Manual de conversa

ca Passat 3   »   te భూత కాలం 3

83 [vuitanta-tres]

Passat 3

Passat 3

83 [ఎనభై మూడు]

83 [Enabhai mūḍu]

భూత కాలం 3

[Bhūta kālaṁ 3]

Tria com vols veure la traducció:   
català telugu Engegar Més
trucar టె---ో-- ----ం టె___ చే__ ట-ల-ఫ-న- చ-య-ం -------------- టెలిఫోన్ చేయడం 0
Ṭ-l-phō- cē-a--ṁ Ṭ_______ c______ Ṭ-l-p-ō- c-y-ḍ-ṁ ---------------- Ṭeliphōn cēyaḍaṁ
He trucat. నే-ు-ట----ో-్--ేస-ను నే_ టె___ చే__ న-న- ట-ల-ఫ-న- చ-స-న- -------------------- నేను టెలిఫోన్ చేసాను 0
N----ṭ-l-ph-n--ēsā-u N___ ṭ_______ c_____ N-n- ṭ-l-p-ō- c-s-n- -------------------- Nēnu ṭeliphōn cēsānu
He trucat per telèfon tota l’estona. న-న- ఎ----డ- -ో---లో-మాట్ల-డ--ూ-ే ఉ-్న--ు నే_ ఎ___ ఫో_ లో మా_____ ఉ___ న-న- ఎ-్-ు-ూ ఫ-న- ల- మ-ట-ల-డ-త-న- ఉ-్-ా-ు ----------------------------------------- నేను ఎప్పుడూ ఫోన్ లో మాట్లాడుతూనే ఉన్నాను 0
Nēnu-ep-u-ū--hō- l----ṭ---utūn--u-nā-u N___ e_____ p___ l_ m__________ u_____ N-n- e-p-ḍ- p-ō- l- m-ṭ-ā-u-ū-ē u-n-n- -------------------------------------- Nēnu eppuḍū phōn lō māṭlāḍutūnē unnānu
preguntar అడగటం అ___ అ-గ-ం ----- అడగటం 0
A-ag---ṁ A_______ A-a-a-a- -------- Aḍagaṭaṁ
Li he preguntat. నేన- -డ-గ-ను నే_ అ___ న-న- అ-ి-ా-ు ------------ నేను అడిగాను 0
N--u-a--gā-u N___ a______ N-n- a-i-ā-u ------------ Nēnu aḍigānu
Sempre he preguntat. నేను-ఎ-్-ుడూ---ిగ---న- ఉ-----ు నే_ ఎ___ అ____ ఉ___ న-న- ఎ-్-ు-ూ అ-ి-ు-ూ-ే ఉ-్-ా-ు ------------------------------ నేను ఎప్పుడూ అడిగుతూనే ఉన్నాను 0
Nē---epp--ū-a-i-u-ū-- u-n-nu N___ e_____ a________ u_____ N-n- e-p-ḍ- a-i-u-ū-ē u-n-n- ---------------------------- Nēnu eppuḍū aḍigutūnē unnānu
explicar చ-ప-ప-ట చె___ చ-ప-ప-ట ------- చెప్పుట 0
C-pp--a C______ C-p-u-a ------- Ceppuṭa
Li he explicat. నేన- చ-ప-ప--ు నే_ చె___ న-న- చ-ప-ప-న- ------------- నేను చెప్పాను 0
Nēnu cep---u N___ c______ N-n- c-p-ā-u ------------ Nēnu ceppānu
Li he explicat tota la història. న--- మ-త్త---ధన- --ప-ప-ను నే_ మొ__ క__ చె___ న-న- మ-త-త- క-న- చ-ప-ప-న- ------------------------- నేను మొత్తం కధని చెప్పాను 0
Nē------ta- -ad-ani-c-ppā-u N___ m_____ k______ c______ N-n- m-t-a- k-d-a-i c-p-ā-u --------------------------- Nēnu mottaṁ kadhani ceppānu
estudiar చ----ట చ___ చ-ు-ు- ------ చదువుట 0
Ca-uvuṭa C_______ C-d-v-ṭ- -------- Caduvuṭa
He estudiat. నేన----ి-ాను నే_ చ___ న-న- చ-ి-ా-ు ------------ నేను చదివాను 0
N--u ----vā-u N___ c_______ N-n- c-d-v-n- ------------- Nēnu cadivānu
He estudiat tot el vespre. నే---స-----ర---ొ-్-ం---ివ-ను నే_ సా___ మొ__ చ___ న-న- స-య-త-ర- మ-త-త- చ-ి-ా-ు ---------------------------- నేను సాయంత్రం మొత్తం చదివాను 0
N--u---yan-ra--motta---a---ā-u N___ s________ m_____ c_______ N-n- s-y-n-r-ṁ m-t-a- c-d-v-n- ------------------------------ Nēnu sāyantraṁ mottaṁ cadivānu
treballar ప-ి---య-ట ప_ చే__ ప-ి చ-య-ట --------- పని చేయుట 0
Pani c--uṭa P___ c_____ P-n- c-y-ṭ- ----------- Pani cēyuṭa
He treballat. నే-ు -ని ---ాను నే_ ప_ చే__ న-న- ప-ి చ-స-న- --------------- నేను పని చేసాను 0
N-n- ---i--ē-ānu N___ p___ c_____ N-n- p-n- c-s-n- ---------------- Nēnu pani cēsānu
He treballat tot el dia. రోజం-ా న----పన- చేసా-ు రో__ నే_ ప_ చే__ ర-జ-త- న-న- ప-ి చ-స-న- ---------------------- రోజంతా నేను పని చేసాను 0
R-ja--- nēnu p-ni -ēsānu R______ n___ p___ c_____ R-j-n-ā n-n- p-n- c-s-n- ------------------------ Rōjantā nēnu pani cēsānu
menjar తిన-ట తి__ త-న-ట ----- తినుట 0
Ti--ṭa T_____ T-n-ṭ- ------ Tinuṭa
He menjat. న--ు-త--్నాను నే_ తి___ న-న- త-న-న-న- ------------- నేను తిన్నాను 0
N--u t-nn--u N___ t______ N-n- t-n-ā-u ------------ Nēnu tinnānu
M’he menjat tot el menjar. నే---అన్న- మ-త్-ం-----నాను నే_ అ__ మొ__ తి___ న-న- అ-్-ం మ-త-త- త-న-న-న- -------------------------- నేను అన్నం మొత్తం తిన్నాను 0
Nē-u --naṁ---ttaṁ-t---ānu N___ a____ m_____ t______ N-n- a-n-ṁ m-t-a- t-n-ā-u ------------------------- Nēnu annaṁ mottaṁ tinnānu

