Manual de conversa

ca La visita de la ciutat   »   he ‫סיור בעיר‬

42 [quaranta-dos]

La visita de la ciutat

La visita de la ciutat

‫42 [ארבעים ושתיים]‬

42 [arba\'im ushtaim]

‫סיור בעיר‬

[siur ba'ir]

Tria com vols veure la traducció:   
català hebreu Engegar Més
Que el mercat és obert el diumenge? ‫ה---ה--- פתוח -ימ- ראשו--‬ ‫___ ה___ פ___ ב___ ר______ ‫-א- ה-ו- פ-ו- ב-מ- ר-ש-ן-‬ --------------------------- ‫האם השוק פתוח בימי ראשון?‬ 0
ha-------h-q-p---ax -i--y ---s-o-? h____ h_____ p_____ b____ r_______ h-'-m h-s-u- p-t-a- b-m-y r-'-h-n- ---------------------------------- ha'im hashuq patuax bimey ri'shon?
Que obre la fira el dilluns? ‫ה-- הי-י- ---ח-ב-מי -נ--‬ ‫___ ה____ פ___ ב___ ש____ ‫-א- ה-ר-ד פ-ו- ב-מ- ש-י-‬ -------------------------- ‫האם היריד פתוח בימי שני?‬ 0
h-'i- h-ya-i- --t--- bi--y -hen-? h____ h______ p_____ b____ s_____ h-'-m h-y-r-d p-t-a- b-m-y s-e-i- --------------------------------- ha'im hayarid patuax bimey sheni?
Que és oberta l’exposició el dimarts? ‫--- -----כ---ת-ח-----------י-‬ ‫___ ה______ פ____ ב___ ש______ ‫-א- ה-ע-ו-ה פ-ו-ה ב-מ- ש-י-י-‬ ------------------------------- ‫האם התערוכה פתוחה בימי שלישי?‬ 0
ha'---hat-'a-u--a- ---xah--im-y---l-shi? h____ h___________ p_____ b____ s_______ h-'-m h-t-'-r-k-a- p-u-a- b-m-y s-l-s-i- ---------------------------------------- ha'im hata'arukhah ptuxah bimey shlishi?
Que el obre zoològic el dimecres? ‫ה---ג---ח----פ-וח ב-מ- ------‬ ‫___ ג_ ה____ פ___ ב___ ר______ ‫-א- ג- ה-י-ת פ-ו- ב-מ- ר-י-י-‬ ------------------------------- ‫האם גן החיות פתוח בימי רביעי?‬ 0
ha--m--an -a-ayot-----a--b-m-- --v-'i? h____ g__ h______ p_____ b____ r______ h-'-m g-n h-x-y-t p-t-a- b-m-y r-v-'-? -------------------------------------- ha'im gan haxayot patuax bimey revi'i?
Que el obre museu el dijous? ‫ה-ם--מ----ו-----ח-בימ- ---שי-‬ ‫___ ה_______ פ___ ב___ ח______ ‫-א- ה-ו-י-ו- פ-ו- ב-מ- ח-י-י-‬ ------------------------------- ‫האם המוזיאון פתוח בימי חמישי?‬ 0
ha'im---muze--o- p--u-x -imey xam--hi? h____ h_________ p_____ b____ x_______ h-'-m h-m-z-y-o- p-t-a- b-m-y x-m-s-i- -------------------------------------- ha'im hamuzey'on patuax bimey xamishi?
Que la galeria obre el divendres? ‫-א- ה--ריה--ת-חה ב-מי-שיש-?‬ ‫___ ה_____ פ____ ב___ ש_____ ‫-א- ה-ל-י- פ-ו-ה ב-מ- ש-ש-?- ----------------------------- ‫האם הגלריה פתוחה בימי שישי?‬ 0
h-'-m --ga-e-i-- -t---h -ime- ---s--? h____ h_________ p_____ b____ s______ h-'-m h-g-l-r-a- p-u-a- b-m-y s-i-h-? ------------------------------------- ha'im hagaleriah ptuxah bimey shishi?
Es pot fer fotos? ‫--ת---צלם?‬ ‫____ ל_____ ‫-ו-ר ל-ל-?- ------------ ‫מותר לצלם?‬ 0
mu------tsale-? m____ l________ m-t-r l-t-a-e-? --------------- mutar letsalem?
S’ha de pagar entrada? ‫-א---כניס- ב--לו--‬ ‫___ ה_____ ב_______ ‫-א- ה-נ-ס- ב-ש-ו-?- -------------------- ‫האם הכניסה בתשלום?‬ 0
ha-i- h---i--- b-ta-hl-m? h____ h_______ b_________ h-'-m h-k-i-a- b-t-s-l-m- ------------------------- ha'im haknisah betashlum?
