Manual de conversa

ca Numeros   »   ml എണ്ണുന്നു

7 [set]

Numeros

Numeros

7 [ഏഴ്]

7 [ezhu]

എണ്ണുന്നു

[yennunnu]

Tria com vols veure la traducció:   
català malaiàlam Engegar Més
(Jo) compto: ഞാൻ-എണ-ണ-: ഞാ_ എ___ ഞ-ൻ എ-്-ി- ---------- ഞാൻ എണ്ണി: 0
n-a-n --nn-: n____ y_____ n-a-n y-n-i- ------------ njaan yenni:
U, dos, tres ഒന--്-രണ്----ൂ---് ഒ__ ര__ മൂ__ ഒ-്-് ര-്-് മ-ന-ന- ------------------ ഒന്ന് രണ്ട് മൂന്ന് 0
o--u--a--- -oonnu o___ r____ m_____ o-n- r-n-u m-o-n- ----------------- onnu randu moonnu
(Jo) compto fins a tres. ഞ-ൻ -ൂന്--യി-----ുന്നു. ഞാ_ മൂ___ എ_____ ഞ-ൻ മ-ന-ന-യ- എ-്-ു-്-ു- ----------------------- ഞാൻ മൂന്നായി എണ്ണുന്നു. 0
nj-a- mo-n--ay- -e---nnu. n____ m________ y________ n-a-n m-o-n-a-i y-n-u-n-. ------------------------- njaan moonnaayi yennunnu.
(Jo) segueixo comptant: ഞ-ൻ -----ന്ന-്-തുടരു-്നു: ഞാ_ എ_____ തു_____ ഞ-ൻ എ-്-ു-്-ത- ത-ട-ു-്-ു- ------------------------- ഞാൻ എണ്ണുന്നത് തുടരുന്നു: 0
n---- y-nnu--at---thu-a--nnu: n____ y__________ t__________ n-a-n y-n-u-n-t-u t-u-a-u-n-: ----------------------------- njaan yennunnathu thudarunnu:
quatre, cinc, sis, നാല-,-അഞ--്--ആ--, നാ__ അ___ ആ__ ന-ല-, അ-്-്- ആ-്- ----------------- നാല്, അഞ്ച്, ആറ്, 0
n-al-,-anj-- ---, n_____ a____ a___ n-a-u- a-j-, a-t- ----------------- naalu, anju, aat,
set, vuit, nou ഏ-് ----്-----ത് ഏ_ എ__ ഒ___ ഏ-് എ-്-് ഒ-്-ത- ---------------- ഏഴ് എട്ട് ഒമ്പത് 0
e-hu -t-- o----hu e___ e___ o______ e-h- e-t- o-b-t-u ----------------- ezhu ettu ombathu
Jo compto. ഞാ- എ-്ണി ഞാ_ എ__ ഞ-ൻ എ-്-ി --------- ഞാൻ എണ്ണി 0
nj--- --nni n____ y____ n-a-n y-n-i ----------- njaan yenni
Tu comptes. ന-ങ്---എണ്--ക നി___ എ___ ന-ങ-ങ- എ-്-ു- ------------- നിങ്ങൾ എണ്ണുക 0
n-n----y---uka n_____ y______ n-n-a- y-n-u-a -------------- ningal yennuka
Ell compta. പ-----. പ____ പ-ഞ-ഞ-. ------- പറഞ്ഞു. 0
p-r-n-u. p_______ p-r-n-u- -------- paranju.
U. El primer. ഒന്-------യ-്ത---. ഒ___ ആ______ ഒ-്-്- ആ-്-ത-ത-ത-. ------------------ ഒന്ന്. ആദ്യത്തേത്. 0
on----------h--hu. o____ a___________ o-n-. a-d-a-h-t-u- ------------------ onnu. aadyathethu.
Dos. El segon. രണ്ട്. -ണ--ാ-ത്തെ. ര___ ര______ ര-്-്- ര-്-ാ-ത-ത-. ------------------ രണ്ട്. രണ്ടാമത്തെ. 0
r-n--- --n-aa-at--. r_____ r___________ r-n-u- r-n-a-m-t-e- ------------------- randu. randaamathe.
Tres. El tercer. മ-ന്ന്. -ൂന-ന-മ-്-െ. മൂ___ മൂ______ മ-ന-ന-. മ-ന-ന-മ-്-െ- -------------------- മൂന്ന്. മൂന്നാമത്തെ. 0
m-o-----m-o---ama--e. m______ m____________ m-o-n-. m-o-n-a-a-h-. --------------------- moonnu. moonnaamathe.
Quatre. El quart. നാ-്.---ല-മത്-െ. നാ__ നാ_____ ന-ല-. ന-ല-മ-്-െ- ---------------- നാല്. നാലാമത്തെ. 0
naa--.-na--aa--the. n_____ n___________ n-a-u- n-a-a-m-t-e- ------------------- naalu. naalaamathe.
Cinc. El cinquè. അ-്ച-.---്ച----തെ. അ___ അ______ അ-്-്- അ-്-ാ-ത-ത-. ------------------ അഞ്ച്. അഞ്ചാമത്തെ. 0
an-u--a--h-amat-e. a____ a___________ a-j-. a-c-a-m-t-e- ------------------ anju. anchaamathe.
Sis. El sisè. ആറ്- ---മത്തേ--. ആ__ ആ______ ആ-്- ആ-ാ-ത-ത-ത-. ---------------- ആറ്. ആറാമത്തേത്. 0
aat.----ama--et--. a___ a____________ a-t- a-r-m-t-e-h-. ------------------ aat. aaramathethu.
Set. El setè. ഏഴ----ഴാ-ത-തേത-. ഏ__ ഏ______ ഏ-്- ഏ-ാ-ത-ത-ത-. ---------------- ഏഴ്. ഏഴാമത്തേത്. 0
ezhu. e--a---t-ethu. e____ e_____________ e-h-. e-h-a-a-h-t-u- -------------------- ezhu. ezhaamathethu.
Vuit. El vuitè. എ--ട-. എ-്-ാമ---േത്. എ___ എ_______ എ-്-്- എ-്-ാ-ത-ത-ത-. -------------------- എട്ട്. എട്ടാമത്തേത്. 0
e---.-et-a-mat--t--. e____ e_____________ e-t-. e-t-a-a-h-t-u- -------------------- ettu. ettaamathethu.
Nou. El novè. ഒമ്പ-്.-ഒ-്പ-ാ-ത്--ത-. ഒ____ ഒ________ ഒ-്-ത-. ഒ-്-ത-മ-്-േ-്- ---------------------- ഒമ്പത്. ഒമ്പതാമത്തേത്. 0
o---t-----m---h--m---et-u. o_______ o________________ o-b-t-u- o-b-t-a-m-t-e-h-. -------------------------- ombathu. ombathaamathethu.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 malaiàlam (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Pensament i llenguatge

