Manual de conversa

ca Els transports públics   »   ru Общественный транспорт

36 [trenta-sis]

Els transports públics

Els transports públics

36 [тридцать шесть]

36 [tridtsatʹ shestʹ]

Общественный транспорт

[Obshchestvennyy transport]

Tria com vols veure la traducció:   
català rus Engegar Més
On és la parada de l’autobús? Г-е-а-т--усн-я ---а---ка? Г__ а_________ о_________ Г-е а-т-б-с-а- о-т-н-в-а- ------------------------- Где автобусная остановка? 0
G-e a---bus-a------a-o---? G__ a__________ o_________ G-e a-t-b-s-a-a o-t-n-v-a- -------------------------- Gde avtobusnaya ostanovka?
Quin autobús va al centre de la ciutat? К--ой автобус-ид-----центр? К____ а______ и___ в ц_____ К-к-й а-т-б-с и-ё- в ц-н-р- --------------------------- Какой автобус идёт в центр? 0
K-k-- ---obus idë------ent-? K____ a______ i___ v t______ K-k-y a-t-b-s i-ë- v t-e-t-? ---------------------------- Kakoy avtobus idët v tsentr?
Quina línia he de prendre? К-к-- -и-и--м-- нужн-? К____ л____ м__ н_____ К-к-я л-н-я м-е н-ж-а- ---------------------- Какая линия мне нужна? 0
Kaka---l--iy- --- nuz-na? K_____ l_____ m__ n______ K-k-y- l-n-y- m-e n-z-n-? ------------------------- Kakaya liniya mne nuzhna?
Hauré de canviar d’autobús? Мне -адо ---есажив-ть-я? М__ н___ п______________ М-е н-д- п-р-с-ж-в-т-с-? ------------------------ Мне надо пересаживаться? 0
Mne na-----r-sa-h-v-tʹ-ya? M__ n___ p________________ M-e n-d- p-r-s-z-i-a-ʹ-y-? -------------------------- Mne nado peresazhivatʹsya?
On he de canviar? Г----не -ад--п-рес-----ть-я? Г__ м__ н___ п______________ Г-е м-е н-д- п-р-с-ж-в-т-с-? ---------------------------- Где мне надо пересаживаться? 0
G--------------re---h------ya? G__ m__ n___ p________________ G-e m-e n-d- p-r-s-z-i-a-ʹ-y-? ------------------------------ Gde mne nado peresazhivatʹsya?
Quant costa un bitllet? Ско--------ит один би---? С______ с____ о___ б_____ С-о-ь-о с-о-т о-и- б-л-т- ------------------------- Сколько стоит один билет? 0
Sk--ʹ---s-oit -d---b----? S______ s____ o___ b_____ S-o-ʹ-o s-o-t o-i- b-l-t- ------------------------- Skolʹko stoit odin bilet?
Quantes parades hi ha fins al centre? С-о--к--о---ново- -- ц--тра? С______ о________ д_ ц______ С-о-ь-о о-т-н-в-к д- ц-н-р-? ---------------------------- Сколько остановок до центра? 0
Sk-lʹko--st--o--k-d--tse----? S______ o________ d_ t_______ S-o-ʹ-o o-t-n-v-k d- t-e-t-a- ----------------------------- Skolʹko ostanovok do tsentra?
Heu de baixar aquí. В-- нужно--ы-о-ить--десь. В__ н____ в_______ з_____ В-м н-ж-о в-х-д-т- з-е-ь- ------------------------- Вам нужно выходить здесь. 0
Va-------o -y-hod-tʹ --esʹ. V__ n_____ v________ z_____ V-m n-z-n- v-k-o-i-ʹ z-e-ʹ- --------------------------- Vam nuzhno vykhoditʹ zdesʹ.
Heu de baixar per darrere. Вы-----ны ---одит--с-а-и. В_ д_____ в_______ с_____ В- д-л-н- в-х-д-т- с-а-и- ------------------------- Вы должны выходить сзади. 0
V- d--z-ny-v-k--ditʹ--zadi. V_ d______ v________ s_____ V- d-l-h-y v-k-o-i-ʹ s-a-i- --------------------------- Vy dolzhny vykhoditʹ szadi.
El pròxim metro arriba d’aquí cinc minuts. С---ую-ий--о-з---етро----дёт ч------ м-н--. С________ п____ м____ п_____ ч____ 5 м_____ С-е-у-щ-й п-е-д м-т-о п-и-ё- ч-р-з 5 м-н-т- ------------------------------------------- Следующий поезд метро придёт через 5 минут. 0
