Manual de conversa
Països i llengües » Paesi e lingue
-
CA
català
- AR àrab
- DE alemany
- EN anglès (US)
- EN anglès (UK)
- ES castellà
- FR francès
- JA japonès
- PT portuguès (PT)
- PT portuguès (BR)
- ZH xinès (simplificat)
- AD adigué
- AF afrikaans
- AM amhàric
- BE bielorús
- BG búlgar
- BN bengalí
- BS bosnià
- CA català
- CS txec
- DA danès
- EL grec
- EO esperanto
- ET estonià
- FA persa
- FI finès
- HE hebreu
- HI hindi
- HR croat
- HU hongarès
- HY armeni
- ID indonesi
- KA georgià
- KK kazakh
- KN kannada
- KO coreà
- KU kurd (Kurmanji)
- KY kirguís
- LT lituà
- LV letó
- MK macedònic
- MR marathi
- NL neerlandès
- NN nynorsk
- NO noruec
- PA punjabi
- PL polonès
- RO romanès
- RU rus
- SK eslovac
- SL eslovè
- SQ albanès
- SR serbi
- SV suec
- TA tàmil
- TE telugu
- TH tai
- TI tigrinya
- TL tagal
- TR turc
- UK ucraïnès
- UR urdú
- VI vietnamita
-
IT
italià
- AR àrab
- DE alemany
- EN anglès (US)
- EN anglès (UK)
- ES castellà
- FR francès
- IT italià
- JA japonès
- PT portuguès (PT)
- PT portuguès (BR)
- ZH xinès (simplificat)
- AD adigué
- AF afrikaans
- AM amhàric
- BE bielorús
- BG búlgar
- BN bengalí
- BS bosnià
- CS txec
- DA danès
- EL grec
- EO esperanto
- ET estonià
- FA persa
- FI finès
- HE hebreu
- HI hindi
- HR croat
- HU hongarès
- HY armeni
- ID indonesi
- KA georgià
- KK kazakh
- KN kannada
- KO coreà
- KU kurd (Kurmanji)
- KY kirguís
- LT lituà
- LV letó
- MK macedònic
- MR marathi
- NL neerlandès
- NN nynorsk
- NO noruec
- PA punjabi
- PL polonès
- RO romanès
- RU rus
- SK eslovac
- SL eslovè
- SQ albanès
- SR serbi
- SV suec
- TA tàmil
- TE telugu
- TH tai
- TI tigrinya
- TL tagal
- TR turc
- UK ucraïnès
- UR urdú
- VI vietnamita
-
-
001 - La gent 002 - La família 003 - Fer coneixença 004 - A l’escola 005 - Països i llengües 006 - Llegir i escriure 007 - Numeros 008 - L’hora 009 - Els dies de la setmana 010 - Ahir - avui - demà 011 - Els mesos 012 - Les begudes 013 - Les activitats 014 - Els colors 015 - Fruites i aliments 016 - Les estacions i el temps 017 - A casa 018 - Fer neteja 019 - A la cuina 020 - Conversa 1 021 - Conversa 2 022 - Conversa 3 023 - Aprendre llengües estrangeres 024 - La cita 025 - A la ciutat026 - Al camp 027 - A lhotel – Arribada 028 - A lhotel – Reclamacions 029 - Al restaurant 1 030 - Al restaurant 2 031 - Al restaurant 3 032 - Al restaurant 4 033 - A lestació de trens 034 - Al tren 035 - A laeroport 036 - Els transports públics 037 - En camí 038 - Al taxi 039 - Avaries del cotxe 040 - Demanar el camí 041 - Demanar el camí 042 - La visita de la ciutat 043 - Al zoo 044 - Vida nocturna 045 - Al cinema 046 - A la discoteca 047 - Els preparatius de viatge 048 - Les activitats de vacances 049 - L’esport 050 - A la piscina051 - Fer compres 052 - Als grans magatzems 053 - Els magatzems 054 - Fer compres 055 - Treballar 056 - Els sentiments 057 - A cal metge 058 - Les parts del cos 059 - A loficina de correus 060 - Al banc 061 - Els nombres ordinals 062 - Fer preguntes 1 063 - Fer preguntes 2 064 - Negació 1 065 - Negació 2 066 - Pronoms possessius 1 067 - Pronoms possessius 2 068 - gran - petit 069 - necessitar – voler 070 - agradar alguna cosa 071 - voler alguna cosa 072 - haver de fer alguna cosa 073 - poder fer alguna cosa 074 - demanar alguna cosa 075 - argumentar alguna cosa 1076 - argumentar alguna cosa 2 077 - argumentar alguna cosa 3 078 - Adjectius 1 079 - Adjectius 2 080 - Adjectius 3 081 - Passat 1 082 - Passat 2 083 - Passat 3 084 - Passat 4 085 - Preguntes – Passat 1 086 - Preguntes – Passat 2 087 - Passat dels verbs modals 1 088 - Passat dels verbs modals 2 089 - Imperatiu 1 090 - Imperatiu 2 091 - Subordinades amb que 1 092 - Subordinades amb que 2 093 - Subordinades amb si 094 - Conjuncions 1 095 - Conjuncions 2 096 - Conjuncions 3 097 - Conjuncions 4 098 - Conjuncions dobles 099 - Genitiu 100 - Els adverbis
