Manual de conversa

ca La visita de la ciutat   »   mk Разгледување на градот

42 [quaranta-dos]

La visita de la ciutat

La visita de la ciutat

42 [четириесет и два]

42 [chyetiriyesyet i dva]

Разгледување на градот

[Razgulyedoovaњye na guradot]

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
Que el mercat és obert el diumenge? Д--- п-з-р-т ---т-орен -о не--л-? Д___ п______ е о______ в_ н______ Д-л- п-з-р-т е о-в-р-н в- н-д-л-? --------------------------------- Дали пазарот е отворен во недела? 0
D----paz-rot-------o--en ---ny-dy---? D___ p______ y_ o_______ v_ n________ D-l- p-z-r-t y- o-v-r-e- v- n-e-y-l-? ------------------------------------- Dali pazarot ye otvoryen vo nyedyela?
Que obre la fira el dilluns? Дали---ем-т ----в--ен-в--пон-де--и-? Д___ с_____ е о______ в_ п__________ Д-л- с-е-о- е о-в-р-н в- п-н-д-л-и-? ------------------------------------ Дали саемот е отворен во понеделник? 0
Da-i s-ye-----e otvorye- vo-p----d-e-nik? D___ s______ y_ o_______ v_ p____________ D-l- s-y-m-t y- o-v-r-e- v- p-n-e-y-l-i-? ----------------------------------------- Dali sayemot ye otvoryen vo ponyedyelnik?
Que és oberta l’exposició el dimarts? Да------ожбат--- --во--н- -о-вт---ик? Д___ и________ е о_______ в_ в_______ Д-л- и-л-ж-а-а е о-в-р-н- в- в-о-н-к- ------------------------------------- Дали изложбата е отворена во вторник? 0
D--i iz-o-bat- y---t-ory----v- ----n--? D___ i________ y_ o________ v_ v_______ D-l- i-l-ʐ-a-a y- o-v-r-e-a v- v-o-n-k- --------------------------------------- Dali izloʐbata ye otvoryena vo vtornik?
Que el obre zoològic el dimecres? Дал--зоо-о--а-а--ра-ин--е-о--о-е-а в- с-еда? Д___ з_________ г______ е о_______ в_ с_____ Д-л- з-о-о-к-т- г-а-и-а е о-в-р-н- в- с-е-а- -------------------------------------------- Дали зоолошката градина е отворена во среда? 0
Dali -----shk--a------i-a -e --vo-ye-a -o-----da? D___ z__________ g_______ y_ o________ v_ s______ D-l- z-o-o-h-a-a g-r-d-n- y- o-v-r-e-a v- s-y-d-? ------------------------------------------------- Dali zooloshkata guradina ye otvoryena vo sryeda?
Que el obre museu el dijous? Дал----зеј-т - --в--е-----чет-р---? Д___ м______ е о______ в_ ч________ Д-л- м-з-ј-т е о-в-р-н в- ч-т-р-о-? ----------------------------------- Дали музејот е отворен во четврток? 0
D--i --oz--јot-ye--t-ory------chyet-rtok? D___ m________ y_ o_______ v_ c__________ D-l- m-o-y-ј-t y- o-v-r-e- v- c-y-t-r-o-? ----------------------------------------- Dali moozyeјot ye otvoryen vo chyetvrtok?
Que la galeria obre el divendres? Дал--г-л-ријат- ----в-рен--во-п--ок? Д___ г_________ е о_______ в_ п_____ Д-л- г-л-р-ј-т- е о-в-р-н- в- п-т-к- ------------------------------------ Дали галеријата е отворена во петок? 0
Da-i-g---ye-i-ata ye -tvo--ena-vo p--tok? D___ g___________ y_ o________ v_ p______ D-l- g-a-y-r-ј-t- y- o-v-r-e-a v- p-e-o-? ----------------------------------------- Dali gualyeriјata ye otvoryena vo pyetok?
Es pot fer fotos? С-----и ---се--отог------? С___ л_ д_ с_ ф___________ С-е- л- д- с- ф-т-г-а-и-а- -------------------------- Смее ли да се фотографира? 0
S-y-ye-li--a---- -ot--u-afi-a? S_____ l_ d_ s__ f____________ S-y-y- l- d- s-e f-t-g-r-f-r-? ------------------------------ Smyeye li da sye fotogurafira?
S’ha de pagar entrada? М--- ли ---се-п-ати -л--? М___ л_ д_ с_ п____ в____ М-р- л- д- с- п-а-и в-е-? ------------------------- Мора ли да се плати влез? 0
Mor--l--da sy----ati v--ez? M___ l_ d_ s__ p____ v_____ M-r- l- d- s-e p-a-i v-y-z- --------------------------- Mora li da sye plati vlyez?
