Manual de conversa

ca La visita de la ciutat   »   px Visita na cidade

42 [quaranta-dos]

La visita de la ciutat

La visita de la ciutat

42 [quarenta e dois]

Visita na cidade

Tria com vols veure la traducció:   
català portuguès (BR) Engegar Més
Que el mercat és obert el diumenge? O--er-a-- --tá--b---o---- ---i--os? O m______ e___ a_____ a__ d________ O m-r-a-o e-t- a-e-t- a-s d-m-n-o-? ----------------------------------- O mercado está aberto aos domingos? 0
Que obre la fira el dilluns? A---ir--e-tá--b---a--s s-gun--s-fe-r--? A f____ e___ a_____ à_ s_______________ A f-i-a e-t- a-e-t- à- s-g-n-a---e-r-s- --------------------------------------- A feira está aberta às segundas-feiras? 0
Que és oberta l’exposició el dimarts? A exposiç-o -st- a-erta -- ter-as---ir--? A e________ e___ a_____ à_ t_____________ A e-p-s-ç-o e-t- a-e-t- à- t-r-a---e-r-s- ----------------------------------------- A exposição está aberta às terças-feiras? 0
Que el obre zoològic el dimecres? O--a-d-m---oló-i-- e-t----e-to à----a-ta--feiras? O j_____ z________ e___ a_____ à_ q______________ O j-r-i- z-o-ó-i-o e-t- a-e-t- à- q-a-t-s-f-i-a-? ------------------------------------------------- O jardim zoológico está aberto às quartas-feiras? 0
Que el obre museu el dijous? O-mus-u -----ab-r---às---int-s-f-i-as? O m____ e___ a_____ à_ q______________ O m-s-u e-t- a-e-t- à- q-i-t-s-f-i-a-? -------------------------------------- O museu está aberto às quintas-feiras? 0
Que la galeria obre el divendres? A g-le--a-e-tá--berta-à- s-xta--fe-ra-? A g______ e___ a_____ à_ s_____________ A g-l-r-a e-t- a-e-t- à- s-x-a---e-r-s- --------------------------------------- A galeria está aberta às sextas-feiras? 0
Es pot fer fotos? P--e--e --r-r-f--o----ia-? P______ t____ f___________ P-d---e t-r-r f-t-g-a-i-s- -------------------------- Pode-se tirar fotografias? 0
S’ha de pagar entrada? Te--q----e ---a- a--n--a--? T__ q__ s_ p____ a e_______ T-m q-e s- p-g-r a e-t-a-a- --------------------------- Tem que se pagar a entrada? 0
Quant costa l’entrada? Quant--c--t----entr-da? Q_____ c____ a e_______ Q-a-t- c-s-a a e-t-a-a- ----------------------- Quanto custa a entrada? 0
Hi ha descompte per a grups? Há--m --s-o-t----ra----po-? H_ u_ d_______ p___ g______ H- u- d-s-o-t- p-r- g-u-o-? --------------------------- Há um desconto para grupos? 0
Hi ha descompte per als nens? Há -m --sc--t- p-r- cri-n-a-? H_ u_ d_______ p___ c________ H- u- d-s-o-t- p-r- c-i-n-a-? ----------------------------- Há um desconto para crianças? 0
Hi ha descompte d’estudiant? Há-um-d--con----ar---stud--te-? H_ u_ d_______ p___ e__________ H- u- d-s-o-t- p-r- e-t-d-n-e-? ------------------------------- Há um desconto para estudantes? 0
Què és aquest edifici? Que --ifí----é est-? Q__ e_______ é e____ Q-e e-i-í-i- é e-t-? -------------------- Que edifício é este? 0
De quan és aquest edifici? Quan-o- a-os ----es---e--f--i-? Q______ a___ t__ e___ e________ Q-a-t-s a-o- t-m e-t- e-i-í-i-? ------------------------------- Quantos anos tem este edifício? 0
Qui va construir aquest edifici? Q--m --n-tru-- est- e--f--io? Q___ c________ e___ e________ Q-e- c-n-t-u-u e-t- e-i-í-i-? ----------------------------- Quem construiu este edifício? 0
M’interessa l’arquitectura. E- me--nt-re-s- p-r----u-tet-r-. E_ m_ i________ p__ a___________ E- m- i-t-r-s-o p-r a-q-i-e-u-a- -------------------------------- Eu me interesso por arquitetura. 0
M’interessa l’art. E- m---nteres-- p-r-art-. E_ m_ i________ p__ a____ E- m- i-t-r-s-o p-r a-t-. ------------------------- Eu me interesso por arte. 0
M’interessa la pintura. E---e -nte-e-so-po- ---t-ra. E_ m_ i________ p__ p_______ E- m- i-t-r-s-o p-r p-n-u-a- ---------------------------- Eu me interesso por pintura. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + portuguès (BR) (1-100) MP3 portuguès (BR) (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües ràpides, llengües lentes

Hi ha més de 6.000 llengües diferents a tot el món. Però totes tenen la mateixa funció. Ajudar-nos a intercanviar informació. Això es produeix en cada llengua de maneres diferents. Perquè cada llengua funciona segons les seves pròpies regles. També la velocitat a la qual un idioma es parla és diferent. Es tracta d'una característica que ha estat analitzada en diversos estudis. A fi de demostrar això es van traduir petits textos en diverses llengües. Aquests textos van ser llegits en veu alta per parlants nadius. El resultat va ser inequívoc. El japonès i l'espanyol són les llengües més ràpides. En aquests idomes es pronuncien gairebé vuit síl·labes per segon. Els xinesos parlen clarament amb un ritme més lent. Pronuncien tot just cinc síl·labes per segon. La velocitat depèn de la complexitat de les síl·labes. Quan les síl·labes són complexes, l'acció de la parla dura més temps. L'alemany conté, per exemple, tres sons per síl·laba. Això explica que el seu ritme sigui relativament lent. Parlar ràpid no vol dir, en qualsevol cas, comunicar més coses. Tot el contrari! Les síl·labes que es pronuncien massa ràpid contenen poca informació. Encara que els japonesos parlin molt ràpid, en transmeten poc contingut. En canvi, el pausat ritme de la llengua xinesa expressa molt en poques paraules. També les síl·labes de l'anglès transmeten molta informació. Cal destacar que, al final, totes les llengües tenen una eficàcia molt semblant. Així doncs, qui parla lentament expressa més. I qui parla amb rapidesa, necessita més paraules. Però, en difinitiva, tots creuem la línia de meta gairebé al mateix temps.
Sabia vostè que?
L’eslovè forma part de les llengües eslaves meridionals. Té uns 2 milions de parlants natius, els quals procedeixen d’Eslovènia, Croàcia, Sèrbia, Àustria, Itàliaiy Hongria. És bastant similar al txec i a l’eslovac. Però també s’hi poden apreciar algunes influpencies del serbocroat. Tot i que Eslovènia és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. Això és degut al passat borrascós de la regió, el qual es manifiesta en el pròpi vocabulari, ja que conté molts termes estrangers. El seu sistema d’escriptura utilitza les grafies llatines. i la seva gramàtica consta de sis casos i tres gèneres. La seva pronunciació compta amb dues fonologies oficials. Una d’ellas fa distincions entre els sons alts i els baixos. Una altra característica d’aquest idioma és la seva estructura arcaica. Els eslovens sempre han sigut molt oberts respecte als altres idomes, així que s’alegren moltíssim quan algú s’interessa pel seu pròpi idioma.