Manual de conversa

ca Els dies de la setmana   »   te వారం లోని రోజులు

9 [nou]

Els dies de la setmana

Els dies de la setmana

9 [తొమ్మిది]

9 [Tom'midi]

వారం లోని రోజులు

Vāraṁ lōni rōjulu

Tria com vols veure la traducció:   
català telugu Engegar Més
el dilluns స-మవ--ం సో___ స-మ-ా-ం ------- సోమవారం 0
Sōma---aṁ S________ S-m-v-r-ṁ --------- Sōmavāraṁ
el dimarts మంగళ-ారం మం____ మ-గ-వ-ర- -------- మంగళవారం 0
Maṅ--ḷ-----ṁ M___________ M-ṅ-a-a-ā-a- ------------ Maṅgaḷavāraṁ
el dimecres బ--వారం బు___ బ-ధ-ా-ం ------- బుధవారం 0
Bud-avāraṁ B_________ B-d-a-ā-a- ---------- Budhavāraṁ
el dijous గు-ువా-ం గు___ గ-ర-వ-ర- -------- గురువారం 0
G-r--ār-ṁ G________ G-r-v-r-ṁ --------- Guruvāraṁ
el divendres శుక-ర--రం శు____ శ-క-ర-ా-ం --------- శుక్రవారం 0
Ś--ra----ṁ Ś_________ Ś-k-a-ā-a- ---------- Śukravāraṁ
el dissabte శ-ి-ా-ం శ___ శ-ి-ా-ం ------- శనివారం 0
Śa-iv--aṁ Ś________ Ś-n-v-r-ṁ --------- Śanivāraṁ
el diumenge ఆదివ-రం ఆ___ ఆ-ి-ా-ం ------- ఆదివారం 0
Ā--vā--ṁ Ā_______ Ā-i-ā-a- -------- Ādivāraṁ
la setmana వా-ం వా_ వ-ర- ---- వారం 0
Vār-ṁ V____ V-r-ṁ ----- Vāraṁ
del dilluns al diumenge స-మవ-రం--ు-డి ఆ-ి--ర- వ--ు సో___ నుం_ ఆ___ వ__ స-మ-ా-ం న-ం-ి ఆ-ి-ా-ం వ-క- -------------------------- సోమవారం నుండి ఆదివారం వరకు 0
Sō----ra------i ād--ā-a----raku S________ n____ ā_______ v_____ S-m-v-r-ṁ n-ṇ-i ā-i-ā-a- v-r-k- ------------------------------- Sōmavāraṁ nuṇḍi ādivāraṁ varaku
El primer dia és el dilluns. మ---ి--ోజ- సోమ-ారం అ-ుతుంది మొ__ రో_ సో___ అ___ మ-ద-ి ర-జ- స-మ-ా-ం అ-ు-ు-ద- --------------------------- మొదటి రోజు సోమవారం అవుతుంది 0
Mo---i -ōju-sōma----- avu----i M_____ r___ s________ a_______ M-d-ṭ- r-j- s-m-v-r-ṁ a-u-u-d- ------------------------------ Modaṭi rōju sōmavāraṁ avutundi
El segon dia és el dimarts. ర---- -ోజ---ంగళ-ార---వుత-ంది రెం__ రో_ మం____ అ___ ర-ం-వ ర-జ- మ-గ-వ-ర- అ-ు-ు-ద- ---------------------------- రెండవ రోజు మంగళవారం అవుతుంది 0
Reṇ--v------ ----aḷ---r----v---ndi R______ r___ m___________ a_______ R-ṇ-a-a r-j- m-ṅ-a-a-ā-a- a-u-u-d- ---------------------------------- Reṇḍava rōju maṅgaḷavāraṁ avutundi
El tercer dia és el dimecres. మ--- ర-జ- బుధ--రం అవు----ి మూ__ రో_ బు___ అ___ మ-డ- ర-జ- బ-ధ-ా-ం అ-ు-ు-ద- -------------------------- మూడవ రోజు బుధవారం అవుతుంది 0
M------r-j---u-hav---ṁ -vut--di M_____ r___ b_________ a_______ M-ḍ-v- r-j- b-d-a-ā-a- a-u-u-d- ------------------------------- Mūḍava rōju budhavāraṁ avutundi
El quart dia és el dijous. న----వ-రో-- గురువ-ర---వుతు-ది నా___ రో_ గు___ అ___ న-ల-గ- ర-జ- గ-ర-వ-ర- అ-ు-ు-ద- ----------------------------- నాలుగవ రోజు గురువారం అవుతుంది 0
N-----v- r--u --ru-ā--ṁ-avu-u--i N_______ r___ g________ a_______ N-l-g-v- r-j- g-r-v-r-ṁ a-u-u-d- -------------------------------- Nālugava rōju guruvāraṁ avutundi
El cinquè dia és el divendres. ఐ----ోజు శు--రవ--- -వుతుం-ి ఐ__ రో_ శు____ అ___ ఐ-వ ర-జ- శ-క-ర-ా-ం అ-ు-ు-ద- --------------------------- ఐదవ రోజు శుక్రవారం అవుతుంది 0
Ai---a -ō-u-----a--r-ṁ -vut---i A_____ r___ ś_________ a_______ A-d-v- r-j- ś-k-a-ā-a- a-u-u-d- ------------------------------- Aidava rōju śukravāraṁ avutundi
El sisè dia és dissabte. ఆ-వ -ోజ---న-వా-ం --ుత-ంది ఆ__ రో_ శ___ అ___ ఆ-వ ర-జ- శ-ి-ా-ం అ-ు-ు-ద- ------------------------- ఆరవ రోజు శనివారం అవుతుంది 0
Ār--- --ju ś-niv--a- av--un-i Ā____ r___ ś________ a_______ Ā-a-a r-j- ś-n-v-r-ṁ a-u-u-d- ----------------------------- Ārava rōju śanivāraṁ avutundi
El setè dia és el diumenge. ఏ-- -ో-ు-ఆదివా-ం-అ-ు-ుం-ి ఏ__ రో_ ఆ___ అ___ ఏ-వ ర-జ- ఆ-ి-ా-ం అ-ు-ు-ద- ------------------------- ఏడవ రోజు ఆదివారం అవుతుంది 0
Ē-av- -ō-- ā-i----- ------di Ē____ r___ ā_______ a_______ Ē-a-a r-j- ā-i-ā-a- a-u-u-d- ---------------------------- Ēḍava rōju ādivāraṁ avutundi
La setmana té set dies. వా----ో---- రోజు-ు -ం--యి వా_ లో ఏ_ రో__ ఉం__ వ-ర- ల- ఏ-ు ర-జ-ల- ఉ-ట-య- ------------------------- వారం లో ఏడు రోజులు ఉంటాయి 0
V-ra- -ō ēḍu--ō--l--uṇṭāyi V____ l_ ē__ r_____ u_____ V-r-ṁ l- ē-u r-j-l- u-ṭ-y- -------------------------- Vāraṁ lō ēḍu rōjulu uṇṭāyi
(Nosaltres) només treballem cinc dies. మనం-క-వల---ద------లే---ిచ-----ము మ_ కే__ ఐ_ రో__ ప_____ మ-ం క-వ-ం ఐ-ు ర-జ-ల- ప-ి-ే-్-ా-ు -------------------------------- మనం కేవలం ఐదు రోజులే పనిచేస్తాము 0
M-na- kēv-l-ṁ a--u--ōjulē-pa---ē---mu M____ k______ a___ r_____ p__________ M-n-ṁ k-v-l-ṁ a-d- r-j-l- p-n-c-s-ā-u ------------------------------------- Manaṁ kēvalaṁ aidu rōjulē panicēstāmu

