Manual de conversa

ca Els transports públics   »   he ‫תחבורה ציבורית‬

36 [trenta-sis]

Els transports públics

Els transports públics

‫36 [שלושים ושש]‬

36 [shloshim w\'shesh]

‫תחבורה ציבורית‬

[taxburah tsibureyt]

Tria com vols veure la traducció:   
català hebreu Engegar Més
On és la parada de l’autobús? ‫-י-- נ--א--ת--ת-ה--טובוס-‬ ‫____ נ____ ת___ ה_________ ‫-י-ן נ-צ-ת ת-נ- ה-ו-ו-ו-?- --------------------------- ‫היכן נמצאת תחנת האוטובוס?‬ 0
hey---n---m-se------ana---'-to-us? h______ n_______ t______ h________ h-y-h-n n-m-s-'- t-x-n-t h-o-o-u-? ---------------------------------- heykhan nimtse't taxanat h'otobus?
Quin autobús va al centre de la ciutat? ‫---ה-א--ו-ו---וס---מ-כז?‬ ‫____ א______ נ___ ל______ ‫-י-ה א-ט-ב-ס נ-ס- ל-ר-ז-‬ -------------------------- ‫איזה אוטובוס נוסע למרכז?‬ 0
ey-e--h'-t-b-- n-s--a l---rkaz? e____ h_______ n_____ l________ e-z-h h-o-o-u- n-s-'- l-m-r-a-? ------------------------------- eyzeh h'otobus nose'a l'merkaz?
Quina línia he de prendre? ‫-יז- קו-ל-ח-?‬ ‫____ ק_ ל_____ ‫-י-ה ק- ל-ח-?- --------------- ‫איזה קו לקחת?‬ 0
e-z-- q-w--'qa-a-? e____ q__ l_______ e-z-h q-w l-q-x-t- ------------------ eyzeh qaw l'qaxat?
Hauré de canviar d’autobús? ‫אנ- -ר-- ---ה לה-לי- אוט-בוסי--‬ ‫___ צ___ / כ_ ל_____ א__________ ‫-נ- צ-י- / כ- ל-ח-י- א-ט-ב-ס-ם-‬ --------------------------------- ‫אני צריך / כה להחליף אוטובוסים?‬ 0
ani---a-i-h/-sa----a---ehax-if-----usi-? a__ t________________ l_______ o________ a-i t-a-i-h-t-a-i-h-h l-h-x-i- o-o-u-i-? ---------------------------------------- ani tsarikh/tsarikhah lehaxlif otobusim?
On he de canviar? ‫-י-ן-א---מ-ל-ף /-פ- --טו-וס?‬ ‫____ א__ מ____ / פ_ א________ ‫-י-ן א-י מ-ל-ף / פ- א-ט-ב-ס-‬ ------------------------------ ‫היכן אני מחליף / פה אוטובוס?‬ 0
h-ykha- --i m--l-f/-ax-ifa--o-o-u-? h______ a__ m______________ o______ h-y-h-n a-i m-x-i-/-a-l-f-h o-o-u-? ----------------------------------- heykhan ani maxlif/maxlifah otobus?
Quant costa un bitllet? ‫כמה-עול- כ---- -ס----‬ ‫___ ע___ כ____ נ______ ‫-מ- ע-ל- כ-ט-ס נ-י-ה-‬ ----------------------- ‫כמה עולה כרטיס נסיעה?‬ 0
k-------e- k--t-- -e-i'--? k____ o___ k_____ n_______ k-m-h o-e- k-r-i- n-s-'-h- -------------------------- kamah oleh kartis nesi'ah?
Quantes parades hi ha fins al centre? ‫-מה ------ע- -מר-ז-‬ ‫___ ת____ ע_ ל______ ‫-מ- ת-נ-ת ע- ל-ר-ז-‬ --------------------- ‫כמה תחנות עד למרכז?‬ 0
kam-- tax---- ad lamerk-z? k____ t______ a_ l________ k-m-h t-x-n-t a- l-m-r-a-? -------------------------- kamah taxanot ad lamerkaz?
Heu de baixar aquí. ‫------ צ--ך-/ ה לרדת-כאן.‬ ‫__ / ה צ___ / ה ל___ כ____ ‫-ת / ה צ-י- / ה ל-ד- כ-ן-‬ --------------------------- ‫את / ה צריך / ה לרדת כאן.‬ 0
at-h/-- t--------srikh-----red-t-k---. a______ t_______________ l______ k____ a-a-/-t t-a-i-h-t-r-k-a- l-r-d-t k-'-. -------------------------------------- atah/at tsarikh/tsrikhah laredet ka'n.
Heu de baixar per darrere. ‫א----ה-צ-יך-/-ה-ל-ד- -ד-ת--אח-רית-‬ ‫__ / ה צ___ / ה ל___ ב___ ה________ ‫-ת / ה צ-י- / ה ל-ד- ב-ל- ה-ח-ר-ת-‬ ------------------------------------ ‫את / ה צריך / ה לרדת בדלת האחורית.‬ 0
atah/-t--s-r-k----rik--h -are--t -a---et ha-axu-i-. a______ t_______________ l______ b______ h_________ a-a-/-t t-a-i-h-t-r-k-a- l-r-d-t b-d-l-t h-'-x-r-t- --------------------------------------------------- atah/at tsarikh/tsrikhah laredet badelet ha'axurit.
El pròxim metro arriba d’aquí cinc minuts. ‫-רכבת ה--תית הבא----יע- -עו- 5 דקות-‬ ‫_____ ה_____ ה___ מ____ ב___ 5 ד_____ ‫-ר-ב- ה-ח-י- ה-א- מ-י-ה ב-ו- 5 ד-ו-.- -------------------------------------- ‫הרכבת התחתית הבאה מגיעה בעוד 5 דקות.‬ 0
