Manual de conversa

ca La visita de la ciutat   »   ka ქალაქის დათვალიერება

42 [quaranta-dos]

La visita de la ciutat

La visita de la ciutat

42 [ორმოცდაორი]

42 [ormotsdaori]

ქალაქის დათვალიერება

[kalakis datvaliereba]

Tria com vols veure la traducció:   
català georgià Engegar Més
Que el mercat és obert el diumenge? ღ----ბ---რი---ი--ობი-? ღ___ ბ_____ კ_________ ღ-ა- ბ-ზ-რ- კ-ი-ა-ბ-თ- ---------------------- ღიაა ბაზარი კვირაობით? 0
gh--- b-za-- k----aobi-? g____ b_____ k__________ g-i-a b-z-r- k-v-r-o-i-? ------------------------ ghiaa bazari k'viraobit?
Que obre la fira el dilluns? ღიაა--ამოფ-ნა ---რ-ო-ი-? ღ___ გ_______ კ_________ ღ-ა- გ-მ-ფ-ნ- კ-ი-ა-ბ-თ- ------------------------ ღიაა გამოფენა კვირაობით? 0
g-i-----mope-a k'--r-o-i-? g____ g_______ k__________ g-i-a g-m-p-n- k-v-r-o-i-? -------------------------- ghiaa gamopena k'viraobit?
Que és oberta l’exposició el dimarts? ღია- -ა-ო-----სამშ-ბათობი-? ღ___ გ_______ ს____________ ღ-ა- გ-მ-ფ-ნ- ს-მ-ა-ა-ო-ი-? --------------------------- ღიაა გამოფენა სამშაბათობით? 0
g---- gam---na s-m-habat-bi-? g____ g_______ s_____________ g-i-a g-m-p-n- s-m-h-b-t-b-t- ----------------------------- ghiaa gamopena samshabatobit?
Que el obre zoològic el dimecres? ღ-აა---ოპ-რ-ი-ო-ხ-აბათო---? ღ___ ზ_______ ო____________ ღ-ა- ზ-ო-ა-კ- ო-ხ-ა-ა-ო-ი-? --------------------------- ღიაა ზოოპარკი ოთხშაბათობით? 0
g-ia-----p-ar----------a-a-o---? g____ z_________ o______________ g-i-a z-o-'-r-'- o-k-s-a-a-o-i-? -------------------------------- ghiaa zoop'ark'i otkhshabatobit?
Que el obre museu el dijous? ღი-- -უზე--ი-ხ-თშ---თ----? ღ___ მ______ ხ____________ ღ-ა- მ-ზ-უ-ი ხ-თ-ა-ა-ო-ი-? -------------------------- ღიაა მუზეუმი ხუთშაბათობით? 0
ghiaa muz-umi k-ut--a-ato---? g____ m______ k______________ g-i-a m-z-u-i k-u-s-a-a-o-i-? ----------------------------- ghiaa muzeumi khutshabatobit?
Que la galeria obre el divendres? ღ--- -ალ---ა -ა--სკე---ით? ღ___ გ______ პ____________ ღ-ა- გ-ლ-რ-ა პ-რ-ს-ე-ო-ი-? -------------------------- ღიაა გალერეა პარასკევობით? 0
ghia- g---r----'arask--v-bit? g____ g______ p______________ g-i-a g-l-r-a p-a-a-k-e-o-i-? ----------------------------- ghiaa galerea p'arask'evobit?
Es pot fer fotos? ფ--ოს-გად-ღე-- შ-ი--ება? ფ____ გ_______ შ________ ფ-ტ-ს გ-დ-ღ-ბ- შ-ი-ლ-ბ-? ------------------------ ფოტოს გადაღება შეიძლება? 0
po-'os--adag-eba -h-----eba? p_____ g________ s__________ p-t-o- g-d-g-e-a s-e-d-l-b-? ---------------------------- pot'os gadagheba sheidzleba?
S’ha de pagar entrada? შ--ვლისთ-ი----და -ად-ვი---ო? შ__________ უ___ გ__________ შ-ს-ლ-ს-ვ-ს უ-დ- გ-დ-ვ-ხ-დ-? ---------------------------- შესვლისთვის უნდა გადავიხადო? 0
sh--v-i---is-u-d- -----ik--do? s___________ u___ g___________ s-e-v-i-t-i- u-d- g-d-v-k-a-o- ------------------------------ shesvlistvis unda gadavikhado?
Quant costa l’entrada? რ---ი-ს შესვ-ა? რ_ ღ___ შ______ რ- ღ-რ- შ-ს-ლ-? --------------- რა ღირს შესვლა? 0
