Manual de conversa

ca Els transports públics   »   el Αστική συγκοινωνία

36 [trenta-sis]

Els transports públics

Els transports públics

36 [τριάντα έξι]

36 [triánta éxi]

Αστική συγκοινωνία

Astikḗ synkoinōnía

Tria com vols veure la traducció:   
català grec Engegar Més
On és la parada de l’autobús? Π-ύ --ναι-η--τ--η--ου --ωφ-ρεί--; Π__ ε____ η σ____ τ__ λ__________ Π-ύ ε-ν-ι η σ-ά-η τ-υ λ-ω-ο-ε-ο-; --------------------------------- Πού είναι η στάση του λεωφορείου; 0
P-- eí-a--ē -t--- tou l--p-or---u? P__ e____ ē s____ t__ l___________ P-ú e-n-i ē s-á-ē t-u l-ō-h-r-í-u- ---------------------------------- Poú eínai ē stásē tou leōphoreíou?
Quin autobús va al centre de la ciutat? Π-ι- λεω-ο-ε-ο --ε--------ντ--; Π___ λ________ π___ σ__ κ______ Π-ι- λ-ω-ο-ε-ο π-ε- σ-ο κ-ν-ρ-; ------------------------------- Ποιο λεωφορείο πάει στο κέντρο; 0
Poio leōpho-e-- -á-i--t- --ntro? P___ l_________ p___ s__ k______ P-i- l-ō-h-r-í- p-e- s-o k-n-r-? -------------------------------- Poio leōphoreío páei sto kéntro?
Quina línia he de prendre? Π-ι--γ---μ------ει--α --ρ-; Π___ γ_____ π_____ ν_ π____ Π-ι- γ-α-μ- π-έ-ε- ν- π-ρ-; --------------------------- Ποια γραμμή πρέπει να πάρω; 0
P-ia-g--m-- --é-----a pár-? P___ g_____ p_____ n_ p____ P-i- g-a-m- p-é-e- n- p-r-? --------------------------- Poia grammḗ prépei na párō?
Hauré de canviar d’autobús? Πρ--ε--ν-------μ----ι-ί--ση; Π_____ ν_ κ___ μ____________ Π-έ-ε- ν- κ-ν- μ-τ-π-β-β-σ-; ---------------------------- Πρέπει να κάνω μετεπιβίβαση; 0
Pré------ kán- me-e-ib-b-s-? P_____ n_ k___ m____________ P-é-e- n- k-n- m-t-p-b-b-s-? ---------------------------- Prépei na kánō metepibíbasē?
On he de canviar? Πο--π-έ-----α----ω ---ε-------η; Π__ π_____ ν_ κ___ μ____________ Π-ύ π-έ-ε- ν- κ-ν- μ-τ-π-β-β-σ-; -------------------------------- Πού πρέπει να κάνω μετεπιβίβαση; 0
Poú-prép-- n-----ō-m-t-pibíb-sē? P__ p_____ n_ k___ m____________ P-ú p-é-e- n- k-n- m-t-p-b-b-s-? -------------------------------- Poú prépei na kánō metepibíbasē?
Quant costa un bitllet? Πόσ--κ----ζ-ι έ---ει-ι--ρι-; Π___ κ_______ έ__ ε_________ Π-σ- κ-σ-ί-ε- έ-α ε-σ-τ-ρ-ο- ---------------------------- Πόσο κοστίζει ένα εισιτήριο; 0
Póso-k-st-z-i é-----si-ḗr-o? P___ k_______ é__ e_________ P-s- k-s-í-e- é-a e-s-t-r-o- ---------------------------- Póso kostízei éna eisitḗrio?
Quantes parades hi ha fins al centre? Π---- σ---ε-ς---να----χρι----κέντρο; Π____ σ______ ε____ μ____ τ_ κ______ Π-σ-ς σ-ά-ε-ς ε-ν-ι μ-χ-ι τ- κ-ν-ρ-; ------------------------------------ Πόσες στάσεις είναι μέχρι το κέντρο; 0
Póse--s-á--is-eí--i-m--hr- to--éntro? P____ s______ e____ m_____ t_ k______ P-s-s s-á-e-s e-n-i m-c-r- t- k-n-r-? ------------------------------------- Póses stáseis eínai méchri to kéntro?
Heu de baixar aquí. Π-έ-ε---α κ--έβ-----δ-. Π_____ ν_ κ_______ ε___ Π-έ-ε- ν- κ-τ-β-τ- ε-ώ- ----------------------- Πρέπει να κατέβετε εδώ. 0
P--p-i n- -at---te --ṓ. P_____ n_ k_______ e___ P-é-e- n- k-t-b-t- e-ṓ- ----------------------- Prépei na katébete edṓ.
Heu de baixar per darrere. Π---ε- να κατέ-ε---α-- τ-ν -ί------τα. Π_____ ν_ κ_______ α__ τ__ π___ π_____ Π-έ-ε- ν- κ-τ-β-τ- α-ό τ-ν π-σ- π-ρ-α- -------------------------------------- Πρέπει να κατέβετε από την πίσω πόρτα. 0
P-ép---na k--------apó -ēn -ís----rta. P_____ n_ k_______ a__ t__ p___ p_____ P-é-e- n- k-t-b-t- a-ó t-n p-s- p-r-a- -------------------------------------- Prépei na katébete apó tēn písō pórta.
El pròxim metro arriba d’aquí cinc minuts. Ο----με-ο- συρ--- -----ετ----ρχ--αι-σε 5--επτ-. Ο ε_______ σ_____ τ__ μ____ έ______ σ_ 5 λ_____ Ο ε-ό-ε-ο- σ-ρ-ό- τ-υ μ-τ-ό έ-χ-τ-ι σ- 5 λ-π-ά- ----------------------------------------------- Ο επόμενος συρμός του μετρό έρχεται σε 5 λεπτά. 0
