Manual de conversa

ca Les estacions i el temps   »   ml സീസണുകളും കാലാവസ്ഥയും

16 [setze]

Les estacions i el temps

Les estacions i el temps

16 [പതിനാറ്]

16 [pathinaat]

സീസണുകളും കാലാവസ്ഥയും

[seasonukalum kaalaavasthayum]

Tria com vols veure la traducció:   
català malaiàlam Engegar Més
Aquestes són les estacions de l’any: ഇവയാ-- സ--ണുക-: ഇ___ സീ_____ ഇ-യ-ണ- സ-സ-ു-ൾ- --------------- ഇവയാണ് സീസണുകൾ: 0
evay-a-- -ea--n---l: e_______ s__________ e-a-a-n- s-a-o-u-a-: -------------------- evayaanu seasonukal:
La primavera, l’estiu, വ-ന്--,-വേനൽ, വ____ വേ___ വ-ന-ത-, വ-ന-, ------------- വസന്തം, വേനൽ, 0
v-s-ntham,--e-al, v_________ v_____ v-s-n-h-m- v-n-l- ----------------- vasantham, venal,
la tardor i l’hivern. ശ-ത----വ-- ശ-ത-ാ--ു-. ശ_____ ശീ_____ ശ-ത-ക-ല-ു- ശ-ത-ാ-വ-ം- --------------------- ശരത്കാലവും ശീതകാലവും. 0
s--ra--kaa--vum---e--h--a-l--u-. s______________ s_______________ s-a-a-h-a-l-v-m s-e-t-a-a-l-v-m- -------------------------------- sharathkaalavum sheethakaalavum.
L’estiu és calorós. വ--ൽ-ച-ട-ണ-. വേ__ ചൂ___ വ-ന- ച-ട-ണ-. ------------ വേനൽ ചൂടാണ്. 0
v------h--daanu. v____ c_________ v-n-l c-o-d-a-u- ---------------- venal choodaanu.
A l’estiu, fa sol. വേനൽക-ക--ത--് -ൂര്-ൻ -്-കാ----ക-ന---. വേ_______ സൂ___ പ്________ വ-ന-ക-ക-ല-്-് സ-ര-യ- പ-ര-ാ-ി-്-ു-്-ു- ------------------------------------- വേനൽക്കാലത്ത് സൂര്യൻ പ്രകാശിക്കുന്നു. 0
v--alkk-----hu-s-r-a- pr-kaashi-k--nu. v_____________ s_____ p_______________ v-n-l-k-a-a-h- s-r-a- p-a-a-s-i-k-n-u- -------------------------------------- venalkkaalathu suryan prakaashikkunnu.
A l’estiu, ens agrada passejar. വ-നൽക്----്-------ൾ നട--ക---ഇ-്---പെടുന---. വേ_______ ഞ___ ന____ ഇ________ വ-ന-ക-ക-ല-്-് ഞ-്-ൾ ന-ക-ക-ൻ ഇ-്-പ-പ-ട-ന-ന-. ------------------------------------------- വേനൽക്കാലത്ത് ഞങ്ങൾ നടക്കാൻ ഇഷ്ടപ്പെടുന്നു. 0
v--alk-a-l-th---j----l--a-a---n---hta-ped-n-u. v_____________ n______ n_______ i_____________ v-n-l-k-a-a-h- n-a-g-l n-d-k-a- i-h-a-p-d-n-u- ---------------------------------------------- venalkkaalathu njangal nadakkan ishtappedunnu.
L’hivern és fred. ശ-തകാ-ം-----്പ-ണ-. ശീ___ ത_____ ശ-ത-ാ-ം ത-ു-്-ാ-്- ------------------ ശീതകാലം തണുപ്പാണ്. 0
s--e--ak-alam th---pp----. s____________ t___________ s-e-t-a-a-l-m t-a-u-p-a-u- -------------------------- sheethakaalam thanuppaanu.
A l’hivern neva o plou. ശൈത്യ--ല-്ത് മഞ-ഞ--അ-്ല-ങ്-ി- മ- -െ--യ-ന-നു. ശൈ______ മ__ അ_____ മ_ പെ_____ ശ-ത-യ-ാ-ത-ത- മ-്-് അ-്-െ-്-ി- മ- പ-യ-യ-ന-ന-. -------------------------------------------- ശൈത്യകാലത്ത് മഞ്ഞ് അല്ലെങ്കിൽ മഴ പെയ്യുന്നു. 0