S---uyushc-i---oy-z- ----- p-i-----herez 5 min-t. S____________ p_____ m____ p_____ c_____ 5 m_____ S-e-u-u-h-h-y p-y-z- m-t-o p-i-ë- c-e-e- 5 m-n-t- ------------------------------------------------- Sleduyushchiy poyezd metro pridët cherez 5 minut.
El pròxim tramvia arriba d’aquí deu minuts. С--д-ю-и--т---вай-п--д-- че-ез -- --ну-. С________ т______ п_____ ч____ 1_ м_____ С-е-у-щ-й т-а-в-й п-и-ё- ч-р-з 1- м-н-т- ---------------------------------------- Следующий трамвай придёт через 10 минут. 0
Sled-y-shchiy tr-m-a----id-t---er---1--m--ut. S____________ t______ p_____ c_____ 1_ m_____ S-e-u-u-h-h-y t-a-v-y p-i-ë- c-e-e- 1- m-n-t- --------------------------------------------- Sleduyushchiy tramvay pridët cherez 10 minut.
El pròxim autobús arriba d’aquí quinze minuts. С--дую-и--а--обу- -р-------рез-1--м-ну-. С________ а______ п_____ ч____ 1_ м_____ С-е-у-щ-й а-т-б-с п-и-ё- ч-р-з 1- м-н-т- ---------------------------------------- Следующий автобус придёт через 15 минут. 0
S-e------c-iy--vto-u---ri--t-c----z--5 --nu-. S____________ a______ p_____ c_____ 1_ m_____ S-e-u-u-h-h-y a-t-b-s p-i-ë- c-e-e- 1- m-n-t- --------------------------------------------- Sleduyushchiy avtobus pridët cherez 15 minut.
Quan passa el darrer tren? К---а--х---- по--е--ий-по-зд м-тр-? К____ у_____ п________ п____ м_____ К-г-а у-о-и- п-с-е-н-й п-е-д м-т-о- ----------------------------------- Когда уходит последний поезд метро? 0
K--da ukho------s-e--i- p--e-- met--? K____ u______ p________ p_____ m_____ K-g-a u-h-d-t p-s-e-n-y p-y-z- m-t-o- ------------------------------------- Kogda ukhodit posledniy poyezd metro?
Quan passa el darrer tramvia? Когда ух---- ---ле---- ---мв--? К____ у_____ п________ т_______ К-г-а у-о-и- п-с-е-н-й т-а-в-й- ------------------------------- Когда уходит последний трамвай? 0
Kogda--k-odit p----dni--t--m--y? K____ u______ p________ t_______ K-g-a u-h-d-t p-s-e-n-y t-a-v-y- -------------------------------- Kogda ukhodit posledniy tramvay?
Quan passa el darrer autobús? Ко-д--ух--ит-п-след--й ав-о-у-? К____ у_____ п________ а_______ К-г-а у-о-и- п-с-е-н-й а-т-б-с- ------------------------------- Когда уходит последний автобус? 0
Kog-a-u-hodit------d-iy a-t-b--? K____ u______ p________ a_______ K-g-a u-h-d-t p-s-e-n-y a-t-b-s- -------------------------------- Kogda ukhodit posledniy avtobus?
Que té bitllet? У -а- ---- б---т? У В__ е___ б_____ У В-с е-т- б-л-т- ----------------- У Вас есть билет? 0
U -a- y-stʹ-b---t? U V__ y____ b_____ U V-s y-s-ʹ b-l-t- ------------------ U Vas yestʹ bilet?
Bitllet? – No, no en tinc. Б---т--– ---- у-меня -г- --т. Б_____ – Н___ у м___ е__ н___ Б-л-т- – Н-т- у м-н- е-о н-т- ----------------------------- Билет? – Нет, у меня его нет. 0
B---t? ----t,-- ---ya ---o-n-t. B_____ – N___ u m____ y___ n___ B-l-t- – N-t- u m-n-a y-g- n-t- ------------------------------- Bilet? – Net, u menya yego net.
Llavors vostè ha de pagar una multa. То-да --м -ри---ся ---ти-ь -----. Т____ В__ п_______ п______ ш_____ Т-г-а В-м п-и-ё-с- п-а-и-ь ш-р-ф- --------------------------------- Тогда Вам придётся платить штраф. 0
T--da -am--r-d--sy- -l-ti---s-tra-. T____ V__ p________ p______ s______ T-g-a V-m p-i-ë-s-a p-a-i-ʹ s-t-a-. ----------------------------------- Togda Vam pridëtsya platitʹ shtraf.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + rus (1-100) MP3 rus (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