r- g-ir------v-a? r_ g____ s_______ r- g-i-s s-e-v-a- ----------------- ra ghirs shesvla?
Hi ha descompte per a grups? ა-----ასდ--ლ-ბ- ჯ-უფ---ვ--? ა___ ფ_________ ჯ__________ ა-ი- ფ-ს-ა-ლ-ბ- ჯ-უ-ი-თ-ი-? --------------------------- არის ფასდაკლება ჯგუფისთვის? 0
ar-s-p-s-a-'l--a-j-up--tvis? a___ p__________ j__________ a-i- p-s-a-'-e-a j-u-i-t-i-? ---------------------------- aris pasdak'leba jgupistvis?
Hi ha descompte per als nens? არი-----დ-კ-ება ბავშ---ის-ვ-ს? ა___ ფ_________ ბ_____________ ა-ი- ფ-ს-ა-ლ-ბ- ბ-ვ-ვ-ბ-ს-ვ-ს- ------------------------------ არის ფასდაკლება ბავშვებისთვის? 0
ar-s p----k'--ba -----vebist-i-? a___ p__________ b______________ a-i- p-s-a-'-e-a b-v-h-e-i-t-i-? -------------------------------- aris pasdak'leba bavshvebistvis?
Hi ha descompte d’estudiant? ა-ი---ა--აკ--ბა--ტ-დ-ნტ---სთ-ი-? ა___ ფ_________ ს_______________ ა-ი- ფ-ს-ა-ლ-ბ- ს-უ-ე-ტ-ბ-ს-ვ-ს- -------------------------------- არის ფასდაკლება სტუდენტებისთვის? 0
a-i- p-sd---l----s--udent--b--t--s? a___ p__________ s_________________ a-i- p-s-a-'-e-a s-'-d-n-'-b-s-v-s- ----------------------------------- aris pasdak'leba st'udent'ebistvis?
Què és aquest edifici? ეს--ა-შ-ნო-აა? ე_ რ_ შ_______ ე- რ- შ-ნ-ბ-ა- -------------- ეს რა შენობაა? 0
e- ---s--nobaa? e_ r_ s________ e- r- s-e-o-a-? --------------- es ra shenobaa?
De quan és aquest edifici? ე-----ობა-რ--ხ-ი-აა? ე_ შ_____ რ_ ხ______ ე- შ-ნ-ბ- რ- ხ-ი-ა-? -------------------- ეს შენობა რა ხნისაა? 0
es-she---- ra -h----a? e_ s______ r_ k_______ e- s-e-o-a r- k-n-s-a- ---------------------- es shenoba ra khnisaa?
Qui va construir aquest edifici? ეს-შ----ა ვი--ა--ენა? ე_ შ_____ ვ__ ა______ ე- შ-ნ-ბ- ვ-ნ ა-შ-ნ-? --------------------- ეს შენობა ვინ ააშენა? 0
e- -he-ob--vi- a--hena? e_ s______ v__ a_______ e- s-e-o-a v-n a-s-e-a- ----------------------- es shenoba vin aashena?
M’interessa l’arquitectura. მ- -რ-ი-ექტ-რ- -ა---ტერ-----. მ_ ა__________ მ_____________ მ- ა-ქ-ტ-ქ-უ-ა მ-ი-ე-ე-ე-ე-ს- ----------------------------- მე არქიტექტურა მაინეტერესებს. 0
m- a---t'e-t---a--ain--'------s. m_ a____________ m______________ m- a-k-t-e-t-u-a m-i-e-'-r-s-b-. -------------------------------- me arkit'ekt'ura mainet'eresebs.
M’interessa l’art. მე-ხ-ლო-ნე----ა-ნტერ--ებ-. მ_ ხ________ მ____________ მ- ხ-ლ-ვ-ე-ა მ-ი-ტ-რ-ს-ბ-. -------------------------- მე ხელოვნება მაინტერესებს. 0
me-khel-v-e-- -a-n--e--se-s. m_ k_________ m_____________ m- k-e-o-n-b- m-i-t-e-e-e-s- ---------------------------- me khelovneba maint'eresebs.
M’interessa la pintura. მე--ხ-ტ----- მაინ--რე---ს. მ_ მ________ მ____________ მ- მ-ა-ვ-ო-ა მ-ი-ტ-რ-ს-ბ-. -------------------------- მე მხატვრობა მაინტერესებს. 0
m- ---at'-r--a -a--t--re--bs. m_ m__________ m_____________ m- m-h-t-v-o-a m-i-t-e-e-e-s- ----------------------------- me mkhat'vroba maint'eresebs.