har----e- ha--x-it -a-a'ah---gi--- -'-d - -aq-t. h________ h_______ h______ m______ b___ 5 d_____ h-r-k-v-t h-t-x-i- h-b-'-h m-g-'-h b-o- 5 d-q-t- ------------------------------------------------ harakevet hataxtit haba'ah megi'ah b'od 5 daqot.
El pròxim tramvia arriba d’aquí deu minuts. ‫-------חשמ-ית ה-אה -ג-עה----- 1- דקו-.‬ ‫_____ ה______ ה___ מ____ ב___ 1_ ד_____ ‫-ר-ב- ה-ש-ל-ת ה-א- מ-י-ה ב-ו- 1- ד-ו-.- ---------------------------------------- ‫הרכבת החשמלית הבאה מגיעה בעוד 10 דקות.‬ 0
h--a-e-e- h--a-hmalit ha-a'a--meg-'ah b'od-1- daq--. h________ h__________ h______ m______ b___ 1_ d_____ h-r-k-v-t h-x-s-m-l-t h-b-'-h m-g-'-h b-o- 1- d-q-t- ---------------------------------------------------- harakevet haxashmalit haba'ah megi'ah b'od 10 daqot.
El pròxim autobús arriba d’aquí quinze minuts. ‫ה-----ו- -בא -גי- -ע-ד--5-דק--.‬ ‫________ ה__ מ___ ב___ 1_ ד_____ ‫-א-ט-ב-ס ה-א מ-י- ב-ו- 1- ד-ו-.- --------------------------------- ‫האוטובוס הבא מגיע בעוד 15 דקות.‬ 0
h-'-to-us----a'a----i'a----- -5-d--ot. h________ h_____ m_____ b___ 1_ d_____ h-'-t-v-s h-b-'- m-g-'- b-o- 1- d-q-t- -------------------------------------- ha'otovus haba'a megi'a b'od 15 daqot.
Quan passa el darrer tren? ‫מת--י-----הר-ב--התחתית-ה--ר----‬ ‫___ י____ ה____ ה_____ ה________ ‫-ת- י-צ-ת ה-כ-ת ה-ח-י- ה-ח-ו-ה-‬ --------------------------------- ‫מתי יוצאת הרכבת התחתית האחרונה?‬ 0
mat---y---e'--ha-ak--et -atax----ha-a--r-n-h? m____ y______ h________ h_______ h___________ m-t-y y-t-e-t h-r-k-v-t h-t-x-i- h-'-x-r-n-h- --------------------------------------------- matay yotse't harakevet hataxtit ha'axoronah?
Quan passa el darrer tramvia? ‫מ-י-י--א- ---בת --ש--ית ה-חר-נ--‬ ‫___ י____ ה____ ה______ ה________ ‫-ת- י-צ-ת ה-כ-ת ה-ש-ל-ת ה-ח-ו-ה-‬ ---------------------------------- ‫מתי יוצאת הרכבת החשמלית האחרונה?‬ 0
m--------s-'t-h-ra-ev---h-x---ma--t --'-----na-? m____ y______ h________ h__________ h___________ m-t-y y-t-e-t h-r-k-v-t h-x-s-m-l-t h-'-x-r-n-h- ------------------------------------------------ matay yotse't harakevet haxashmalit ha'axoronah?
Quan passa el darrer autobús? ‫--- יוצ- הא--ו-וס-ה--ר---‬ ‫___ י___ ה_______ ה_______ ‫-ת- י-צ- ה-ו-ו-ו- ה-ח-ו-?- --------------------------- ‫מתי יוצא האוטובוס האחרון?‬ 0
m--a-----s- -a-ot---- -----a---? m____ y____ h________ h_________ m-t-y y-t-e h-'-t-v-s h-'-x-r-n- -------------------------------- matay yotse ha'otovus ha'axaron?
Que té bitllet? ‫יש-לך כר-י- נ----?‬ ‫__ ל_ כ____ נ______ ‫-ש ל- כ-ט-ס נ-י-ה-‬ -------------------- ‫יש לך כרטיס נסיעה?‬ 0
y-s- ---h-/---h--a--is-n-s-'--? y___ l_________ k_____ n_______ y-s- l-k-a-l-k- k-r-i- n-s-'-h- ------------------------------- yesh lekha/lakh kartis nesi'ah?
Bitllet? – No, no en tinc. ‫-ר-יס נ--עה? - --,--ין --.‬ ‫_____ נ_____ – ל__ א__ ל___ ‫-ר-י- נ-י-ה- – ל-, א-ן ל-.- ---------------------------- ‫כרטיס נסיעה? – לא, אין לי.‬ 0
k---i- n--i'ah?-–-l-, eyn-l-. k_____ n_______ – l__ e__ l__ k-r-i- n-s-'-h- – l-, e-n l-. ----------------------------- kartis nesi'ah? – lo, eyn li.
Llavors vostè ha de pagar una multa. ‫את-- ----יך-/ כ- ל-ל--קנס.‬ ‫__ / ה צ___ / כ_ ל___ ק____ ‫-ת / ה צ-י- / כ- ל-ל- ק-ס-‬ ---------------------------- ‫את / ה צריך / כה לשלם קנס.‬ 0
a-ah-at-t-a--kh----i---h --sh-lem ----. a______ t_______________ l_______ q____ a-a-/-t t-a-i-h-t-r-k-a- l-s-a-e- q-a-. --------------------------------------- atah/at tsarikh/tsrikhah l'shalem qnas.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + hebreu (1-100) MP3 hebreu (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