sh---h-akaa--t----a-ju-al-----l ma-ha --y-u-n-. s_______________ m____ a_______ m____ p________ s-a-t-y-k-a-a-h- m-n-u a-l-n-i- m-z-a p-y-u-n-. ----------------------------------------------- shaithyakaalathu manju allengil mazha peyyunnu.
A l’hivern, ens encanta estar a casa. ശ----ക-ല-്-്--ങ്-ൾ വ-ട്--ല-------ൻ-ഇ--ടപ്-െ-ുന്നു. ശൈ______ ഞ___ വീ_______ ഇ________ ശ-ത-യ-ാ-ത-ത- ഞ-്-ൾ വ-ട-ട-ല-ര-ക-ക-ൻ ഇ-്-പ-പ-ട-ന-ന-. -------------------------------------------------- ശൈത്യകാലത്ത് ഞങ്ങൾ വീട്ടിലിരിക്കാൻ ഇഷ്ടപ്പെടുന്നു. 0
s-a-th----alat-u njan-a--v----i-i--kk---is-ta-ped---u. s_______________ n______ v_____________ i_____________ s-a-t-y-k-a-a-h- n-a-g-l v-e-t-l-r-k-a- i-h-a-p-d-n-u- ------------------------------------------------------ shaithyakaalathu njangal veettilirikkan ishtappedunnu.
Fa fred. ഇത്-തണു-്--ണ-. ഇ_ ത_____ ഇ-് ത-ു-്-ാ-ു- -------------- ഇത് തണുപ്പാണു. 0
it-u -han--p---u. i___ t___________ i-h- t-a-u-p-a-u- ----------------- ithu thanuppaanu.
Plou. ഇപ്-ോ----യാണ-. ഇ___ മ____ ഇ-്-േ-ൾ മ-യ-ണ-. --------------- ഇപ്പോൾ മഴയാണ്. 0
ep----l ma-h---anu. e______ m__________ e-p-a-l m-z-a-a-n-. ------------------- eppaaal mazhayaanu.
Fa vent. ഇ---േ-ൾ ത-ു-്----. ഇ___ ത_____ ഇ-്-േ-ൾ ത-ു-്-ാ-്- ------------------ ഇപ്പോൾ തണുപ്പാണ്. 0
e---a----h--uppaan-. e______ t___________ e-p-a-l t-a-u-p-a-u- -------------------- eppaaal thanuppaanu.
Fa calor. ഇത---ൂടാ--. ഇ_ ചൂ___ ഇ-് ച-ട-ണ-. ----------- ഇത് ചൂടാണ്. 0
i-h--c--o--anu. i___ c_________ i-h- c-o-d-a-u- --------------- ithu choodaanu.
Fa sol. വ-യ-ല-ണ-. വെ____ വ-യ-ല-ണ-. --------- വെയിലാണ്. 0
vey--a-nu. v_________ v-y-l-a-u- ---------- veyilaanu.
Fa un bon dia. ഇത് -്----മാണ-. ഇ_ വ്______ ഇ-് വ-യ-്-മ-ണ-. --------------- ഇത് വ്യക്തമാണ്. 0
i--u-vya-thamaanu. i___ v____________ i-h- v-a-t-a-a-n-. ------------------ ithu vyakthamaanu.
Quin temps fa avui? ഇ---ത്തെ -----സ-- --്--െ-ുണ---? ഇ____ കാ____ എ_______ ഇ-്-ത-ത- ക-ല-വ-്- എ-്-ന-യ-ണ-ട-? ------------------------------- ഇന്നത്തെ കാലാവസ്ഥ എങ്ങനെയുണ്ട്? 0
in--th----alaav-s--- eng--------? i______ k___________ e___________ i-n-t-e k-a-a-v-s-h- e-g-n-y-n-u- --------------------------------- innathe kaalaavastha enganeyundu?
Avui fa fred. ഇ-്ന---ണു-്-ാണ്. ഇ__ ത_____ ഇ-്-് ത-ു-്-ാ-്- ---------------- ഇന്ന് തണുപ്പാണ്. 0
innu-th--u-p-an-. i___ t___________ i-n- t-a-u-p-a-u- ----------------- innu thanuppaanu.
Avui fa calor. ഇ-്-്-നല-ല-ച-ട-ണ്. ഇ__ ന__ ചൂ___ ഇ-്-് ന-്- ച-ട-ണ-. ------------------ ഇന്ന് നല്ല ചൂടാണ്. 0
i-nu ---l--ch--da---. i___ n____ c_________ i-n- n-l-a c-o-d-a-u- --------------------- innu nalla choodaanu.

