Manual de conversa

ca La visita de la ciutat   »   bg Разглеждане на града

42 [quaranta-dos]

La visita de la ciutat

La visita de la ciutat

42 [четирийсет и две]

42 [chetiriyset i dve]

Разглеждане на града

[Razglezhdane na grada]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Que el mercat és obert el diumenge? П-з---т от-ор-н--и - в н-дел-? П______ о______ л_ е в н______ П-з-р-т о-в-р-н л- е в н-д-л-? ------------------------------ Пазарът отворен ли е в неделя? 0
Paza----o--oren-l--y- v----el--? P______ o______ l_ y_ v n_______ P-z-r-t o-v-r-n l- y- v n-d-l-a- -------------------------------- Pazaryt otvoren li ye v nedelya?
Que obre la fira el dilluns? П-н-и-ът---в-рен-ли - в-пон------к? П_______ о______ л_ е в п__________ П-н-и-ъ- о-в-р-н л- е в п-н-д-л-и-? ----------------------------------- Панаирът отворен ли е в понеделник? 0
P-nairyt---vo--n-l- -e----o---eln-k? P_______ o______ l_ y_ v p__________ P-n-i-y- o-v-r-n l- y- v p-n-d-l-i-? ------------------------------------ Panairyt otvoren li ye v ponedelnik?
Que és oberta l’exposició el dimarts? Изло-б--- о-в-----------в-в вт--н--? И________ о_______ л_ е в__ в_______ И-л-ж-а-а о-в-р-н- л- е в-в в-о-н-к- ------------------------------------ Изложбата отворена ли е във вторник? 0
Iz---hbat- -tv--ena ---y--v-v--to---k? I_________ o_______ l_ y_ v__ v_______ I-l-z-b-t- o-v-r-n- l- y- v-v v-o-n-k- -------------------------------------- Izlozhbata otvorena li ye vyv vtornik?
Que el obre zoològic el dimecres? Зо-па---т-о-воре--ли -----ря-а? З________ о______ л_ е в с_____ З-о-а-к-т о-в-р-н л- е в с-я-а- ------------------------------- Зоопаркът отворен ли е в сряда? 0
Zoo-ark---ot-or-n li -- v--ryad-? Z________ o______ l_ y_ v s______ Z-o-a-k-t o-v-r-n l- y- v s-y-d-? --------------------------------- Zooparkyt otvoren li ye v sryada?
Que el obre museu el dijous? Музе-т--тв--е- -- е-в-ч--в-----? М_____ о______ л_ е в ч_________ М-з-я- о-в-р-н л- е в ч-т-ъ-т-к- -------------------------------- Музеят отворен ли е в четвъртък? 0
M---ya- -tv-r-- li ------he-vyr-y-? M______ o______ l_ y_ v c__________ M-z-y-t o-v-r-n l- y- v c-e-v-r-y-? ----------------------------------- Muzeyat otvoren li ye v chetvyrtyk?
Que la galeria obre el divendres? Г---р---а--------- л----- -ет--? Г________ о_______ л_ е в п_____ Г-л-р-я-а о-в-р-н- л- е в п-т-к- -------------------------------- Галерията отворена ли е в петък? 0
Gal-----ta -t--r--a--- -- --p---k? G_________ o_______ l_ y_ v p_____ G-l-r-y-t- o-v-r-n- l- y- v p-t-k- ---------------------------------- Galeriyata otvorena li ye v petyk?
Es pot fer fotos? М--е-л-----се-с-и--? М___ л_ д_ с_ с_____ М-ж- л- д- с- с-и-а- -------------------- Може ли да се снима? 0
Mozhe-li da--e s----? M____ l_ d_ s_ s_____ M-z-e l- d- s- s-i-a- --------------------- Mozhe li da se snima?
S’ha de pagar entrada? Тряб-а -и -- се пла-а--ход? Т_____ л_ д_ с_ п____ в____ Т-я-в- л- д- с- п-а-а в-о-? --------------------------- Трябва ли да се плаща вход? 0
T--a-v- -i ---se-pl-s--h-----o-? T______ l_ d_ s_ p_______ v_____ T-y-b-a l- d- s- p-a-h-h- v-h-d- -------------------------------- Tryabva li da se plashcha vkhod?
Quant costa l’entrada? Ко--- с-р-ва-в-од--? К____ с_____ в______ К-л-о с-р-в- в-о-ъ-? -------------------- Колко струва входът? 0
Kol-------v--v-h-d-t? K____ s_____ v_______ K-l-o s-r-v- v-h-d-t- --------------------- Kolko struva vkhodyt?
Hi ha descompte per a grups? Има--и--а--ле-и--з--гру-и? И__ л_ н________ з_ г_____ И-а л- н-м-л-н-е з- г-у-и- -------------------------- Има ли намаление за групи? 0
Ima li nam-l--i- za-g-upi? I__ l_ n________ z_ g_____ I-a l- n-m-l-n-e z- g-u-i- -------------------------- Ima li namalenie za grupi?
Hi ha descompte per als nens? И----и-н-мал------а дец-? И__ л_ н________ з_ д____ И-а л- н-м-л-н-е з- д-ц-? ------------------------- Има ли намаление за деца? 0
Ima -i -a----ni- za-de--a? I__ l_ n________ z_ d_____ I-a l- n-m-l-n-e z- d-t-a- -------------------------- Ima li namalenie za detsa?
Hi ha descompte d’estudiant? И-- л- н-м--ение-з--с-уденти? И__ л_ н________ з_ с________ И-а л- н-м-л-н-е з- с-у-е-т-? ----------------------------- Има ли намаление за студенти? 0
Im-----nam--en-e--- stu-ent-? I__ l_ n________ z_ s________ I-a l- n-m-l-n-e z- s-u-e-t-? ----------------------------- Ima li namalenie za studenti?
Què és aquest edifici? К-к-а---т-зи-сгр-да? К____ е т___ с______ К-к-а е т-з- с-р-д-? -------------------- Каква е тази сграда? 0
K-kv---- t-zi sg----? K____ y_ t___ s______ K-k-a y- t-z- s-r-d-? --------------------- Kakva ye tazi sgrada?
De quan és aquest edifici? К---о-----а-е сг-адат-? К____ с____ е с________ К-л-о с-а-а е с-р-д-т-? ----------------------- Колко стара е сградата? 0
Ko-ko-s-ara ye s-rada-a? K____ s____ y_ s________ K-l-o s-a-a y- s-r-d-t-? ------------------------ Kolko stara ye sgradata?
Qui va construir aquest edifici? К-й-- п-с-------г-----а? К__ е п_______ с________ К-й е п-с-р-и- с-р-д-т-? ------------------------ Кой е построил сградата? 0
Koy----p--------sg---ata? K__ y_ p_______ s________ K-y y- p-s-r-i- s-r-d-t-? ------------------------- Koy ye postroil sgradata?
M’interessa l’arquitectura. Аз се ---ер-су-а- от а--и-----ра. А_ с_ и__________ о_ а___________ А- с- и-т-р-с-в-м о- а-х-т-к-у-а- --------------------------------- Аз се интересувам от архитектура. 0
Az-s- -nt--es-----o- a-k-it---u--. A_ s_ i__________ o_ a____________ A- s- i-t-r-s-v-m o- a-k-i-e-t-r-. ---------------------------------- Az se interesuvam ot arkhitektura.
M’interessa l’art. А- се инте---ува--о- -з-уство. А_ с_ и__________ о_ и________ А- с- и-т-р-с-в-м о- и-к-с-в-. ------------------------------ Аз се интересувам от изкуство. 0
A--se--n--resuvam ot -zk-stv-. A_ s_ i__________ o_ i________ A- s- i-t-r-s-v-m o- i-k-s-v-. ------------------------------ Az se interesuvam ot izkustvo.
M’interessa la pintura. А- -- и--е-е-у--м от----оп--. А_ с_ и__________ о_ ж_______ А- с- и-т-р-с-в-м о- ж-в-п-с- ----------------------------- Аз се интересувам от живопис. 0
A- ---int---su--m-ot z-iv-pis. A_ s_ i__________ o_ z________ A- s- i-t-r-s-v-m o- z-i-o-i-. ------------------------------ Az se interesuvam ot zhivopis.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + búlgar (1-100) MP3 búlgar (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües ràpides, llengües lentes

