Manual de conversa

ca La visita de la ciutat   »   fi Kaupunkinkierros

42 [quaranta-dos]

La visita de la ciutat

La visita de la ciutat

42 [neljäkymmentäkaksi]

Kaupunkinkierros

Tria com vols veure la traducció:   
català finès Engegar Més
Que el mercat és obert el diumenge? On-o-to-i su--un-ai-i----ki? O___ t___ s___________ a____ O-k- t-r- s-n-u-t-i-i- a-k-? ---------------------------- Onko tori sunnuntaisin auki? 0
Que obre la fira el dilluns? O-a-k--m-ss-t--aan-nt--sin a-k-? O_____ m_____ m___________ a____ O-a-k- m-s-u- m-a-a-t-i-i- a-k-? -------------------------------- Ovatko messut maanantaisin auki? 0
Que és oberta l’exposició el dimarts? O----näytt----ti--t----n auki? O___ n_______ t_________ a____ O-k- n-y-t-l- t-i-t-i-i- a-k-? ------------------------------ Onko näyttely tiistaisin auki? 0
Que el obre zoològic el dimecres? O-k- ----ntar-- --s---i--koisin-a---? O___ e_________ k______________ a____ O-k- e-ä-n-a-h- k-s-i-i-k-o-s-n a-k-? ------------------------------------- Onko eläintarha keskiviikkoisin auki? 0
Que el obre museu el dijous? O--o ---e- t---t--sin a-ki? O___ m____ t_________ a____ O-k- m-s-o t-r-t-i-i- a-k-? --------------------------- Onko museo torstaisin auki? 0
Que la galeria obre el divendres? O--o --ll---a--e-j-ntai-in -uk-? O___ g_______ p___________ a____ O-k- g-l-e-i- p-r-a-t-i-i- a-k-? -------------------------------- Onko galleria perjantaisin auki? 0
Es pot fer fotos? Saa-- val--uvat-? S____ v__________ S-a-o v-l-k-v-t-? ----------------- Saako valokuvata? 0
S’ha de pagar entrada? Pi-ä--- --säänpä--- ---saa? P______ s__________ m______ P-t-ä-ö s-s-ä-p-ä-y m-k-a-? --------------------------- Pitääkö sisäänpääsy maksaa? 0
Quant costa l’entrada? P--jon-o sis-änpääs--ma-saa? P_______ s__________ m______ P-l-o-k- s-s-ä-p-ä-y m-k-a-? ---------------------------- Paljonko sisäänpääsy maksaa? 0
Hi ha descompte per a grups? Sa--atko-r-hmät-alenn---a? S_______ r_____ a_________ S-a-a-k- r-h-ä- a-e-n-s-a- -------------------------- Saavatko ryhmät alennusta? 0
Hi ha descompte per als nens? Saava--o---pse---len--s-a? S_______ l_____ a_________ S-a-a-k- l-p-e- a-e-n-s-a- -------------------------- Saavatko lapset alennusta? 0
Hi ha descompte d’estudiant? Sa-vat---o--sk-lija---lennus-a? S_______ o__________ a_________ S-a-a-k- o-i-k-l-j-t a-e-n-s-a- ------------------------------- Saavatko opiskelijat alennusta? 0
Què és aquest edifici? Mik- -a-e-nu----- --? M___ r_______ t__ o__ M-k- r-k-n-u- t-o o-? --------------------- Mikä rakennus tuo on? 0
De quan és aquest edifici? Mi--n--a----tuo ra-en------? M____ v____ t__ r_______ o__ M-t-n v-n-a t-o r-k-n-u- o-? ---------------------------- Miten vanha tuo rakennus on? 0
Qui va construir aquest edifici? Ku-a r--ens--t--- r--e--u-sen? K___ r______ t___ r___________ K-k- r-k-n-i t-o- r-k-n-u-s-n- ------------------------------ Kuka rakensi tuon rakennuksen? 0
M’interessa l’arquitectura. O-e--k-inn-s---ut arkk-te--uu---ta. O___ k___________ a________________ O-e- k-i-n-s-u-u- a-k-i-e-t-u-i-t-. ----------------------------------- Olen kiinnostunut arkkitehtuurista. 0
M’interessa l’art. O-en kii----tunut---ite-sta. O___ k___________ t_________ O-e- k-i-n-s-u-u- t-i-e-s-a- ---------------------------- Olen kiinnostunut taiteesta. 0
M’interessa la pintura. Ol-- --i-n-stun-- -a-lau-t-it-e-ta. O___ k___________ m________________ O-e- k-i-n-s-u-u- m-a-a-s-a-t-e-t-. ----------------------------------- Olen kiinnostunut maalaustaiteesta. 0

Llengües ràpides, llengües lentes

Hi ha més de 6.000 llengües diferents a tot el món. Però totes tenen la mateixa funció. Ajudar-nos a intercanviar informació. Això es produeix en cada llengua de maneres diferents. Perquè cada llengua funciona segons les seves pròpies regles. També la velocitat a la qual un idioma es parla és diferent. Es tracta d'una característica que ha estat analitzada en diversos estudis. A fi de demostrar això es van traduir petits textos en diverses llengües. Aquests textos van ser llegits en veu alta per parlants nadius. El resultat va ser inequívoc. El japonès i l'espanyol són les llengües més ràpides. En aquests idomes es pronuncien gairebé vuit síl·labes per segon. Els xinesos parlen clarament amb un ritme més lent. Pronuncien tot just cinc síl·labes per segon. La velocitat depèn de la complexitat de les síl·labes. Quan les síl·labes són complexes, l'acció de la parla dura més temps. L'alemany conté, per exemple, tres sons per síl·laba. Això explica que el seu ritme sigui relativament lent. Parlar ràpid no vol dir, en qualsevol cas, comunicar més coses. Tot el contrari! Les síl·labes que es pronuncien massa ràpid contenen poca informació. Encara que els japonesos parlin molt ràpid, en transmeten poc contingut. En canvi, el pausat ritme de la llengua xinesa expressa molt en poques paraules. També les síl·labes de l'anglès transmeten molta informació. Cal destacar que, al final, totes les llengües tenen una eficàcia molt semblant. Així doncs, qui parla lentament expressa més. I qui parla amb rapidesa, necessita més paraules. Però, en difinitiva, tots creuem la línia de meta gairebé al mateix temps.
Sabia vostè que?
L’eslovè forma part de les llengües eslaves meridionals. Té uns 2 milions de parlants natius, els quals procedeixen d’Eslovènia, Croàcia, Sèrbia, Àustria, Itàliaiy Hongria. És bastant similar al txec i a l’eslovac. Però també s’hi poden apreciar algunes influpencies del serbocroat. Tot i que Eslovènia és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. Això és degut al passat borrascós de la regió, el qual es manifiesta en el pròpi vocabulari, ja que conté molts termes estrangers. El seu sistema d’escriptura utilitza les grafies llatines. i la seva gramàtica consta de sis casos i tres gèneres. La seva pronunciació compta amb dues fonologies oficials. Una d’ellas fa distincions entre els sons alts i els baixos. Una altra característica d’aquest idioma és la seva estructura arcaica. Els eslovens sempre han sigut molt oberts respecte als altres idomes, així que s’alegren moltíssim quan algú s’interessa pel seu pròpi idioma.