Manual de conversa

ca La visita de la ciutat   »   ms Bersiar-siar

42 [quaranta-dos]

La visita de la ciutat

La visita de la ciutat

42 [empat puluh dua]

Bersiar-siar

Tria com vols veure la traducció:   
català malai Engegar Més
Que el mercat és obert el diumenge? Ad-k---pa--r --b-k--p-da ha-i-Ahad? A_____ p____ d_____ p___ h___ A____ A-a-a- p-s-r d-b-k- p-d- h-r- A-a-? ----------------------------------- Adakah pasar dibuka pada hari Ahad? 0
Que obre la fira el dilluns? Adak---p-m-ran-dibu-a p-d- ha-i -s-in? A_____ p______ d_____ p___ h___ I_____ A-a-a- p-m-r-n d-b-k- p-d- h-r- I-n-n- -------------------------------------- Adakah pameran dibuka pada hari Isnin? 0
Que és oberta l’exposició el dimarts? Ada--h----e--n --b--a pad----r----l--a? A_____ p______ d_____ p___ h___ S______ A-a-a- p-m-r-n d-b-k- p-d- h-r- S-l-s-? --------------------------------------- Adakah pameran dibuka pada hari Selasa? 0
Que el obre zoològic el dimecres? Ada-a--zo- -ibu-a----a-hari---bu? A_____ z__ d_____ p___ h___ R____ A-a-a- z-o d-b-k- p-d- h-r- R-b-? --------------------------------- Adakah zoo dibuka pada hari Rabu? 0
Que el obre museu el dijous? A-ak---m---um-d----- pa-- h--- -ham-s? A_____ m_____ d_____ p___ h___ K______ A-a-a- m-z-u- d-b-k- p-d- h-r- K-a-i-? -------------------------------------- Adakah muzium dibuka pada hari Khamis? 0
Que la galeria obre el divendres? A-ak-h--al-r--d-b-ka----- ha-- Ju-a-t? A_____ g_____ d_____ p___ h___ J______ A-a-a- g-l-r- d-b-k- p-d- h-r- J-m-a-? -------------------------------------- Adakah galeri dibuka pada hari Jumaat? 0
Es pot fer fotos? A--k-----d------n----n -e----b-l g--bar? A_____ a___ d_________ m________ g______ A-a-a- a-d- d-b-n-r-a- m-n-a-b-l g-m-a-? ---------------------------------------- Adakah anda dibenarkan mengambil gambar? 0
S’ha de pagar entrada? Ad-ka- -n-a pe-lu--e---y-r ---a--m---k? A_____ a___ p____ m_______ y____ m_____ A-a-a- a-d- p-r-u m-m-a-a- y-r-n m-s-k- --------------------------------------- Adakah anda perlu membayar yuran masuk? 0
Quant costa l’entrada? B-r-paka- ---g- y-ra----s--? B________ h____ y____ m_____ B-r-p-k-h h-r-a y-r-n m-s-k- ---------------------------- Berapakah harga yuran masuk? 0
Hi ha descompte per a grups? Ad-ka------a-at-d---a-n -ntuk---m--la-? A_____ t_______ d______ u____ k________ A-a-a- t-r-a-a- d-s-a-n u-t-k k-m-u-a-? --------------------------------------- Adakah terdapat diskaun untuk kumpulan? 0
Hi ha descompte per als nens? Adakah --r-ap-t di-k-un un-uk kana--k-na-? A_____ t_______ d______ u____ k___________ A-a-a- t-r-a-a- d-s-a-n u-t-k k-n-k-k-n-k- ------------------------------------------ Adakah terdapat diskaun untuk kanak-kanak? 0
Hi ha descompte d’estudiant? A-a--h---r-a--t -i-k-----n-uk pel-j-r? A_____ t_______ d______ u____ p_______ A-a-a- t-r-a-a- d-s-a-n u-t-k p-l-j-r- -------------------------------------- Adakah terdapat diskaun untuk pelajar? 0
Què és aquest edifici? A--kah -e-i--ban-u--n----? A_____ j____ b_______ i___ A-a-a- j-n-s b-n-u-a- i-i- -------------------------- Apakah jenis bangunan ini? 0
De quan és aquest edifici? Be-ap-k-- umu--b--g--a--ini? B________ u___ b_______ i___ B-r-p-k-h u-u- b-n-u-a- i-i- ---------------------------- Berapakah umur bangunan ini? 0
Qui va construir aquest edifici? Si-pa-------- -----na---ngu--- ---? S_______ y___ m______ b_______ i___ S-a-a-a- y-n- m-m-i-a b-n-u-a- i-i- ----------------------------------- Siapakah yang membina bangunan ini? 0
M’interessa l’arquitectura. Sa-- --nat s-n---ina. S___ m____ s___ b____ S-y- m-n-t s-n- b-n-. --------------------- Saya minat seni bina. 0
M’interessa l’art. Saya-m-n-----ni. S___ m____ s____ S-y- m-n-t s-n-. ---------------- Saya minat seni. 0
M’interessa la pintura. S-y--m-nat-mel-k-s. S___ m____ m_______ S-y- m-n-t m-l-k-s- ------------------- Saya minat melukis. 0

