Manual de conversa

ca Fer neteja   »   it Pulizie di casa

18 [divuit]

Fer neteja

Fer neteja

18 [diciotto]

Pulizie di casa

Tria com vols veure la traducció:   
català italià Engegar Més
Avui és dissabte. Og---è-sa--to. O___ è s______ O-g- è s-b-t-. -------------- Oggi è sabato. 0
Avui tenim temps. Ogg- abbi--o-te-p-. O___ a______ t_____ O-g- a-b-a-o t-m-o- ------------------- Oggi abbiamo tempo. 0
Avui netegem l’apartament. Ogg--pul---- ---pp---ament-. O___ p______ l______________ O-g- p-l-a-o l-a-p-r-a-e-t-. ---------------------------- Oggi puliamo l’appartamento. 0
Jo netejo la cambra de bany. Io ----sco il --gn-. I_ p______ i_ b_____ I- p-l-s-o i- b-g-o- -------------------- Io pulisco il bagno. 0
El meu marit renta el cotxe. Mio m--ito-pul-s-e la m-cchina-- l’----. M__ m_____ p______ l_ m_______ / l______ M-o m-r-t- p-l-s-e l- m-c-h-n- / l-a-t-. ---------------------------------------- Mio marito pulisce la macchina / l’auto. 0
Els nens netegen les bicicletes. I b--b------l-sco-o--e-bi-ic-ett-. I b______ p________ l_ b__________ I b-m-i-i p-l-s-o-o l- b-c-c-e-t-. ---------------------------------- I bambini puliscono le biciclette. 0
L’àvia rega les flors. L---o-n- ann---i--- -i--i. L_ n____ a_______ i f_____ L- n-n-a a-n-f-i- i f-o-i- -------------------------- La nonna annaffia i fiori. 0
Els nens ordenen l’habitació dels nens. I-b-m-ini me--on--in-ord--- la -or--s---za. I b______ m______ i_ o_____ l_ l___ s______ I b-m-i-i m-t-o-o i- o-d-n- l- l-r- s-a-z-. ------------------------------------------- I bambini mettono in ordine la loro stanza. 0
El meu marit ordena el seu escriptori. Mi----ri-o---t-e i--or--ne--- ----sc-i--ni-. M__ m_____ m____ i_ o_____ l_ s__ s_________ M-o m-r-t- m-t-e i- o-d-n- l- s-a s-r-v-n-a- -------------------------------------------- Mio marito mette in ordine la sua scrivania. 0
(Jo) poso la roba a la rentadora. M-t-o-l- b-a-cheri- ----a-la-a-ri-e. M____ l_ b_________ n____ l_________ M-t-o l- b-a-c-e-i- n-l-a l-v-t-i-e- ------------------------------------ Metto la biancheria nella lavatrice. 0
(Jo) estenc la roba. St-nd---l bu-ato. S_____ i_ b______ S-e-d- i- b-c-t-. ----------------- Stendo il bucato. 0
(Jo) planxo la roba. S--ro -a bianc--r--. S____ l_ b__________ S-i-o l- b-a-c-e-i-. -------------------- Stiro la biancheria. 0
Les finestres estan brutes. L- -inestr- s-----por-h-. L_ f_______ s___ s_______ L- f-n-s-r- s-n- s-o-c-e- ------------------------- Le finestre sono sporche. 0
El terra està brut. I- p--iment-----porco. I_ p________ è s______ I- p-v-m-n-o è s-o-c-. ---------------------- Il pavimento è sporco. 0
La vaixella és bruta. Le ----iglie --n- s-or---. L_ s________ s___ s_______ L- s-o-i-l-e s-n- s-o-c-e- -------------------------- Le stoviglie sono sporche. 0
Qui neteja les finestres? C-----l--ce -e -i-es-r-? C__ p______ l_ f________ C-i p-l-s-e l- f-n-s-r-? ------------------------ Chi pulisce le finestre? 0
Qui passa l’aspiradora? C------l-e-a- /--hi --s----’--pir-po--e-e? C__ s________ / C__ p____ l_______________ C-i s-o-v-r-? / C-i p-s-a l-a-p-r-p-l-e-e- ------------------------------------------ Chi spolvera? / Chi passa l’aspirapolvere? 0
Qui renta la vaixella? C----ava -----t--? C__ l___ i p______ C-i l-v- i p-a-t-? ------------------ Chi lava i piatti? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + italià (1-100) MP3 italià (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge precoç

Les llengües estrangeres són cada vegada més importants a dia d'avui. També en l'àmbit laboral. En conseqüència, el nombre de persones que aprenen una llengua estrangera no para de créixer. També són molts els pares que desitgen que els seus fills aprenguin altres llengües. El millor és començar en una edat primerenca. Arreu del món ja hi ha nombroses escoles primàries amb professorat internacional. També les escoles bressol amb educació multilingüe són cada vegada més populars. Començar l'aprenentatge ben aviat té molts avantatges. Afavoreix el desenvolupament del nostre cervell. Fins al quart any de vida es formen al cervell estructures vinculades a les llengües. Aquesta xarxa neuronal ens ajuda en el nostre aprenentatge. Després d'aquesta edat, les noves estructures es formen amb més dificultat. Els nens d'edat avançada i els adults tenen més problemes per aprendre llengües. És per això que hem d'estimular el desenvolupament del nostre cervell el més aviat possible. Dit breument: com més joves, millor. Tanmateix, hi ha persones que critiquen l'aprenentatge precoç. Aquestes persones consideren que el plurilingüisme suposa una exigència massa gran pels nens petits. A més, existiria un perill afegit: que al final els nens no acabin dominant cap llengua. Aquestes preocupacions són infundades des de la perspectiva estrictament científica. La majoria de lingüistes i neurobiòlegs són optimistes. Les seves investigacions sobre aquesta qüestió aporten resultats positius. Començant pel fet que, en general, els nens es diverteixen a les classes d'idiomes. I: quan els nens aprenen una llengua, reflexionen també sobre el llenguatge. De manera que aprenent una llengua estrangera coneixen millor el seu propi idioma. Aprofitaran aquests coneixements lingüístics la resta de la seva vida. És fins i tot probable que el millor sigui començar amb les llengües més difícils. Ja que el cervell dels nens aprèn de forma ràpida i intuïtiva. I no li importa si el que es registra hello, ciao o néih hóu !
Sabia vostè que?
L’hindi es troba entre les llengües indoàries. Es parla a la majoria dels estats del nord de la India. Està estretament lligat amb l’urdú, el qual es parla principalment a Pakistàn. Els dos idiomes són pràcticament idèntics en tots els aspectes. La seva major diferència es troba en el seu sistema d’escriptura. L’hindi utilitza la escriptura devanagari, mientres que l’urdú utiliza el sistema semiòtic àrab. El més destacat de l’hindi són els seus numerosos dialectes, els quals es diferencien notablement entre ells degut a la gran extensió del país. L’hindi compta amb 370 milions de parlants natius. A més, és la segona llengua de 150 milions de persones. Per aquest motiu es troba entre els idiomes més parlats del món. De fet, es troba en segon lloc, per darrere del chinès, i desprès el segueixen l’espanyol i l’anglès. I no oblidem que la seva influència està creixent dràsticament en els últims amys!