Manual de conversa

ca Passat 3   »   ml കഴിഞ്ഞ 3

83 [vuitanta-tres]

Passat 3

Passat 3

83 [എൺപത്തിമൂന്ന്]

83 [enpathimoonnu]

കഴിഞ്ഞ 3

[kazhinja 3]

Tria com vols veure la traducció:   
català malaiàlam Engegar Més
trucar ഒ-ു-ഫോ- കോൾ--െ-്യുക ഒ_ ഫോ_ കോ_ ചെ___ ഒ-ു ഫ-ൺ ക-ൾ ച-യ-യ-ക ------------------- ഒരു ഫോൺ കോൾ ചെയ്യുക 0
oru --n-k-l-ch-yyuka o__ f__ k__ c_______ o-u f-n k-l c-e-y-k- -------------------- oru fon kol cheyyuka
He trucat. ഞാൻ-ഒ---ഫ-ൺ കോൾ-ചെയ്ത-. ഞാ_ ഒ_ ഫോ_ കോ_ ചെ___ ഞ-ൻ ഒ-ു ഫ-ൺ ക-ൾ ച-യ-ത-. ----------------------- ഞാൻ ഒരു ഫോൺ കോൾ ചെയ്തു. 0
n-a-n-or---on-k-l-cheyt-u. n____ o__ f__ k__ c_______ n-a-n o-u f-n k-l c-e-t-u- -------------------------- njaan oru fon kol cheythu.
He trucat per telèfon tota l’estona. ഞാ- മു--വ- സമയവ-ം-ഫോ----ആ--രു-്നു. ഞാ_ മു___ സ___ ഫോ__ ആ_____ ഞ-ൻ മ-ഴ-വ- സ-യ-ു- ഫ-ണ-ൽ ആ-ി-ു-്-ു- ---------------------------------- ഞാൻ മുഴുവൻ സമയവും ഫോണിൽ ആയിരുന്നു. 0
nj--n--u-hu-an-----yav-m -on----a-irun--. n____ m_______ s________ f____ a_________ n-a-n m-z-u-a- s-m-y-v-m f-n-l a-y-r-n-u- ----------------------------------------- njaan muzhuvan samayavum fonil aayirunnu.
preguntar ചോ-ി--കുക ചോ____ ച-ദ-ക-ക-ക --------- ചോദിക്കുക 0
chod-----a c_________ c-o-i-k-k- ---------- chodikkuka
Li he preguntat. ഞ-ൻ--ോ--ച്ചു. ഞാ_ ചോ____ ഞ-ൻ ച-ാ-ി-്-ു- -------------- ഞാൻ ചോദിച്ചു. 0
n--an-ch-a-di-hu. n____ c__________ n-a-n c-e-a-i-h-. ----------------- njaan cheaadichu.
Sempre he preguntat. ഞ-- എ-്---ും ---ിച്--. ഞാ_ എ___ ചോ____ ഞ-ൻ എ-്-ോ-ു- ച-ദ-ച-ച-. ---------------------- ഞാൻ എപ്പോഴും ചോദിച്ചു. 0
n-a---app-zhu- ---d-c-u. n____ a_______ c________ n-a-n a-p-z-u- c-o-i-h-. ------------------------ njaan appozhum chodichu.
explicar പറയൂ പ__ പ-യ- ---- പറയൂ 0
para--o p______ p-r-y-o ------- parayoo
Li he explicat. ഞാ--------. ഞാ_ പ____ ഞ-ൻ പ-ഞ-ഞ-. ----------- ഞാൻ പറഞ്ഞു. 0
n-a-- --ranju. n____ p_______ n-a-n p-r-n-u- -------------- njaan paranju.
Li he explicat tota la història. ഞ-ൻ--ഥ -ു---- പറഞ്--. ഞാ_ ക_ മു___ പ____ ഞ-ൻ ക- മ-ഴ-വ- പ-ഞ-ഞ-. --------------------- ഞാൻ കഥ മുഴുവൻ പറഞ്ഞു. 0
n-a-- kath- muz--van para-j-. n____ k____ m_______ p_______ n-a-n k-t-a m-z-u-a- p-r-n-u- ----------------------------- njaan katha muzhuvan paranju.
estudiar പഠിക്കാൻ പ____ പ-ി-്-ാ- -------- പഠിക്കാൻ 0
pa-i---n p_______ p-d-k-a- -------- padikkan
He estudiat. ഞ-ന് പ---്ചു. ഞാ_ പ____ ഞ-ന- പ-ി-്-ു- ------------- ഞാന് പഠിച്ചു. 0
n---- -a-----. n____ p_______ n-a-u p-d-c-u- -------------- njanu padichu.
He estudiat tot el vespre. വ--ു--നേ-ം -ുഴുവ-------ഠിച്--. വൈ____ മു___ ഞാ_ പ____ വ-ക-ന-ന-ര- മ-ഴ-വ- ഞ-ൻ പ-ി-്-ു- ------------------------------ വൈകുന്നേരം മുഴുവൻ ഞാൻ പഠിച്ചു. 0
v---u-ner-m m-z-u--- nja-- -a--ch-. v__________ m_______ n____ p_______ v-i-u-n-r-m m-z-u-a- n-a-n p-d-c-u- ----------------------------------- vaikunneram muzhuvan njaan padichu.
treballar ജോലി ജോ_ ജ-ല- ---- ജോലി 0
jo-i j___ j-l- ---- joli
He treballat. ഞ-ൻ ---ി-ചെ--തിട്-ു-്--. ഞാ_ ജോ_ ചെ_______ ഞ-ൻ ജ-ല- ച-യ-ത-ട-ട-ണ-ട-. ------------------------ ഞാൻ ജോലി ചെയ്തിട്ടുണ്ട്. 0
nj-an j--- c--------und-. n____ j___ c_____________ n-a-n j-l- c-e-t-i-t-n-u- ------------------------- njaan joli cheythittundu.
He treballat tot el dia. ഞാ--ദി--ം മു-ുവൻ ജോല--------. ഞാ_ ദി__ മു___ ജോ_ ചെ___ ഞ-ൻ ദ-വ-ം മ-ഴ-വ- ജ-ല- ച-യ-ത-. ----------------------------- ഞാൻ ദിവസം മുഴുവൻ ജോലി ചെയ്തു. 0
njaan--i--s-m m-z-u-an--o-i--hey--u. n____ d______ m_______ j___ c_______ n-a-n d-v-s-m m-z-u-a- j-l- c-e-t-u- ------------------------------------ njaan divasam muzhuvan joli cheythu.
menjar ഭക്--ം ഭ___ ഭ-്-ണ- ------ ഭക്ഷണം 0
b--k-ha--m b_________ b-a-s-a-a- ---------- bhakshanam
He menjat. ഞ-- -ഴ-ച-ചി-്-ുണ്ട്. ഞാ_ ക________ ഞ-ൻ ക-ി-്-ി-്-ു-്-്- -------------------- ഞാൻ കഴിച്ചിട്ടുണ്ട്. 0
n---n-ka---ch-t--ndu. n____ k______________ n-a-n k-z-i-h-t-u-d-. --------------------- njaan kazhichittundu.
M’he menjat tot el menjar. ഭക-ഷ-മെ--ലാ- കഴ--്ച-. ഭ______ ക____ ഭ-്-ണ-െ-്-ാ- ക-ി-്-ു- --------------------- ഭക്ഷണമെല്ലാം കഴിച്ചു. 0
bha-sha-a-e---m-k---i-h-. b______________ k________ b-a-s-a-a-e-l-m k-z-i-h-. ------------------------- bhakshanamellam kazhichu.

