Manual de conversa

ca La visita de la ciutat   »   te నగర దర్శనం

42 [quaranta-dos]

La visita de la ciutat

La visita de la ciutat

42 [నలభై రెండు]

42 [Nalabhai reṇḍu]

నగర దర్శనం

Nagara darśanaṁ

Tria com vols veure la traducció:   
català telugu Engegar Més
Que el mercat és obert el diumenge? ఆద----- మార----్---రి-ి -ం--ం--? ఆ___ మా___ తె__ ఉం___ ఆ-ి-ా-ం మ-ర-క-ట- త-ర-చ- ఉ-ట-ం-ా- -------------------------------- ఆదివారం మార్కెట్ తెరిచి ఉంటుందా? 0
Ā--v---ṁ------ṭ ter------ṭ-ndā? Ā_______ m_____ t_____ u_______ Ā-i-ā-a- m-r-e- t-r-c- u-ṭ-n-ā- ------------------------------- Ādivāraṁ mārkeṭ terici uṇṭundā?
Que obre la fira el dilluns? సో---ర----సం-లు --రిచి-ఉ-ట-య-? సో____ సం__ తె__ ఉం___ స-మ-ా-ా-ు స-త-ు త-ర-చ- ఉ-ట-య-? ------------------------------ సోమవారాలు సంతలు తెరిచి ఉంటాయా? 0
Sōm-v-rālu -ant-l- ----c- u---yā? S_________ s______ t_____ u______ S-m-v-r-l- s-n-a-u t-r-c- u-ṭ-y-? --------------------------------- Sōmavārālu santalu terici uṇṭāyā?
Que és oberta l’exposició el dimarts? మంగళవా--లు-ప్--ర--న-ాలల--తెర--ి---ట-య-? మం_____ ప్________ తె__ ఉం___ మ-గ-వ-ర-ల- ప-ర-ర-శ-శ-ల-ు త-ర-చ- ఉ-ట-య-? --------------------------------------- మంగళవారాలు ప్రదర్శనశాలలు తెరిచి ఉంటాయా? 0
M--ga-av-r-l---radarś-naś--a-----r--i---ṭ---? M____________ p_______________ t_____ u______ M-ṅ-a-a-ā-ā-u p-a-a-ś-n-ś-l-l- t-r-c- u-ṭ-y-? --------------------------------------------- Maṅgaḷavārālu pradarśanaśālalu terici uṇṭāyā?
Que el obre zoològic el dimecres? బు--ార-లు-జ--ు ప్ర-ర్-న-ాల ---ి------ుంద-? బు____ జం_ ప్_______ తె__ ఉం___ బ-ధ-ా-ా-ు జ-త- ప-ర-ర-శ-శ-ల త-ర-చ- ఉ-ట-ం-ా- ------------------------------------------ బుధవారాలు జంతు ప్రదర్శనశాల తెరిచి ఉంటుందా? 0
B-dha-ā-----ja-tu--r---rśan-śā-a-ter-ci--ṇ-----? B__________ j____ p_____________ t_____ u_______ B-d-a-ā-ā-u j-n-u p-a-a-ś-n-ś-l- t-r-c- u-ṭ-n-ā- ------------------------------------------------ Budhavārālu jantu pradarśanaśāla terici uṇṭundā?
Que el obre museu el dijous? గ-రు--రాల--మ---జియం--ె-ి---ఉ-ట----? గు____ మ్___ తె__ ఉం___ గ-ర-వ-ర-ల- మ-య-జ-య- త-ర-చ- ఉ-ట-ం-ా- ----------------------------------- గురువారాలు మ్యూజియం తెరిచి ఉంటుందా? 0
Gu-uv-rā---my-j-yaṁ-----c----ṭ-n-ā? G_________ m_______ t_____ u_______ G-r-v-r-l- m-ū-i-a- t-r-c- u-ṭ-n-ā- ----------------------------------- Guruvārālu myūjiyaṁ terici uṇṭundā?
Que la galeria obre el divendres? శ--్-వారా---చి--రశాల త-రి---ఉ-ట----? శు_____ చి____ తె__ ఉం___ శ-క-ర-ా-ా-ు చ-త-ర-ా- త-ర-చ- ఉ-ట-ం-ా- ------------------------------------ శుక్రవారాలు చిత్రశాల తెరిచి ఉంటుందా? 0
Ś-kravār--u ci--a-ā-----rici-uṇṭ-n-ā? Ś__________ c________ t_____ u_______ Ś-k-a-ā-ā-u c-t-a-ā-a t-r-c- u-ṭ-n-ā- ------------------------------------- Śukravārālu citraśāla terici uṇṭundā?
Es pot fer fotos? ఎవరై-ా-ఫ-టోల- -ే-ుకోవ--చా? ఎ___ ఫొ__ తే______ ఎ-ర-న- ఫ-ట-ల- త-స-క-వ-్-ా- -------------------------- ఎవరైనా ఫొటోలు తేసుకోవచ్చా? 0
Eva-ainā--h-ṭō-- --su----c--? E_______ p______ t___________ E-a-a-n- p-o-ō-u t-s-k-v-c-ā- ----------------------------- Evarainā phoṭōlu tēsukōvaccā?
S’ha de pagar entrada? ఎవరై---ప-ర-ేశ --సు-ు చ-ల-లిం-ా--? ఎ___ ప్___ రు__ చె_____ ఎ-ర-న- ప-ర-ే- ర-స-మ- చ-ల-ల-ం-ా-ా- --------------------------------- ఎవరైనా ప్రవేశ రుసుము చెల్లించాలా? 0
