Manual de conversa

ca Les activitats   »   it Attività

13 [tretze]

Les activitats

Les activitats

13 [tredici]

Attività

Tria com vols veure la traducció:   
català italià Engegar Més
Què fa la Martha? C-----s--f- Ma-th-? C__ c___ f_ M______ C-e c-s- f- M-r-h-? ------------------- Che cosa fa Martha? 0
(Ella) treballa en una oficina. L-vora -n-uf-----. L_____ i_ u_______ L-v-r- i- u-f-c-o- ------------------ Lavora in ufficio. 0
(Ella) treballa amb un ordinador. La---- al---mp-t--. L_____ a_ c________ L-v-r- a- c-m-u-e-. ------------------- Lavora al computer. 0
On és la Martha? Do-’è-M-rt--? D____ M______ D-v-è M-r-h-? ------------- Dov’è Martha? 0
Al cinema. Al--i--ma. A_ c______ A- c-n-m-. ---------- Al cinema. 0
(Ella) està veient una pel•lícula. Gu---a un-----. G_____ u_ f____ G-a-d- u- f-l-. --------------- Guarda un film. 0
Què fa el Peter? C---c--a -a----e-? C__ c___ f_ P_____ C-e c-s- f- P-t-r- ------------------ Che cosa fa Peter? 0
Estudia a la universitat. S--di----l’u-i-ers-tà. S_____ a______________ S-u-i- a-l-u-i-e-s-t-. ---------------------- Studia all’università. 0
Estudia idiomes. S-u-ia li---e. S_____ l______ S-u-i- l-n-u-. -------------- Studia lingue. 0
On és el Peter? D-v---P-t-r? D____ P_____ D-v-è P-t-r- ------------ Dov’è Peter? 0
A la cafeteria. Al---r. A_ b___ A- b-r- ------- Al bar. 0
(Ell) beu cafè. B-ve un--a-fè. B___ u_ c_____ B-v- u- c-f-è- -------------- Beve un caffè. 0
On els agrada anar? D---------o-pi-c- an----? D___ a l___ p____ a______ D-v- a l-r- p-a-e a-d-r-? ------------------------- Dove a loro piace andare? 0
Al concert. Al-co-c-r--. A_ c________ A- c-n-e-t-. ------------ Al concerto. 0
(A ells) els agrada escoltar música. Gl- -i-c--a-colta----a --sic-. G__ p____ a________ l_ m______ G-i p-a-e a-c-l-a-e l- m-s-c-. ------------------------------ Gli piace ascoltare la musica. 0
On no els agrada anar? Dove--on v-n-----lentier-? D___ n__ v____ v__________ D-v- n-n v-n-o v-l-n-i-r-? -------------------------- Dove non vanno volentieri? 0
A la discoteca. In---sc-tec-. I_ d_________ I- d-s-o-e-a- ------------- In discoteca. 0
No els agrada ballar. Non -li ------r--pia-e--a-l--e. N__ g__ / a l___ p____ b_______ N-n g-i / a l-r- p-a-e b-l-a-e- ------------------------------- Non gli / a loro piace ballare. 0

Les llengües criolles

Sabies que al Pacífic Sud es parla alemany? Això és absolutament cert! En parts de Papua Nova Guinea i Austràlia es parla Unserdeutsch . Es tracta d'una llengua criolla. Les llengües criolles sorgeixen en situacions de contacte lingüístic. És a dir, quan hi ha múltiples llengües diferents confluint en un mateix espai. Avui han desaparegut pràcticament moltes de les llengües criolles. Però en el món encara hi ha 15 milions de persones que parlen una llengua criolla. Les llengües criolles són sempre llengües maternes. Amb les llengües pidgin succeeix una altra cosa. Les llengües pidgin són codis lingüístics molt simplificats. Únicament serveixen per a una comunicació bàsica. La majoria de les llengües criolles es van formar durant l'època colonial. Per això, sovint es basen en llengües europees. Una de les característiques de les llengües criolles és el seu vocabulari limitat. Aquestes llengües tenen a més un sistema fonètic propi. La gramàtica de les llengües criolles està fortament simplificada. Les regles complicades són literalment ignorades pels parlants. Cada llengua criolla és una part important de la identitat nacional. Per això hi ha una literatura criolla abundant. Les llengües criolles són especialment interessants per als lingüistes. Ja que mostren la manera en què les llengües es desenvolupen i moren. De manera que estudiant les llengües criolles és possible estudiar l'evolució del llenguatge. També ens demostren que les llengües poden canviar i adaptar-se. La disciplina que estudia les llengües criolles s'anomena ‘criollística’. Una de les frases més conegudes en llengua criolla procedeix de Jamaica. Bob Marley la va popularitzar a tot el món: saps quina és? És No woman, no cry! (= No, woman, don't cry! ).
Sabia vostè que?
El finès és l’idioma natiu d’aproximadament 5 milions de persones. Pertany a les llengües uralianes. Està estretament relacionat amb l’estonià, i llunyanament emparentat amb l’hongarès. Com totes les llengües uralianes, es diferència notablement de les llengües indo-germàniques. Un exemple el trobem en la seva estructura de llengua aglutinant, pel que les seves funcions gramaticals s’expressen en sufixes. Així és com sorgeixen les extenses paraules tan típiques del finès. Una altra característica d’aquest idioma són les seves numeroses vocals. La gramàtica finesa distigueix fins a 15 casos diferents. També és molt important diferenciar entre els sons llargs i els curts. El finès parlat i escrit es diferencien notablament l’un de l’altre, cosa que és menys comú en altres llengües europees. Totes aquestes característiques fan que el finès sigui un idioma relativament difícil. A més, les seves normes llingüístiques es compleixen estrictament. La bona notícia és que es tracta d’un idioma completmanent lògic!