O--p--eno--sy---s---- -e-ró -r--e-ai----5---pt-. O e_______ s_____ t__ m____ é_______ s_ 5 l_____ O e-ó-e-o- s-r-ó- t-u m-t-ó é-c-e-a- s- 5 l-p-á- ------------------------------------------------ O epómenos syrmós tou metró érchetai se 5 leptá.
El pròxim tramvia arriba d’aquí deu minuts. Το---ό--ν------ -ρ---αι--ε--0-λε-τ-. Τ_ ε______ τ___ έ______ σ_ 1_ λ_____ Τ- ε-ό-ε-ο τ-α- έ-χ-τ-ι σ- 1- λ-π-ά- ------------------------------------ Το επόμενο τραμ έρχεται σε 10 λεπτά. 0
T- -póm-n- tram -rch---- -e 10 ----á. T_ e______ t___ é_______ s_ 1_ l_____ T- e-ó-e-o t-a- é-c-e-a- s- 1- l-p-á- ------------------------------------- To epómeno tram érchetai se 10 leptá.
El pròxim autobús arriba d’aquí quinze minuts. Το ε---ε-- --ωφορ--ο -ρ--τα--σε-----ε-τ-. Τ_ ε______ λ________ έ______ σ_ 1_ λ_____ Τ- ε-ό-ε-ο λ-ω-ο-ε-ο έ-χ-τ-ι σ- 1- λ-π-ά- ----------------------------------------- Το επόμενο λεωφορείο έρχεται σε 15 λεπτά. 0
To ep-men- l-ō--or-í- érc---a- -e 15 l--t-. T_ e______ l_________ é_______ s_ 1_ l_____ T- e-ó-e-o l-ō-h-r-í- é-c-e-a- s- 1- l-p-á- ------------------------------------------- To epómeno leōphoreío érchetai se 15 leptá.
Quan passa el darrer tren? Π--ε ---χ-------τε-ευ----- συρμό- ---------; Π___ α_______ ο τ_________ σ_____ τ__ μ_____ Π-τ- α-α-ω-ε- ο τ-λ-υ-α-ο- σ-ρ-ό- τ-υ μ-τ-ό- -------------------------------------------- Πότε αναχωρεί ο τελευταίος συρμός του μετρό; 0
P----an--h-r---o -el-u-aí---sy-mós t-- --tró? P___ a________ o t_________ s_____ t__ m_____ P-t- a-a-h-r-í o t-l-u-a-o- s-r-ó- t-u m-t-ó- --------------------------------------------- Póte anachōreí o teleutaíos syrmós tou metró?
Quan passa el darrer tramvia? Π-τε -να-ωρεί-το--ε---τα-ο τ-αμ; Π___ α_______ τ_ τ________ τ____ Π-τ- α-α-ω-ε- τ- τ-λ-υ-α-ο τ-α-; -------------------------------- Πότε αναχωρεί το τελευταίο τραμ; 0
P-t- -n-----eí-t- -e-eut-ío----m? P___ a________ t_ t________ t____ P-t- a-a-h-r-í t- t-l-u-a-o t-a-? --------------------------------- Póte anachōreí to teleutaío tram?
Quan passa el darrer autobús? Πότ- -να--ρε- -ο-τ--ευ-αί--λ-------ο; Π___ α_______ τ_ τ________ λ_________ Π-τ- α-α-ω-ε- τ- τ-λ-υ-α-ο λ-ω-ο-ε-ο- ------------------------------------- Πότε αναχωρεί το τελευταίο λεωφορείο; 0
Pó-e -nac-ō-e- t-----e-taí- -----or--o? P___ a________ t_ t________ l__________ P-t- a-a-h-r-í t- t-l-u-a-o l-ō-h-r-í-? --------------------------------------- Póte anachōreí to teleutaío leōphoreío?
Que té bitllet? Έ---- ---ιτ---ο; Έ____ ε_________ Έ-ε-ε ε-σ-τ-ρ-ο- ---------------- Έχετε εισιτήριο; 0
É--et-----i-ḗrio? É_____ e_________ É-h-t- e-s-t-r-o- ----------------- Échete eisitḗrio?
Bitllet? – No, no en tinc. Εισι-ή-ιο-----χι--δεν έχ-. Ε_________ – Ό___ δ__ έ___ Ε-σ-τ-ρ-ο- – Ό-ι- δ-ν έ-ω- -------------------------- Εισιτήριο; – Όχι, δεν έχω. 0
Ei-i-ḗr-o- --Óc-----e--é-h-. E_________ – Ó____ d__ é____ E-s-t-r-o- – Ó-h-, d-n é-h-. ---------------------------- Eisitḗrio? – Óchi, den échō.
Llavors vostè ha de pagar una multa. Τ-τε --έπει-να -λη-ώ-ετε-πρό-τ--ο. Τ___ π_____ ν_ π________ π________ Τ-τ- π-έ-ε- ν- π-η-ώ-ε-ε π-ό-τ-μ-. ---------------------------------- Τότε πρέπει να πληρώσετε πρόστιμο. 0
Tó-e-prép-i na-p-ē-ṓ-e---p------o. T___ p_____ n_ p________ p________ T-t- p-é-e- n- p-ē-ṓ-e-e p-ó-t-m-. ---------------------------------- Tóte prépei na plērṓsete próstimo.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + grec (1-100) MP3 grec (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