E-----n- pra---a-ru-umu--el--n̄-ā-ā? E_______ p______ r_____ c__________ E-a-a-n- p-a-ē-a r-s-m- c-l-i-̄-ā-ā- ------------------------------------ Evarainā pravēśa rusumu cellin̄cālā?
Quant costa l’entrada? ప్-వేశ-రుసు-- -- ఎంత? ప్___ రు__ ధ_ ఎం__ ప-ర-ే- ర-స-మ- ధ- ఎ-త- --------------------- ప్రవేశ రుసుము ధర ఎంత? 0
P-av-ś---u--m- ---ra ent-? P______ r_____ d____ e____ P-a-ē-a r-s-m- d-a-a e-t-? -------------------------- Pravēśa rusumu dhara enta?
Hi ha descompte per a grups? గ-ంపు-ుగ- వ--్-ే డి-్కౌంట- --ైన---ం-ా? గుం___ వె__ డి___ ఎ__ ఉం__ గ-ం-ు-ు-ా వ-ళ-త- డ-స-క-ం-్ ఎ-ై-ా ఉ-ద-? -------------------------------------- గుంపులుగా వెళ్తే డిస్కౌంట్ ఎదైనా ఉందా? 0
Gu--ul-g- -e--ē-ḍ---a-ṇ-------ā---dā? G________ v____ ḍ_______ e_____ u____ G-m-u-u-ā v-ḷ-ē ḍ-s-a-ṇ- e-a-n- u-d-? ------------------------------------- Gumpulugā veḷtē ḍiskauṇṭ edainā undā?
Hi ha descompte per als nens? పి---ల-ి--ిస--ౌంట్ ఎద-న- ఉం--? పి____ డి___ ఎ__ ఉం__ ప-ల-ల-క- డ-స-క-ం-్ ఎ-ై-ా ఉ-ద-? ------------------------------ పిల్లలకి డిస్కౌంట్ ఎదైనా ఉందా? 0
P-l-a--ki----ka-ṇṭ --a--ā -ndā? P________ ḍ_______ e_____ u____ P-l-a-a-i ḍ-s-a-ṇ- e-a-n- u-d-? ------------------------------- Pillalaki ḍiskauṇṭ edainā undā?
Hi ha descompte d’estudiant? వ-ధ్యార---ల-ి -----ౌ-ట్--ద--- -ం-ా? వి______ డి___ ఎ__ ఉం__ వ-ధ-య-ర-థ-ల-ి డ-స-క-ం-్ ఎ-ై-ా ఉ-ద-? ----------------------------------- విధ్యార్థులకి డిస్కౌంట్ ఎదైనా ఉందా? 0
V-d---rthu-a-i--isk--ṇ- ---i-- -nd-? V_____________ ḍ_______ e_____ u____ V-d-y-r-h-l-k- ḍ-s-a-ṇ- e-a-n- u-d-? ------------------------------------ Vidhyārthulaki ḍiskauṇṭ edainā undā?
Què és aquest edifici? అద--ఏ--వంతి? అ_ ఏ భ___ అ-ి ఏ భ-ం-ి- ------------ అది ఏ భవంతి? 0
A-i-ē --av----? A__ ē b________ A-i ē b-a-a-t-? --------------- Adi ē bhavanti?
De quan és aquest edifici? ఆ--వంతి---త-పా-ది? ఆ భ__ ఎం_ పా___ ఆ భ-ం-ి ఎ-త ప-త-ి- ------------------ ఆ భవంతి ఎంత పాతది? 0
Ā---a--n-i-ent- pāt---? Ā b_______ e___ p______ Ā b-a-a-t- e-t- p-t-d-? ----------------------- Ā bhavanti enta pātadi?
Qui va construir aquest edifici? ఆ భవ-త-న------ -ట్-ించా--? ఆ భ___ ఎ__ క_____ ఆ భ-ం-ి-ి ఎ-ర- క-్-ి-చ-ర-? -------------------------- ఆ భవంతిని ఎవరు కట్టించారు? 0
Ā --a--ntin-----ru-k-ṭ--n̄c---? Ā b_________ e____ k__________ Ā b-a-a-t-n- e-a-u k-ṭ-i-̄-ā-u- ------------------------------- Ā bhavantini evaru kaṭṭin̄cāru?
M’interessa l’arquitectura. నాకు-భ-న--ిర్-ా-శా-్త్-ం అంటే-ఇష--ం నా_ భ__ ని_______ అం_ ఇ__ న-క- భ-న న-ర-మ-ణ-ా-్-్-ం అ-ట- ఇ-్-ం ----------------------------------- నాకు భవన నిర్మాణశాస్త్రం అంటే ఇష్టం 0
Nā-u--h--an- n--m-ṇ--ā--r-ṁ -------ṭaṁ N___ b______ n_____________ a___ i____ N-k- b-a-a-a n-r-ā-a-ā-t-a- a-ṭ- i-ṭ-ṁ -------------------------------------- Nāku bhavana nirmāṇaśāstraṁ aṇṭē iṣṭaṁ
M’interessa l’art. న-క----ల--ే ఇ--టం నా_ క___ ఇ__ న-క- క-ల-ట- ఇ-్-ం ----------------- నాకు కళలంటే ఇష్టం 0
N--u-ka-al-ṇ-ē iṣṭ-ṁ N___ k________ i____ N-k- k-ḷ-l-ṇ-ē i-ṭ-ṁ -------------------- Nāku kaḷalaṇṭē iṣṭaṁ
M’interessa la pintura. న-క--చి--రల-ఖనం అంట- -ష్టం నా_ చి_____ అం_ ఇ__ న-క- చ-త-ర-ే-న- అ-ట- ఇ-్-ం -------------------------- నాకు చిత్రలేఖనం అంటే ఇష్టం 0
N----c-tralē---n-ṁ aṇṭē iṣṭaṁ N___ c____________ a___ i____ N-k- c-t-a-ē-h-n-ṁ a-ṭ- i-ṭ-ṁ ----------------------------- Nāku citralēkhanaṁ aṇṭē iṣṭaṁ