Aprenentatge i emocions

Ens alegrem quan aconseguim conversar en un idioma estranger. Estem orgullosos de nosaltres mateixos i del nostre progrés en l'aprenentatge de la llengua. Si no tenim èxit, en canvi, acabem enfadats i furstrats. Podem associar, per tant, diferents afectes al procés d'aprenentatge. Les noves investigacions aporten resultats interessants. Ens mostren que les emocions i els afectes ja són importants durant l'aprenentatge. Els nostres sentiments influeixen en l'èxit del nostre aprenentatge. Aprendre suposa sempre una tasca per al nostre cervell. Una tasca que cal resoldre. L'èxit final d'aquesta empresa depèn de les nostres emocions. Si creiem que podem solucionar les dificultats guanyem confiança. Aquesta estabilitat emocional ens ajuda a l'hora d'aprendre. Els pensaments positius estimulen les nostres capacitats intel·lectuals. Per contra, aprendre amb estrès en dona pitjors resultats. Els dubtes o les preocupacions obstaculitzen un rendiment òptim. Aprenem particularment malament quan tenim por. Llavors el nostre cervell amb prou feines pot emmagatzemar nous continguts. Per tant és important que estiguem sempre motivats a l'hora d'aprendre. Ja que, en definitiva, les emocions influeixen en el nostre aprenentatge. Ara bé: l'aprenentatge influeix també en les nostres emocions! Les mateixes estructures cerebrals que processen fets processen també les emocions. Així que l'aprenentatge pot fer-te feliç: i qui és feliç aprèn millor. Per descomptat, l'aprenentatge no sempre resulta divertit: en ocasions pot ser fins i tot penós. Per aquest motiu, el millor és anar-nos posant petites metes. D'aquesta manera evitarem esgotar el nostre cervell. Garantint el compliment de les nostres expectatives. El nostre èxit es converteix així en una recompensa que ens manté motivats. Ja saps: atreveix-te a aprendre - sense deixar de somriure!
Sabia vostè que?
El grec pertany a les llengües indoeuropees, però no està relacionat amb cap altre idioma del món. No hem de confondre el grec modern amb el grec antic. El grec antic encara s’ensenya a moltes escoles i universitats, i en el passat va ser la llengua de la ciència i la filosofia. També s’utilitzava com a llengua franca entre els que viatjaven pel món. El grec modern, en canvi, és l’idioma natiu de 13 milions de persones, i va evolucionar del grec antic. És difícil saber quan es va originar exactament. Però una cosa és certa, la seva estructura és molt més simple que la del grec antic. També conserva numeroses formes arcaiques. És un idioma bastant uniforme, i quasi no té cap dialecte. El seu sistema d’escriptura utilitza l’alfabet grec, el qual compta amb 2500 anys d’antiguitat. Una fet curiós és que el grec es troba entre els idiomes amb un major vocabulari. Així que ja ho saps, si vols tenir un vocabulari ben ample, comença a aprendre grec!