін неше аялдама бар? 0
O-t--ıq---de-in-neşe aya-da-- -a-? O________ d____ n___ a_______ b___ O-t-l-q-a d-y-n n-ş- a-a-d-m- b-r- ---------------------------------- Ortalıqqa deyin neşe ayaldama bar?
Heu de baixar aquí. Сізге--с- --рд----ы-у -е-е-. С____ о__ ж_____ ш___ к_____ С-з-е о-ы ж-р-е- ш-ғ- к-р-к- ---------------------------- Сізге осы жерден шығу керек. 0
Sizg- osı---rde----ğ- -er--. S____ o__ j_____ ş___ k_____ S-z-e o-ı j-r-e- ş-ğ- k-r-k- ---------------------------- Sizge osı jerden şığw kerek.
Heu de baixar per darrere. С---- артқы -ақта-----у-кер--. С____ а____ ж_____ ш___ к_____ С-з-е а-т-ы ж-қ-а- ш-ғ- к-р-к- ------------------------------ Сізге артқы жақтан шығу керек. 0
S-z-e--rt-----qtan ş-ğw------. S____ a____ j_____ ş___ k_____ S-z-e a-t-ı j-q-a- ş-ğ- k-r-k- ------------------------------ Sizge artqı jaqtan şığw kerek.
El pròxim metro arriba d’aquí cinc minuts. К-лесі ---ро---с --н-тта- -о------ді. К_____ м____ б__ м_______ с__ к______ К-л-с- м-т-о б-с м-н-т-а- с-ң к-л-д-. ------------------------------------- Келесі метро бес минуттан соң келеді. 0
K-l--- me--o-be--mïnwt--n s-ñ--e-e--. K_____ m____ b__ m_______ s__ k______ K-l-s- m-t-o b-s m-n-t-a- s-ñ k-l-d-. ------------------------------------- Kelesi metro bes mïnwttan soñ keledi.
El pròxim tramvia arriba d’aquí deu minuts. К---с--т-а-в-- -0-------ан--оң -е---і. К_____ т______ 1_ м_______ с__ к______ К-л-с- т-а-в-й 1- м-н-т-а- с-ң к-л-д-. -------------------------------------- Келесі трамвай 10 минуттан соң келеді. 0
K-les----amv-- 10 mï-wt-a- --ñ-ke--d-. K_____ t______ 1_ m_______ s__ k______ K-l-s- t-a-v-y 1- m-n-t-a- s-ñ k-l-d-. -------------------------------------- Kelesi tramvay 10 mïnwttan soñ keledi.
El pròxim autobús arriba d’aquí quinze minuts. К-л-сі-а--о-у- -- ----т--- со--к-л-ді. К_____ а______ 1_ м_______ с__ к______ К-л-с- а-т-б-с 1- м-н-т-а- с-ң к-л-д-. -------------------------------------- Келесі автобус 15 минуттан соң келеді. 0
K-l-si -v--b---1--m--wt--n -oñ -e-ed-. K_____ a______ 1_ m_______ s__ k______ K-l-s- a-t-b-s 1- m-n-t-a- s-ñ k-l-d-. -------------------------------------- Kelesi avtobws 15 mïnwttan soñ keledi.
Quan passa el darrer tren? С--ғ- --тр--------ке----? С____ м____ қ____ к______ С-ң-ы м-т-о қ-ш-н к-т-д-? ------------------------- Соңғы метро қашан кетеді? 0
Soñ-ı m-tr- -a-an--et-d-? S____ m____ q____ k______ S-ñ-ı m-t-o q-ş-n k-t-d-? ------------------------- Soñğı metro qaşan ketedi?
Quan passa el darrer tramvia? С-ңғ----ам-а--қаша--к-теді? С____ т______ қ____ к______ С-ң-ы т-а-в-й қ-ш-н к-т-д-? --------------------------- Соңғы трамвай қашан кетеді? 0
S-ñğ----amv-- q-şa-----e--? S____ t______ q____ k______ S-ñ-ı t-a-v-y q-ş-n k-t-d-? --------------------------- Soñğı tramvay qaşan ketedi?
Quan passa el darrer autobús? Со-ғы-а--о-у--қ---- к-----? С____ а______ қ____ к______ С-ң-ы а-т-б-с қ-ш-н к-т-д-? --------------------------- Соңғы автобус қашан кетеді? 0
So--ı --t-bws q-şan---t-di? S____ a______ q____ k______ S-ñ-ı a-t-b-s q-ş-n k-t-d-? --------------------------- Soñğı avtobws qaşan ketedi?