Hi ha més de 6.000 llengües diferents a tot el món. Però totes tenen la mateixa funció. Ajudar-nos a intercanviar informació. Això es produeix en cada llengua de maneres diferents. Perquè cada llengua funciona segons les seves pròpies regles. També la velocitat a la qual un idioma es parla és diferent. Es tracta d'una característica que ha estat analitzada en diversos estudis. A fi de demostrar això es van traduir petits textos en diverses llengües. Aquests textos van ser llegits en veu alta per parlants nadius. El resultat va ser inequívoc. El japonès i l'espanyol són les llengües més ràpides. En aquests idomes es pronuncien gairebé vuit síl·labes per segon. Els xinesos parlen clarament amb un ritme més lent. Pronuncien tot just cinc síl·labes per segon. La velocitat depèn de la complexitat de les síl·labes. Quan les síl·labes són complexes, l'acció de la parla dura més temps. L'alemany conté, per exemple, tres sons per síl·laba. Això explica que el seu ritme sigui relativament lent. Parlar ràpid no vol dir, en qualsevol cas, comunicar més coses. Tot el contrari! Les síl·labes que es pronuncien massa ràpid contenen poca informació. Encara que els japonesos parlin molt ràpid, en transmeten poc contingut. En canvi, el pausat ritme de la llengua xinesa expressa molt en poques paraules. També les síl·labes de l'anglès transmeten molta informació. Cal destacar que, al final, totes les llengües tenen una eficàcia molt semblant. Així doncs, qui parla lentament expressa més. I qui parla amb rapidesa, necessita més paraules. Però, en difinitiva, tots creuem la línia de meta gairebé al mateix temps.
Sabia vostè que?
L’eslovè forma part de les llengües eslaves meridionals. Té uns 2 milions de parlants natius, els quals procedeixen d’Eslovènia, Croàcia, Sèrbia, Àustria, Itàliaiy Hongria. És bastant similar al txec i a l’eslovac. Però també s’hi poden apreciar algunes influpencies del serbocroat. Tot i que Eslovènia és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. Això és degut al passat borrascós de la regió, el qual es manifiesta en el pròpi vocabulari, ja que conté molts termes estrangers. El seu sistema d’escriptura utilitza les grafies llatines. i la seva gramàtica consta de sis casos i tres gèneres. La seva pronunciació compta amb dues fonologies oficials. Una d’ellas fa distincions entre els sons alts i els baixos. Una altra característica d’aquest idioma és la seva estructura arcaica. Els eslovens sempre han sigut molt oberts respecte als altres idomes, així que s’alegren moltíssim quan algú s’interessa pel seu pròpi idioma.