Quant costa l’entrada? ‫כ-ה-עו----כ-יסה-‬ ‫___ ע___ ה_______ ‫-מ- ע-ל- ה-נ-ס-?- ------------------ ‫כמה עולה הכניסה?‬ 0
ka-a--olah ----i--h? k____ o___ h________ k-m-h o-a- h-k-i-a-? -------------------- kamah olah haknisah?
Hi ha descompte per a grups? ‫-ש ---- -קב-צ---‬ ‫__ ה___ ל________ ‫-ש ה-ח- ל-ב-צ-ת-‬ ------------------ ‫יש הנחה לקבוצות?‬ 0
yes- h-nax-h-l---u--ot? y___ h______ l_________ y-s- h-n-x-h l-q-u-s-t- ----------------------- yesh hanaxah l'qvutsot?
Hi ha descompte per als nens? ‫יש---חה-ל--ד-ם?‬ ‫__ ה___ ל_______ ‫-ש ה-ח- ל-ל-י-?- ----------------- ‫יש הנחה לילדים?‬ 0
yes------xah----ladim? y___ h______ l________ y-s- h-n-x-h l-'-a-i-? ---------------------- yesh hanaxah li'ladim?
Hi ha descompte d’estudiant? ‫-ש -נ-ה-ל--ודנט--?‬ ‫__ ה___ ל__________ ‫-ש ה-ח- ל-ט-ד-ט-ם-‬ -------------------- ‫יש הנחה לסטודנטים?‬ 0
ye-h ---a-a--l's-ude-ti-? y___ h______ l___________ y-s- h-n-x-h l-s-u-e-t-m- ------------------------- yesh hanaxah l'studentim?
Què és aquest edifici? ‫-מ- -ש-- -------ה--?‬ ‫___ מ___ ה_____ ה____ ‫-מ- מ-מ- ה-נ-י- ה-ה-‬ ---------------------- ‫למה משמש הבניין הזה?‬ 0
le--- ---hamesh -abin--- -a---? l____ m________ h_______ h_____ l-m-h m-s-a-e-h h-b-n-a- h-z-h- ------------------------------- lemah meshamesh habinyan hazeh?
De quan és aquest edifici? ‫--- --נה---ני-ן-‬ ‫___ נ___ ה_______ ‫-ת- נ-נ- ה-נ-י-?- ------------------ ‫מתי נבנה הבניין?‬ 0
mata--n-vn-h ---i--an? m____ n_____ h________ m-t-y n-v-a- h-b-n-a-? ---------------------- matay nivnah habinyan?
Qui va construir aquest edifici? ‫-- -נ--א----נ----‬ ‫__ ב__ א_ ה_______ ‫-י ב-ה א- ה-נ-י-?- ------------------- ‫מי בנה את הבניין?‬ 0
mi ba--h et---------? m_ b____ e_ h________ m- b-n-h e- h-b-n-a-? --------------------- mi banah et habinyan?
M’interessa l’arquitectura. ‫אנ- מתע--ין-- -- ----יט----ה.‬ ‫___ מ______ / נ_ ב____________ ‫-נ- מ-ע-י-ן / נ- ב-ר-י-ק-ו-ה-‬ ------------------------------- ‫אני מתעניין / נת בארכיטקטורה.‬ 0
a-- mi---nie-/m---anienet b-ar----e---rah. a__ m____________________ b_______________ a-i m-t-a-i-n-m-t-a-i-n-t b-a-k-i-e-t-r-h- ------------------------------------------ ani mit'anien/mit'anienet b'arkhiteqturah.
M’interessa l’art. ‫-נ--מת-נ-ין-/ -ת-ב--נ--.‬ ‫___ מ______ / נ_ ב_______ ‫-נ- מ-ע-י-ן / נ- ב-מ-ו-.- -------------------------- ‫אני מתעניין / נת באמנות.‬ 0
ani--i--a----/-it'an-e--t b---a--t. a__ m____________________ b________ a-i m-t-a-i-n-m-t-a-i-n-t b-o-a-u-. ----------------------------------- ani mit'anien/mit'anienet b'omanut.
M’interessa la pintura. ‫א-י-מ--ני-ן-/ -- ב-יור.‬ ‫___ מ______ / נ_ ב______ ‫-נ- מ-ע-י-ן / נ- ב-י-ר-‬ ------------------------- ‫אני מתעניין / נת בציור.‬ 0
a-- mit'--i-n-m-t----e-e----ts-ur. a__ m____________________ b_______ a-i m-t-a-i-n-m-t-a-i-n-t b-t-i-r- ---------------------------------- ani mit'anien/mit'anienet b'tsiur.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + hebreu (1-100) MP3 hebreu (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües ràpides, llengües lentes

