Manual de conversa

ca Al restaurant 2   »   it Al ristorante 2

30 [trenta]

Al restaurant 2

Al restaurant 2

30 [trenta]

Al ristorante 2

Tria com vols veure la traducció:   
català italià Engegar Més
Un suc de poma, si us plau. U--su----d--m-l-,--er ----r-. U_ s____ d_ m____ p__ f______ U- s-c-o d- m-l-, p-r f-v-r-. ----------------------------- Un succo di mela, per favore. 0
Una llimonada, si us plau. Una---m-nat-, -e- f--or-. U__ l________ p__ f______ U-a l-m-n-t-, p-r f-v-r-. ------------------------- Una limonata, per favore. 0
Un suc de tomàquet, si us plau. Un -u--o-di---mo--ro, p-r--a-or-. U_ s____ d_ p________ p__ f______ U- s-c-o d- p-m-d-r-, p-r f-v-r-. --------------------------------- Un succo di pomodoro, per favore. 0
M’agradaria una copa de vi negre. V----- ---bic-h-e-e-di ---o-ro-s-. V_____ u_ b________ d_ v___ r_____ V-r-e- u- b-c-h-e-e d- v-n- r-s-o- ---------------------------------- Vorrei un bicchiere di vino rosso. 0
M’agradaria una copa de vi blanc. V------un--ic-hier---- -i-o-bian-o. V_____ u_ b________ d_ v___ b______ V-r-e- u- b-c-h-e-e d- v-n- b-a-c-. ----------------------------------- Vorrei un bicchiere di vino bianco. 0
M’agradaria una ampolla de xampany. V---ei--na ----i--------spum-nt-. V_____ u__ b________ d_ s________ V-r-e- u-a b-t-i-l-a d- s-u-a-t-. --------------------------------- Vorrei una bottiglia di spumante. 0
T’agrada el peix? Ti--------- -e--e? T_ p____ i_ p_____ T- p-a-e i- p-s-e- ------------------ Ti piace il pesce? 0
T’agrada la carn? T--p-a-- i- ma--o? T_ p____ i_ m_____ T- p-a-e i- m-n-o- ------------------ Ti piace il manzo? 0
T’agrada el porc? T----a---l--ca-ne ---m----e? T_ p____ l_ c____ d_ m______ T- p-a-e l- c-r-e d- m-i-l-? ---------------------------- Ti piace la carne di maiale? 0
Desitjaria un plat sense carn. V-r--i----l--sa -en---c-r--. V_____ q_______ s____ c_____ V-r-e- q-a-c-s- s-n-a c-r-e- ---------------------------- Vorrei qualcosa senza carne. 0
Desitjaria un plat de verdures. V--r-i--n-p--tto--i v-r----. V_____ u_ p_____ d_ v_______ V-r-e- u- p-a-t- d- v-r-u-a- ---------------------------- Vorrei un piatto di verdura. 0
M’agradaria una cosa que no trigui gaire temps. Vor-ei u--p-a----v--oce. V_____ u_ p_____ v______ V-r-e- u- p-a-t- v-l-c-. ------------------------ Vorrei un piatto veloce. 0
Vol acompanyament d’arròs? L---u--e con -l r-s-? L_ v____ c__ i_ r____ L- v-o-e c-n i- r-s-? --------------------- Lo vuole con il riso? 0
Vol acompanyament de pasta / fideus? L- v-ole---- -- pa-t-? L_ v____ c__ l_ p_____ L- v-o-e c-n l- p-s-a- ---------------------- Lo vuole con la pasta? 0
Vol acompanyament de patates? Lo vuole -o- le-p-t-te? L_ v____ c__ l_ p______ L- v-o-e c-n l- p-t-t-? ----------------------- Lo vuole con le patate? 0
(Això) no m’agrada. Ques-o-n-- mi p-a-e. Q_____ n__ m_ p_____ Q-e-t- n-n m- p-a-e- -------------------- Questo non mi piace. 0
El menjar està fred. Il --b- - f--dd-. I_ c___ è f______ I- c-b- è f-e-d-. ----------------- Il cibo è freddo. 0
Això no és el que he demanat. Q-e--o-n-n l’---ordin--- io. Q_____ n__ l___ o_______ i__ Q-e-t- n-n l-h- o-d-n-t- i-. ---------------------------- Questo non l’ho ordinato io. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + italià (1-100) MP3 italià (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i publicitat

La publicitat representa una forma específica de comunicació. Busca establir un contacte entre productors i consumidors. Com altres formes de comunicació, té una llarga història al darrere. A l'Antiguitat ja hi havia anuncis de polítics o tavernes. El llenguatge de la publicitat fa ús d'elements particulars de la retòrica. Ja que té una finalitat concreta, es tracta d'una comunicació planificada. Ha de cridar la nostra atenció, despertar el nostre interès. Sobretot, ha d'incitar en nosaltres el desig de comprar el producte. En conseqüència, el llenguatge de la publicitat és gairebé sempre molt simple. Utilitza poques paraules i eslògans senzills. Perquè el nostre cervell ha de poder retenir sense problemes el contingut. És habitual l'ús d'alguns tipus de paraules com adjectius i superlatius. Paraules que descriuen l'objecte en qüestió com especialment beneficiós. Per això la llengua publicitària és generalment molt positiva. És interessant fer notar que el llenguatge publicitari està influït sempre per la cultura. Això vol dir que la llengua de la publicitat ens explica moltes coses sobre una societat. En molts països predominen avui conceptes com la bellesa o la joventut. També termes com ‘futur’ o ‘seguretat’ apareixen reiteradament. En les societats occidentals és molt habitual fer servir l'anglès com a llengua publicitària. L'anglès es considera modern i internacional. Per aquesta raó, es considera un idioma apropiat per a productes tecnològics. Quan es tracta de transmetre goig o passió es recorre a paraules de les llengües romàniques. S'usen de manera destacada en productes d'alimentació i cosmètics. Qui utilitza termes dialectals busca emfatitzar valors com la pàtria natal i la tradició. Els noms dels productes són sovint neologismes, és a dir, paraules de nova creació. La majoria no tenen cap significat, només un so agradable. Encara que alguns noms de productes poden arribar a triomfar. El nom d'una aspiradora fins i tot ha esdevingut en un verb - to hoover!
Sabia vostè que?
El neerlandès forma part del grup de les llengües germàniques occidentals. Això significa que està relacionat amb l’anglès i l’alemany. Té uns 25 milions de parlants natius, la majoria dels quals provenen dels Països Baixos i de Bèlgica. També es parla a Indonesia i Surinam degut al poder colonial que van exercir els Països Baixos en aquestes regions. Com a resultat, el neerlandès ha estat la base de varies llengües criolles. Inclús l’afrikaans, parlat a Sudàfrica, té els seus orígens en el neerlandès. És el idioma més jove de totes les llengües germàniques. Es caracteritza pel fet de comptar amb paraules procedents d’altres idiomes. En el passat, per exemple, França va tenir una gran influència en aquest idioma. També hi podem trobar paraules adoptades de l’alemany. I durant els últims segles ha anant afegint cada cop més paraules de l’anglès. Això ha generat que molts considerin que el neerlandès pugui arrivar a desaparèixer en un futur no molt llunyà.