Manual de conversa

ca La visita de la ciutat   »   ad Къэлэ экскурсиер

42 [quaranta-dos]

La visita de la ciutat

La visita de la ciutat

42 [тIокIитIурэ тIурэ]

42 [tIokIitIurje tIurje]

Къэлэ экскурсиер

[Kjelje jekskursier]

Tria com vols veure la traducció:   
català adigué Engegar Més
Que el mercat és obert el diumenge? Тх--умэ-- ------- б-д--ры----л-ж-а? Т________ м______ б_______ м_______ Т-ь-у-э-э м-ф-х-м б-д-э-ы- м-л-ж-а- ----------------------------------- Тхьаумэфэ мафэхэм бэдзэрыр мэлажьа? 0
T--au--efj- -a-je--em -jed---r-r-m-el-zh'-? T__________ m________ b_________ m_________ T-'-u-j-f-e m-f-e-j-m b-e-z-e-y- m-e-a-h-a- ------------------------------------------- Th'aumjefje mafjehjem bjedzjeryr mjelazh'a?
Que obre la fira el dilluns? Б--п--м-ф-хэ--е---лы-ъым--оф----а? Б____ м______ е_________ I__ е____ Б-ы-э м-ф-х-м е-м-л-к-ы- I-ф е-I-? ---------------------------------- Блыпэ мафэхэм ермэлыкъым Iоф ешIа? 0
B--p-e ma-j-h--- er-je-ykym -o- --h-a? B_____ m________ e_________ I__ e_____ B-y-j- m-f-e-j-m e-m-e-y-y- I-f e-h-a- -------------------------------------- Blypje mafjehjem ermjelykym Iof eshIa?
Que és oberta l’exposició el dimarts? Г----- ма-эхэм--------ъ-гъ--хэ- р-гъ--Iо-Iы--? Г_____ м______ к_______________ р_____________ Г-у-д- м-ф-х-м к-э-ъ-л-э-ъ-н-э- р-г-э-I-к-ы-а- ---------------------------------------------- Гъубдж мафэхэм къэгъэлъэгъонхэр рагъэкIокIыха? 0
Gub-z- ma--eh--m-k--gje-je---h----r-gj----kI-h-? G_____ m________ k_______________ r_____________ G-b-z- m-f-e-j-m k-e-j-l-e-o-h-e- r-g-e-I-k-y-a- ------------------------------------------------ Gubdzh mafjehjem kjegjeljegonhjer ragjekIokIyha?
Que el obre zoològic el dimecres? Б--э--эжъые ---эх---зоо--ркы- -э-ухы-ъа? Б__________ м______ з________ з_________ Б-р-с-э-ъ-е м-ф-х-м з-о-а-к-р з-I-х-г-а- ---------------------------------------- Бэрэскэжъые мафэхэм зоопаркыр зэIухыгъа? 0
Bjer-e-kje-h-- ma-j------zoo-ar-yr z-e-uhy--? B_____________ m________ z________ z_________ B-e-j-s-j-z-y- m-f-e-j-m z-o-a-k-r z-e-u-y-a- --------------------------------------------- Bjerjeskjezhye mafjehjem zooparkyr zjeIuhyga?
Que el obre museu el dijous? М-фэ-- ма------м-зеи- зэ-у----а? М_____ м______ м_____ з_________ М-ф-к- м-ф-х-м м-з-и- з-I-х-г-а- -------------------------------- Мэфэку мафэхэм музеир зэIухыгъа? 0
Mj-fjeku -afjehjem muze-r -j-Iuh--a? M_______ m________ m_____ z_________ M-e-j-k- m-f-e-j-m m-z-i- z-e-u-y-a- ------------------------------------ Mjefjeku mafjehjem muzeir zjeIuhyga?
Que la galeria obre el divendres? Бэрэскэшх- -а---э---а-е-е-- -эIу--гъ-? Б_________ м______ г_______ з_________ Б-р-с-э-х- м-ф-х-м г-л-р-и- з-I-х-г-а- -------------------------------------- Бэрэскэшхо мафэхэм галереир зэIухыгъа? 0
B-e-jeskjes-h- m-fje-jem-gale-eir zj-I--yga? B_____________ m________ g_______ z_________ B-e-j-s-j-s-h- m-f-e-j-m g-l-r-i- z-e-u-y-a- -------------------------------------------- Bjerjeskjeshho mafjehjem galereir zjeIuhyga?
Es pot fer fotos? С---т-теп-ы-х-у--а? С____ т____ х______ С-р-т т-п-ы х-у-т-? ------------------- Сурэт тепхы хъущта? 0
S-rjet---p----u-hht-? S_____ t____ h_______ S-r-e- t-p-y h-s-h-a- --------------------- Surjet tephy hushhta?
S’ha de pagar entrada? ЧIэ----кI- -т---у -ы--? Ч_________ п_____ щ____ Ч-э-ь-п-I- п-ы-э- щ-т-? ----------------------- ЧIэхьапкIэ птынэу щыта? 0
