Manual de conversa

ca La visita de la ciutat   »   cs Prohlídka města

42 [quaranta-dos]

La visita de la ciutat

La visita de la ciutat

42 [čtyřicet dva]

Prohlídka města

Tria com vols veure la traducció:   
català txec Engegar Més
Que el mercat és obert el diumenge? Je ---ni-- ot--ře-a v ---ěl-? J_ t______ o_______ v n______ J- t-ž-i-e o-e-ř-n- v n-d-l-? ----------------------------- Je tržnice otevřena v neděli? 0
Que obre la fira el dilluns? J--v--t----t---tev--no ---o----í? J_ v_________ o_______ v p_______ J- v-s-a-i-t- o-e-ř-n- v p-n-ě-í- --------------------------------- Je výstaviště otevřeno v pondělí? 0
Que és oberta l’exposició el dimarts? J-----t--n----- -tevř--a v -t---? J_ v_______ s__ o_______ v ú_____ J- v-s-a-n- s-ň o-e-ř-n- v ú-e-ý- --------------------------------- Je výstavní síň otevřena v úterý? 0
Que el obre zoològic el dimecres? M------o---ká-zah-----ve -tředu---------? M_ z_________ z______ v_ s_____ o________ M- z-o-o-i-k- z-h-a-a v- s-ř-d- o-e-ř-n-? ----------------------------------------- Má zoologická zahrada ve středu otevřeno? 0
Que el obre museu el dijous? Má-m---u- ve--t-r-e-----vř---? M_ m_____ v_ č______ o________ M- m-z-u- v- č-v-t-k o-e-ř-n-? ------------------------------ Má muzeum ve čtvrtek otevřeno? 0
Que la galeria obre el divendres? M- -al--ie v-pá--k otev---o? M_ g______ v p____ o________ M- g-l-r-e v p-t-k o-e-ř-n-? ---------------------------- Má galerie v pátek otevřeno? 0
Es pot fer fotos? M--e se -ady-----g-af-v--? M___ s_ t___ f____________ M-ž- s- t-d- f-t-g-a-o-a-? -------------------------- Může se tady fotografovat? 0
S’ha de pagar entrada? Mus---e-pla-it vs--p? M___ s_ p_____ v_____ M-s- s- p-a-i- v-t-p- --------------------- Musí se platit vstup? 0
Quant costa l’entrada? Ko--k s--j--v-tup? K____ s____ v_____ K-l-k s-o-í v-t-p- ------------------ Kolik stojí vstup? 0
Hi ha descompte per a grups? P-sk-tuj- ----k--i-ov- -l-va? P________ s_ s________ s_____ P-s-y-u-e s- s-u-i-o-á s-e-a- ----------------------------- Poskytuje se skupinová sleva? 0
Hi ha descompte per als nens? P---ytuj- se ---va p-- d-t-? P________ s_ s____ p__ d____ P-s-y-u-e s- s-e-a p-o d-t-? ---------------------------- Poskytuje se sleva pro děti? 0
Hi ha descompte d’estudiant? Pos-----e----st--e--s---sl-v-? P________ s_ s_________ s_____ P-s-y-u-e s- s-u-e-t-k- s-e-a- ------------------------------ Poskytuje se studentská sleva? 0
Què és aquest edifici? Co j---o--a bud-vu? C_ j_ t_ z_ b______ C- j- t- z- b-d-v-? ------------------- Co je to za budovu? 0
De quan és aquest edifici? Ja- -t----j--t- --dova? J__ s____ j_ t_ b______ J-k s-a-á j- t- b-d-v-? ----------------------- Jak stará je ta budova? 0
Qui va construir aquest edifici? K---t- ---ovu po-t-vil? K__ t_ b_____ p________ K-o t- b-d-v- p-s-a-i-? ----------------------- Kdo tu budovu postavil? 0
M’interessa l’arquitectura. Z-jí-á--se--------tektu-u. Z______ s_ o a____________ Z-j-m-m s- o a-c-i-e-t-r-. -------------------------- Zajímám se o architekturu. 0
M’interessa l’art. Zaj---m-s--o --ě-í. Z______ s_ o u_____ Z-j-m-m s- o u-ě-í- ------------------- Zajímám se o umění. 0
M’interessa la pintura. Z-j--á---e --ma---s--í. Z______ s_ o m_________ Z-j-m-m s- o m-l-ř-t-í- ----------------------- Zajímám se o malířství. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + txec (1-100) MP3 txec (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües ràpides, llengües lentes

Hi ha més de 6.000 llengües diferents a tot el món. Però totes tenen la mateixa funció. Ajudar-nos a intercanviar informació. Això es produeix en cada llengua de maneres diferents. Perquè cada llengua funciona segons les seves pròpies regles. També la velocitat a la qual un idioma es parla és diferent. Es tracta d'una característica que ha estat analitzada en diversos estudis. A fi de demostrar això es van traduir petits textos en diverses llengües. Aquests textos van ser llegits en veu alta per parlants nadius. El resultat va ser inequívoc. El japonès i l'espanyol són les llengües més ràpides. En aquests idomes es pronuncien gairebé vuit síl·labes per segon. Els xinesos parlen clarament amb un ritme més lent. Pronuncien tot just cinc síl·labes per segon. La velocitat depèn de la complexitat de les síl·labes. Quan les síl·labes són complexes, l'acció de la parla dura més temps. L'alemany conté, per exemple, tres sons per síl·laba. Això explica que el seu ritme sigui relativament lent. Parlar ràpid no vol dir, en qualsevol cas, comunicar més coses. Tot el contrari! Les síl·labes que es pronuncien massa ràpid contenen poca informació. Encara que els japonesos parlin molt ràpid, en transmeten poc contingut. En canvi, el pausat ritme de la llengua xinesa expressa molt en poques paraules. També les síl·labes de l'anglès transmeten molta informació. Cal destacar que, al final, totes les llengües tenen una eficàcia molt semblant. Així doncs, qui parla lentament expressa més. I qui parla amb rapidesa, necessita més paraules. Però, en difinitiva, tots creuem la línia de meta gairebé al mateix temps.
Sabia vostè que?
L’eslovè forma part de les llengües eslaves meridionals. Té uns 2 milions de parlants natius, els quals procedeixen d’Eslovènia, Croàcia, Sèrbia, Àustria, Itàliaiy Hongria. És bastant similar al txec i a l’eslovac. Però també s’hi poden apreciar algunes influpencies del serbocroat. Tot i que Eslovènia és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. Això és degut al passat borrascós de la regió, el qual es manifiesta en el pròpi vocabulari, ja que conté molts termes estrangers. El seu sistema d’escriptura utilitza les grafies llatines. i la seva gramàtica consta de sis casos i tres gèneres. La seva pronunciació compta amb dues fonologies oficials. Una d’ellas fa distincions entre els sons alts i els baixos. Una altra característica d’aquest idioma és la seva estructura arcaica. Els eslovens sempre han sigut molt oberts respecte als altres idomes, així que s’alegren moltíssim quan algú s’interessa pel seu pròpi idioma.