El nostre pensament depèn del nostre llenguatge. Quan pensem, ‘parlem’ amb nosaltres mateixos. Això significa que la nostra llengua determina la nostra visió de les coses. Però podem pensar de la mateixa manera tot i parlar llengües diferents? O pensem diferent perquè també parlem llengües diferents? Cada poble té el seu propi vocabulari. En algunes llengües no hi trobem determinades paraules. Hi ha pobles que no distingeixen entre verd i blau. Els parlants n'empren per a tots dos colors la mateixa paraula. I reconeixen pitjor els colors que els parlants d'altres pobles! No poden identificar correctament les tonalitats ni els colors secundaris. Tenen problemes per descriure els colors. Altres llengües tenen poques paraules pels números. Els seus parlants compten molt pitjor. Tambié hi ha llengües que no coneixen les nocions de dreta i esquerra . Les persones parlen de nord i sud, est i oest. Aquests parlants poden orientar-se geogràficament molt bé. Però no comprenen els conceptes de dreta i esquerra . Per descomptat, no només la nostra llengua influeix en el nostre pensament. També el nostre ambient i la nostra vida quotidiana condicionen els nostres pensaments. Així doncs: quin paper hi juga el llenguatge? Estableix els límits del nostre pensament? O més aviat tenim paraules per designar el que pensem? Quina és la causa i quin l'efecte? Totes aquestes preguntes encara no s'han aclarit. De donar-hi resposta s'ocupen els investigadors del cervell i els lingüistes. Però la qüestió ens afecta a tots... Ets el que parles? !
Sabia vostè que?
El danès és l‘idioma natiu d’uns 5 milions de personas. Forma part del grup de les llengües germàniques nórdiques, pel que està relacionat amb el suec i el noruec. El vocabulari d’aquests tres idiomes és quasi idèntic. De fet, una persona que en parli un d’ells pot entendre perfectament a algú que en parli qualsevol dels altres dos. Per aquest motiu està en dubte que les llengües escandinaves siguin idiomes independents, ja que podrien ser simplement formes regionals d’un mateix idioma. Al mateix temps, el pròpi danès es divideix en diferents dialectes. Però s’estàn suplantant per la variant estàndard. Tot i això, continuen sorgint nous dialectes, especialment a les zones urbanes de Dinamarca. Aquests dialectes es denominen dialectes socials. La pronunciació dels dialectes socials mostra l’edat i l’estatus social de la persona que el parla. Aquest fenomen és molt típic del danès, i és molt menys notable en altres idiomes, cosa que converteix al danès en un idioma particularment interessant.