Manual de conversa

ca Conversa 3   »   it Small Talk / chiacchiere 3

22 [vint-i-dos]

Conversa 3

Conversa 3

22 [ventidue]

Small Talk / chiacchiere 3

Tria com vols veure la traducció:   
català italià Engegar Més
Fuma vostè? Lei fum-? L__ f____ L-i f-m-? --------- Lei fuma? 0
Abans, sí. Una vo-ta-fu-a--. U__ v____ f______ U-a v-l-a f-m-v-. ----------------- Una volta fumavo. 0
Però ara ja no fumo. Ma a---s- no- ---- più. M_ a_____ n__ f___ p___ M- a-e-s- n-n f-m- p-ù- ----------------------- Ma adesso non fumo più. 0
Li importa si fumo? L--dis-u--o se--u-o? L_ d_______ s_ f____ L- d-s-u-b- s- f-m-? -------------------- La disturbo se fumo? 0
No, no gens. N-- --fat--. N__ a_______ N-, a-f-t-o- ------------ No, affatto. 0
No em molesta pas. Non ---dis-u-b-. N__ m_ d________ N-n m- d-s-u-b-. ---------------- Non mi disturba. 0
Que vol res de beure? Beve--ual----? B___ q________ B-v- q-a-c-s-? -------------- Beve qualcosa? 0
Un conyac? U- -o--a-? U_ c______ U- c-g-a-? ---------- Un cognac? 0
No, més aviat una cervesa. No- p----osto -na b---a. N__ p________ u__ b_____ N-, p-u-t-s-o u-a b-r-a- ------------------------ No, piuttosto una birra. 0
Que viatja molt vostè? Lei v--gg----o-t-? L__ v______ m_____ L-i v-a-g-a m-l-o- ------------------ Lei viaggia molto? 0
Sí, però són sobretot viatges de negocis. S-, di so--to so----ia--i-di a-f-r-. S__ d_ s_____ s___ v_____ d_ a______ S-, d- s-l-t- s-n- v-a-g- d- a-f-r-. ------------------------------------ Sì, di solito sono viaggi di affari. 0
Però ara fem vacances. Ma-a--ss------o-q-i-i--v----z-. M_ a_____ s____ q__ i_ v_______ M- a-e-s- s-a-o q-i i- v-c-n-a- ------------------------------- Ma adesso siamo qui in vacanza. 0
Quina calor! Ch- a--! C__ a___ C-e a-a- -------- Che afa! 0
Sí, avui fa molta calor. Sì----g- f----r-m---e-c-ld-. S__ o___ f_ v________ c_____ S-, o-g- f- v-r-m-n-e c-l-o- ---------------------------- Sì, oggi fa veramente caldo. 0
Anem al balcó. A--i-mo f-or--s----a-c---. A______ f____ s__ b_______ A-d-a-o f-o-i s-l b-l-o-e- -------------------------- Andiamo fuori sul balcone. 0
Demà hi haurà una festa. Do-an--c’----a -----. D_____ c__ u__ f_____ D-m-n- c-è u-a f-s-a- --------------------- Domani c’è una festa. 0
Que vol venir també? Ci v-e-e -n--e Lei? C_ v____ a____ L___ C- v-e-e a-c-e L-i- ------------------- Ci viene anche Lei? 0
Sí, també hi som convidats. Sì---n-he n-i --a-- -nvi--ti. S__ a____ n__ s____ i________ S-, a-c-e n-i s-a-o i-v-t-t-. ----------------------------- Sì, anche noi siamo invitati. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + italià (1-100) MP3 italià (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i escriptura

Cada llengua promou l'entesa entre persones. Quan parlem, expressem el que pensem i sentim. Però quan ho fem, no sempre respectem les regles de la nostra llengua. Fem servir una llengua pròpia, vernacla. El seu llenguatge escrit és diferent. Aquí es reflecteixen totes les regles d'una llengua. Només l'escriptura fa que considerem una llengua com a llengua en sentit ple. L'escriptura fa visible el llenguatge. Gràcies a l'escriptura es poden recollir i transmetre els coneixements de milers d'anys. Així doncs, l'escriptura representa el moment fundacional de tota cultura sofisticada. La primera forma d'escriptura es va inventar fa més de 5.000 anys. Fou l'escriptura cuneïforme dels sumeris. Els sumeris gravaven els signes cuneïformes en tauletes d'argila. L'escriptura cuneïforme es va emprar durant tres mil·lennis. Va tenir una duració similar als jeroglífics de l'Antic Egipte. Han estat nombrosos els científics que els han estudiat. Els jeroglífics representen un sistema d'escriptura relativament complex. Encara que el més probable és que fossin creats per una raó ben senzilla. L'Egipte d'aquell temps era un regne amplíssim amb molts habitants. La vida quotidiana i, sobretot, l'economia havien de estar organitzades. Calia gestionar la comptabilitat en general, i els impostos en particular, de manera eficaç. Per això van desenvolupar els egipcis els seus signes d'escriptura. D'altra banda, els sistemes d'escriptura alfabètica es remunten als sumeris. Cada sistema d'escriptura ens revela moltes coses sobre el poble que l'utilitza. A més, cada nació deixa l'empremta de la seva idiosincràsia en la seva escriptura. Per desgràcia, l'escriptura manual s'està abandonant cada vegada més. La tecnologia moderna l'ha convertit pràcticament en supèrflua. Per tant: no només parlis, continua escrivint!
Sabia vostè que?
El canarès forma part de les llengües dravídiques. Aquestes llengües es parlen principalment al sud de la India. No obstant, el canarès no està relacionat amb cap altre de les llengües indoàries del nord del país. El parlen com a llengua nativa uns 40 milions de persones, i és un dels 22 idiomes reconeguts oficialment al país. El canarès és un idioma aglutinant. Això significa que les seves funcions gramaticals s’expresen en sufixes. Es divideix en cuatre dialectes regionals, i cadascun d’ells indica d’ón són els seus parlants. A més, la classe social de l’individu també va associada al dialecte que parla. El canarès parlat i escrit son diferents l’un de l’altre. Al igual que altres idiomes de la India, el canarès compta amb el seu pròpi sistema d’escriptura. Es tracta d’una barreja d’entre un sistema alfabètic i un altre silàbic, i consisteix en diversos símbols circulars, algo molt típic dels sistemes d’escriptura del sud del país. Aprendre les seves lletres és molt entretingut!