Manual de conversa

ca Fer neteja   »   te ఇంటి పరిశుభ్రత

18 [divuit]

Fer neteja

Fer neteja

18 [పద్దెనిమిది]

18 [Paddenimidi]

ఇంటి పరిశుభ్రత

[Iṇṭi pariśubhrata]

Tria com vols veure la traducció:   
català telugu Engegar Més
Avui és dissabte. ఈ-ోజు -నివ-ర-ు ఈ__ శ____ ఈ-ో-ు శ-ి-ా-మ- -------------- ఈరోజు శనివారము 0
Īrō-u----i-ā-a-u Ī____ ś_________ Ī-ō-u ś-n-v-r-m- ---------------- Īrōju śanivāramu
Avui tenim temps. ఈర-జ---ా-వద్- సమ-ం-ఉ-ది ఈ__ మా వ__ స__ ఉం_ ఈ-ో-ు మ- వ-్- స-య- ఉ-ద- ----------------------- ఈరోజు మా వద్ద సమయం ఉంది 0
Īr-ju-mā--adda s--ay-ṁ undi Ī____ m_ v____ s______ u___ Ī-ō-u m- v-d-a s-m-y-ṁ u-d- --------------------------- Īrōju mā vadda samayaṁ undi
Avui netegem l’apartament. ఈరో-ు------అ---్-్-మెంట--న----భ్-ం---స్--న-నాము ఈ__ మే_ అ___ మెం_ ని శు__ చే_____ ఈ-ో-ు మ-మ- అ-ా-్-్ మ-ం-్ న- శ-భ-ర- చ-స-త-న-న-మ- ----------------------------------------------- ఈరోజు మేము అపార్ట్ మెంట్ ని శుభ్రం చేస్తున్నాము 0
Ī---u-mē-u ap-rṭ m-----i ---hr-ṁ-c-st---ā-u Ī____ m___ a____ m___ n_ ś______ c_________ Ī-ō-u m-m- a-ā-ṭ m-ṇ- n- ś-b-r-ṁ c-s-u-n-m- ------------------------------------------- Īrōju mēmu apārṭ meṇṭ ni śubhraṁ cēstunnāmu
Jo netejo la cambra de bany. నే-ు-స్-ాన-ల-దిని -ుభ-ర- -----ు-----ు నే_ స్______ శు__ చే_____ న-న- స-న-న-ల-ద-న- శ-భ-ర- చ-స-త-న-న-న- ------------------------------------- నేను స్నానాలగదిని శుభ్రం చేస్తున్నాను 0
N-n- -nān---g-dini-ś--hr---c-stu-nā-u N___ s____________ ś______ c_________ N-n- s-ā-ā-a-a-i-i ś-b-r-ṁ c-s-u-n-n- ------------------------------------- Nēnu snānālagadini śubhraṁ cēstunnānu
El meu marit renta el cotxe. మా -్---ారు క--్--ి కడుగ--ు--నారు మా శ్___ కా_ ని క______ మ- శ-ర-వ-ర- క-ర- న- క-ు-ు-ు-్-ా-ు --------------------------------- మా శ్రీవారు కార్ ని కడుగుతున్నారు 0
M- ś---ā-- k---n---a--gu-un--ru M_ ś______ k__ n_ k____________ M- ś-ī-ā-u k-r n- k-ḍ-g-t-n-ā-u ------------------------------- Mā śrīvāru kār ni kaḍugutunnāru
Els nens netegen les bicicletes. ప-ల్--ు---కిళ్-న--శు--రప-ుస్-ున్-ారు పి___ సై____ శు_________ ప-ల-ల-ు స-క-ళ-ళ-ి శ-భ-ర-ర-స-త-న-న-ర- ------------------------------------ పిల్లలు సైకిళ్ళని శుభ్రపరుస్తున్నారు 0
Pi---lu saiki-ḷ-ni--ub-r-paru--u-n-ru P______ s_________ ś_________________ P-l-a-u s-i-i-ḷ-n- ś-b-r-p-r-s-u-n-r- ------------------------------------- Pillalu saikiḷḷani śubhraparustunnāru
L’àvia rega les flors. బామ్- - -ాయనమ------మ-మమ-మ ప-ల---్-ల------్ళ- --డ-త---ి బా__ / నా____ / అ____ పూ______ నీ__ పె___ బ-మ-మ / న-య-మ-మ / అ-్-మ-మ ప-ల-ొ-్-ల-ి న-ళ-ళ- ప-డ-త-ం-ి ------------------------------------------------------ బామ్మ / నాయనమ్మ / అమ్మమ్మ పూలమొక్కలకి నీళ్ళు పెడుతోంది 0
Bām'----n----am-m-- ---mam'-a pū--mok-ala-- n-ḷḷu p--u--ndi B______ n__________ a________ p____________ n____ p________ B-m-m-/ n-y-n-m-m-/ a-'-a-'-a p-l-m-k-a-a-i n-ḷ-u p-ḍ-t-n-i ----------------------------------------------------------- Bām'ma/ nāyanam'ma/ am'mam'ma pūlamokkalaki nīḷḷu peḍutōndi
Els nens ordenen l’habitació dels nens. ప--్లలు--పిల--- గ-ిని శు---- -ే---ు-్-ా-ు పి____ పి___ గ__ శు__ చే_____ ప-ల-ల-ు- ప-ల-ల- గ-ి-ి శ-భ-ర- చ-స-త-న-న-ర- ----------------------------------------- పిల్లలు, పిల్లల గదిని శుభ్రం చేస్తున్నారు 0
P------, p-ll--a --d--- -ub-----cē---nnā-u P_______ p______ g_____ ś______ c_________ P-l-a-u- p-l-a-a g-d-n- ś-b-r-ṁ c-s-u-n-r- ------------------------------------------ Pillalu, pillala gadini śubhraṁ cēstunnāru
