Manual de conversa

ca La visita de la ciutat   »   af Stadstoer

42 [quaranta-dos]

La visita de la ciutat

La visita de la ciutat

42 [twee en veertig]

Stadstoer

Tria com vols veure la traducció:   
català afrikaans Engegar Més
Que el mercat és obert el diumenge? I---i--m----S-n-ae--o-? I_ d__ m___ S_____ o___ I- d-e m-r- S-n-a- o-p- ----------------------- Is die mark Sondae oop? 0
Que obre la fira el dilluns? Is---e -ee- Maa-d-- --p? I_ d__ f___ M______ o___ I- d-e f-e- M-a-d-e o-p- ------------------------ Is die fees Maandae oop? 0
Que és oberta l’exposició el dimarts? Is-d-e-te--oo----ll-----i-s-ae--op? I_ d__ t______________ D______ o___ I- d-e t-n-o-n-t-l-i-g D-n-d-e o-p- ----------------------------------- Is die tentoonstelling Dinsdae oop? 0
Que el obre zoològic el dimecres? Is -ie--i----u-n Woe----e --p? I_ d__ d________ W_______ o___ I- d-e d-e-e-u-n W-e-s-a- o-p- ------------------------------ Is die dieretuin Woensdae oop? 0
Que el obre museu el dijous? I---i- m---um -o--e-d-e ---? I_ d__ m_____ D________ o___ I- d-e m-s-u- D-n-e-d-e o-p- ---------------------------- Is die museum Donderdae oop? 0
Que la galeria obre el divendres? I- -ie g-lle-- ---da- ---? I_ d__ g______ V_____ o___ I- d-e g-l-e-y V-y-a- o-p- -------------------------- Is die gallery Vrydae oop? 0
Es pot fer fotos? Ma- --n- f-t--s nee-? M__ m___ f_____ n____ M-g m-n- f-t-’- n-e-? --------------------- Mag mens foto’s neem? 0
S’ha de pagar entrada? Mo-t----- -----n----ta--? M___ m___ t______ b______ M-e- m-n- t-e-a-g b-t-a-? ------------------------- Moet mens toegang betaal? 0
Quant costa l’entrada? Ho---e-----d-- -oe-ang? H______ i_ d__ t_______ H-e-e-l i- d-e t-e-a-g- ----------------------- Hoeveel is die toegang? 0
Hi ha descompte per a grups? Is-daa---n-af-la- -ir---oe--? I_ d___ ’_ a_____ v__ g______ I- d-a- ’- a-s-a- v-r g-o-p-? ----------------------------- Is daar ’n afslag vir groepe? 0
Hi ha descompte per als nens? I- --a--’- -f--a- vir-ki-de-s? I_ d___ ’_ a_____ v__ k_______ I- d-a- ’- a-s-a- v-r k-n-e-s- ------------------------------ Is daar ’n afslag vir kinders? 0
Hi ha descompte d’estudiant? I---aa- -- --sl---vi- s-ude-t-? I_ d___ ’_ a_____ v__ s________ I- d-a- ’- a-s-a- v-r s-u-e-t-? ------------------------------- Is daar ’n afslag vir studente? 0
Què és aquest edifici? Wa-s-----o- -s----? W____ g____ i_ d___ W-t-e g-b-u i- d-t- ------------------- Watse gebou is dit? 0
De quan és aquest edifici? H---o-d-i--di-----ou? H__ o__ i_ d__ g_____ H-e o-d i- d-e g-b-u- --------------------- Hoe oud is die gebou? 0
Qui va construir aquest edifici? W-- --- -i- geb-- --b-u? W__ h__ d__ g____ g_____ W-e h-t d-e g-b-u g-b-u- ------------------------ Wie het die gebou gebou? 0
M’interessa l’arquitectura. Ek---el -el-n--i-------ektu--. E_ s___ b_____ i_ a___________ E- s-e- b-l-n- i- a-g-t-k-u-r- ------------------------------ Ek stel belang in argitektuur. 0
M’interessa l’art. E--st------ang ----un-. E_ s___ b_____ i_ k____ E- s-e- b-l-n- i- k-n-. ----------------------- Ek stel belang in kuns. 0
M’interessa la pintura. E- s----bela-- i- ----d-rku-s. E_ s___ b_____ i_ s___________ E- s-e- b-l-n- i- s-i-d-r-u-s- ------------------------------ Ek stel belang in skilderkuns. 0

Llengües ràpides, llengües lentes

Hi ha més de 6.000 llengües diferents a tot el món. Però totes tenen la mateixa funció. Ajudar-nos a intercanviar informació. Això es produeix en cada llengua de maneres diferents. Perquè cada llengua funciona segons les seves pròpies regles. També la velocitat a la qual un idioma es parla és diferent. Es tracta d'una característica que ha estat analitzada en diversos estudis. A fi de demostrar això es van traduir petits textos en diverses llengües. Aquests textos van ser llegits en veu alta per parlants nadius. El resultat va ser inequívoc. El japonès i l'espanyol són les llengües més ràpides. En aquests idomes es pronuncien gairebé vuit síl·labes per segon. Els xinesos parlen clarament amb un ritme més lent. Pronuncien tot just cinc síl·labes per segon. La velocitat depèn de la complexitat de les síl·labes. Quan les síl·labes són complexes, l'acció de la parla dura més temps. L'alemany conté, per exemple, tres sons per síl·laba. Això explica que el seu ritme sigui relativament lent. Parlar ràpid no vol dir, en qualsevol cas, comunicar més coses. Tot el contrari! Les síl·labes que es pronuncien massa ràpid contenen poca informació. Encara que els japonesos parlin molt ràpid, en transmeten poc contingut. En canvi, el pausat ritme de la llengua xinesa expressa molt en poques paraules. També les síl·labes de l'anglès transmeten molta informació. Cal destacar que, al final, totes les llengües tenen una eficàcia molt semblant. Així doncs, qui parla lentament expressa més. I qui parla amb rapidesa, necessita més paraules. Però, en difinitiva, tots creuem la línia de meta gairebé al mateix temps.
Sabia vostè que?
L’eslovè forma part de les llengües eslaves meridionals. Té uns 2 milions de parlants natius, els quals procedeixen d’Eslovènia, Croàcia, Sèrbia, Àustria, Itàliaiy Hongria. És bastant similar al txec i a l’eslovac. Però també s’hi poden apreciar algunes influpencies del serbocroat. Tot i que Eslovènia és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. Això és degut al passat borrascós de la regió, el qual es manifiesta en el pròpi vocabulari, ja que conté molts termes estrangers. El seu sistema d’escriptura utilitza les grafies llatines. i la seva gramàtica consta de sis casos i tres gèneres. La seva pronunciació compta amb dues fonologies oficials. Una d’ellas fa distincions entre els sons alts i els baixos. Una altra característica d’aquest idioma és la seva estructura arcaica. Els eslovens sempre han sigut molt oberts respecte als altres idomes, així que s’alegren moltíssim quan algú s’interessa pel seu pròpi idioma.