Manual de conversa

ca Negació 2   »   it Negazione 2

65 [seixanta-cinc]

Negació 2

Negació 2

65 [sessantacinque]

Negazione 2

Tria com vols veure la traducció:   
català italià Engegar Més
És car l’anell? È-car- l’----lo? È c___ l________ È c-r- l-a-e-l-? ---------------- È caro l’anello? 0
No, només costa cent euros. N-, c-s-a--olo--en---Eur-. N__ c____ s___ c____ E____ N-, c-s-a s-l- c-n-o E-r-. -------------------------- No, costa solo cento Euro. 0
Però només en tinc cinquanta. M- -- -- ho-solo--inqu-nt-. M_ i_ n_ h_ s___ c_________ M- i- n- h- s-l- c-n-u-n-a- --------------------------- Ma io ne ho solo cinquanta. 0
Has acabat? Sei p-onto? S__ p______ S-i p-o-t-? ----------- Sei pronto? 0
No, encara no. No, n-- anc-ra. N__ n__ a______ N-, n-n a-c-r-. --------------- No, non ancora. 0
Però aviat acabo. So-o -ro--- f-- -n-mome---. S___ p_____ f__ u_ m_______ S-n- p-o-t- f-a u- m-m-n-o- --------------------------- Sono pronto fra un momento. 0
Vols més sopa? Vor--sti-anco-a-d-l-- ---est-a? V_______ a_____ d____ m________ V-r-e-t- a-c-r- d-l-a m-n-s-r-? ------------------------------- Vorresti ancora della minestra? 0
No, ja no en vull. N---n-- n--v-gl-o--i-. N__ n__ n_ v_____ p___ N-, n-n n- v-g-i- p-ù- ---------------------- No, non ne voglio più. 0
Però un altre gelat. M--an-or--un-g-l--o. M_ a_____ u_ g______ M- a-c-r- u- g-l-t-. -------------------- Ma ancora un gelato. 0
Que fa gaire que vius aquí? Ab--- -ui--- -a--- t-mpo? A____ q__ d_ t____ t_____ A-i-i q-i d- t-n-o t-m-o- ------------------------- Abiti qui da tanto tempo? 0
No, només un mes. No---o---da-u--m---. N__ s___ d_ u_ m____ N-, s-l- d- u- m-s-. -------------------- No, solo da un mese. 0
Però ja conec un munt de gent. M---o-osc- g-à---l-----n--. M_ c______ g__ m____ g_____ M- c-n-s-o g-à m-l-a g-n-e- --------------------------- Ma conosco già molta gente. 0
Vas a casa demà? V-- - c--a do----? V__ a c___ d______ V-i a c-s- d-m-n-? ------------------ Vai a casa domani? 0
No, només els caps de setmana. No, -olo--e--il --ne s-tt-ma--. N__ s___ p__ i_ f___ s_________ N-, s-l- p-r i- f-n- s-t-i-a-a- ------------------------------- No, solo per il fine settimana. 0
Però ja torno diumenge. M- -o r-to-no g-----m-ni--. M_ i_ r______ g__ d________ M- i- r-t-r-o g-à d-m-n-c-. --------------------------- Ma io ritorno già domenica. 0
La teva filla ja és major d’edat? Tu- f-g-ia-- -i--a-ulta? T__ f_____ è g__ a______ T-a f-g-i- è g-à a-u-t-? ------------------------ Tua figlia è già adulta? 0
No, té només disset anys. No---a---p-na-dici--set-- a---. N__ h_ a_____ d__________ a____ N-, h- a-p-n- d-c-a-s-t-e a-n-. ------------------------------- No, ha appena diciassette anni. 0
Però ja té xicot. M-------a---- un a-ico. M_ l__ h_ g__ u_ a_____ M- l-i h- g-à u- a-i-o- ----------------------- Ma lei ha già un amico. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + italià (1-100) MP3 italià (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

El que les paraules ens diuen

A tot el món hi ha milions i milions de llibres. Quants llibres s'han escrit fins al dia d'avui és una cosa que ningú sap. En tots aquests llibres s'acumulen molts coneixements. Si algú pogués llegir-los tots, aquesta persona sabria molt sobre la vida. Perquè els llibres ens ensenyen que el nostre món es transforma, i també com ho fa. Cada època té els seus propis llibres. En ells es pot conèixer el que les persones consideren important. Desafortunadament, ningú pot llegir tots els llibres. Tanmateix, la tecnologia moderna pot ajudar a l'hora d'analitzar els llibres. A través de la digitalització, els llibres poden ser emmagatzemats com si fossin dades. Un cop fet això, se'n pot explorar el seu contingut. Els investigadors comproven així com es transforma el nostre llenguatge. Resulta encara més interessant, però, explicar la freqüència de les paraules. Per aquest procediment podem arribar a desentranyar el significat d'algunes coses. Els científics han analitzat més de cinc milions de llibres. Llibres dels últims cinc segles. Prop de 500.000 milions de paraules van ser analitzades. La freqüència de les paraules ens ensenya com vivia la gent d'abans i com viuen ara. Idees i tendències es reflecteixen a la llengua. La paraula homes , per exemple, ha perdut part del seu significat. Avui es fa servir menys freqüentment que abans. La freqüència de la paraula dones , en canvi, s'ha incrementat considerablement. També els nostres gustos gastronòmics es reflecteixen en les paraules. En els anys cinquanta, el terme anglès ice cream ocupava una posició rellevant. Després, paraules com pizza o pasta es van fer molt populars. Des de fa uns anys el terme sushi és ben popular. Hi ha una bona notícia per tots els amics del llenguatge... El nostre idioma rep noves paraules cada any!