El meu marit ordena el seu escriptori. న----్--ఆయ- డ-స్క్----శు-్---ు--కుం--న-న--ు నా భ__ ఆ__ డె__ ని శు__________ న- భ-్- ఆ-న డ-స-క- న- శ-భ-ర-ర-చ-క-ం-ు-్-ా-ు ------------------------------------------- నా భర్త ఆయన డెస్క్ ని శుభ్రపరుచుకుంటున్నారు 0
N---h-rta āy-na-ḍ--k n--śubh--paru--k-ṇṭu-n--u N_ b_____ ā____ ḍ___ n_ ś_____________________ N- b-a-t- ā-a-a ḍ-s- n- ś-b-r-p-r-c-k-ṇ-u-n-r- ---------------------------------------------- Nā bharta āyana ḍesk ni śubhraparucukuṇṭunnāru
(Jo) poso la roba a la rentadora. న-ను వ-ష-ంగ---ె--న- -------ే -ట--ల-ు -ేస్తున-న-ను నే_ వా__ మె__ లో ఉ__ బ____ వే_____ న-న- వ-ష-ం-్ మ-ష-న- ల- ఉ-ి-ే బ-్-ల-ు వ-స-త-న-న-న- ------------------------------------------------- నేను వాషింగ్ మెషీన్ లో ఉతికే బట్టలను వేస్తున్నాను 0
Nēnu vā-i---m-ṣīn -ō -t--ē baṭ---anu--ēstu-n-nu N___ v_____ m____ l_ u____ b________ v_________ N-n- v-ṣ-ṅ- m-ṣ-n l- u-i-ē b-ṭ-a-a-u v-s-u-n-n- ----------------------------------------------- Nēnu vāṣiṅg meṣīn lō utikē baṭṭalanu vēstunnānu
(Jo) estenc la roba. నే-- ఉ-ి-ి----్టలను-ఆ-వ--్---్న--ు నే_ ఉ___ బ____ ఆ_______ న-న- ఉ-ి-ి- బ-్-ల-ు ఆ-వ-స-త-న-న-న- ---------------------------------- నేను ఉతికిన బట్టలను ఆరవేస్తున్నాను 0
Nē-- -----na-b--ṭ--an- ā-avēs---nānu N___ u______ b________ ā____________ N-n- u-i-i-a b-ṭ-a-a-u ā-a-ē-t-n-ā-u ------------------------------------ Nēnu utikina baṭṭalanu āravēstunnānu
(Jo) planxo la roba. నేను --్-లన- ఇ--త--ీ -ేస్-ు-్నాను నే_ బ____ ఇ___ చే_____ న-న- బ-్-ల-ు ఇ-్-్-ీ చ-స-త-న-న-న- --------------------------------- నేను బట్టలను ఇస్త్రీ చేస్తున్నాను 0
N----ba-ṭa-an- -s--ī-cē-t-----u N___ b________ i____ c_________ N-n- b-ṭ-a-a-u i-t-ī c-s-u-n-n- ------------------------------- Nēnu baṭṭalanu istrī cēstunnānu
Les finestres estan brutes. కిట-క----మ-ర--ిగా ఉన--ాయి కి___ ము___ ఉ___ క-ట-క-ల- మ-ర-క-గ- ఉ-్-ా-ి ------------------------- కిటికీలు మురికిగా ఉన్నాయి 0
Ki-i-----m-r--ig- ---āyi K_______ m_______ u_____ K-ṭ-k-l- m-r-k-g- u-n-y- ------------------------ Kiṭikīlu murikigā unnāyi
El terra està brut. న-ల -ు-ికి-ా ఉ-ది నే_ ము___ ఉం_ న-ల మ-ర-క-గ- ఉ-ద- ----------------- నేల మురికిగా ఉంది 0
N-la--u-iki-- --di N___ m_______ u___ N-l- m-r-k-g- u-d- ------------------ Nēla murikigā undi
La vaixella és bruta. గి-్నెల---ురి-ిగ- ఉన్--యి గి___ ము___ ఉ___ గ-న-న-ల- మ-ర-క-గ- ఉ-్-ా-ి ------------------------- గిన్నెలు మురికిగా ఉన్నాయి 0
G-n---u m--ik-g- unn-yi G______ m_______ u_____ G-n-e-u m-r-k-g- u-n-y- ----------------------- Ginnelu murikigā unnāyi
Qui neteja les finestres? కిట-----ు--వరు ---్ర--చ-స్----? కి____ ఎ__ శు__ చే____ క-ట-క-ల-ు ఎ-ర- శ-భ-ర- చ-స-త-ర-? ------------------------------- కిటికీలను ఎవరు శుభ్రం చేస్తారు? 0
Kiṭ-k-l-nu eva-u --bhr-ṁ --s----? K_________ e____ ś______ c_______ K-ṭ-k-l-n- e-a-u ś-b-r-ṁ c-s-ā-u- --------------------------------- Kiṭikīlanu evaru śubhraṁ cēstāru?
Qui passa l’aspiradora? వ---క-యూమ్ ఎ--- -ేస--ార-? వ్____ ఎ__ చే____ వ-య-క-య-మ- ఎ-ర- చ-స-త-ర-? ------------------------- వ్యాక్యూమ్ ఎవరు చేస్తారు? 0
V--ky-m -v--u--ēstā--? V______ e____ c_______ V-ā-y-m e-a-u c-s-ā-u- ---------------------- Vyākyūm evaru cēstāru?
Qui renta la vaixella? గ-న్--లు ఎ-రు--డ-గ-తారు? గి___ ఎ__ క_____ గ-న-న-ల- ఎ-ర- క-ు-ు-ా-ు- ------------------------ గిన్నెలు ఎవరు కడుగుతారు? 0
G-n---u-evaru ka-u--tāru? G______ e____ k__________ G-n-e-u e-a-u k-ḍ-g-t-r-? ------------------------- Ginnelu evaru kaḍugutāru?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + telugu (1-100) MP3 telugu (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge precoç

