Manual de conversa

ca La visita de la ciutat   »   fa ‫بازدید از شهر‬

42 [quaranta-dos]

La visita de la ciutat

La visita de la ciutat

‫42 [چهل و دو]‬

42 [che-hel-o-do]

‫بازدید از شهر‬

[bâzdid az shahr]

Tria com vols veure la traducció:   
català persa Engegar Més
Que el mercat és obert el diumenge? ‫------یک-نبه--ا -ا- --ت-‬ ‫_____ ی_______ ب__ ا____ ‫-ا-ا- ی-ش-ب-‌-ا ب-ز ا-ت-‬ -------------------------- ‫بازار یکشنبه‌ها باز است؟‬ 0
bâ-â- yek----n---hâ bâz-ast? b____ y____________ b__ a___ b-z-r y-k-s-a-b---â b-z a-t- ---------------------------- bâzâr yek-shanbe-hâ bâz ast?
Que obre la fira el dilluns? ‫----ش-ا- دو-نب---ا -ا- است-‬ ‫________ د_______ ب__ ا____ ‫-م-ی-گ-ه د-ش-ب-‌-ا ب-ز ا-ت-‬ ----------------------------- ‫نمایشگاه دوشنبه‌ها باز است؟‬ 0
nam--e----h d---h--be-----âz-a-t? n__________ d___________ b__ a___ n-m-y-s-g-h d---h-n-e-h- b-z a-t- --------------------------------- namâyeshgâh do-shanbe-hâ bâz ast?
Que és oberta l’exposició el dimarts? ‫-م----اه-(-الر-)-س--ش-ب--ها ب-- --ت؟‬ ‫________ (______ س_ ش_____ ب__ ا____ ‫-م-ی-گ-ه (-ا-ر-) س- ش-ب-‌-ا ب-ز ا-ت-‬ -------------------------------------- ‫نمایشگاه (گالری) سه شنبه‌ها باز است؟‬ 0
namâyesh--h (-â-e--)-se-s---b--hâ bâz-a-t? n__________ (_______ s___________ b__ a___ n-m-y-s-g-h (-â-e-y- s---h-n-e-h- b-z a-t- ------------------------------------------ namâyeshgâh (gâlery) se-shanbe-hâ bâz ast?
Que el obre zoològic el dimecres? ‫-اغ-----چه-ر --ب-‌-- -از-اس-؟‬ ‫___ و__ چ___ ش_____ ب__ ا____ ‫-ا- و-ش چ-ا- ش-ب-‌-ا ب-ز ا-ت-‬ ------------------------------- ‫باغ وحش چهار شنبه‌ها باز است؟‬ 0
b---e-vah-----ha-hâr-sha-b--h----z --t? b____ v_____ c________________ b__ a___ b-g-e v-h-s- c-a-h-r-s-a-b---â b-z a-t- --------------------------------------- bâghe vah-sh cha-hâr-shanbe-hâ bâz ast?
Que el obre museu el dijous? ‫م-ز- --ج---به-ها -ا--ا-ت-‬ ‫____ پ__ ش_____ ب__ ا____ ‫-و-ه پ-ج ش-ب-‌-ا ب-ز ا-ت-‬ --------------------------- ‫موزه پنج شنبه‌ها باز است؟‬ 0
m--e ---j--hanb---â b-z a--? m___ p_____________ b__ a___ m-z- p-n---h-n-e-h- b-z a-t- ---------------------------- muze panj-shanbe-hâ bâz ast?
Que la galeria obre el divendres? ‫گ-ل---ج---‌ها با- -ست-‬ ‫_____ ج_____ ب__ ا____ ‫-ا-ر- ج-ع-‌-ا ب-ز ا-ت-‬ ------------------------ ‫گالری جمعه‌ها باز است؟‬ 0
g-le-- jo--e--â b---a--? g_____ j_______ b__ a___ g-l-r- j-m-e-h- b-z a-t- ------------------------ gâlery jom-e-hâ bâz ast?
Es pot fer fotos? ‫ع-- -رفت- --از-----‬ ‫___ گ____ م___ ا____ ‫-ک- گ-ف-ن م-ا- ا-ت-‬ --------------------- ‫عکس گرفتن مجاز است؟‬ 0
a----e--f--- -ojâz--st? a__ g_______ m____ a___ a-s g-r-f-a- m-j-z a-t- ----------------------- aks gereftan mojâz ast?
S’ha de pagar entrada? ‫باید---و-ی--ا--‬ ‫____ و____ د____ ‫-ا-د و-و-ی د-د-‬ ----------------- ‫باید ورودی داد؟‬ 0
b-yad-v-rud- -â-? b____ v_____ d___ b-y-d v-r-d- d-d- ----------------- bâyad vorudi dâd?
Quant costa l’entrada? ‫ب--ط ور-د- چ-- است-‬ ‫____ و____ چ__ ا____ ‫-ل-ط و-و-ی چ-د ا-ت-‬ --------------------- ‫بلیط ورودی چند است؟‬ 0
beli-- --r--- c--nd a--? b_____ v_____ c____ a___ b-l-t- v-r-d- c-a-d a-t- ------------------------ belite vorudi chand ast?
Hi ha descompte per a grups? ‫----ب--ی -ر-ه-ا تخفی- می--هند؟‬ ‫___ ب___ گ_____ ت____ م_______ ‫-ی- ب-ا- گ-و-ه- ت-ف-ف م-‌-ه-د-‬ -------------------------------- ‫آیا برای گروهها تخفیف می‌دهند؟‬ 0