Quant costa l’entrada? К---- чини ---з-т? К____ ч___ в______ К-л-у ч-н- в-е-о-? ------------------ Колку чини влезот? 0
K--k-o -hi-- vl--zo-? K_____ c____ v_______ K-l-o- c-i-i v-y-z-t- --------------------- Kolkoo chini vlyezot?
Hi ha descompte per a grups? Им----------ов-п---с- з- --упи? И__ л_ н______ п_____ з_ г_____ И-а л- н-к-к-в п-п-с- з- г-у-и- ------------------------------- Има ли некаков попуст за групи? 0
I-a -i-ny----ov --p-os---a -uroop-? I__ l_ n_______ p______ z_ g_______ I-a l- n-e-a-o- p-p-o-t z- g-r-o-i- ----------------------------------- Ima li nyekakov popoost za guroopi?
Hi ha descompte per als nens? И-- ----ек-----п----- з------? И__ л_ н______ п_____ з_ д____ И-а л- н-к-к-в п-п-с- з- д-ц-? ------------------------------ Има ли некаков попуст за деца? 0
I-- li n------v-po----t-z- d--tza? I__ l_ n_______ p______ z_ d______ I-a l- n-e-a-o- p-p-o-t z- d-e-z-? ---------------------------------- Ima li nyekakov popoost za dyetza?
Hi ha descompte d’estudiant? И----- н--ак-в --п-ст ---сту-е--и? И__ л_ н______ п_____ з_ с________ И-а л- н-к-к-в п-п-с- з- с-у-е-т-? ---------------------------------- Има ли некаков попуст за студенти? 0
Im- l----ek---- p-p-o-t z- -t--dy-n--? I__ l_ n_______ p______ z_ s__________ I-a l- n-e-a-o- p-p-o-t z- s-o-d-e-t-? -------------------------------------- Ima li nyekakov popoost za stoodyenti?
Què és aquest edifici? К---- - о-а--згр-д-? К____ е о___ з______ К-к-а е о-а- з-р-д-? -------------------- Каква е оваа зграда? 0
K-k-a y- ---a--gura-a? K____ y_ o___ z_______ K-k-a y- o-a- z-u-a-a- ---------------------- Kakva ye ovaa zgurada?
De quan és aquest edifici? К-л-- --с---- о--а зг---а? К____ е с____ о___ з______ К-л-у е с-а-а о-а- з-р-д-? -------------------------- Колку е стара оваа зграда? 0
Kolkoo-ye-st-ra-ova--zg-r-da? K_____ y_ s____ o___ z_______ K-l-o- y- s-a-a o-a- z-u-a-a- ----------------------------- Kolkoo ye stara ovaa zgurada?
Qui va construir aquest edifici? Кој ---и---ад-л--ва---гр---? К__ ј_ и_______ о___ з______ К-ј ј- и-г-а-и- о-а- з-р-д-? ---------------------------- Кој ја изградил оваа зграда? 0
K-ј -a-iz-u-a-i- o-aa-zg--a--? K__ ј_ i________ o___ z_______ K-ј ј- i-g-r-d-l o-a- z-u-a-a- ------------------------------ Koј јa izguradil ovaa zgurada?
M’interessa l’arquitectura. Ј---с--ин--р----ам -- а-хи-е-ту-а. Ј__ с_ и__________ з_ а___________ Ј-с с- и-т-р-с-р-м з- а-х-т-к-у-а- ---------------------------------- Јас се интересирам за архитектура. 0
Јa--s-e i-ty----s--am -a --kh-----too--. Ј__ s__ i____________ z_ a______________ Ј-s s-e i-t-e-y-s-r-m z- a-k-i-y-k-o-r-. ---------------------------------------- Јas sye intyeryesiram za arkhityektoora.
M’interessa l’art. Ј-с--- ---е-ес-р---за-у-е--ост. Ј__ с_ и__________ з_ у________ Ј-с с- и-т-р-с-р-м з- у-е-н-с-. ------------------------------- Јас се интересирам за уметност. 0
Јas -y- --t--ryesi--m-z- o--y-tno--. Ј__ s__ i____________ z_ o__________ Ј-s s-e i-t-e-y-s-r-m z- o-m-e-n-s-. ------------------------------------ Јas sye intyeryesiram za oomyetnost.
M’interessa la pintura. Ј-- -е---т--е-и-а--за-с--к--с-во. Ј__ с_ и__________ з_ с__________ Ј-с с- и-т-р-с-р-м з- с-и-а-с-в-. --------------------------------- Јас се интересирам за сликарство. 0
Јas---e -n---r-es---- z- -l-k--s---. Ј__ s__ i____________ z_ s__________ Ј-s s-e i-t-e-y-s-r-m z- s-i-a-s-v-. ------------------------------------ Јas sye intyeryesiram za slikarstvo.