Llengües ràpides, llengües lentes

Hi ha més de 6.000 llengües diferents a tot el món. Però totes tenen la mateixa funció. Ajudar-nos a intercanviar informació. Això es produeix en cada llengua de maneres diferents. Perquè cada llengua funciona segons les seves pròpies regles. També la velocitat a la qual un idioma es parla és diferent. Es tracta d'una característica que ha estat analitzada en diversos estudis. A fi de demostrar això es van traduir petits textos en diverses llengües. Aquests textos van ser llegits en veu alta per parlants nadius. El resultat va ser inequívoc. El japonès i l'espanyol són les llengües més ràpides. En aquests idomes es pronuncien gairebé vuit síl·labes per segon. Els xinesos parlen clarament amb un ritme més lent. Pronuncien tot just cinc síl·labes per segon. La velocitat depèn de la complexitat de les síl·labes. Quan les síl·labes són complexes, l'acció de la parla dura més temps. L'alemany conté, per exemple, tres sons per síl·laba. Això explica que el seu ritme sigui relativament lent. Parlar ràpid no vol dir, en qualsevol cas, comunicar més coses. Tot el contrari! Les síl·labes que es pronuncien massa ràpid contenen poca informació. Encara que els japonesos parlin molt ràpid, en transmeten poc contingut. En canvi, el pausat ritme de la llengua xinesa expressa molt en poques paraules. També les síl·labes de l'anglès transmeten molta informació. Cal destacar que, al final, totes les llengües tenen una eficàcia molt semblant. Així doncs, qui parla lentament expressa més. I qui parla amb rapidesa, necessita més paraules. Però, en difinitiva, tots creuem la línia de meta gairebé al mateix temps.
Sabia vostè que?
L’eslovè forma part de les llengües eslaves meridionals. Té uns 2 milions de parlants natius, els quals procedeixen d’Eslovènia, Croàcia, Sèrbia, Àustria, Itàliaiy Hongria. És bastant similar al txec i a l’eslovac. Però també s’hi poden apreciar algunes influpencies del serbocroat. Tot i que Eslovènia és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. Això és degut al passat borrascós de la regió, el qual es manifiesta en el pròpi vocabulari, ja que conté molts termes estrangers. El seu sistema d’escriptura utilitza les grafies llatines. i la seva gramàtica consta de sis casos i tres gèneres. La seva pronunciació compta amb dues fonologies oficials. Una d’ellas fa distincions entre els sons alts i els baixos. Una altra característica d’aquest idioma és la seva estructura arcaica. Els eslovens sempre han sigut molt oberts respecte als altres idomes, així que s’alegren moltíssim quan algú s’interessa pel seu pròpi idioma.