t-kh--f b-râ---g--uh vojud -â---? t______ b_____ g____ v____ d_____ t-k-f-f b-r-y- g-r-h v-j-d d-r-d- --------------------------------- takhfif barâye goruh vojud dârad?
Hi ha descompte per als nens? ‫--ا--ر-- بچ-‌---تخ-ی- -ی-د---؟‬ ‫___ ب___ ب____ ت____ م_______ ‫-ی- ب-ا- ب-ه-ه- ت-ف-ف م-‌-ه-د-‬ -------------------------------- ‫آیا برای بچه‌ها تخفیف می‌دهند؟‬ 0
t-k-f---bar--e ---he-hâ-vo-ud d----? t______ b_____ b_______ v____ d_____ t-k-f-f b-r-y- b-c-e-h- v-j-d d-r-d- ------------------------------------ takhfif barâye bache-hâ vojud dârad?
Hi ha descompte d’estudiant? ‫آیا ----انشجوه--تخف-------ه---‬ ‫___ ب_ د_______ ت____ م_______ ‫-ی- ب- د-ن-ج-ه- ت-ف-ف م-‌-ه-د-‬ -------------------------------- ‫آیا به دانشجوها تخفیف می‌دهند؟‬ 0
takhfi- -ar-y- dâ-esh-u--â---o--- -ârad? t______ b_____ d___________ v____ d_____ t-k-f-f b-r-y- d-n-s-j---â- v-j-d d-r-d- ---------------------------------------- takhfif barâye dâneshju-yân vojud dârad?
Què és aquest edifici? ‫ا-ن -ه-جو- --خ----- اس-؟‬ ‫___ چ_ ج__ س_______ ا____ ‫-ی- چ- ج-ر س-خ-م-ن- ا-ت-‬ -------------------------- ‫این چه جور ساختمانی است؟‬ 0
in-che s----emâ-i--st? i_ c__ s_________ a___ i- c-e s-k-t-m-n- a-t- ---------------------- in che sâkhtemâni ast?
De quan és aquest edifici? ‫ق-مت -----نا چق----س-؟‬ ‫____ ا__ ب__ چ___ ا____ ‫-د-ت ا-ن ب-ا چ-د- ا-ت-‬ ------------------------ ‫قدمت این بنا چقدر است؟‬ 0
g-e--ate-s-kht-----cheg-ad--a--? g_______ s________ c_______ a___ g-e-m-t- s-k-t-m-n c-e-h-d- a-t- -------------------------------- ghedmate sâkhtemân cheghadr ast?
Qui va construir aquest edifici? ‫کی ا---سا-ت-ان-ر--بنا---د--است-(س-خته--ست)-‬ ‫__ ا__ س______ ر_ ب__ ک___ ا__ (_____ ا_____ ‫-ی ا-ن س-خ-م-ن ر- ب-ا ک-د- ا-ت (-ا-ت- ا-ت-؟- --------------------------------------------- ‫کی این ساختمان را بنا کرده است (ساخته است)؟‬ 0
c-- --si-s--hte-ân-r---an--ka--e a-- -sâk-te -s-)? c__ k___ s________ r_ b___ k____ a__ (______ a____ c-e k-s- s-k-t-m-n r- b-n- k-r-e a-t (-â-h-e a-t-? -------------------------------------------------- che kasi sâkhtemân râ banâ karde ast (sâkhte ast)?
M’interessa l’arquitectura. ‫-- ب--م-م--- عل-----ن-م.‬ ‫__ ب_ م_____ ع____ م_____ ‫-ن ب- م-م-ر- ع-ا-ه م-د-.- -------------------------- ‫من به معماری علاقه مندم.‬ 0
ma---- m---mâri -lâ-hem-ndam. m__ b_ m_______ a____________ m-n b- m---m-r- a-â-h-m-n-a-. ----------------------------- man be me-emâri alâghemandam.
M’interessa l’art. ‫---عل--ه -ن-----ه-ر-هس---‬ ‫__ ع____ م__ ب_ ه__ ه_____ ‫-ن ع-ا-ه م-د ب- ه-ر ه-ت-.- --------------------------- ‫من علاقه مند به هنر هستم.‬ 0
ma- a---he---d -- ho--r-h----m. m__ a_________ b_ h____ h______ m-n a-â-h-m-n- b- h-n-r h-s-a-. ------------------------------- man alâghemand be honar hastam.
M’interessa la pintura. ‫---عل-قه---- ----ق-ش--هس--.‬ ‫__ ع____ م__ ب_ ن____ ه_____ ‫-ن ع-ا-ه م-د ب- ن-ا-ی ه-ت-.- ----------------------------- ‫من علاقه مند به نقاشی هستم.‬ 0
ma--a-âghe---- be-na-hâs----a----. m__ a_________ b_ n_______ h______ m-n a-â-h-m-n- b- n-g-â-h- h-s-a-. ---------------------------------- man alâghemand be naghâshi hastam.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + persa (1-100) MP3 persa (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües ràpides, llengües lentes

