Manual de conversa

ca A lhotel – Arribada   »   it In Hotel – Arrivo

27 [vint-i-set]

A lhotel – Arribada

A lhotel – Arribada

27 [ventisette]

In Hotel – Arrivo

Tria com vols veure la traducció:   
català italià Engegar Més
Que teniu una habitació lliure? H--u-a --m-----ib-ra? H_ u__ c_____ l______ H- u-a c-m-r- l-b-r-? --------------------- Ha una camera libera? 0
He reservat una habitació. Ho p---ot-to -na-c-m---. H_ p________ u__ c______ H- p-e-o-a-o u-a c-m-r-. ------------------------ Ho prenotato una camera. 0
El meu nom és Müller. Mi c-i-----ü-l-r. M_ c_____ M______ M- c-i-m- M-l-e-. ----------------- Mi chiamo Müller. 0
Necessito una habitació individual. H- bi-------i-u-a---mer- -in-o--. H_ b______ d_ u__ c_____ s_______ H- b-s-g-o d- u-a c-m-r- s-n-o-a- --------------------------------- Ho bisogno di una camera singola. 0
Necessito una habitació doble. Ho----o-------u-- -a---a -op--a. H_ b______ d_ u__ c_____ d______ H- b-s-g-o d- u-a c-m-r- d-p-i-. -------------------------------- Ho bisogno di una camera doppia. 0
Quant costa l’habitació per nit? Qu-n-o----ta l--ca--ra-----t-e? Q_____ c____ l_ c_____ a n_____ Q-a-t- c-s-a l- c-m-r- a n-t-e- ------------------------------- Quanto costa la camera a notte? 0
Voldria una habitació amb bany. V---ei --a -a---a---n ---no. V_____ u__ c_____ c__ b_____ V-r-e- u-a c-m-r- c-n b-g-o- ---------------------------- Vorrei una camera con bagno. 0
Voldria una habitació amb dutxa. V-r-e- u-a --m-r---on d-c-i-. V_____ u__ c_____ c__ d______ V-r-e- u-a c-m-r- c-n d-c-i-. ----------------------------- Vorrei una camera con doccia. 0
Puc veure l’habitació? P-ss---edere -a-----ra? P____ v_____ l_ c______ P-s-o v-d-r- l- c-m-r-? ----------------------- Posso vedere la camera? 0
Que hi ha garatge aquí? C----n----a-e -ui? C__ u_ g_____ q___ C-è u- g-r-g- q-i- ------------------ C’è un garage qui? 0
Hi ha caixa forta aquí? C’--u----a--af-rte q-i? C__ u__ c_________ q___ C-è u-a c-s-a-o-t- q-i- ----------------------- C’è una cassaforte qui? 0
Que teniu fax? C’è-u----x qu-? C__ u_ f__ q___ C-è u- f-x q-i- --------------- C’è un fax qui? 0
Va bé, em quedo l’habitació. B--e,--r-nd---- --me--. B____ p_____ l_ c______ B-n-, p-e-d- l- c-m-r-. ----------------------- Bene, prendo la camera. 0
Aquí té les claus. E--- le--hia-i. E___ l_ c______ E-c- l- c-i-v-. --------------- Ecco le chiavi. 0
Aquest és el meu equipatge. E----- ---i--a-agli. E___ i m___ b_______ E-c- i m-e- b-g-g-i- -------------------- Ecco i miei bagagli. 0
A quina hora se serveix l’esmorzar? A che-ora---è -a -o-a--one? A c__ o__ c__ l_ c_________ A c-e o-a c-è l- c-l-z-o-e- --------------------------- A che ora c’è la colazione? 0
A quina hora se serveix el dinar? A -he o-a---è--l---a--o? A c__ o__ c__ i_ p______ A c-e o-a c-è i- p-a-z-? ------------------------ A che ora c’è il pranzo? 0
A quina hora se serveix el sopar? A-che-or- -’--la -ena? A c__ o__ c__ l_ c____ A c-e o-a c-è l- c-n-? ---------------------- A che ora c’è la cena? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + italià (1-100) MP3 italià (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Les pauses són importants per un aprenentatge amb èxit

El que busca un aprenentatge eficaç hauria de fer una pausa de tant en tant. Aquesta és una conclusió a la qual han arribat nous estudis científics. Els científics han investigat les fases de l'aprenentatge. Per fer-ho han simulat diferents situacions pròpies del procés d'aprenentatge. Assimilem la informació en petites porcions. Per això no hauríem d'aprendre massa de cop. Entre unitat didàctica i unitat didàctica hauríem de fer sempre una pausa. L'èxit de tot aprenentatge depèn també de processos de naturalesa bioquímica. Aquests processos tenen lloc al cervell. I condicionen el ritme d'aprenentatge òptim. Quan aprenem alguna cosa nova, el nostre cervell segrega unes substàncies. Aquestes substàncies influeixen en l'activitat de les nostres cèl·lules cerebrals. Hi ha dos enzims particularment importants en aquest procés. Són alliberats quan aprenem nous continguts. Però no es segreguen junts. La seva acció està separada cronològicament. Però resulta que, quan millor aprenem és quan ambdós enzims es presenten de cop. I el nostre aprenentatge incrementa la seva eficàcia si fem descansos freqüents. El més recomanable és variar la durada dels nostres temps d'aprenentatge. La durada de les pauses també hauria de ser diferent. L'ideal seria fer dues pauses de deu minuts al principi. A continuació una pausa de cinc minuts. Després un descans de trenta minuts. Durant les pauses el nostre cervell assimila millor la informació. Cal abandonar el lloc d'estudi en cada descans. També és bo moure's durant les pauses. Aprofita per donar petites passejades entre els períodes d'estudi! I no tinguis remordiments: estàs aprenent mentre passeges!
Sabia vostè que?
El lituà pertany al grup de les llengües bàltiques. Té més de 3 milions de parlants, els quals viuen a Lituània, Bielorússia i Polònia. És l’únic idioma que està estretatemnt relacionat amb el letó. Tot i que Lituània és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. El lituà escrit utilitza les lletres llatines, però també té alguns símbols pròpis. L’ús de les dobles vocals és molt típic, i compta amb diversos tipus de vocals, com les curtes, les llargues i les nassals. La seva pronunciació no és gaire complicada. Encara que la seva entonació és notablement complexa degut a la seva flexibilitat. Per tant, està basada en la forma gramatical de la paraula. Cal destacar que el lituà és una llengua molt arcaica. De fet, és la llengua que menys ha variat des que va evolucionar del seu idioma antecessor. El que significa que és molt similar a les primeres llengües indoeuropees. Si vols saber com parlaven els nostres ancestres, aleshores no ho dubtis i aprèn lituà.