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + telugu (1-100) MP3 telugu (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengua artificial: L'esperanto

L'anglès és la llengua més important actualment. El seu ús serveix perquè persones de tot el món s'entenguin. Però hi ha altres llengües que també busquen aquest objectiu. Per exemple, les llengües construïdes o artificials. Les llengües artificials han estat deliberadament creades i desenvolupades. Hi ha una finalitat en la construcció d'aquestes llengües. En les llengües artificials es barregen elements de diferents llengües. Per això el seu aprenentatge hauria de resultar fàcil a la majoria de la gent. L'objectiu d'una llengua artificial és la comunicació internacional. La llengua artificial més coneguda és l'esperanto. L'esperanto va sorgir el 1887, a Varsòvia. El seu creador va ser el metge Ludwik L. Zamenhof. Zamenhof creia que els problemes de comunicació eren la causa principal de discòrdia. Per això volia crear una llengua capaç d'unir la gent. Una llengua que permetés a tothom parlar en igualtat de condicions. El pseudònim de aquest metge era Dr. Esperanto, el doctor esperançat. Això mostra com creia el doctor en el seu somni. Però la idea d'una comprensió universal és molt més antiga. Fins avui, han estat moltes les llengües artificials creades. Sempre s'han relacionat amb objectius com la tolerància i els drets humans. L'esperanto és avui una llengua amb parlants de més de 120 països. Però l'esperanto també s'ha criticat. Perquè, per exemple, el 70% del seu lèxic procedeix de llengües romàniques. I, en qualsevol cas, es tracta d'una llengua molt influïda per la família indoeuropea. Els parlants de l'esperanto intercanvien impressions i idees en congressos i associacions. S'organitzen trobades i conferències de manera regular. Així doncs, tens ganes de sentir una mica d'esperanto? Ĉu vi parolas Esperanton? – Jes, mi parolas Esperanton tre bone!
Sabia vostè que?
L’anglès americà pertany al grup de les llengües germàniques occidentals. Es tracta d’un dialecte nord-americà, al igual que l’anglès canadenc. Té 300 milions de parlants natius, pel que es converteix en la variant d’anglès més parlada en tot el món. És molt similar a l’anglès britànic. De fet, els parlants de ambdues variants poden comunicar-se entre ells sense cap problema. Tan sols resulta complicat quan un d’ells parla amb un accent molt tancat. Però també tenen les seves diferències, i es troben principalment en la pronunciació, el vocabulari i l’ortografia. En molts casos, la gramàtica i la puntuació es barregen entre les dues variants. La rellevància de l’anglès ha augmentat considerablement en comparació amb la de l’anglès britànic. Això és degut a la gran influència de la indústria del cinema i la música a Amèrica del nord. Han exportat el seu idioma per tot el món durant segles. Inclús a la India i Pakistàn, que una vegada van ser colònies britàniques, estàn adoptant “americanismes" en la actualitat. Aprèn anglès americà, és l’idioma més influent del món!