Manual de conversa

ca La visita de la ciutat   »   eo Urbovizito

42 [quaranta-dos]

La visita de la ciutat

La visita de la ciutat

42 [kvardek du]

Urbovizito

Tria com vols veure la traducció:   
català esperanto Engegar Més
Que el mercat és obert el diumenge? Ĉ- -- -azaro -i--nĉ- ma-fer-i--s? Ĉ_ l_ b_____ d______ m___________ Ĉ- l- b-z-r- d-m-n-e m-l-e-m-t-s- --------------------------------- Ĉu la bazaro dimanĉe malfermitas? 0
Que obre la fira el dilluns? Ĉ- l--f-i----u--- ----e-m----? Ĉ_ l_ f____ l____ m___________ Ĉ- l- f-i-o l-n-e m-l-e-m-t-s- ------------------------------ Ĉu la foiro lunde malfermitas? 0
Que és oberta l’exposició el dimarts? Ĉ---- -ks---ic----arde-ma--e-mi--s? Ĉ_ l_ e_________ m____ m___________ Ĉ- l- e-s-o-i-i- m-r-e m-l-e-m-t-s- ----------------------------------- Ĉu la ekspozicio marde malfermitas? 0
Que el obre zoològic el dimecres? Ĉ--l- b----r-jo me---e-e --lf-r--t-s? Ĉ_ l_ b________ m_______ m___________ Ĉ- l- b-s-a-e-o m-r-r-d- m-l-e-m-t-s- ------------------------------------- Ĉu la bestarejo merkrede malfermitas? 0
Que el obre museu el dijous? Ĉ- la -u-e--ĵ-ŭde---lfe----a-? Ĉ_ l_ m____ ĵ____ m___________ Ĉ- l- m-z-o ĵ-ŭ-e m-l-e-m-t-s- ------------------------------ Ĉu la muzeo ĵaŭde malfermitas? 0
Que la galeria obre el divendres? Ĉ--la -al-rio-v----ede--a---rm--a-? Ĉ_ l_ g______ v_______ m___________ Ĉ- l- g-l-r-o v-n-r-d- m-l-e-m-t-s- ----------------------------------- Ĉu la galerio vendrede malfermitas? 0
Es pot fer fotos? Ĉ- oni ---tas---ti? Ĉ_ o__ r_____ f____ Ĉ- o-i r-j-a- f-t-? ------------------- Ĉu oni rajtas foti? 0
S’ha de pagar entrada? Ĉ---ni ------p--i --- e--ri? Ĉ_ o__ d____ p___ p__ e_____ Ĉ- o-i d-v-s p-g- p-r e-i-i- ---------------------------- Ĉu oni devas pagi por eniri? 0
Quant costa l’entrada? Kio- kos-a- la e----? K___ k_____ l_ e_____ K-o- k-s-a- l- e-i-o- --------------------- Kiom kostas la eniro? 0
Hi ha descompte per a grups? Ĉu---ta-------o -or gr-p-j? Ĉ_ e____ r_____ p__ g______ Ĉ- e-t-s r-b-t- p-r g-u-o-? --------------------------- Ĉu estas rabato por grupoj? 0
Hi ha descompte per als nens? Ĉ--es--s--a---o por--nf-noj? Ĉ_ e____ r_____ p__ i_______ Ĉ- e-t-s r-b-t- p-r i-f-n-j- ---------------------------- Ĉu estas rabato por infanoj? 0
Hi ha descompte d’estudiant? Ĉu est-- -ab-to-----studento-? Ĉ_ e____ r_____ p__ s_________ Ĉ- e-t-s r-b-t- p-r s-u-e-t-j- ------------------------------ Ĉu estas rabato por studentoj? 0
Què és aquest edifici? K-a --n-t----o-e-t-- --o? K__ k_________ e____ t___ K-a k-n-t-u-ĵ- e-t-s t-o- ------------------------- Kia konstruaĵo estas tio? 0
De quan és aquest edifici? K-o-ja-a -s-a---------t---ĵo? K_______ e____ l_ k__________ K-o-j-r- e-t-s l- k-n-t-u-ĵ-? ----------------------------- Kiomjara estas la konstruaĵo? 0
Qui va construir aquest edifici? Ki- -o-str--s--a---n-tr-a-on? K__ k________ l_ k___________ K-u k-n-t-u-s l- k-n-t-u-ĵ-n- ----------------------------- Kiu konstruis la konstruaĵon? 0
M’interessa l’arquitectura. M- i--er----as-pri a-ĥite---ro. M_ i__________ p__ a___________ M- i-t-r-s-ĝ-s p-i a-ĥ-t-k-u-o- ------------------------------- Mi interesiĝas pri arĥitekturo. 0
M’interessa l’art. Mi-i-t-r-si--- p-i --t-. M_ i__________ p__ a____ M- i-t-r-s-ĝ-s p-i a-t-. ------------------------ Mi interesiĝas pri arto. 0
M’interessa la pintura. Mi i-te--siĝ-- p-i---n--a--o. M_ i__________ p__ p_________ M- i-t-r-s-ĝ-s p-i p-n-r-r-o- ----------------------------- Mi interesiĝas pri pentrarto. 0