Ch-j-h-ap-Ije p--nj-- s-hy-a? C____________ p______ s______ C-I-e-'-p-I-e p-y-j-u s-h-t-? ----------------------------- ChIjeh'apkIje ptynjeu shhyta?
Quant costa l’entrada? ЧIэх-а----р--ыд--эд-з? Ч__________ с__ ф_____ Ч-э-ь-п-I-р с-д ф-д-з- ---------------------- ЧIэхьапкIэр сыд фэдиз? 0
C-I----------r sy- f-e---? C_____________ s__ f______ C-I-e-'-p-I-e- s-d f-e-i-? -------------------------- ChIjeh'apkIjer syd fjediz?
Hi ha descompte per a grups? К-п-эм----фыкIыр-гъэ-а? К_____ к_______________ К-п-э- к-а-ы-I-р-г-э-а- ----------------------- Купхэм къафыкIырагъэча? 0
K--hj---ka-yk-yragjecha? K______ k_______________ K-p-j-m k-f-k-y-a-j-c-a- ------------------------ Kuphjem kafykIyragjecha?
Hi ha descompte per als nens? К----цIы-Iум--къ----Iыр--ъ-ч-? К____________ к_______________ К-э-э-I-к-у-э к-а-ы-I-р-г-э-а- ------------------------------ КIэлэцIыкIумэ къафыкIырагъэча? 0
KI----ecI-k--m-e ---yk-yr-gj-c--? K_______________ k_______________ K-j-l-e-I-k-u-j- k-f-k-y-a-j-c-a- --------------------------------- KIjeljecIykIumje kafykIyragjecha?
Hi ha descompte d’estudiant? С--дент-э--к-----Iыр-----а? С_________ к_______________ С-у-е-т-э- к-а-ы-I-р-г-э-а- --------------------------- Студентхэм къафыкIырагъэча? 0
S--d-n-hjem-k-----yrag-ec--? S__________ k_______________ S-u-e-t-j-m k-f-k-y-a-j-c-a- ---------------------------- Studenthjem kafykIyragjecha?
Què és aquest edifici? Мы- --- уна? М__ с__ у___ М-р с-д у-а- ------------ Мыр сыд уна? 0
M-- -------? M__ s__ u___ M-r s-d u-a- ------------ Myr syd una?
De quan és aquest edifici? М- у-эм---ь-п- ---бжь? М_ у___ т_____ ы______ М- у-э- т-ь-п- ы-ы-ж-? ---------------------- Мы унэм тхьапш ыныбжь? 0
My -n--m -h'-ps--yn-b--'? M_ u____ t______ y_______ M- u-j-m t-'-p-h y-y-z-'- ------------------------- My unjem th'apsh ynybzh'?
Qui va construir aquest edifici? М----э---э- ---I--ъэ-? М_ у___ х__ з_________ М- у-э- х-т з-ш-ы-ъ-р- ---------------------- Мы унэр хэт зышIыгъэр? 0
M---n-er -je--z-s-I--j-r? M_ u____ h___ z__________ M- u-j-r h-e- z-s-I-g-e-? ------------------------- My unjer hjet zyshIygjer?
M’interessa l’arquitectura. Сэ арх--ек--р-- -ш---ъ---эгъ-н. С_ а___________ с______________ С- а-х-т-к-у-э- с-I-г-э-I-г-о-. ------------------------------- Сэ архитектурэр сшIогъэшIэгъон. 0
S-- a----e--urjer--sh--gjeshIje--n. S__ a____________ s________________ S-e a-h-t-k-u-j-r s-h-o-j-s-I-e-o-. ----------------------------------- Sje arhitekturjer sshIogjeshIjegon.
M’interessa l’art. С-----усс---р с-I-г-э-Iэг--н. С_ и_________ с______________ С- и-к-с-т-э- с-I-г-э-I-г-о-. ----------------------------- Сэ искусствэр сшIогъэшIэгъон. 0
S----sk-ss-v--r ss-I-g-e---jegon. S__ i__________ s________________ S-e i-k-s-t-j-r s-h-o-j-s-I-e-o-. --------------------------------- Sje iskusstvjer sshIogjeshIjegon.
M’interessa la pintura. Сэ су-э---ыны--с---г-эшIэг---. С_ с__________ с______________ С- с-р-т-I-н-р с-I-г-э-I-г-о-. ------------------------------ Сэ сурэтшIыныр сшIогъэшIэгъон. 0
Sje-----e-sh--ny- s--I-gje-h---g-n. S__ s____________ s________________ S-e s-r-e-s-I-n-r s-h-o-j-s-I-e-o-. ----------------------------------- Sje surjetshIynyr sshIogjeshIjegon.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + adigué (1-100) MP3 adigué (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües ràpides, llengües lentes