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + telugu (1-100) MP3 telugu (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La història de la lingüística

Els éssers humans sempre s'han sentit fascinats pels idiomes. Per això la lingüística té una història molt llarga al seu darrere. La lingüística és l'estudi sistemàtic de la llengua. Fa milers d'anys les persones ja reflexionaven sobre el llenguatge. Així va ser com diferents cultures van desenvolupar diferents sistemes. El resultat va ser l'aparició de diferents descripcions sobre les llengües. La lingüística actual es basa sobretot en teories antigues. Especialment a Grècia van néixer moltes tradicions. L'obra coneguda més antiga sobre el llenguatge procedeix de l'Índia. Va ser escrita pel gramàtic Sakatayana fa 3000 anys. Durant l'Antiguitat, filòsofs com Plató van tractar la qüestió del llenguatge. Després van ser els autors de Roma qui van desenvolupar les seves teories. També els àrabs van desenvolupar algunes tradicions. En les seves obres es descriu amb exactitud la llengua àrab. En l'Edat Moderna, els filòsofs volien saber d'on procedia el llenguatge. Els erudits es van interessar especialment per la història del llenguatge. Al segle XVIII es van començar a comparar unes llengües amb les altres. S'intentava resoldre com es desenvolupen els idiomes. Després la ciència va passar a concentrar-se en el llenguatge entès com a sistema. La qüestió sobre com funcionen les llengües era el tema central. En el si de la lingüística actual conviuen múltiples corrents. Des dels anys cinquanta s'han desenvolupat noves disciplines. Aquestes noves disciplines han patit una forta influència d'altres ciències. Bons exemples en tenim en la psicolingüística o en la comunicació intercultural. Els nous corrents de la lingüística estan molt especialitzats. Per exemple, la lingüística feminista. De manera que la història de la lingüística continua... Mentre hi hagi llengües, seguirem reflexionant sobre elles!