Hi ha més de 6.000 llengües diferents a tot el món. Però totes tenen la mateixa funció. Ajudar-nos a intercanviar informació. Això es produeix en cada llengua de maneres diferents. Perquè cada llengua funciona segons les seves pròpies regles. També la velocitat a la qual un idioma es parla és diferent. Es tracta d'una característica que ha estat analitzada en diversos estudis. A fi de demostrar això es van traduir petits textos en diverses llengües. Aquests textos van ser llegits en veu alta per parlants nadius. El resultat va ser inequívoc. El japonès i l'espanyol són les llengües més ràpides. En aquests idomes es pronuncien gairebé vuit síl·labes per segon. Els xinesos parlen clarament amb un ritme més lent. Pronuncien tot just cinc síl·labes per segon. La velocitat depèn de la complexitat de les síl·labes. Quan les síl·labes són complexes, l'acció de la parla dura més temps. L'alemany conté, per exemple, tres sons per síl·laba. Això explica que el seu ritme sigui relativament lent. Parlar ràpid no vol dir, en qualsevol cas, comunicar més coses. Tot el contrari! Les síl·labes que es pronuncien massa ràpid contenen poca informació. Encara que els japonesos parlin molt ràpid, en transmeten poc contingut. En canvi, el pausat ritme de la llengua xinesa expressa molt en poques paraules. També les síl·labes de l'anglès transmeten molta informació. Cal destacar que, al final, totes les llengües tenen una eficàcia molt semblant. Així doncs, qui parla lentament expressa més. I qui parla amb rapidesa, necessita més paraules. Però, en difinitiva, tots creuem la línia de meta gairebé al mateix temps.
Sabia vostè que?
L’eslovè forma part de les llengües eslaves meridionals. Té uns 2 milions de parlants natius, els quals procedeixen d’Eslovènia, Croàcia, Sèrbia, Àustria, Itàliaiy Hongria. És bastant similar al txec i a l’eslovac. Però també s’hi poden apreciar algunes influpencies del serbocroat. Tot i que Eslovènia és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. Això és degut al passat borrascós de la regió, el qual es manifiesta en el pròpi vocabulari, ja que conté molts termes estrangers. El seu sistema d’escriptura utilitza les grafies llatines. i la seva gramàtica consta de sis casos i tres gèneres. La seva pronunciació compta amb dues fonologies oficials. Una d’ellas fa distincions entre els sons alts i els baixos. Una altra característica d’aquest idioma és la seva estructura arcaica. Els eslovens sempre han sigut molt oberts respecte als altres idomes, així que s’alegren moltíssim quan algú s’interessa pel seu pròpi idioma.