El desenvolupament del llenguatge

És clar per què parlem els uns amb els altres. Volem intercanviar idees i entendre'ns. De quina manera es va originar el llenguatge és una mica menys evident. Sobre això hi ha diferents teories. Però del que no hi ha dubte és que el llenguatge és una cosa antiga. Condició sine qua non per a l'aparició de la parla va ser el desenvolupament d'algunes característiques físiques Eren necessàries per poder emetre sons. Els neandertals ja tenien la capacitat d'emprar la seva veu. Això els diferenciava dels animals. Una veu forta i ferma resultava fonamental per defensar-se. Amb ella es podia amenaçar o espantar els enemics. En aquesta època ja es feien eines i el foc havia estat descobert. Aquests coneixements havien de ser transmesos d'alguna manera. El llenguatge era també important per als caçadors en grups. Fa 2 milions d'anys hi havia una forma senzilla de fer-se entendre. Els primers elements lingüístics eren signes i gestos. Però els homes volien entendre's també enmig de la foscor. A més, havien de poder parlar entre si sense haver de mirar-se. Així es com es va desenvolupar la veu, reemplaçant els gestos. El llenguatge, en el sentit que té per a nosaltres avui, té almenys 50.000 anys d'edat. Quan l'Homo sapiens va abandonar Àfrica es va dispersar pel món. Les llengües van començar a diferenciar-se unes de les altres en les diferents àrees geogràfiques. Així es van originar diferents famílies lingüístiques. Encara que llavors no contenien més que els fonaments dels ulteriors sistemes lingüístics. Les primeres llengües eren, en efecte, molt menys complexes que les llengües actuals. Les llengües van evolucionar mitjançant el desenvolupament conjunt de gramàtica, fonètica i semàntica. Es podria afirmar que les diferents llengües són diferents solucions. Però el problema va ser i segueix sent el mateix: com fer visible el que penso?
Sabia vostè que?
El portuguès brasiler forma part de les llengües romàniques. Va sorgir a partir del portuguès europeu, el qual va arrivar a Amèrica del Sud durant l’època colonial. Avui dia, Brasil és el país amb el major nombre de parlants de portuguès del món. És l’idioma natiu d’aproximadament 190 milions de persones, i suposa una gran influència en altres països d’Amèrica del Sud. Inclús existeix un idioma híbrid com a resultat de la barreja del portuguès i l’espanyol. En els seus inicis, a Brasil s’utilitzava el portuguès europeu, però a partir del 1930, va començar a sorgir un nou moviment que promovia la cultura brasilera. Els brasilers es sentían molt orgullosos del seu idioma, i volien accentuar les seves peculiaritats. Però també hi van haver molts esforços per mantindre ambdues variants del portuguès. Un exemple, és l’acord en el que es va acceptar una ortografia comú. Avui dia, les majors diferències es troben principalment en la pronunciació. El vocabulari brasiler conté, a més, uns “indianismes" que no s’hi troben en la variant europea. Aníma’t i descobreix aquesta meravellosa llengua, és un dels idiomes més importants del món!