Manual de conversa

ca Al restaurant 1   »   ms Di restoran 1

29 [vint-i-nou]

Al restaurant 1

Al restaurant 1

29 [dua puluh sembilan]

Di restoran 1

Tria com vols veure la traducció:   
català malai Engegar Més
Aquesta taula és lliure? Ada--- --ja -tu--o----? A_____ m___ i__ k______ A-a-a- m-j- i-u k-s-n-? ----------------------- Adakah meja itu kosong? 0
Voldria la carta, si us plau. Say- m-h--an --nu ----n--. S___ m______ m___ m_______ S-y- m-h-k-n m-n- m-k-n-n- -------------------------- Saya mahukan menu makanan. 0
Què em recomana? A-a--h --n- -n-a bo-e----d-ngkan? A_____ y___ a___ b____ c_________ A-a-a- y-n- a-d- b-l-h c-d-n-k-n- --------------------------------- Apakah yang anda boleh cadangkan? 0
M’agradaria una cervesa. Sa-a---h- bi-. S___ m___ b___ S-y- m-h- b-r- -------------- Saya mahu bir. 0
M’agradaria una aigua mineral. Saya--------r---ne-a-. S___ m___ a__ m_______ S-y- m-h- a-r m-n-r-l- ---------------------- Saya mahu air mineral. 0
M’agradaria un suc de taronja. Sa-- m-h--ju- -ren. S___ m___ j__ o____ S-y- m-h- j-s o-e-. ------------------- Saya mahu jus oren. 0
M’agradaria un cafè. Saya -ah- -op-. S___ m___ k____ S-y- m-h- k-p-. --------------- Saya mahu kopi. 0
M’agradaria llet amb cafè. S-ya ---- ko-i d--g---s--u. S___ m___ k___ d_____ s____ S-y- m-h- k-p- d-n-a- s-s-. --------------------------- Saya mahu kopi dengan susu. 0
Amb sucre, si us plau. To-o-- be-- s--- ------e-g-n gu--. T_____ b___ s___ k___ d_____ g____ T-l-n- b-r- s-y- k-p- d-n-a- g-l-. ---------------------------------- Tolong beri saya kopi dengan gula. 0
M’agradaria te. S------hu-t-h. S___ m___ t___ S-y- m-h- t-h- -------------- Saya mahu teh. 0
M’agradaria un te de llimona. S--- m-h- -e- --n--n ----n. S___ m___ t__ d_____ l_____ S-y- m-h- t-h d-n-a- l-m-n- --------------------------- Saya mahu teh dengan lemon. 0
M’agradaria un te amb llet. S-------- t---d-n--------. S___ m___ t__ d_____ s____ S-y- m-h- t-h d-n-a- s-s-. -------------------------- Saya mahu teh dengan susu. 0
Té cigarrets? Adak-h -n-a-m---u--a- -o-ok? A_____ a___ m________ r_____ A-a-a- a-d- m-m-u-y-i r-k-k- ---------------------------- Adakah anda mempunyai rokok? 0
Té un cendrer? Adak-- ---------unyai--ek----b- r--o-? A_____ a___ m________ b____ a__ r_____ A-a-a- a-d- m-m-u-y-i b-k-s a-u r-k-k- -------------------------------------- Adakah anda mempunyai bekas abu rokok? 0
Té foc? Ada--h --da-m-m---y-- -emetik ap-? A_____ a___ m________ p______ a___ A-a-a- a-d- m-m-u-y-i p-m-t-k a-i- ---------------------------------- Adakah anda mempunyai pemetik api? 0
(Jo) no tinc forquilla. Saya t-ad- ----u. S___ t____ g_____ S-y- t-a-a g-r-u- ----------------- Saya tiada garpu. 0
(Jo) no tinc ganivet. Sa---t-ad- pisau. S___ t____ p_____ S-y- t-a-a p-s-u- ----------------- Saya tiada pisau. 0
(Jo) no tinc cullera. S-y- --ad--s-du. S___ t____ s____ S-y- t-a-a s-d-. ---------------- Saya tiada sudu. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 malai (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La gramàtica prevé les mentides

Cada llengua té les seves pròpies singularitats. Encara que hi ha algunes amb particularitats que les fan úniques a tot el món. Dins d'aquest grup hi ha el trio . El trio és la llengua d'uns indis de Sud-amèrica. La parlen al Brasil i Surinam prop de 2.000 persones. És la gramàtica el que fa d'aquesta llengua un cas únic. Ja que força als parlants a dir sempre la veritat. El responsable d'això és un sufix anomenat ‘frustratiu’. En l'idioma trio, aquest sufix s'afegeix als verbs. I revela el grau de veracitat d'una oració. Un senzill exemple ens mostrarà el seu funcionament exacte. Prenguem l'oració El nen se'n va anar a l'escola. En trio , el parlant ha d'afegir un determinat sufix al verb. Gràcies a aquest sufix, el parlant pot informar si ha vist al propi nen. Però també pot expressar que ell només sap que el nen va anar a l'escola perquè altres ho han dit. O fins i tot, amb el prefix, el parlant pot donar a entendre que ell sap que el que està dient és una mentida. Així, el parlant es veu obligat a haver de comprometre's sobre el grau de veracitat de la informació que està expressant. En resum, ha d'informar als altres quanta veritat creu ell mateix que hi ha en la seva declaració. De manera que no pot mantenir un secret ni ocultar informació. Si un parlant de trio omet el sufix, es considera un mentider. La llengua oficial de Surinam és el neerlandès. Les traduccions de neerlandès a trio són bastant problemàtiques. Perquè la majoria dels idiomes són molt menys precisos que el trio. Li donen al parlant la possibilitat de ser ambigu. Per això els intèrprets no sempre presten atenció al grau de compromís del parlant amb la veracitat de les seves pròpies paraules. La comunicació amb els parlants de trio es fa així difícil. No seria útil l'existència del frustratiu en la resta de llengües? I no només en el llenguatge dels polítics...
Sabia vostè que?
El macedònic el parlen uns 2 milions de persones. Pertany al grup de les llengües eslaves meridionals, i està estretament lligat amb el búlgar. De fet, els parlants dels dos idiomes es poden entrendre entre ells fàcilment. En canvi, els seus sistemes d’escriptura són diferents. A Macedònia sempre hi ha hagut una gran diversitat de grups ètnics i, naturalment, això es pot apreciar en la llengua vernacle. El macedònic ha estat influenciat per varis idiomes. El seu país veí, Sèrbia, ha suposat una gran influpencia en aquest idioma. El seu vocabulari conté, a més, termes procedents del rus, el turc i l’anglès. Aquesta varietat llingüística no s’hi pot trobar en molts països. És per això que ha estat difícil reconèixer el macedònic com un idioma independent. La literatura macedònica és la que més a sofert per aquesta situació. Però actualment, el macedònic a aconseguit ser considerat com una llengua estàndard ja establerta. Per aquest motiu, aquest idioma suposa una part molt important de la identitat macedònica.