Hi ha més de 6.000 llengües diferents a tot el món. Però totes tenen la mateixa funció. Ajudar-nos a intercanviar informació. Això es produeix en cada llengua de maneres diferents. Perquè cada llengua funciona segons les seves pròpies regles. També la velocitat a la qual un idioma es parla és diferent. Es tracta d'una característica que ha estat analitzada en diversos estudis. A fi de demostrar això es van traduir petits textos en diverses llengües. Aquests textos van ser llegits en veu alta per parlants nadius. El resultat va ser inequívoc. El japonès i l'espanyol són les llengües més ràpides. En aquests idomes es pronuncien gairebé vuit síl·labes per segon. Els xinesos parlen clarament amb un ritme més lent. Pronuncien tot just cinc síl·labes per segon. La velocitat depèn de la complexitat de les síl·labes. Quan les síl·labes són complexes, l'acció de la parla dura més temps. L'alemany conté, per exemple, tres sons per síl·laba. Això explica que el seu ritme sigui relativament lent. Parlar ràpid no vol dir, en qualsevol cas, comunicar més coses. Tot el contrari! Les síl·labes que es pronuncien massa ràpid contenen poca informació. Encara que els japonesos parlin molt ràpid, en transmeten poc contingut. En canvi, el pausat ritme de la llengua xinesa expressa molt en poques paraules. També les síl·labes de l'anglès transmeten molta informació. Cal destacar que, al final, totes les llengües tenen una eficàcia molt semblant. Així doncs, qui parla lentament expressa més. I qui parla amb rapidesa, necessita més paraules. Però, en difinitiva, tots creuem la línia de meta gairebé al mateix temps.
Sabia vostè que?
L’eslovè forma part de les llengües eslaves meridionals. Té uns 2 milions de parlants natius, els quals procedeixen d’Eslovènia, Croàcia, Sèrbia, Àustria, Itàliaiy Hongria. És bastant similar al txec i a l’eslovac. Però també s’hi poden apreciar algunes influpencies del serbocroat. Tot i que Eslovènia és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. Això és degut al passat borrascós de la regió, el qual es manifiesta en el pròpi vocabulari, ja que conté molts termes estrangers. El seu sistema d’escriptura utilitza les grafies llatines. i la seva gramàtica consta de sis casos i tres gèneres. La seva pronunciació compta amb dues fonologies oficials. Una d’ellas fa distincions entre els sons alts i els baixos. Una altra característica d’aquest idioma és la seva estructura arcaica. Els eslovens sempre han sigut molt oberts respecte als altres idomes, així que s’alegren moltíssim quan algú s’interessa pel seu pròpi idioma.