Manual de conversa

ca A lhotel – Arribada   »   ms Di hotel - ketibaan

27 [vint-i-set]

A lhotel – Arribada

A lhotel – Arribada

27 [dua puluh tujuh]

Di hotel - ketibaan

Tria com vols veure la traducció:   
català malai Engegar Més
Que teniu una habitació lliure? Ad--a- -nd--m--pun----b---k --ng k-son-? A_____ a___ m________ b____ y___ k______ A-a-a- a-d- m-m-u-y-i b-l-k y-n- k-s-n-? ---------------------------------------- Adakah anda mempunyai bilik yang kosong? 0
He reservat una habitació. Sa-a--udah men----h-bil-k. S___ s____ m_______ b_____ S-y- s-d-h m-n-m-a- b-l-k- -------------------------- Saya sudah menempah bilik. 0
El meu nom és Müller. Nam- sa----üll-r. N___ s___ M______ N-m- s-y- M-l-e-. ----------------- Nama saya Müller. 0
Necessito una habitació individual. S------merl-ka--b------uj--g. S___ m_________ b____ b______ S-y- m-m-r-u-a- b-l-k b-j-n-. ----------------------------- Saya memerlukan bilik bujang. 0
Necessito una habitació doble. Saya me--rl---n -ilik---l-min. S___ m_________ b____ k_______ S-y- m-m-r-u-a- b-l-k k-l-m-n- ------------------------------ Saya memerlukan bilik kelamin. 0
Quant costa l’habitació per nit? B-----k---ha-g--b-l---u---k -a-- m-l-m? B________ h____ b____ u____ s___ m_____ B-r-p-k-h h-r-a b-l-k u-t-k s-t- m-l-m- --------------------------------------- Berapakah harga bilik untuk satu malam? 0
Voldria una habitació amb bany. Sa---mah---n ----k d-n-an -ab--a-di. S___ m______ b____ d_____ t__ m_____ S-y- m-h-k-n b-l-k d-n-a- t-b m-n-i- ------------------------------------ Saya mahukan bilik dengan tab mandi. 0
Voldria una habitació amb dutxa. S-ya---h-k----il-k ------ -----ra- -------. S___ m______ b____ d_____ p_______ m_______ S-y- m-h-k-n b-l-k d-n-a- p-n-u-a- m-n-i-n- ------------------------------------------- Saya mahukan bilik dengan pancuran mandian. 0
Puc veure l’habitació? Bol---a--saya-meliha- b---k? B_______ s___ m______ b_____ B-l-h-a- s-y- m-l-h-t b-l-k- ---------------------------- Bolehkah saya melihat bilik? 0
Que hi ha garatge aquí? Adakah-t---a-----a--j -- s---? A_____ t_______ g____ d_ s____ A-a-a- t-r-a-a- g-r-j d- s-n-? ------------------------------ Adakah terdapat garaj di sini? 0
Hi ha caixa forta aquí? A-a--h-t-rd--at pet- -es- -i ----? A_____ t_______ p___ b___ d_ s____ A-a-a- t-r-a-a- p-t- b-s- d- s-n-? ---------------------------------- Adakah terdapat peti besi di sini? 0
Que teniu fax? A--ka---e----a----ks--i s-n-? A_____ t_______ f___ d_ s____ A-a-a- t-r-a-a- f-k- d- s-n-? ----------------------------- Adakah terdapat faks di sini? 0
Va bé, em quedo l’habitació. B-i----aya ---n-a--i- bilik--t-. B____ s___ a___ a____ b____ i___ B-i-, s-y- a-a- a-b-l b-l-k i-u- -------------------------------- Baik, saya akan ambil bilik itu. 0
Aquí té les claus. Ini kunci bil--. I__ k____ b_____ I-i k-n-i b-l-k- ---------------- Ini kunci bilik. 0
Aquest és el meu equipatge. I-- ---a-- -a--. I__ b_____ s____ I-i b-g-s- s-y-. ---------------- Ini bagasi saya. 0
A quina hora se serveix l’esmorzar? Sa-a--- -----puk---be---a? S______ p___ p____ b______ S-r-p-n p-g- p-k-l b-r-p-? -------------------------- Sarapan pagi pukul berapa? 0
A quina hora se serveix el dinar? M-ka- -enga--h--i-puk-- -e-apa? M____ t_____ h___ p____ b______ M-k-n t-n-a- h-r- p-k-l b-r-p-? ------------------------------- Makan tengah hari pukul berapa? 0
A quina hora se serveix el sopar? Ma-an ----m p-kul-b--a-a? M____ m____ p____ b______ M-k-n m-l-m p-k-l b-r-p-? ------------------------- Makan malam pukul berapa? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 malai (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Les pauses són importants per un aprenentatge amb èxit

El que busca un aprenentatge eficaç hauria de fer una pausa de tant en tant. Aquesta és una conclusió a la qual han arribat nous estudis científics. Els científics han investigat les fases de l'aprenentatge. Per fer-ho han simulat diferents situacions pròpies del procés d'aprenentatge. Assimilem la informació en petites porcions. Per això no hauríem d'aprendre massa de cop. Entre unitat didàctica i unitat didàctica hauríem de fer sempre una pausa. L'èxit de tot aprenentatge depèn també de processos de naturalesa bioquímica. Aquests processos tenen lloc al cervell. I condicionen el ritme d'aprenentatge òptim. Quan aprenem alguna cosa nova, el nostre cervell segrega unes substàncies. Aquestes substàncies influeixen en l'activitat de les nostres cèl·lules cerebrals. Hi ha dos enzims particularment importants en aquest procés. Són alliberats quan aprenem nous continguts. Però no es segreguen junts. La seva acció està separada cronològicament. Però resulta que, quan millor aprenem és quan ambdós enzims es presenten de cop. I el nostre aprenentatge incrementa la seva eficàcia si fem descansos freqüents. El més recomanable és variar la durada dels nostres temps d'aprenentatge. La durada de les pauses també hauria de ser diferent. L'ideal seria fer dues pauses de deu minuts al principi. A continuació una pausa de cinc minuts. Després un descans de trenta minuts. Durant les pauses el nostre cervell assimila millor la informació. Cal abandonar el lloc d'estudi en cada descans. També és bo moure's durant les pauses. Aprofita per donar petites passejades entre els períodes d'estudi! I no tinguis remordiments: estàs aprenent mentre passeges!
Sabia vostè que?
El lituà pertany al grup de les llengües bàltiques. Té més de 3 milions de parlants, els quals viuen a Lituània, Bielorússia i Polònia. És l’únic idioma que està estretatemnt relacionat amb el letó. Tot i que Lituània és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. El lituà escrit utilitza les lletres llatines, però també té alguns símbols pròpis. L’ús de les dobles vocals és molt típic, i compta amb diversos tipus de vocals, com les curtes, les llargues i les nassals. La seva pronunciació no és gaire complicada. Encara que la seva entonació és notablement complexa degut a la seva flexibilitat. Per tant, està basada en la forma gramatical de la paraula. Cal destacar que el lituà és una llengua molt arcaica. De fet, és la llengua que menys ha variat des que va evolucionar del seu idioma antecessor. El que significa que és molt similar a les primeres llengües indoeuropees. Si vols saber com parlaven els nostres ancestres, aleshores no ho dubtis i aprèn lituà.