Llengües ràpides, llengües lentes

Hi ha més de 6.000 llengües diferents a tot el món. Però totes tenen la mateixa funció. Ajudar-nos a intercanviar informació. Això es produeix en cada llengua de maneres diferents. Perquè cada llengua funciona segons les seves pròpies regles. També la velocitat a la qual un idioma es parla és diferent. Es tracta d'una característica que ha estat analitzada en diversos estudis. A fi de demostrar això es van traduir petits textos en diverses llengües. Aquests textos van ser llegits en veu alta per parlants nadius. El resultat va ser inequívoc. El japonès i l'espanyol són les llengües més ràpides. En aquests idomes es pronuncien gairebé vuit síl·labes per segon. Els xinesos parlen clarament amb un ritme més lent. Pronuncien tot just cinc síl·labes per segon. La velocitat depèn de la complexitat de les síl·labes. Quan les síl·labes són complexes, l'acció de la parla dura més temps. L'alemany conté, per exemple, tres sons per síl·laba. Això explica que el seu ritme sigui relativament lent. Parlar ràpid no vol dir, en qualsevol cas, comunicar més coses. Tot el contrari! Les síl·labes que es pronuncien massa ràpid contenen poca informació. Encara que els japonesos parlin molt ràpid, en transmeten poc contingut. En canvi, el pausat ritme de la llengua xinesa expressa molt en poques paraules. També les síl·labes de l'anglès transmeten molta informació. Cal destacar que, al final, totes les llengües tenen una eficàcia molt semblant. Així doncs, qui parla lentament expressa més. I qui parla amb rapidesa, necessita més paraules. Però, en difinitiva, tots creuem la línia de meta gairebé al mateix temps.
Sabia vostè que?
L’eslovè forma part de les llengües eslaves meridionals. Té uns 2 milions de parlants natius, els quals procedeixen d’Eslovènia, Croàcia, Sèrbia, Àustria, Itàliaiy Hongria. És bastant similar al txec i a l’eslovac. Però també s’hi poden apreciar algunes influpencies del serbocroat. Tot i que Eslovènia és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. Això és degut al passat borrascós de la regió, el qual es manifiesta en el pròpi vocabulari, ja que conté molts termes estrangers. El seu sistema d’escriptura utilitza les grafies llatines. i la seva gramàtica consta de sis casos i tres gèneres. La seva pronunciació compta amb dues fonologies oficials. Una d’ellas fa distincions entre els sons alts i els baixos. Una altra característica d’aquest idioma és la seva estructura arcaica. Els eslovens sempre han sigut molt oberts respecte als altres idomes, així que s’alegren moltíssim quan algú s’interessa pel seu pròpi idioma.