El desenvolupament del llenguatge

És clar per què parlem els uns amb els altres. Volem intercanviar idees i entendre'ns. De quina manera es va originar el llenguatge és una mica menys evident. Sobre això hi ha diferents teories. Però del que no hi ha dubte és que el llenguatge és una cosa antiga. Condició sine qua non per a l'aparició de la parla va ser el desenvolupament d'algunes característiques físiques Eren necessàries per poder emetre sons. Els neandertals ja tenien la capacitat d'emprar la seva veu. Això els diferenciava dels animals. Una veu forta i ferma resultava fonamental per defensar-se. Amb ella es podia amenaçar o espantar els enemics. En aquesta època ja es feien eines i el foc havia estat descobert. Aquests coneixements havien de ser transmesos d'alguna manera. El llenguatge era també important per als caçadors en grups. Fa 2 milions d'anys hi havia una forma senzilla de fer-se entendre. Els primers elements lingüístics eren signes i gestos. Però els homes volien entendre's també enmig de la foscor. A més, havien de poder parlar entre si sense haver de mirar-se. Així es com es va desenvolupar la veu, reemplaçant els gestos. El llenguatge, en el sentit que té per a nosaltres avui, té almenys 50.000 anys d'edat. Quan l'Homo sapiens va abandonar Àfrica es va dispersar pel món. Les llengües van començar a diferenciar-se unes de les altres en les diferents àrees geogràfiques. Així es van originar diferents famílies lingüístiques. Encara que llavors no contenien més que els fonaments dels ulteriors sistemes lingüístics. Les primeres llengües eren, en efecte, molt menys complexes que les llengües actuals. Les llengües van evolucionar mitjançant el desenvolupament conjunt de gramàtica, fonètica i semàntica. Es podria afirmar que les diferents llengües són diferents solucions. Però el problema va ser i segueix sent el mateix: com fer visible el que penso?
Sabia vostè que?
El portuguès brasiler forma part de les llengües romàniques. Va sorgir a partir del portuguès europeu, el qual va arrivar a Amèrica del Sud durant l’època colonial. Avui dia, Brasil és el país amb el major nombre de parlants de portuguès del món. És l’idioma natiu d’aproximadament 190 milions de persones, i suposa una gran influència en altres països d’Amèrica del Sud. Inclús existeix un idioma híbrid com a resultat de la barreja del portuguès i l’espanyol. En els seus inicis, a Brasil s’utilitzava el portuguès europeu, però a partir del 1930, va començar a sorgir un nou moviment que promovia la cultura brasilera. Els brasilers es sentían molt orgullosos del seu idioma, i volien accentuar les seves peculiaritats. Però també hi van haver molts esforços per mantindre ambdues variants del portuguès. Un exemple, és l’acord en el que es va acceptar una ortografia comú. Avui dia, les majors diferències es troben principalment en la pronunciació. El vocabulari brasiler conté, a més, uns “indianismes" que no s’hi troben en la variant europea. Aníma’t i descobreix aquesta meravellosa llengua, és un dels idiomes més importants del món!