-
- Anterior
- Següent
- MP3
- A -
- A
- A+
5 [cinc]
Països i llengües
5 [cinque]
Tria com vols veure la traducció:
Llengües i dialectes
Al món hi ha entre 6.000 i 7.000 llengües diferents. El nombre de dialectes és molt més gran. Però quina diferència hi ha entre llengua i dialecte? Els dialectes estan sempre relacionats amb una clara demarcació geogràfica. Formen part de les varietats regionals d'una llengua. De manera que els dialectes són els sistemes lingüístics amb menys cobertura. Per regla general, els dialectes només es parlen, no s'escriuen. Formen un sistema lingüístic propi. I segueixen les seves pròpies regles. En teoria, qualsevol llengua pot tenir molts dialectes. Tots els dialectes depenen de la llengua estàndard. La llengua estàndard l'entenen tots membres d'un país. Mitjançant la llengua estàndard es poden comunicar tots els parlants dels diferents dialectes. La importància dels dialectes, en general, és cada vegada menor. A les ciutats amb prou feines se sent parlar ja varietats dialectals. També en l'àmbit laboral s'imposa cada vegada més la varietat estàndard d'una llengua. Els parlants d'un dialecte sovint són considerats rústics i incultes. Però en realitat n'hi ha de totes les classes socials. Els que s'expressen en una forma dialectal de cap manera són menys intel·ligents que els altres. Tot el contrari! Parlar un dialecte té molts avantatges. En un curs de llengua, per exemple. Els parlants d'un dialecte saben que hi ha diferents formes lingüístiques. I estan acostumats a canviar de registre lingüístic rapidament. Per això els parlants d'un dialecte tenen una capacitat especial per a la variació lingüística. Tenen un sentit desenvolupat per saber el registre de la llengua que cada situació requereix. Això està demostrat científicament. Així doncs: valora el teu dialecte! Val la pena!
Sabia vostè que?
El búlgar pertany a la familia de les llengües eslaves meridionals. Té uns 10 milions de parlants, la majoria procedents de Bulgària, però també es parla en altres països com Ucraïna y Moldàvia. És una de les llengües eslaves més antigues documentades. També compta amb algunes peculiaritats pròpies. Resulta particularment interessant la seva similitud amb l’albanès i el romanès, dos idiomas que no són d’origen eslau. Encara que ambdues branques compten amb varis paral·lelismes. Per aquest motiu s’els engloba habitualment com a llengües lenguas balcàniques, ja que tenen moltes característiques en comú, però no estàn relacionades entre elles. Els verbs búlgars presenten varies formes, però careixen del mode infinitiu. Si vols aprendre aquest peculiar idioma, veuràs com de seguida descubriràs moltíssimes coses interessants.
El búlgar pertany a la familia de les llengües eslaves meridionals. Té uns 10 milions de parlants, la majoria procedents de Bulgària, però també es parla en altres països com Ucraïna y Moldàvia. És una de les llengües eslaves més antigues documentades. També compta amb algunes peculiaritats pròpies. Resulta particularment interessant la seva similitud amb l’albanès i el romanès, dos idiomas que no són d’origen eslau. Encara que ambdues branques compten amb varis paral·lelismes. Per aquest motiu s’els engloba habitualment com a llengües lenguas balcàniques, ja que tenen moltes característiques en comú, però no estàn relacionades entre elles. Els verbs búlgars presenten varies formes, però careixen del mode infinitiu. Si vols aprendre aquest peculiar idioma, veuràs com de seguida descubriràs moltíssimes coses interessants.