Hi ha més de 6.000 llengües diferents a tot el món. Però totes tenen la mateixa funció. Ajudar-nos a intercanviar informació. Això es produeix en cada llengua de maneres diferents. Perquè cada llengua funciona segons les seves pròpies regles. També la velocitat a la qual un idioma es parla és diferent. Es tracta d'una característica que ha estat analitzada en diversos estudis. A fi de demostrar això es van traduir petits textos en diverses llengües. Aquests textos van ser llegits en veu alta per parlants nadius. El resultat va ser inequívoc. El japonès i l'espanyol són les llengües més ràpides. En aquests idomes es pronuncien gairebé vuit síl·labes per segon. Els xinesos parlen clarament amb un ritme més lent. Pronuncien tot just cinc síl·labes per segon. La velocitat depèn de la complexitat de les síl·labes. Quan les síl·labes són complexes, l'acció de la parla dura més temps. L'alemany conté, per exemple, tres sons per síl·laba. Això explica que el seu ritme sigui relativament lent. Parlar ràpid no vol dir, en qualsevol cas, comunicar més coses. Tot el contrari! Les síl·labes que es pronuncien massa ràpid contenen poca informació. Encara que els japonesos parlin molt ràpid, en transmeten poc contingut. En canvi, el pausat ritme de la llengua xinesa expressa molt en poques paraules. També les síl·labes de l'anglès transmeten molta informació. Cal destacar que, al final, totes les llengües tenen una eficàcia molt semblant. Així doncs, qui parla lentament expressa més. I qui parla amb rapidesa, necessita més paraules. Però, en difinitiva, tots creuem la línia de meta gairebé al mateix temps.
Sabia vostè que?
L’eslovè forma part de les llengües eslaves meridionals. Té uns 2 milions de parlants natius, els quals procedeixen d’Eslovènia, Croàcia, Sèrbia, Àustria, Itàliaiy Hongria. És bastant similar al txec i a l’eslovac. Però també s’hi poden apreciar algunes influpencies del serbocroat. Tot i que Eslovènia és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. Això és degut al passat borrascós de la regió, el qual es manifiesta en el pròpi vocabulari, ja que conté molts termes estrangers. El seu sistema d’escriptura utilitza les grafies llatines. i la seva gramàtica consta de sis casos i tres gèneres. La seva pronunciació compta amb dues fonologies oficials. Una d’ellas fa distincions entre els sons alts i els baixos. Una altra característica d’aquest idioma és la seva estructura arcaica. Els eslovens sempre han sigut molt oberts respecte als altres idomes, així que s’alegren moltíssim quan algú s’interessa pel seu pròpi idioma.