El desenvolupament del llenguatge

És clar per què parlem els uns amb els altres. Volem intercanviar idees i entendre'ns. De quina manera es va originar el llenguatge és una mica menys evident. Sobre això hi ha diferents teories. Però del que no hi ha dubte és que el llenguatge és una cosa antiga. Condició sine qua non per a l'aparició de la parla va ser el desenvolupament d'algunes característiques físiques Eren necessàries per poder emetre sons. Els neandertals ja tenien la capacitat d'emprar la seva veu. Això els diferenciava dels animals. Una veu forta i ferma resultava fonamental per defensar-se. Amb ella es podia amenaçar o espantar els enemics. En aquesta època ja es feien eines i el foc havia estat descobert. Aquests coneixements havien de ser transmesos d'alguna manera. El llenguatge era també important per als caçadors en grups. Fa 2 milions d'anys hi havia una forma senzilla de fer-se entendre. Els primers elements lingüístics eren signes i gestos. Però els homes volien entendre's també enmig de la foscor. A més, havien de poder parlar entre si sense haver de mirar-se. Així es com es va desenvolupar la veu, reemplaçant els gestos. El llenguatge, en el sentit que té per a nosaltres avui, té almenys 50.000 anys d'edat. Quan l'Homo sapiens va abandonar Àfrica es va dispersar pel món. Les llengües van començar a diferenciar-se unes de les altres en les diferents àrees geogràfiques. Així es van originar diferents famílies lingüístiques. Encara que llavors no contenien més que els fonaments dels ulteriors sistemes lingüístics. Les primeres llengües eren, en efecte, molt menys complexes que les llengües actuals. Les llengües van evolucionar mitjançant el desenvolupament conjunt de gramàtica, fonètica i semàntica. Es podria afirmar que les diferents llengües són diferents solucions. Però el problema va ser i segueix sent el mateix: com fer visible el que penso?
Sabia vostè que?
El portuguès brasiler forma part de les llengües romàniques. Va sorgir a partir del portuguès europeu, el qual va arrivar a Amèrica del Sud durant l’època colonial. Avui dia, Brasil és el país amb el major nombre de parlants de portuguès del món. És l’idioma natiu d’aproximadament 190 milions de persones, i suposa una gran influència en altres països d’Amèrica del Sud. Inclús existeix un idioma híbrid com a resultat de la barreja del portuguès i l’espanyol. En els seus inicis, a Brasil s’utilitzava el portuguès europeu, però a partir del 1930, va començar a sorgir un nou moviment que promovia la cultura brasilera. Els brasilers es sentían molt orgullosos del seu idioma, i volien accentuar les seves peculiaritats. Però també hi van haver molts esforços per mantindre ambdues variants del portuguès. Un exemple, és l’acord en el que es va acceptar una ortografia comú. Avui dia, les majors diferències es troben principalment en la pronunciació. El vocabulari brasiler conté, a més, uns “indianismes" que no s’hi troben en la variant europea. Aníma’t i descobreix aquesta meravellosa llengua, és un dels idiomes més importants del món!