La història de la lingüística

Els éssers humans sempre s'han sentit fascinats pels idiomes. Per això la lingüística té una història molt llarga al seu darrere. La lingüística és l'estudi sistemàtic de la llengua. Fa milers d'anys les persones ja reflexionaven sobre el llenguatge. Així va ser com diferents cultures van desenvolupar diferents sistemes. El resultat va ser l'aparició de diferents descripcions sobre les llengües. La lingüística actual es basa sobretot en teories antigues. Especialment a Grècia van néixer moltes tradicions. L'obra coneguda més antiga sobre el llenguatge procedeix de l'Índia. Va ser escrita pel gramàtic Sakatayana fa 3000 anys. Durant l'Antiguitat, filòsofs com Plató van tractar la qüestió del llenguatge. Després van ser els autors de Roma qui van desenvolupar les seves teories. També els àrabs van desenvolupar algunes tradicions. En les seves obres es descriu amb exactitud la llengua àrab. En l'Edat Moderna, els filòsofs volien saber d'on procedia el llenguatge. Els erudits es van interessar especialment per la història del llenguatge. Al segle XVIII es van començar a comparar unes llengües amb les altres. S'intentava resoldre com es desenvolupen els idiomes. Després la ciència va passar a concentrar-se en el llenguatge entès com a sistema. La qüestió sobre com funcionen les llengües era el tema central. En el si de la lingüística actual conviuen múltiples corrents. Des dels anys cinquanta s'han desenvolupat noves disciplines. Aquestes noves disciplines han patit una forta influència d'altres ciències. Bons exemples en tenim en la psicolingüística o en la comunicació intercultural. Els nous corrents de la lingüística estan molt especialitzats. Per exemple, la lingüística feminista. De manera que la història de la lingüística continua... Mentre hi hagi llengües, seguirem reflexionant sobre elles!