Manual de conversa

ca La visita de la ciutat   »   sr Разгледање града

42 [quaranta-dos]

La visita de la ciutat

La visita de la ciutat

42 [четрдесет и два]

42 [četrdeset i dva]

Разгледање града

[Razgledanje grada]

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
Que el mercat és obert el diumenge? Д--л- je---јац--о-во---а не--љо-? Д_ л_ j_ п_____ о_______ н_______ Д- л- j- п-ј-ц- о-в-р-н- н-д-љ-м- --------------------------------- Да ли je пијаца отворена недељом? 0
Da----j- -----a o--oren- ne---jom? D_ l_ j_ p_____ o_______ n________ D- l- j- p-j-c- o-v-r-n- n-d-l-o-? ---------------------------------- Da li je pijaca otvorena nedeljom?
Que obre la fira el dilluns? Да л- -- ----м о--о-ен--он-дељ-ом? Д_ л_ ј_ с____ о______ п__________ Д- л- ј- с-ј-м о-в-р-н п-н-д-љ-о-? ---------------------------------- Да ли је сајам отворен понедељком? 0
D- -i-j--------o-vor-n--o-e-el---m? D_ l_ j_ s____ o______ p___________ D- l- j- s-j-m o-v-r-n p-n-d-l-k-m- ----------------------------------- Da li je sajam otvoren ponedeljkom?
Que és oberta l’exposició el dimarts? Д--ли -е--зл-жб--от--р--- -т-рко-? Д_ л_ ј_ и______ о_______ у_______ Д- л- ј- и-л-ж-а о-в-р-н- у-о-к-м- ---------------------------------- Да ли је изложба отворена уторком? 0
D- ---j- ---o-b--o--ore-a ----k--? D_ l_ j_ i______ o_______ u_______ D- l- j- i-l-ž-a o-v-r-n- u-o-k-m- ---------------------------------- Da li je izložba otvorena utorkom?
Que el obre zoològic el dimecres? Д---и је -оо--ш-- в-т --во-е--с-е---? Д_ л_ ј_ з_______ в__ о______ с______ Д- л- ј- з-о-о-к- в-т о-в-р-н с-е-о-? ------------------------------------- Да ли је зоолошки врт отворен средом? 0
D-----je-z--l--ki --- --v--e- --e-om? D_ l_ j_ z_______ v__ o______ s______ D- l- j- z-o-o-k- v-t o-v-r-n s-e-o-? ------------------------------------- Da li je zoološki vrt otvoren sredom?
Que el obre museu el dijous? Да-л--је---зеј-о---ре---е-в-т-ом? Д_ л_ ј_ м____ о______ ч_________ Д- л- ј- м-з-ј о-в-р-н ч-т-р-к-м- --------------------------------- Да ли је музеј отворен четвртком? 0
Da -i--e m-ze----v--------v-t-o-? D_ l_ j_ m____ o______ č_________ D- l- j- m-z-j o-v-r-n č-t-r-k-m- --------------------------------- Da li je muzej otvoren četvrtkom?
Que la galeria obre el divendres? Да л- је га---и-- о-в-р-н- п--ком? Д_ л_ ј_ г_______ о_______ п______ Д- л- ј- г-л-р-ј- о-в-р-н- п-т-о-? ---------------------------------- Да ли је галерија отворена петком? 0
D---i--e-ga-er-j--otvorena-p--kom? D_ l_ j_ g_______ o_______ p______ D- l- j- g-l-r-j- o-v-r-n- p-t-o-? ---------------------------------- Da li je galerija otvorena petkom?
Es pot fer fotos? Д--л- -- с-е----ог-а-и-а--? Д_ л_ с_ с__ ф_____________ Д- л- с- с-е ф-т-г-а-и-а-и- --------------------------- Да ли се сме фотографисати? 0
Da -i--e ------t--r-fis--i? D_ l_ s_ s__ f_____________ D- l- s- s-e f-t-g-a-i-a-i- --------------------------- Da li se sme fotografisati?
S’ha de pagar entrada? Мо----и ---п----т- -ла-? М___ л_ с_ п______ у____ М-р- л- с- п-а-и-и у-а-? ------------------------ Мора ли се платити улаз? 0
Mor--l- -- p--ti-i u-az? M___ l_ s_ p______ u____ M-r- l- s- p-a-i-i u-a-? ------------------------ Mora li se platiti ulaz?
Quant costa l’entrada? К---к- ---т--у--з? К_____ к____ у____ К-л-к- к-ш-а у-а-? ------------------ Колико кошта улаз? 0
K--iko -oš---ulaz? K_____ k____ u____ K-l-k- k-š-a u-a-? ------------------ Koliko košta ulaz?
Hi ha descompte per a grups? И-- л--п-пуст -а -----? И__ л_ п_____ з_ г_____ И-а л- п-п-с- з- г-у-е- ----------------------- Има ли попуст за групе? 0
Ima li---pu---z- -ru-e? I__ l_ p_____ z_ g_____ I-a l- p-p-s- z- g-u-e- ----------------------- Ima li popust za grupe?
Hi ha descompte per als nens? И---ли-по---т -а-децу? И__ л_ п_____ з_ д____ И-а л- п-п-с- з- д-ц-? ---------------------- Има ли попуст за децу? 0
I---li po-u-t--- -e--? I__ l_ p_____ z_ d____ I-a l- p-p-s- z- d-c-? ---------------------- Ima li popust za decu?
Hi ha descompte d’estudiant? И-а л--п--ус- за -------е? И__ л_ п_____ з_ с________ И-а л- п-п-с- з- с-у-е-т-? -------------------------- Има ли попуст за студенте? 0
Ima--i p----- -- st-d--t-? I__ l_ p_____ z_ s________ I-a l- p-p-s- z- s-u-e-t-? -------------------------- Ima li popust za studente?
Què és aquest edifici? К------- -о -г-ад-? К____ ј_ т_ з______ К-к-а ј- т- з-р-д-? ------------------- Каква је то зграда? 0
Kak-- -- to z----a? K____ j_ t_ z______ K-k-a j- t- z-r-d-? ------------------- Kakva je to zgrada?
De quan és aquest edifici? К-ли-о је----р- т- згра-а? К_____ ј_ с____ т_ з______ К-л-к- ј- с-а-а т- з-р-д-? -------------------------- Колико је стара та зграда? 0
Ko---o-j- ---r--ta-zg-ad-? K_____ j_ s____ t_ z______ K-l-k- j- s-a-a t- z-r-d-? -------------------------- Koliko je stara ta zgrada?
Qui va construir aquest edifici? Т-- је--а-рад-о-ту---ра-у? Т__ ј_ с_______ т_ з______ Т-о ј- с-г-а-и- т- з-р-д-? -------------------------- Тко је саградио ту зграду? 0
T-- je -a--ad-- tu ---ad-? T__ j_ s_______ t_ z______ T-o j- s-g-a-i- t- z-r-d-? -------------------------- Tko je sagradio tu zgradu?
M’interessa l’arquitectura. Ја--е-ин-е-е---е--за ---и---т-ру. Ј_ с_ и__________ з_ а___________ Ј- с- и-т-р-с-ј-м з- а-х-т-к-у-у- --------------------------------- Ја се интересујем за архитектуру. 0
J- s---n-eresu--m -----hit-ktu--. J_ s_ i__________ z_ a___________ J- s- i-t-r-s-j-m z- a-h-t-k-u-u- --------------------------------- Ja se interesujem za arhitekturu.
M’interessa l’art. Ј--с----т-ре-у--- -а -ме-н--т. Ј_ с_ и__________ з_ у________ Ј- с- и-т-р-с-ј-м з- у-е-н-с-. ------------------------------ Ја се интересујем за уметност. 0
Ja-s----t-----jem za-ume-no--. J_ s_ i__________ z_ u________ J- s- i-t-r-s-j-m z- u-e-n-s-. ------------------------------ Ja se interesujem za umetnost.
M’interessa la pintura. Ја се -н--ре-ује- з- с---арс-во. Ј_ с_ и__________ з_ с__________ Ј- с- и-т-р-с-ј-м з- с-и-а-с-в-. -------------------------------- Ја се интересујем за сликарство. 0
Ja se in-e-e-u-----a sli-------. J_ s_ i__________ z_ s__________ J- s- i-t-r-s-j-m z- s-i-a-s-v-. -------------------------------- Ja se interesujem za slikarstvo.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + serbi (1-100) MP3 serbi (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües ràpides, llengües lentes