Llengües ràpides, llengües lentes

Hi ha més de 6.000 llengües diferents a tot el món. Però totes tenen la mateixa funció. Ajudar-nos a intercanviar informació. Això es produeix en cada llengua de maneres diferents. Perquè cada llengua funciona segons les seves pròpies regles. També la velocitat a la qual un idioma es parla és diferent. Es tracta d'una característica que ha estat analitzada en diversos estudis. A fi de demostrar això es van traduir petits textos en diverses llengües. Aquests textos van ser llegits en veu alta per parlants nadius. El resultat va ser inequívoc. El japonès i l'espanyol són les llengües més ràpides. En aquests idomes es pronuncien gairebé vuit síl·labes per segon. Els xinesos parlen clarament amb un ritme més lent. Pronuncien tot just cinc síl·labes per segon. La velocitat depèn de la complexitat de les síl·labes. Quan les síl·labes són complexes, l'acció de la parla dura més temps. L'alemany conté, per exemple, tres sons per síl·laba. Això explica que el seu ritme sigui relativament lent. Parlar ràpid no vol dir, en qualsevol cas, comunicar més coses. Tot el contrari! Les síl·labes que es pronuncien massa ràpid contenen poca informació. Encara que els japonesos parlin molt ràpid, en transmeten poc contingut. En canvi, el pausat ritme de la llengua xinesa expressa molt en poques paraules. També les síl·labes de l'anglès transmeten molta informació. Cal destacar que, al final, totes les llengües tenen una eficàcia molt semblant. Així doncs, qui parla lentament expressa més. I qui parla amb rapidesa, necessita més paraules. Però, en difinitiva, tots creuem la línia de meta gairebé al mateix temps.
Sabia vostè que?
L’eslovè forma part de les llengües eslaves meridionals. Té uns 2 milions de parlants natius, els quals procedeixen d’Eslovènia, Croàcia, Sèrbia, Àustria, Itàliaiy Hongria. És bastant similar al txec i a l’eslovac. Però també s’hi poden apreciar algunes influpencies del serbocroat. Tot i que Eslovènia és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. Això és degut al passat borrascós de la regió, el qual es manifiesta en el pròpi vocabulari, ja que conté molts termes estrangers. El seu sistema d’escriptura utilitza les grafies llatines. i la seva gramàtica consta de sis casos i tres gèneres. La seva pronunciació compta amb dues fonologies oficials. Una d’ellas fa distincions entre els sons alts i els baixos. Una altra característica d’aquest idioma és la seva estructura arcaica. Els eslovens sempre han sigut molt oberts respecte als altres idomes, així que s’alegren moltíssim quan algú s’interessa pel seu pròpi idioma.