Manual de conversa

ca agradar alguna cosa   »   ms menyukai sesuatu

70 [setanta]

agradar alguna cosa

agradar alguna cosa

70 [tujuh puluh]

menyukai sesuatu

Tria com vols veure la traducció:   
català malai Engegar Més
Que li agradaria fumar a vostè? A-aka--anda ---- -er-k-k? A_____ a___ m___ m_______ A-a-a- a-d- m-h- m-r-k-k- ------------------------- Adakah anda mahu merokok? 0
Que li agradaria ballar a vostè? Ada-ah -----m-h- m-na--? A_____ a___ m___ m______ A-a-a- a-d- m-h- m-n-r-? ------------------------ Adakah anda mahu menari? 0
Que li agradaria passejar a vostè? A-a--h---da --hu-----alan-j-l--? A_____ a___ m___ b______________ A-a-a- a-d- m-h- b-r-a-a---a-a-? -------------------------------- Adakah anda mahu berjalan-jalan? 0
M’agradaria fumar. Say--m--u-mer-k-k. S___ m___ m_______ S-y- m-h- m-r-k-k- ------------------ Saya mahu merokok. 0
Voldries un cigarret? A-a-ah-a--- --h--r---k? A_____ a___ m___ r_____ A-a-a- a-a- m-h- r-k-k- ----------------------- Adakah awak mahu rokok? 0
(Ell) voldria foc. D---m---k-n -emetik-api. D__ m______ p______ a___ D-a m-h-k-n p-m-t-k a-i- ------------------------ Dia mahukan pemetik api. 0
M’agradaria beure alguna cosa. Sa-a --hu-m--um -e-u--u. S___ m___ m____ s_______ S-y- m-h- m-n-m s-s-a-u- ------------------------ Saya mahu minum sesuatu. 0
M’agradaria menjar alguna cosa. S-y----hu--a-----es-a-u. S___ m___ m____ s_______ S-y- m-h- m-k-n s-s-a-u- ------------------------ Saya mahu makan sesuatu. 0
M’agradaria descansar una mica. S----mah- ber-hat. S___ m___ b_______ S-y- m-h- b-r-h-t- ------------------ Saya mahu berehat. 0
M’agradaria preguntar-li una cosa. S-y- mahu --rta-ya--es-atu--e-a------a. S___ m___ b_______ s______ k_____ a____ S-y- m-h- b-r-a-y- s-s-a-u k-p-d- a-d-. --------------------------------------- Saya mahu bertanya sesuatu kepada anda. 0
M’agradaria demanar-li una cosa. S--a-mah- bert-n---sesu-t--ke-a-- --da. S___ m___ b_______ s______ k_____ a____ S-y- m-h- b-r-a-y- s-s-a-u k-p-d- a-d-. --------------------------------------- Saya mahu bertanya sesuatu kepada anda. 0
M’agradaria convidar-li a una cosa. S-ya------me-je---t --da ke-ses--t-----p--. S___ m___ m________ a___ k_ s______ t______ S-y- m-h- m-n-e-p-t a-d- k- s-s-a-u t-m-a-. ------------------------------------------- Saya mahu menjemput anda ke sesuatu tempat. 0
Què li agradaria prendre, si us plau? Apa-ah-yan- an-a-m-----n? A_____ y___ a___ m_______ A-a-a- y-n- a-d- m-h-k-n- ------------------------- Apakah yang anda mahukan? 0
Voldria un cafè? A---ah anda--ahu m-n---k--i? A_____ a___ m___ m____ k____ A-a-a- a-d- m-h- m-n-m k-p-? ---------------------------- Adakah anda mahu minum kopi? 0
O preferiria un te? A-a- a-ak-h -nd--le--h--u-- ----m te-? A___ a_____ a___ l____ s___ m____ t___ A-a- a-a-a- a-d- l-b-h s-k- m-n-m t-h- -------------------------------------- Atau adakah anda lebih suka minum teh? 0
Ens agradaria anar a casa. K----m--- ----ng. K___ m___ p______ K-m- m-h- p-l-n-. ----------------- Kami mahu pulang. 0
Voleu un taxi? A-ak-h-------e--a--a---an-t--si? A_____ k___ s____ m______ t_____ A-a-a- k-m- s-m-a m-h-k-n t-k-i- -------------------------------- Adakah kamu semua mahukan teksi? 0
Voldrien trucar per telèfon. M-r--a -a-u-----u-- p--g----n. M_____ m___ m______ p_________ M-r-k- m-h- m-m-u-t p-n-g-l-n- ------------------------------ Mereka mahu membuat panggilan. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 malai (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...