Hi ha més de 6.000 llengües diferents a tot el món. Però totes tenen la mateixa funció. Ajudar-nos a intercanviar informació. Això es produeix en cada llengua de maneres diferents. Perquè cada llengua funciona segons les seves pròpies regles. També la velocitat a la qual un idioma es parla és diferent. Es tracta d'una característica que ha estat analitzada en diversos estudis. A fi de demostrar això es van traduir petits textos en diverses llengües. Aquests textos van ser llegits en veu alta per parlants nadius. El resultat va ser inequívoc. El japonès i l'espanyol són les llengües més ràpides. En aquests idomes es pronuncien gairebé vuit síl·labes per segon. Els xinesos parlen clarament amb un ritme més lent. Pronuncien tot just cinc síl·labes per segon. La velocitat depèn de la complexitat de les síl·labes. Quan les síl·labes són complexes, l'acció de la parla dura més temps. L'alemany conté, per exemple, tres sons per síl·laba. Això explica que el seu ritme sigui relativament lent. Parlar ràpid no vol dir, en qualsevol cas, comunicar més coses. Tot el contrari! Les síl·labes que es pronuncien massa ràpid contenen poca informació. Encara que els japonesos parlin molt ràpid, en transmeten poc contingut. En canvi, el pausat ritme de la llengua xinesa expressa molt en poques paraules. També les síl·labes de l'anglès transmeten molta informació. Cal destacar que, al final, totes les llengües tenen una eficàcia molt semblant. Així doncs, qui parla lentament expressa més. I qui parla amb rapidesa, necessita més paraules. Però, en difinitiva, tots creuem la línia de meta gairebé al mateix temps.
Sabia vostè que?
L’eslovè forma part de les llengües eslaves meridionals. Té uns 2 milions de parlants natius, els quals procedeixen d’Eslovènia, Croàcia, Sèrbia, Àustria, Itàliaiy Hongria. És bastant similar al txec i a l’eslovac. Però també s’hi poden apreciar algunes influpencies del serbocroat. Tot i que Eslovènia és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. Això és degut al passat borrascós de la regió, el qual es manifiesta en el pròpi vocabulari, ja que conté molts termes estrangers. El seu sistema d’escriptura utilitza les grafies llatines. i la seva gramàtica consta de sis casos i tres gèneres. La seva pronunciació compta amb dues fonologies oficials. Una d’ellas fa distincions entre els sons alts i els baixos. Una altra característica d’aquest idioma és la seva estructura arcaica. Els eslovens sempre han sigut molt oberts respecte als altres idomes, així que s’alegren moltíssim quan algú s’interessa pel seu pròpi idioma.