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + telugu (1-100) MP3 telugu (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües ràpides, llengües lentes

Hi ha més de 6.000 llengües diferents a tot el món. Però totes tenen la mateixa funció. Ajudar-nos a intercanviar informació. Això es produeix en cada llengua de maneres diferents. Perquè cada llengua funciona segons les seves pròpies regles. També la velocitat a la qual un idioma es parla és diferent. Es tracta d'una característica que ha estat analitzada en diversos estudis. A fi de demostrar això es van traduir petits textos en diverses llengües. Aquests textos van ser llegits en veu alta per parlants nadius. El resultat va ser inequívoc. El japonès i l'espanyol són les llengües més ràpides. En aquests idomes es pronuncien gairebé vuit síl·labes per segon. Els xinesos parlen clarament amb un ritme més lent. Pronuncien tot just cinc síl·labes per segon. La velocitat depèn de la complexitat de les síl·labes. Quan les síl·labes són complexes, l'acció de la parla dura més temps. L'alemany conté, per exemple, tres sons per síl·laba. Això explica que el seu ritme sigui relativament lent. Parlar ràpid no vol dir, en qualsevol cas, comunicar més coses. Tot el contrari! Les síl·labes que es pronuncien massa ràpid contenen poca informació. Encara que els japonesos parlin molt ràpid, en transmeten poc contingut. En canvi, el pausat ritme de la llengua xinesa expressa molt en poques paraules. També les síl·labes de l'anglès transmeten molta informació. Cal destacar que, al final, totes les llengües tenen una eficàcia molt semblant. Així doncs, qui parla lentament expressa més. I qui parla amb rapidesa, necessita més paraules. Però, en difinitiva, tots creuem la línia de meta gairebé al mateix temps.
Sabia vostè que?
L’eslovè forma part de les llengües eslaves meridionals. Té uns 2 milions de parlants natius, els quals procedeixen d’Eslovènia, Croàcia, Sèrbia, Àustria, Itàliaiy Hongria. És bastant similar al txec i a l’eslovac. Però també s’hi poden apreciar algunes influpencies del serbocroat. Tot i que Eslovènia és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. Això és degut al passat borrascós de la regió, el qual es manifiesta en el pròpi vocabulari, ja que conté molts termes estrangers. El seu sistema d’escriptura utilitza les grafies llatines. i la seva gramàtica consta de sis casos i tres gèneres. La seva pronunciació compta amb dues fonologies oficials. Una d’ellas fa distincions entre els sons alts i els baixos. Una altra característica d’aquest idioma és la seva estructura arcaica. Els eslovens sempre han sigut molt oberts respecte als altres idomes, així que s’alegren moltíssim quan algú s’interessa pel seu pròpi idioma.