Llengües ràpides, llengües lentes

Hi ha més de 6.000 llengües diferents a tot el món. Però totes tenen la mateixa funció. Ajudar-nos a intercanviar informació. Això es produeix en cada llengua de maneres diferents. Perquè cada llengua funciona segons les seves pròpies regles. També la velocitat a la qual un idioma es parla és diferent. Es tracta d'una característica que ha estat analitzada en diversos estudis. A fi de demostrar això es van traduir petits textos en diverses llengües. Aquests textos van ser llegits en veu alta per parlants nadius. El resultat va ser inequívoc. El japonès i l'espanyol són les llengües més ràpides. En aquests idomes es pronuncien gairebé vuit síl·labes per segon. Els xinesos parlen clarament amb un ritme més lent. Pronuncien tot just cinc síl·labes per segon. La velocitat depèn de la complexitat de les síl·labes. Quan les síl·labes són complexes, l'acció de la parla dura més temps. L'alemany conté, per exemple, tres sons per síl·laba. Això explica que el seu ritme sigui relativament lent. Parlar ràpid no vol dir, en qualsevol cas, comunicar més coses. Tot el contrari! Les síl·labes que es pronuncien massa ràpid contenen poca informació. Encara que els japonesos parlin molt ràpid, en transmeten poc contingut. En canvi, el pausat ritme de la llengua xinesa expressa molt en poques paraules. També les síl·labes de l'anglès transmeten molta informació. Cal destacar que, al final, totes les llengües tenen una eficàcia molt semblant. Així doncs, qui parla lentament expressa més. I qui parla amb rapidesa, necessita més paraules. Però, en difinitiva, tots creuem la línia de meta gairebé al mateix temps.
Sabia vostè que?
L’eslovè forma part de les llengües eslaves meridionals. Té uns 2 milions de parlants natius, els quals procedeixen d’Eslovènia, Croàcia, Sèrbia, Àustria, Itàliaiy Hongria. És bastant similar al txec i a l’eslovac. Però també s’hi poden apreciar algunes influpencies del serbocroat. Tot i que Eslovènia és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. Això és degut al passat borrascós de la regió, el qual es manifiesta en el pròpi vocabulari, ja que conté molts termes estrangers. El seu sistema d’escriptura utilitza les grafies llatines. i la seva gramàtica consta de sis casos i tres gèneres. La seva pronunciació compta amb dues fonologies oficials. Una d’ellas fa distincions entre els sons alts i els baixos. Una altra característica d’aquest idioma és la seva estructura arcaica. Els eslovens sempre han sigut molt oberts respecte als altres idomes, així que s’alegren moltíssim quan algú s’interessa pel seu pròpi idioma.