Les llengües estrangeres són cada vegada més importants a dia d'avui. També en l'àmbit laboral. En conseqüència, el nombre de persones que aprenen una llengua estrangera no para de créixer. També són molts els pares que desitgen que els seus fills aprenguin altres llengües. El millor és començar en una edat primerenca. Arreu del món ja hi ha nombroses escoles primàries amb professorat internacional. També les escoles bressol amb educació multilingüe són cada vegada més populars. Començar l'aprenentatge ben aviat té molts avantatges. Afavoreix el desenvolupament del nostre cervell. Fins al quart any de vida es formen al cervell estructures vinculades a les llengües. Aquesta xarxa neuronal ens ajuda en el nostre aprenentatge. Després d'aquesta edat, les noves estructures es formen amb més dificultat. Els nens d'edat avançada i els adults tenen més problemes per aprendre llengües. És per això que hem d'estimular el desenvolupament del nostre cervell el més aviat possible. Dit breument: com més joves, millor. Tanmateix, hi ha persones que critiquen l'aprenentatge precoç. Aquestes persones consideren que el plurilingüisme suposa una exigència massa gran pels nens petits. A més, existiria un perill afegit: que al final els nens no acabin dominant cap llengua. Aquestes preocupacions són infundades des de la perspectiva estrictament científica. La majoria de lingüistes i neurobiòlegs són optimistes. Les seves investigacions sobre aquesta qüestió aporten resultats positius. Començant pel fet que, en general, els nens es diverteixen a les classes d'idiomes. I: quan els nens aprenen una llengua, reflexionen també sobre el llenguatge. De manera que aprenent una llengua estrangera coneixen millor el seu propi idioma. Aprofitaran aquests coneixements lingüístics la resta de la seva vida. És fins i tot probable que el millor sigui començar amb les llengües més difícils. Ja que el cervell dels nens aprèn de forma ràpida i intuïtiva. I no li importa si el que es registra hello, ciao o néih hóu !
Sabia vostè que?
L’hindi es troba entre les llengües indoàries. Es parla a la majoria dels estats del nord de la India. Està estretament lligat amb l’urdú, el qual es parla principalment a Pakistàn. Els dos idiomes són pràcticament idèntics en tots els aspectes. La seva major diferència es troba en el seu sistema d’escriptura. L’hindi utilitza la escriptura devanagari, mientres que l’urdú utiliza el sistema semiòtic àrab. El més destacat de l’hindi són els seus numerosos dialectes, els quals es diferencien notablement entre ells degut a la gran extensió del país. L’hindi compta amb 370 milions de parlants natius. A més, és la segona llengua de 150 milions de persones. Per aquest motiu es troba entre els idiomes més parlats del món. De fet, es troba en segon lloc, per darrere del chinès, i desprès el segueixen l’espanyol i l’anglès. I no oblidem que la seva influència està creixent dràsticament en els últims amys!