Que té bitllet? С-з-е-б-л-- бар--а? С____ б____ б__ м__ С-з-е б-л-т б-р м-? ------------------- Сізде билет бар ма? 0
S-zde -ï--- bar--a? S____ b____ b__ m__ S-z-e b-l-t b-r m-? ------------------- Sizde bïlet bar ma?
Bitllet? – No, no en tinc. Б--е--п-? – --қ, мен---ж-қ. Б____ п__ – Ж___ м____ ж___ Б-л-т п-? – Ж-қ- м-н-е ж-қ- --------------------------- Билет пе? – Жоқ, менде жоқ. 0
B--et-p-- –--oq- m-nd- joq. B____ p__ – J___ m____ j___ B-l-t p-? – J-q- m-n-e j-q- --------------------------- Bïlet pe? – Joq, mende joq.
Llavors vostè ha de pagar una multa. Онд- сіз-- -йыпп-л-төл-- -ерек. О___ с____ а______ т____ к_____ О-д- с-з-е а-ы-п-л т-л-у к-р-к- ------------------------------- Онда сізге айыппұл төлеу керек. 0
Onda-si--e--y----- t---w ----k. O___ s____ a______ t____ k_____ O-d- s-z-e a-ı-p-l t-l-w k-r-k- ------------------------------- Onda sizge ayıppul tölew kerek.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + kazakh (1-100) MP3 kazakh (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

El desenvolupament del llenguatge

És clar per què parlem els uns amb els altres. Volem intercanviar idees i entendre'ns. De quina manera es va originar el llenguatge és una mica menys evident. Sobre això hi ha diferents teories. Però del que no hi ha dubte és que el llenguatge és una cosa antiga. Condició sine qua non per a l'aparició de la parla va ser el desenvolupament d'algunes característiques físiques Eren necessàries per poder emetre sons. Els neandertals ja tenien la capacitat d'emprar la seva veu. Això els diferenciava dels animals. Una veu forta i ferma resultava fonamental per defensar-se. Amb ella es podia amenaçar o espantar els enemics. En aquesta època ja es feien eines i el foc havia estat descobert. Aquests coneixements havien de ser transmesos d'alguna manera. El llenguatge era també important per als caçadors en grups. Fa 2 milions d'anys hi havia una forma senzilla de fer-se entendre. Els primers elements lingüístics eren signes i gestos. Però els homes volien entendre's també enmig de la foscor. A més, havien de poder parlar entre si sense haver de mirar-se. Així es com es va desenvolupar la veu, reemplaçant els gestos. El llenguatge, en el sentit que té per a nosaltres avui, té almenys 50.000 anys d'edat. Quan l'Homo sapiens va abandonar Àfrica es va dispersar pel món. Les llengües van començar a diferenciar-se unes de les altres en les diferents àrees geogràfiques. Així es van originar diferents famílies lingüístiques. Encara que llavors no contenien més que els fonaments dels ulteriors sistemes lingüístics. Les primeres llengües eren, en efecte, molt menys complexes que les llengües actuals. Les llengües van evolucionar mitjançant el desenvolupament conjunt de gramàtica, fonètica i semàntica. Es podria afirmar que les diferents llengües són diferents solucions. Però el problema va ser i segueix sent el mateix: com fer visible el que penso?
Sabia vostè que?
El portuguès brasiler forma part de les llengües romàniques. Va sorgir a partir del portuguès europeu, el qual va arrivar a Amèrica del Sud durant l’època colonial. Avui dia, Brasil és el país amb el major nombre de parlants de portuguès del món. És l’idioma natiu d’aproximadament 190 milions de persones, i suposa una gran influència en altres països d’Amèrica del Sud. Inclús existeix un idioma híbrid com a resultat de la barreja del portuguès i l’espanyol. En els seus inicis, a Brasil s’utilitzava el portuguès europeu, però a partir del 1930, va començar a sorgir un nou moviment que promovia la cultura brasilera. Els brasilers es sentían molt orgullosos del seu idioma, i volien accentuar les seves peculiaritats. Però també hi van haver molts esforços per mantindre ambdues variants del portuguès. Un exemple, és l’acord en el que es va acceptar una ortografia comú. Avui dia, les majors diferències es troben principalment en la pronunciació. El vocabulari brasiler conté, a més, uns “indianismes" que no s’hi troben en la variant europea. Aníma’t i descobreix aquesta meravellosa llengua, és un dels idiomes més importants del món!