Manual de conversa

ca La visita de la ciutat   »   sl Ogled mesta

42 [quaranta-dos]

La visita de la ciutat

La visita de la ciutat

42 [dvainštirideset]

Ogled mesta

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovè Engegar Més
Que el mercat és obert el diumenge? Je-t-ž-----ob--ed--j-----p---? J_ t______ o_ n_______ o______ J- t-ž-i-a o- n-d-l-a- o-p-t-? ------------------------------ Je tržnica ob nedeljah odprta? 0
Que obre la fira el dilluns? J- sejem-o- p-n-------h od--t? J_ s____ o_ p__________ o_____ J- s-j-m o- p-n-d-l-k-h o-p-t- ------------------------------ Je sejem ob ponedeljkih odprt? 0
Que és oberta l’exposició el dimarts? Je r--st--- o--tork-h od--ta? J_ r_______ o_ t_____ o______ J- r-z-t-v- o- t-r-i- o-p-t-? ----------------------------- Je razstava ob torkih odprta? 0
Que el obre zoològic el dimecres? Je ž-v-ls-- v-- ----r---- od-rt? J_ ž_______ v__ o_ s_____ o_____ J- ž-v-l-k- v-t o- s-e-a- o-p-t- -------------------------------- Je živalski vrt ob sredah odprt? 0
Que el obre museu el dijous? Je-m-z-j--- če-rtk-h-o--rt? J_ m____ o_ č_______ o_____ J- m-z-j o- č-t-t-i- o-p-t- --------------------------- Je muzej ob četrtkih odprt? 0
Que la galeria obre el divendres? Je ga-eri---ob -e-k-h--d--t-? J_ g_______ o_ p_____ o______ J- g-l-r-j- o- p-t-i- o-p-t-? ----------------------------- Je galerija ob petkih odprta? 0
Es pot fer fotos? Se --e-fot--raf-r---? S_ s__ f_____________ S- s-e f-t-g-a-i-a-i- --------------------- Se sme fotografirati? 0
S’ha de pagar entrada? Je --eba pla---i v-t--ni--? J_ t____ p______ v_________ J- t-e-a p-a-a-i v-t-p-i-o- --------------------------- Je treba plačati vstopnino? 0
Quant costa l’entrada? K-l-------ne----o-n--a? K_____ s____ v_________ K-l-k- s-a-e v-t-p-i-a- ----------------------- Koliko stane vstopnica? 0
Hi ha descompte per a grups? O-sta-a-p-p-s- ---s---in-? O______ p_____ z_ s_______ O-s-a-a p-p-s- z- s-u-i-e- -------------------------- Obstaja popust za skupine? 0
Hi ha descompte per als nens? O-staja----u-t-za--t-oke? O______ p_____ z_ o______ O-s-a-a p-p-s- z- o-r-k-? ------------------------- Obstaja popust za otroke? 0
Hi ha descompte d’estudiant? Ob---ja -opu-- -a-š-u---te? O______ p_____ z_ š________ O-s-a-a p-p-s- z- š-u-e-t-? --------------------------- Obstaja popust za študente? 0
Què és aquest edifici? Kak--- zgradba -e --? K_____ z______ j_ t__ K-k-n- z-r-d-a j- t-? --------------------- Kakšna zgradba je to? 0
De quan és aquest edifici? K-k---ta-- -- -a--g-a-ba? K___ s____ j_ t_ z_______ K-k- s-a-a j- t- z-r-d-a- ------------------------- Kako stara je ta zgradba? 0
Qui va construir aquest edifici? Kdo -- -grad-l-to zg----o? K__ j_ z______ t_ z_______ K-o j- z-r-d-l t- z-r-d-o- -------------------------- Kdo je zgradil to zgradbo? 0
M’interessa l’arquitectura. Z--ima -e-arhi---tu--. -Za--ma--s- -- --hi-ektu--.) Z_____ m_ a___________ (_______ s_ z_ a____________ Z-n-m- m- a-h-t-k-u-a- (-a-i-a- s- z- a-h-t-k-u-o-) --------------------------------------------------- Zanima me arhitektura. (Zanimam se za arhitekturo.) 0
M’interessa l’art. Zan-ma--e um---o--. ---n-ma--s--za--metnost-) Z_____ m_ u________ (_______ s_ z_ u_________ Z-n-m- m- u-e-n-s-. (-a-i-a- s- z- u-e-n-s-.- --------------------------------------------- Zanima me umetnost. (Zanimam se za umetnost.) 0
M’interessa la pintura. Z-ni-- m- -l---r-t--.--Z--im-m ---za-----a-st-o.) Z_____ m_ s__________ (_______ s_ z_ s___________ Z-n-m- m- s-i-a-s-v-. (-a-i-a- s- z- s-i-a-s-v-.- ------------------------------------------------- Zanima me slikarstvo. (Zanimam se za slikarstvo.) 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + eslovè (1-100) MP3 eslovè (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües ràpides, llengües lentes

Hi ha més de 6.000 llengües diferents a tot el món. Però totes tenen la mateixa funció. Ajudar-nos a intercanviar informació. Això es produeix en cada llengua de maneres diferents. Perquè cada llengua funciona segons les seves pròpies regles. També la velocitat a la qual un idioma es parla és diferent. Es tracta d'una característica que ha estat analitzada en diversos estudis. A fi de demostrar això es van traduir petits textos en diverses llengües. Aquests textos van ser llegits en veu alta per parlants nadius. El resultat va ser inequívoc. El japonès i l'espanyol són les llengües més ràpides. En aquests idomes es pronuncien gairebé vuit síl·labes per segon. Els xinesos parlen clarament amb un ritme més lent. Pronuncien tot just cinc síl·labes per segon. La velocitat depèn de la complexitat de les síl·labes. Quan les síl·labes són complexes, l'acció de la parla dura més temps. L'alemany conté, per exemple, tres sons per síl·laba. Això explica que el seu ritme sigui relativament lent. Parlar ràpid no vol dir, en qualsevol cas, comunicar més coses. Tot el contrari! Les síl·labes que es pronuncien massa ràpid contenen poca informació. Encara que els japonesos parlin molt ràpid, en transmeten poc contingut. En canvi, el pausat ritme de la llengua xinesa expressa molt en poques paraules. També les síl·labes de l'anglès transmeten molta informació. Cal destacar que, al final, totes les llengües tenen una eficàcia molt semblant. Així doncs, qui parla lentament expressa més. I qui parla amb rapidesa, necessita més paraules. Però, en difinitiva, tots creuem la línia de meta gairebé al mateix temps.
Sabia vostè que?
L’eslovè forma part de les llengües eslaves meridionals. Té uns 2 milions de parlants natius, els quals procedeixen d’Eslovènia, Croàcia, Sèrbia, Àustria, Itàliaiy Hongria. És bastant similar al txec i a l’eslovac. Però també s’hi poden apreciar algunes influpencies del serbocroat. Tot i que Eslovènia és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. Això és degut al passat borrascós de la regió, el qual es manifiesta en el pròpi vocabulari, ja que conté molts termes estrangers. El seu sistema d’escriptura utilitza les grafies llatines. i la seva gramàtica consta de sis casos i tres gèneres. La seva pronunciació compta amb dues fonologies oficials. Una d’ellas fa distincions entre els sons alts i els baixos. Una altra característica d’aquest idioma és la seva estructura arcaica. Els eslovens sempre han sigut molt oberts respecte als altres idomes, així que s’alegren moltíssim quan algú s’interessa pel seu pròpi idioma.