Manual de conversa

ca Al camp   »   it Nella natura

26 [vint-i-sis]

Al camp

Al camp

26 [ventisei]

Nella natura

Tria com vols veure la traducció:   
català italià Engegar Més
Veus allà la torre? V--i-qu-lla-to--- lì? V___ q_____ t____ l__ V-d- q-e-l- t-r-e l-? --------------------- Vedi quella torre lì? 0
Veus allà la muntanya? V-----uel-a--o-ta-na --? V___ q_____ m_______ l__ V-d- q-e-l- m-n-a-n- l-? ------------------------ Vedi quella montagna lì? 0
Veus allà el poble? V----q--l------gg-o-l-? V___ q___ v________ l__ V-d- q-e- v-l-a-g-o l-? ----------------------- Vedi quel villaggio lì? 0
Veus allà el riu? V-di--------u-e--ì? V___ q___ f____ l__ V-d- q-e- f-u-e l-? ------------------- Vedi quel fiume lì? 0
Veus allà el pont? V----q-el p---e--ì? V___ q___ p____ l__ V-d- q-e- p-n-e l-? ------------------- Vedi quel ponte lì? 0
Veus allà el llac? V--i q--l -a-o-lì? V___ q___ l___ l__ V-d- q-e- l-g- l-? ------------------ Vedi quel lago lì? 0
M’agrada aquell ocell. Que-to ------o qui--- -i---. Q_____ u______ q__ m_ p_____ Q-e-t- u-c-l-o q-i m- p-a-e- ---------------------------- Questo uccello qui mi piace. 0
M’agrada aquell arbre. Q-e----l---o q---mi -iace. Q___________ q__ m_ p_____ Q-e-t-a-b-r- q-i m- p-a-e- -------------------------- Quest’albero qui mi piace. 0
M’agrada aquesta pedra. Q-es-a--i------u- -i----ce. Q_____ p_____ q__ m_ p_____ Q-e-t- p-e-r- q-i m- p-a-e- --------------------------- Questa pietra qui mi piace. 0
M’agrada aquell parc. Q--s---p--co -u--mi--ia--. Q_____ p____ q__ m_ p_____ Q-e-t- p-r-o q-i m- p-a-e- -------------------------- Questo parco qui mi piace. 0
M’agrada aquell jardí. Q-e-to--i---i-o-----mi-pi---. Q_____ g_______ q__ m_ p_____ Q-e-t- g-a-d-n- q-i m- p-a-e- ----------------------------- Questo giardino qui mi piace. 0
M’agrada aquesta flor. Quest---i-r--qu- m- -i-c-. Q_____ f____ q__ m_ p_____ Q-e-t- f-o-e q-i m- p-a-e- -------------------------- Questo fiore qui mi piace. 0
Ho trobo bonic. Lo -r--o -a--n-. L_ t____ c______ L- t-o-o c-r-n-. ---------------- Lo trovo carino. 0
Em sembla interessant. Lo--r--- intere------. L_ t____ i____________ L- t-o-o i-t-r-s-a-t-. ---------------------- Lo trovo interessante. 0
Ho trobo meravellós. L- tr-v--me-a-ig-----. L_ t____ m____________ L- t-o-o m-r-v-g-i-s-. ---------------------- Lo trovo meraviglioso. 0
Em sembla lleig. L--t---o---u-t-. L_ t____ b______ L- t-o-o b-u-t-. ---------------- Lo trovo brutto. 0
Em sembla avorrit. L- -rov--no-oso. L_ t____ n______ L- t-o-o n-i-s-. ---------------- Lo trovo noioso. 0
Em sembla horrible. L--t---o--rr---le. L_ t____ o________ L- t-o-o o-r-b-l-. ------------------ Lo trovo orribile. 0

Llengües i refranys

Totes les llengües tenen dites i refranys. Els refranys representen una part fonamental en la identitat d'un país. En els refranys es reflecteixen els valors i costums nacionals. Generalment la seva forma és coneguda i fixa, no variable. Els refranys són sempre breus i concisos. Sovint hi ha metàfores als refranys. Molts refranys també estan construïts poèticament. Els refranys, majoritàriament, ens donen consells o regles de comportament. Però alguns també denoten una crítica evident. De manera bastant recurrent els refranys fan ús d'estereotips. Es refereixen llavors a certs trets presumptament típics d'altres països o pobles. Els refranys tenen una tradició molt llarga. Ja Aristòtil els elogiava veient-hi petites peces filosòfiques. Són un recurs estilístic important per la retòrica i la literatura. La seva major particularitat és que mai deixen de ser actuals. Una disciplina de la lingüística els estudia. Molts refranys existeixen en més d'un idioma. Es tracta de refranys lèxicament molt semblants. És a dir, els parlants de les diferents llengües hi utilitzen paraules molt semblants. Bellende Hunde beißen nicht, Perro que ladra no muerde (DE-ES). Altres refranys s'assemblen des del punt de vista semàntic. En aquest cas, un mateix contingut s'expressa mitjançant paraules diferents. Appeler un chat un chat, Dire al pane al pane e vino al vino (FR-IT). Així doncs, els refranys ens ajuden a comprendre altres pobles i cultures. Els refranys més interessants són aquells que es troben per tot el món. Ens mostren els ‘grans’ temes de la vida humana. Refranys que tematitzen experiències universals. Ens ensenyen que en el fons som tots iguals – parlem la llengua que parlem!
Sabia vostè que?
El letó forma part del subgrup de l’est de les llengües bàltiques, i el parlen més de 2 milions de persones. El letó està estretament relacionat amb el lituà. Tot i això, els dos idiomes no són gaire similars. Per això és possible trobar a un lituà i a un letó parlant en rus entre ells. L’estructura del letó és menys arcaica que la del lituà. Però encara es poden trobar varis elements antics a les cançons i els poemes tradicionals, els quals mostren la relació entre el letó i el lituà. El vocabulari letó està construït d’una manera molt interessant. Moltes de les seves paraules venen d’altres idiomes. Alguns d’aquests idiomes són l’alemany, el suec, el rus, o l’anglès. Algunes de les paraules s’han afegit recentment perquè el seu vocabulari mancava d’elles. El letó escrit utilitza l’alfabet llatí, i en la majoria dels casos accentúa la primera síl·laba. La seva gramàtica compta, a més, amb diverses característiques pròpies que no existeixen en altres idiomes. En canvi les seves normes són molt clares.